2017-2018 Marta Ruiz Jordà


9. Empieza el calor

5 de juny 2018, 10:32 publicada per Marta Ruiz

¡Empezamos el mes de junio, y el calor no nos deja de lado! Estas últimas semanas la temperatura subió mucho, hasta el punto de tener que sacar las ropas de verano. De esta forma, por las calles se empezaron a ver pantalones cortos, faldas, sombreros… ¡e incluso algunos se atrevieron ya con las blusas de tirantes! Cómo no, con toda esta ropa recién sacada del armario también asomaron las piernas de blanco fantasmagórico, las mejillas rojas de las primeras quemadas y los brazos blancos como la leche. Todo el mundo salía a la calle en Rheda-Wiedenbrück, y los parques y zonas verdes de las diferentes ciudades se llenaron de gente tomando el sol y disfrutando de las tardes o fines de semana con la familia y amigos.

Por nuestra parte, a mediados de mayo Francisco y yo fuimos a una barbacoa en casa de los Siebigs, donde pudimos degustar un sinfín de ensaladas diferentes y carne muy bien preparada. Como siempre, tanto la compañía como la comida fueron exquisitas. También a mediados de mayo, despedimos a Raquel, la chica madrileña que ha estado todo este curso escolar en el Instituto Einstein. Con Raquel hicimos juntas las clases de español para principiantes en el Gymnasium, así cómo aprovechamos y organizamos diferentes planes para conocer esta bonita región y disfrutar la compañía. Como decía, despedimos a Raquel a mediados de mayo con una improvisada barbacoa entre amigos, en un parque de Bielefeld. Entre la música, la comida y los juegos de cartas, ¡el día se nos pasó volando!


Después de eso, en Alemania volvían a tener los niños vacaciones escolares. ¡Hay que ver cuantos días de fiesta tienen! Aún nos estamos acostumbrando a todos estos días festivos, porque luego también se le tienen que sumar los ElternAbend, los días que los profesores tienen conferencias y se suspenden las clases, cuando se hace el Abitur (también se suspenden clases para poder organizar los exámenes), etc. De hecho, mayo es el mes que más fiestas tuvo de todo el año. Casi cada semana, un día u otro hubo algún día de relax donde no había clases programadas. Volviendo al tema, con las vacaciones escolares de mayo nosotros también pudimos disfrutar de días de fiesta. Así, tanto Francisco como yo hicimos planes y estuvimos fuera. Yo aproveché la ocasión y me fui a Catalunya a visitar a mi familia. ¡Fueron sólo 4 días, pero se le sacaron partido al máximo! Cuando estuve allí, parecía el mundo al revés: venía de Alemania donde las últimas tres semanas había hecho muchísimo calor, para llegar a Catalunya (donde en teoría hace siempre mejor tiempo que en Rheda) y me encuentro con temperaturas más bajas e incluso un poco de frío.

La última semana de mayo algunos alumnos del Einstein Gymnasium fueron a Palamós de viaje escolar. Visitaron la bonita ciudad de Girona, dieron una vuelta por las playas de Palamós y cómo no, se acercaron hasta Barcelona para visitar la Sagrada Familia y el Palacio Güell. A la vuelta, a todos nos esperaba otra vez la escuela, ¡con sus clases de español y entrenamientos!

Esta foto es de Cala s’Alguer, una bonita cala en Palamós

Desde este mayo tengo una nueva tarea en mi voluntariado: ayudo a Chris con el equipo de u12. La verdad es que son unos chavales muy simpáticos y divertidos, que se mueren por jugar a básquet y pasar un buen rato. Chris es un buen entrenador, que sabe combinar muy bien los ejercicios más pesados y teóricos con las actividades más lúdicas, sin dejar de aprender y mejorar la técnica en todo momento. En uno de esos entrenamientos, y casi por casualidad, Chris me pidió que organizara un juego para los niños. ¡Después de ese día, cada vez que tenemos entrenamientos los niños me piden repetir el juego y hacer otros de similares! Estoy muy contenta con esta nueva tarea, y realmente me está sirviendo para aproximarme más a todo lo que es el básquet.

Hasta aquí el artículo de hoy, sólo me queda decir… ¡Viel Spaß!

8. Frohe Ostern

2 de maig 2018, 10:53 publicada per Marta Ruiz

Conills, ous, nens que corren pels jardins, pares i avis que amaguen i es fan els despistats, llavis bruts de xocolata, …. Això és la Setmana Santa a Alemanya. Tot i que naltros hem pogut anar una setmaneta de vacances i hem marxat fora, la preparació ens va enganxar de ple i a la tornada també ho hem pogut acabar de viure. Com per totes les festes, les cases alemanyes canvien i tothom decora la seva llar amb motius característics d’aquestes festes. Aquí no relacionen tant aquestes festes amb la religió com encara fem a Catalunya, i celebren el què anomenen “Ostern”. Per tot arreu veuràs colors alegres decorant les parets i poms de les portes, conillets que treuen el cap per les finestres, ous col·locats graciosament a tots els racons... i com no, la xocolata! No només els infants es llepen els llavis amb la xocolata dels ous, conills i altres objectes. Qualsevol excusa és bona per tastar el dolç prohibit, i tampoc els adults se n’escapen.

A Catalunya en canvi, aquesta setmana Santa va estar repleta, com sempre, de processons i desfilades religioses amb tabals i manaies. No ens oblidem de la tradicional Mona de Pasqua, el típic pastís coronat amb l’ou de xocolata, o més recentment amb els dibuixos animats o personatges d’actualitat. També hi ha temps per a retrobar-se amb els amics i familiars, gràcies als dies festius. És temps de calçotades, i la gent ho aprofita al màxim. Haig de dir però, que jo no sóc gaire fan dels calçots... tot i que intento no dir-ho gaire alt perquè per a alguns, dir això és com un crim a la pàtria! A Catalunya també tenim altres tradicions que vénen de lluny, com la de no menjar carn el divendres Sant. Tradicionalment, a Catalunya els nens a les escoles tenen la figura de la Vella Quaresma, una dona vella amb set cames, que representen les set setmanes que dura la Quaresma. Recordo que a Primària, tots els nens de la classe ens reuníem un dia a la setmana i li trèiem una cama al dibuix que teníem penjat al passadís de l’escola.

Pel què fa a nosaltres, com ja he dit la primera setmana vam ser fora, i cadascú va triar un racó diferent per descansar i tornar a agafar forces per la tornada. Tot i això, vam estar ben pendents de l’actualitat catalana que s’havia traslladat a Neumünster. Aquesta última setmana tant en Francisco com jo vam anar al nostre segon Seminari d’aquest voluntariat. Ell va anar a Weimar, i a mi em va tocar desplaçar-me fins a Stuttgart. Pel què m’ha dit, el seu seminari va ser molt interessant i s’ho va passar molt bé. Pel què fa a mi, vaig passar cinc dies genials envoltada de gent molt interessant i super amigable. Les activitats que vam fer varen ser molt creatives i profitoses, ja que entre altres coses vam parlar de resolució de conflictes, de les oportunitats i opcions que tenim després del nostre any de voluntariat, un taller sobre heterosexisme o un campionat de tennis taula. Com al primer seminari, vam poder dedicar una tarda a fer una visita a la ciutat que ens acollia. Vam visitar el Museu d’història de la ciutat d'Stuttgart i la regió de Baden-Württemberg, i vam poder tenir una visió més àmplia del què ha suposat la migració per a aquesta regió, de la seva història política i social al llarg dels segles, i de tot el moviment industrialque ha fet de la zona de Baden-Württemberg una de les més potents i riques d’alemanya. Després de la visita a aquest museu, vam poder donar una volta i visitar la ciutat: vam estirar-nos al sol com sargantanes, vam pujar fins a Karlshöhe per a tenir unes vistes precioses de la ciutat al capvespre, vam caminar pels carrers plens de gent, etc. En aquest seminari vaig tornar a trobar-me amb uns voluntaris amb qui ja vam coincidir al del Novembre, així que vam poder posar-nos al dia i explicar-nos les mil històries que hem viscut en aquests mesos. Tothom tenia molt a dir, i cada història i experiència era diferent però encomiable. Però tot arriba a la seva fi, i diumenge va arribar l’hora d’acomiadar-se de tothom i emprendre un viatge de 9 hores amb Flixbus que em portaria fins a casa altra vegada.

7. Nou any, i tornem a la feina!

2 de maig 2018, 10:32 publicada per Marta Ruiz   [ actualitzat el 2 de maig 2018, 10:35 ]

Després de les vacances de Nadal, ja tornem a ser a la nostra ciutat! Com no, estem parlant de Rheda-Wiedenbrück. Portem ja uns mesos aquí, i està clar que ja fa temps que hem agafat la rutina. Quan vam tornar al Gener, jo ja necessitava tornar a les meves classes d’alemany i a les classes a l’Einstein Gymnasium. El Gener va passar molt ràpid, i cal dir que vam tenir força fred. Hi va haver dies que va nevar, i tot i que els alemanys hi estan molt acostumats a nosaltres ens va encantar i vam disfrutar d’allò més. Haig de dir amb molt d’orgull, que a casa meva vam fer un ninot de neu més alt que jo mateixa!! El vam decorar amb els seus corresponents botons, un parell de branques que li feien de braços, dos botons per ulls... i no ens vam oblidar de posar-li el nas amb una pastanaga. A més, prèviament havíem fet una guerra de boles de neu davant de casa. Tots vam quedar ben congelats però d’allò més contents!

Tot i les distraccions, ràpidament va arribar el Febrer. Aquest mes és conegut tant a Catalunya com aquí per tenir normalment el Carnaval. Evidentment, havíem sentit a parlar del Carnaval de Köln i ja l’esperàvem amb ganes. Tothom ens havia dit que hi havíem d’anar, que era un Carnaval molt gran i bonic, que s’hi congregava molta gent, etc. I nosaltres ho havíem de provar. Tot i això, abans vam viure els preparatius del Carnaval a l’Einstein, perquè com és natural, tots els nens en parlaven. Alguns ens explicaven de què anirien disfressats, d’altres a quina desfilada anirien, alguns a quina carrossa en particular, etc. Finalment, el 12 i 13 de Febrer amb unes amigues vam anar cap a Köln. Hi havia molta gent, els carrers estaven plens!! Vam enganxar precisament el cap de setmana que no hi havia desfilada, perquè un cop allà vaig saber que en aquesta ciutat els seus habitants celebren el Carnaval durant dues setmanes seguides. Tot i no veure la desfilada, m’ho vaig passar molt bé! Els carrers eren plens de gent, tothom anava disfressat, fins i tot hi havia carrers tallats només perquè la gent pogués estar al carrer ballant i fent festa, etc. A mi el què més m’agrada és veure la originalitat de les persones a l’escollir la seva disfressa. Realment, n’hi ha de molt divertides!! A més, vam poder passejar per la bonica ciutat, que també té molts llocs per visitar.

Un cop el Carnaval ja va estar passat, el final de Febrer i principis de Març ha estat replet de partits el cap de setmana. Tot i que la temporada de bàsquet encara no està tancada, estem ja a la recta final i ara mateix podem dir que l’equip de les dones va primer en el seu grup amb 22 punts i els nois u18 també van primers amb 16 punts. L’equip dels nois u16 té una diferència de 10 punts amb el següent equip i va també primer en el seu grup, mentre que els nois u14 van segons. I els més petits de la casa, l’equip mixt de u12, també va primer en el seu grup amb 16 punts. Realment, estan tots molt contents i la feina feta està veient els seus fruits! A més, he seguit preparant material per a les classes d’espanyol de l’Einstein i el grup de conversació del Centro Cultural. Aquests són alguns dels meus treballs!

















Pel què fa a l’alemany, ens van dir el dia del temut examen del B1. Finalment, el farem el 21 d’Abril. Des de llavors, només faig que comptar els dies i intentar aprendre tot el possible i aprofitar al màxim. A part de la raó evident d’obtenir el certificat que acrediti el nivell B1, estic molt contenta amb els meus avenços amb l’idioma i estic gaudint molt d’aquest any d’aprenentatge d’un nou idioma!! Trobo que l’alemany és una llengua complicada (força), però tot i això molt interessant i amb moltes peculiaritats.

5. Setmana a Palamós

2 de maig 2018, 10:14 publicada per Marta Ruiz

Després de les merescudes vacances, tornem a ser a Rheda-Wiedenbrück!

En aquest post explicaré com va anar l’intercanvi amb la ciutat de Palamós. Com ja sabeu, aprofitant que els escolars tenen dues setmanes de vacances, es va aprofitar per anar del 20 al 28 a la nostra ciutat catalana preferida: Palamós. Potser heu pogut anar veient les fotografies que hem anat publicant a la pàgina de Facebook del Club de Bàsquet i a la pàgina pròpia de l’intercanvi denominada “Palamós+Rheda-Widenbrück”, on vam anar descobrint les diferents activitats que desenvolupàvem. Tot i això, aquí teniu una explicació més detallada :)

Després de passar-nos els últims dies lligant els petits detalls que quedaven per concretar, finalment ens vam trobar tot el grup el divendres 20 al vespre davant l’Einstein Gymnasium. La gent començava a arribar amb maletes, jaquetes ven gruixudes (s’havia girat un vent força fort en les últimes hores), mantes i coixins per fer més agradables les llargues hores de viatge que ens esperaven. Finalment, grans i petits vam pujar a l’autobús que ens hauria de portar a Catalunya. Tothom estava entusiasmat, i les primeres hores van passar ràpid entre bromes, excitació pels dies que vindrien i gran exaltació per retrobar als amics. Tot i això, mica en mica tothom va anar rendint-se al cansament i qui més qui menys feia una capcinada al seient del bus. Com sempre, hi va haver persones que van estar tota la nit despertes, i n’hi va haver d’altres que van dormir les màximes hores que les rialles i crits els van deixar. Personalment, haig de dir que vaig dormir força bé un total de quasi 7 hores despertant-me intermitentment cada vegada que el bus feia les corresponents parades i pauses.... tot i que la verdadera afortunada va ser l’Elif, que va dir que havia dormir 10 hores sense despertar-se en cap moment. Quina sort!

Un cop arribàvem a Palamós, la gent ja estava frisosa per conèixer a les famílies amb qui estarien aquella setmana, i els que repetien d’altres anys emocionats per retrobar als companys. Un cop tots desplegats per les diferents famílies acollidores, el dissabte va passar ràpid ja que tenia l’objectiu que tots poguéssim passar temps amb les famílies i conèixer-nos millor. Diumenge hi havia organitzat una trobada de les dues associacions, per fomentar així que tots poguéssim compartir un espai i uns moments per retrobar-nos, parlar, divertir-nos i passar el dia en família. D’aquesta forma, el dia es va anar allargant entre els suculents menjars que cada família havia aportat per a compartir entre tots, fins que la majoria de nens van decidir aprofitar les pistes d’esport que el Càmping Palamós ens cedia i jugar a futbol, frisbee, voleibol, bàsquet o simplement passejar i fer noves amistats. Mentrestant, els adults seguien parlant i passant una bona estona també, fins que al vespre petits i grans ens vam tornar a retrobar per degustar els bratwurst que els de Rheda-Wiedenbrück havien portat, i les sardines que els Palamosins estaven fent a la brasa.

A partir d’aquí, la setmana va anar rodada: el dilluns vam començar amb els entrenaments de bàsquet al matí, i a la tarda vam poder fer el nostre primer tast de la platja catalana. Tot i que freda, la majoria de joves s’hi van acabar ficant i gaudint dels jocs a la sorra de la platja. Al vespre els joves van realitzar un entrenament conjunt amb el CE Palamós, mentre que els adults vam assistir a una petita recepció de l’alcalde Palamosí, on es van agrair per part de les dues entitats i de l’alcaldia els esforços que es fan en aquests intercanvis i desitjant la seva continuïtat en els anys. L’acte va acabar amb un petit refrigeri, que tots vam degustar. El dimarts els joves van seguir entrenant i gaudint de l’aigua, mentre els adults feien una excursió a Montserrat i als Cellers Torres. A la primera parada del nostre viatge vam poder entrar a la basílica de Montserrat i observar la Moreneta, fer una volta pel Monestir i encaminar-nos cap a Vilafranca. Després d’una parada tècnica per dinar en un restaurant, a la tarda vam realitzar una visita guiada als Cellers Torres. Vam tenir la sort que la visita van poder oferir-nos-la en alemany, així que la gran majoria del grup va poder entendre molt més fàcilment les interessants explicacions que la guia poliglota ens va explicar.

Dimecres el vam dedicar a seguir amb els entrenaments, ja que al vespre es disputaven els partits entre el Sènior i el U18 contra els respectius equips del CE Palamós. Tot i que ambdós equips van jugar molt bé, malauradament no van acabar guanyant. Tot i això, els nois van sortir-ne molt contents per haver pogut jugar contra els equips catalans, i així també conèixer altres formes de jugar.

Finalment la tant esperada excursió va arribar, i el dijous ens vam encaminar cap al bonic poble medieval de Besalú. Vam poder caminar pel seu pont romànic, i perdre’ns per l’entramat de carrerons del seu casc antic. Caminant, alguns vam arribar fins a  la seva muralla superior (des d’on es té una vista magnífica de l’icònic pont de Besalú), vam entrar a l’església de Santa Maria, vam rodejar l’antiga sinagoga i vam arribar fins al petit passeig que discorre paral·lel al riu. Un cop retornats al bus, vam continuar direcció els Volcans de la Garrotxa. Després d’arribar a l’entrada del Croscat i haver de tirar enrere per un error tècnic, finalment els valents del grup van seguir caminant fins al volcà de Santa Margarita. Vam gaudir de la meravellosa vista de l’interior del volcà, tot i que això va haver de ser després d’haver-nos recuperat de la difícil pujada que ens deparava el camí. Un cop a l’ermita de Santa Margarita vam descansar una estona, aprofitant per menjar una mica i reposar forces. A la tornada tothom anava molt més descansat ja que venia baixada! El dia no es va acabar aquí, ja que també vam visitar el petit poble de Santa Pau. Vam poder donar una petita passejada pel seu casc antic, incloses les muralles exteriors. Realment, va ser un descobriment aquest encantador poble, ja que no ens esperàvem les boniques vistes des d’una banda del riu, ni tampoc la pintoresca Plaça de la Vila.

Ja per acabar la setmana, divendres al matí fam visitar diferents escoles catalanes. El grup dels joves més grans va visitar l’IES Palamós, mentre que el grup de petits va visitar l’escola de Primària Vila Romà. Jo vaig acompanyar aquest últim grup, i després d’ensenyar-nos tota l‘escola i fer-nos els nens d’una de les classes d’anglès una presentació del seu poble i el seu país en aquest idioma, vam poder compartir una estona amb els noies i noies jugant al joc de les bitlles catalanes. Ens ho vam passar molt bé!! A la tarda (després d’haver fet els últims entrenaments matinals) vam encaminar-nos tot el grup de joves cap a la platja de La Fosca. Allà vam participar tots en unes “Olimpíades”, distribuint-nos per grups i jugant a diferents activitats. Tot i tenir el caràcter olímpic i per tant competitiu, tots els grups van gaudir tant dels moments compartits que ningú va interessar-se pel guanyador dels jocs! Així que vam seguir jugant amb la pilota a la sorra o amb les onades del mar. Al vespre, tots els joves i adults esperaven la “Festa de El Castellet”, així que tots ens vam encaminar amb les nostres millors gales cap al bar. Tot sabíem que era un tipus d’acomiadament amb els altres companys i famílies, així que vam compartir grans moments que hauríem de guardar en el nostre record fins l’intercanvi de l’any següent. Finalment, el dissabte el grup alemany es va tornar a encaminar cap al bus, i després dels acomiadaments de rigor va posar camí cap a Rheda-Wiedenbrück. Tots excepte en Francisco i jo, que vam poder gaudir d’una setmana extra de vacances a casa nostra, aprofitant que les vacances escolars a Alemanya també duraven una setmana més.

Com a conclusió, haig de dir que tot el què em podia haver imaginat i tot el què m’esperava d’aquest intercanvi s’ha quedat curt després d’haver-ho viscut en primera persona. Ha estat una setmana espectacular, plena d’activitats i sorpreses, on m’he sentit especialment acollida tant per la gent de Palamós com per la pròpia gent de Rheda-Wiedenbrück, a qui vaig tenir l’oportunitat de conèixer més a fons. A més, he tingut la sort de conèixer a molta gent, persones que han estat molt amables i disposades a ajudar en tot el què fes falta. Moltes gràcies a tothom, totes i cadascuna de les persones que han participat en aquest intercanvi heu fet que aquesta setmana hagi estat inoblidable. Amb alguns ens tornarem a veure el proper any, i amb els que vindreu en poques setmanes a visitar-nos a Rheda-Wiedenbrück ara ja només em queda dir-vos... Bis Dezember!!

4. Primer mes i mig a Rheda-Wiedenbrück

2 de maig 2018, 10:08 publicada per Marta Ruiz

Encara commocionats per les imatges i esdeveniments impactants que vam viure aquest diumenge 1 d’octubre a casa nostra, engeguem la setmana amb encara més forces que abans. Estem segurs que la democràcia triomfarà per sobre de les persones que creuen que haver estat escollits i tenir un càrrec polític els dóna legitimitat per no deixar expressar la veu de tot un poble.

Les últimes setmanes han estat força tranquil·letes. Tant en Francisco com jo vam començar els cursos d’alemany i estem seguint les classes. De mica en mica ens anem adonant de com de divertit i interessant pot ser aprendre Alemany, si ho fas amb ganes i il·lusió.

En Francisco ja està “a tope” amb els entrenaments tant de les noies (Dammen) com dels nens (U14). Ja ha tingut diferents partits els caps de setmana, i de moment tots guanyats!! Amb els nois van jugar el primer partit el passat dia 17 contra SG Marienfeld-Clarholz, i van guanyar de 92 a 38. Amb les noies van jugar el dimecres 26 i van guanyar 81 a 21. Segueixen amb els entrenaments, i amb els nois ja han disputat un partit més, contra TSVE Bielefeld, que també van guanyar de 58-38 punts.

Jo vaig començar les classes a l’Einstein Gymnasium. De moment, estic a les classes ajudant a les professores d’espanyol: ajudo amb els exercicis als nois, corregeixo alguna entonació o paraula, fem diferents activitats per aprendre vocabulari, etc. És molt curiós veure com aquests nois, que no deuen tenir més de 13 anys, intenten parlar amb mi i intenten preguntar-me coses, moltes vegades superant la seva vergonya inicial. Per altra banda, també vaig començar amb les classes voluntàries de català! Molt productiu tot plegat.

Per altra banda, en una visita que vam fer a Gütersloh amb l’Stephan vam descobrir que en aquesta ciutat disposen d’una biblioteca força gran i moderna. A més, el què és interessant del cas és la secció de llibres en espanyol que tenen!! Aquell mateix dia ja em vaig fer la targeta de sòcia i vaig poder endur-me dos llibres, que a principis de novembre ja m’havia acabat. Una isla bajo el mar de la Isabel Allende, i Catalina, la fugitiva de San Benito, de Chufo Llórens. Tots dos són novel·les històriques, el primer conta la història d’una esclava a Saint Domingue (actual Haití) en el seu periple per recuperar la seva llibertat, mostrant l’explotació d’esclaus del s. XVIII d’aquesta colònia espanyola i després francesa, i el segon narra les peripècies i vicissituds que ha de passar una jove a qui el destí li queda marcat des del moment en què va néixer per les accions de la gent que l’envolta. Aquest últim està ambientat en l’Espanya del s. XVII, amb la Santa Inquisició en tot l’esplendor del seu poder i una societat aburgesada amb la cort a Madrid. Recomano els dos llibres, em van encantar i em vaig endinsar en les seves històries de cap, passant-me hores absorta en el què el llibre m’estava narrant.

La primera setmana d’octubre van ser les festes de Clarholz, i diumenge vaig decidir agafar la bicicleta i enfilar cap al poble per anar a veure la desfilada de carrosses. Impressionant! Tot de carrosses decorades amb flors i les llavors dels cereals. La gent va sortir als carrers per a veure-les, i com que l’Oktoberfest està a prop hi havia força locals engalanats amb els colors típics de Baviera, el blau i el blanc, i molta gent anava vestida amb els vestits tradicionals bavaresos. Entre carrossa i carrossa, bandes de música amenitzaven els carrers i la desfilada amb les seves trompetes, saxos, triangles, flautes, trombons, timbals i altres instruments. Després d’escoltar alguna de les bandes tocar dins la carpa que havien muntat, vaig tornar cap a Rheda amb la meva bicicleta.

Com els primers dies, durant el setembre no hem desaprofitat

els dies de sol que hem tingut i hem sortit a fer petites excursions amb la biblioteca. De mica en mica anem coneixent tots els pobles del voltant de Rheda-Wiedenbrück, així com els carrils i camins de bici com l’R-22, que envolta tot el nostre poble. De moment ja hem visitat Rietberg, Langenberg, Herzebrock-Clarholz i Stromberg. A Stromberg hi vaig anar aquest últim cap diumenge amb en Luís, aprofitant que la pluja ens deixava un breu interval de temps. Segons vaig poder comprovar (i com!) Stromberg és un dels pocs llocs que no és totalment pla de per aquí a poc, sinó que està localitzat al cim d’un petit turonet. Des del parc de darrere la seva església es tenen unes vistes molt boniques dels prats dels voltants! A més, amb els Kockord vam aprofitar el cap de setmana pel què fa als aspectes culinaris, i vam fer galetes d’avellana :)


En les pròximes setmanes, el què ens tocarà serà acabar d’ajudar amb els últims detalls de la visita a Palamós que el Club organitza, perquè ja ho tenim a tocar!! En menys de dues setmanes ja estarem agafant el bus que ens portarà a la nostra ciutat catalana. Ho esperem amb ganes ja!! Bis Bald!!

3. Primeros días de Septiembre

2 de maig 2018, 10:05 publicada per Marta Ruiz   [ actualitzat el 2 de maig 2018, 10:26 ]

El primer fin de semana de este largo año y también de Septiembre ha estado repleto de actividades. Empezamos el viernes por ir a conocer el Centro Cultural Español y a su presidente, Luis. Como ya sabéis, este año soy la encargada de tomar el relevo en las clases de conversación que se celebran los lunes. Ya sea por los veranos en España, los intercambios con el club de Palamós, por interés filosófico u otros motivos, hay un pequeño grupo de ciudadanos de Rheda-Wiedenbrück interesados en la lengua y cultura española, y con distintos tipos de nivel de aprendizaje del castellano. Durante este año 2017 y 2018 mi objetivo es seguir aprendiendo con ellos la lengua de Cervantes y mantener vivo su interés por ella.

El sábado hicimos una pequeña excursión mañanera por los alrededores, y ya a la tarde fuimos yendo a la barbacoa que los “amigos de Palamós” habían organizado para conocernos a “los nuevos”. Francisco y yo fuimos un poco antes con Stephan y Luis, y así pudimos preparar una grandísima ensalada mientras Luis empezaba con la carne y las brasas. A las 7 fue llegando todo el mundo, incluso a personas que no esperábamos! Todos muy contentos cuando empezaron a saber que el curso volvía a retomarse este viernes 1 de septiembre. De la barbacoa creo que salimos todos con la barriga muy llena, y contentos algunos por haberse reencontrado con sus compañeros y otros por haber conocido a gente nueva.

Nos habíamos propuesto ir a conocer los pueblos de los alrededores, así que el domingo aprovechamos la maravillosa mañana que hacía y nos acercamos a Rietberg. Evidentemente, lo hicimos con nuestro medio de transporte oficial: las bicicletas. Unos 15 kilómetros preciosos entre praderas y riachuelo hasta llegar al pequeño pueblo, y otros 15 para volver. Hicimos un trozo del recorrido del camino del Río Ems, un camino que discurre al lado de sus más de 300 km hasta la desembocadura. Por lo que nos contaron, el pequeño río que veíamos a nuestro lado del camino no era nada en comparación con el enorme río que acaba llegando a ser, pudiendo llegar a albergar en su desembocadura la botadura de barcos crucero inmensos. En la pequeña ciudad, descubrimos el museo de un artista italiano afincada en Rietberg. Allí pudimos admirar el arte con el hierro, mientras nos hacíamos alguna foto con las esculturas expuestas en el exterior.

Durante el camino de regreso paramos a visitar el conjunto de edificios alrededor de una congregación católica que habíamos visto en la ida. El conjunto en sí no tenía nada de especial que destacar, lo que sí que fue muy bonito fue escuchas al coro de jóvenes que estaba ensayando para una representación que harían a la tarde. Muy amablemente nos dejaron escuchar un ratito, y luego reemprendimos nuestro camino de vuelta a casa. En definitiva, un fin de semana entretenido y bonito.

La semana siguiente empezamos el curso de alemán. Después de hacer la prueba inicial que determinaría a qué curso iríamos, Francisco y yo estábamos preparados para empezar las ya tan esperadas clases. Francisco empezó el 5 de septiembre, mientras que yo tuve que esperarme a la semana siguiente. Las primeras clases fueron muy edificantes, aprendiendo sin parar cosas nuevas y poniéndonos al nivel de los demás compañeros. Esperamos con ansias las siguientes semanas!! Estamos seguros que lo pasaremos muy bien, mientras aprendemos esta lengua tan diferente pero tan interesante. Hasta el próximo artículo, Tschüss!!

Puesta de sol desde la terraza de un bar de Rheda, al que fuimos expresamente por las vistas ;)

P.D.: Sí, todos os preguntaréis porqué casi no hay fotografías en éste artículo. Se me rompió el móvil, y he perdido todas las fotos que había hecho... una pena :(

Además, el artículo hace referencia al primer fin de semana de Septiembre y está colgado en Noviembre... también tuve problemillas con el internet!

2. Descobrint Rheda i Wiedenbrück

2 de maig 2018, 10:03 publicada per Marta Ruiz

La primera setmana ha passat molt ràpid entre passejades, descobertes del nou territori, barbacoes i altres noves experiències. Però anem per parts, i s’entendrà tot molt millor. El primer dia com és natural quan ets nou a un lloc, vam donar una volta en cotxe per a conèixer els voltants de Rheda i de Wiedenbrück. Vam visitar el petit nucli de Sankt Vit, on vam poder visitar l‘església de Sant Victus (la traducció catalana d’aquest sant). Vam poder observar el tipus de barroc alemany que es construïa aquí, ja que l’església és datada del 1736, tot i que es devia restaurar el 1913. Vam continuar la volta per l’empresa Tönnies, l’escorxador més gran de tot Europa. Segons ens van explicar, aquí hi troben a fi dels seus dies més de 25.000 caps de bestiar. Impressionant! Finalment, la volta pels afores del poble ens va portar a una granja d’oques, on ens vam quedar esmaperduts amb la gran quantitat d’oques. No n’haviem vist mai tantes de juntes!! A més, quan ens acostàvem a la tanca totes marxaven espantades i es formava un gran estol blanc. Aquí vam aprendre unes de les primeres coses d’Alemanya: el dia 11 de novembre o Martinstag les famílies Alemanyes es reuneixen al voltant d ela taula per menjar-se una oca que han cuinat per sopar. Durant el vespre, els nens es passegen pels carrers amb uns farolets de paper perquè els veïns els hi donin dolços i pastissos després d’haver cantat alguna cançó típica de la festa.


Ja per acabar, vam donar una petita volta pel centre de Wiedenbrück, on l’Stephan ens va mostrar els edificis més icònics i bonics de l’encantadora ciutat. Especialment, ens vam deixar en les decorades façanes de les antigues cases, molt ben conservades o restaurades. Vam poder saber que aquí, el Govern t’ajuda econòmicament a conservar la façana en la seva forma original, encara que les cases per dins solen ser totalment restaurades.

Ja el segon dia, vam centrar-nos més en la ciutat de Rheda.

Ja el dia anterior havíem vist en diferents llocs unes escultures força grans, a mida real, de diferents persones o oficis... Llavors vam descobrir el motiu! Resulta que a Rheda hi ha una escultora/artista que realitza aquestes figures, i durant l’estiu l’Ajuntament les distribueix pel poble com a decoració. Entre altres, vam trobar unes monges, una parella gran, una taula preparada per a menjar amb els seus comensals i cambrers, uns homes estirats al sol, una parella prenent una cervesa, etc. La veritat és que són força divertides, perquè podem pensar que il·lustren la vida quotidiana de la gent de la tranquil·la ciutat de Rheda (crec que a Wiedenbrück no n’hi ha de posades).




Donant una volta per Rheda (on també cal destacar que hi ha un casc antic molt bonic i unes façanes de cases antigues impressionants) vam poder observar que el medi de transport més utilitzat són les bicicletes. Abans d’arribar a Alemanya ja teníem la impressió de que els ciutadans d’aquest països solien agafar força aquest medi de dues rodes, però fins que no ets aquí no te n’adones de fins a quin punt arriba: la gent va a comprar al supermercat en bici, les trobes a cada cantonada, a cada porta de cada comerç, la gent va ala feina en elles, etc. També és interessant els diferents tipus: la més comú que he vist fins al moment és la típica bici de ciutat, que a mi em sembla més senyorial, on pots anar assentat dret i recte; també hi ha bicicletes on hi pedaleges estirat, n’hi ha amb uns petit remolc on els pares hi porten els seus fills petits, n’hi ha de muntanya, etc. Vaja, per triar i remenar!

Ja per acabar el matí, vam arribar-nos fins al castell de Rheda. La llàstima és que estava en obres i per tant no es podia travessar el fossat. Tot i això, vam poder anar als jardins de l’Orangerie, i admirar el noble edifici a la vegada que evocàvem bells temps passats. Realment, es respira tranquil·litat i hi ha molts espais oberts on poder sortir a passejar i respirar l’aire pur.

Finalment, el següent dia vam aconseguir les nostres pròpies bicicletes!! Ara ja ens podrem moure de forma independent pel poble, i podrem arribar als llocs més ràpid. Estem molt contents! Vam posar a punt les bicicletes: posar a lloc les cadenes que havien sortit, inflar les rodes, ficar oli als engranatges, comprovar les cadenes de seguretat, etc. I el què no vam poder fer ho vam haver de solucionar amb una ràpida visita al mecànic, on ens va acabar d’ajustar els pinyons i abaixar el seient. Vam estrenar les bicicletes donant una volta pel gran parc de la Flora Westfalica. Allà, entre altres coses vam poder veure que hi havia unes pistes de bàsquet, un minigolf, un parc infantil molt gran i molt temptador, un skateparc, pistes de voleibol, etc. A més, tot el parc compta amb uns carrils bicis molt ben conservats i senyalitzats. Una cosa curiosa és que dins aquest parc hi ha delimitats dos cementiris, on la gent pot anar a recordar els seus difunts. Quan vam estar passejant pel parc vam veure que estaven preparant els focs artificials que hi haurien dissabte a la nit. Oh! De casualitat, vam descobrir que les senyalitzacions del Camino de Santiago arriben fins Alemanya! En un dels arbres vam trobar-hi la típica petxina del Camino, i més endavant ens hi vam fixar i hi havia altres senyalitzacions idèntiques. Amb en Francisco vam fer broma, i vam dir que potser podríem acostar-nos a casa seguint el camí!

Ja per acabar el dia, vam anar a donar una volta per un dels barris més exteriors i vam descobrir el cementiri jueu. El dia anterior passejant per un dels carrers l’Stephan ens va fer descobrir unes petites plaques enganxades al terra, en record de les persones jueves que havien viscut a la casa del davant on estaven col·locades, i on també hi havia gravada la data en què van deportar a aquelles persones i la data en què havien sigut assassinades als diferents camps de concentració. En aquell moment en vam adonar com els horrors de la II Guerra Mundial havien arribat a tot arreu, fins i tot a un poble petit i tranquil del nord d’Alemanya. A més, un d’aquests dies també havíem pogut observar la placa commemorativa que assenyala el lloc on hi va haver emplaçada la Sinagoga a Rheda, just en el camí que va cap al castell. Actualment, de la Sinagoga no en queda cap vestigi excepte aquesta placa que en recorda l’emplaçament. Per aquest motiu, ens va semblar molt interessant trobar el cementiri jueu i poder-lo visitar. Com és natural, les làpides estaven escrites en alemany i en hebreu, i en algunes hi havien les característiques pedres que els jueus hi col·loquen. Tot i que té diferents significats, un dels més extensos és que les pedres són permanents i no es deterioren, i per tant això reflexa en certa mesura la visió del judaisme sobre la mort; un altre motiu és que es pedres són una demostració de que els familiars han visitat al difunt i per tant honren la seva memòria. Al pròxim article seguirem descobrint noves joies d’aquesta bonica ciutat

Auf Wiedersen!


1. Inici d'una nova experiència. Un any per aprendre i viure

2 de maig 2018, 9:54 publicada per Marta Ruiz

Estem a 22 d’agost, i just quan tothom està acabant les seves vacances naltros comencem una nova experiència. Som en Francisco i la Marta, els dos voluntaris que durant aquest any 2017-2018 estarem a la bonica ciutat de Rheda-Wiedenbrück col·laborant amb el Club de Bàsquet DJK Rheda. La intenció és fer un relat de la nostra estada, explicant les petites coses del dia a dia, fent partícips a tothom que ens llegeixi de les noves experiències que viurem. Per començar aquest relat, ens presentarem cadascú.



Hola, em dic Francisco i vinc d’un poble que es diu Aitona, a uns 30km de Lleida, que és la ciutat més gran de la província lleidatana. La idea de portar a terme aquest voluntariat va sorgir de forma espontània, però després d’un temps pensant-ho vaig acceptar emprendre aquesta nova aventura.




Jo sóc la Marta, i en dues setmanes faré els

26 anys! Tot i que sóc originària de Manlleu, al centre de Catalunya, els últims anys he viscut a Girona ja que sóc una enamorada de la Costa Brava i les comarques gironines. Ja feia temps que pensava fer un voluntariat, però entre la carrera i la feina no trobava mai el moment... fins que em vaig decidir. Durant aquest any a Rheda espero passar-m’ho molt bé, conèixer a molta gent nova, aprendre del bàsquet i tot el relacionat amb aquest esport, i sobretot aprendre molt alemany. I perquè no... també viatjar i descobrir una Alemanya diferent segons les èpoques de l'any!

En Francisco es dedicarà durant aquest voluntariat a tot allò relacionat amb el bàsquet, així que estarà ajudant en els entrenaments dels equips Sènior Femení i l’Infantil Masculí. També jugarà al Sènior Masculí. Per altra banda, jo m’ocuparé dels articles de la secció de “Palamós Freunde” i de tasques relacionades amb un dels Instituts de Rheda, l'Einstein-Gymnasium.

Ja per acabar, només queda dir que els articles que aniré penjant també els escriuré en castellà, ja que així les persones del grup de lectura del Centro Cultural Espanyol podran llegir els articles i els utilitzarem per a alguna classe que farem. Doncs fins aquí el primer article! Espero que ens seguiu durant aquest llarg any ple d’experiències :)

1-8 of 8