Sistema educatiu‎ > ‎

Model Lingüístic

El model lingüístic per a l’escola menorquina

A. JUSTIFICACIÓ

B. DIAGNÒSTIC 

C. PROPOSTES

D. FONTS EMPRADES




A. Justificació


(Document aprovat a l´Assemblea de Menorca Edu21 de dia 3 de maig de 2014)

1) L'escola de les Illes Balears ha de tenir com un dels seus principals objectius que els al∙lots, en acabar el període d'escolarització obligatòria, puguin expressar‐se fluidament i amb eficàcia en català, en castellà i en una llengua estrangera.


2) Tenint en compte la situació social i sociolingüística actual de les Illes Balears, per a assolir l'objectiu expressat en el punt anterior, és necessari que el català sigui la llengua majoritària de l'ensenyament, com ja assenyala la Llei de normalització lingüística, en indicar que un dels objectius de la Llei és “b) Assegurar el coneixement i l'ús progressiu del català com a llengua vehicular en l'àmbit de l'ensenyament” (Art.1.2).


3) És important procurar l'adquisició per part dels alumnes d'un domini

adequat de l'anglès o d'una altra llengua estrangera, la qual cosa no entra en conflicte amb un bon aprenentatge del català. Però açò passa per impulsar el plurilingüisme aprofundint en la preparació dels professors, dotar‐los de recursos i afavorir àmbits i situacions en la nostra societat que possibilitin tenir‐hi contacte i poder‐lo usar, tant passivament com activament


4) Per tal de transcendir l’àmbit escolar i que l’aprenentatge de llengües tengui més presència social, es fomentarà l’ús contextual de l’anglès en l’àmbit informal (emissió de sèries i pel∙lícules en versió original per televisió, per exemple).


5) Cal conèixer i avaluar les experiències i els resultats que en el camp de l’aprenentatge de llengües han tingut altres països i comunitats durant aquests darrers anys, així com les nombroses aportacions teòriques sobre aquesta temàtica, els testimonis dels professors i els alumnes i el suport internacional que ha rebut i que, des de les institucions responsables, s'expliquin al conjunt de la societat.


6) L'ensenyament de les llengües estrangeres s'iniciarà a la primera infantesa en situacions reals de comunicació espontània i no en els contextos abstractes dels continguts acadèmics. Més endavant es recomana la metodologia AICLE que permet programar de forma interdisciplinària tasques competencials. Es recomana també la participació de professorat nadiu dins les aules.


7) Seria necessari afavorir l´aprenentatge de les llengües estrangeres en contextos informals (programes de televisió subtitolats, lectura de llibres a l´aula, intercanvis internacionals amb altres centres educatius, etc....)



B. Diagnòstic


En relació al domini de  tres llengües

Bartomeu Canyelles, ex-director de l´IAQSE

Al llarg d´aquests anys que s´ha fet avaluació diagnòstica a les Illes Balears i d'acord amb la composició socioeconòmica i cultural de cada illa,

A primària:

  • Eivissa i Formentera tenen un nivell més alt de castellà i d'anglès i més baix de català
  • Menorca té més bon resultats de català que de castellà o d'anglès
  • Mallorca té els resultats més equilibrats, amb una major coincidència entre català i castellà. 
A secundària es dóna un major equilibri en el global entre entre castellà i català i un resultats més minsos en anglès. I evidentment, aixó és conseqüència del sistema actual, on les dues llengües oficials estan equilibrades

En conclusió podem dir que el coneixement del castellà i castellà fins ara era equilibrat. El domini de l´anglès no assoleix els nivells desitjats

En relació al baix domini de l'anglès
Objectiu: Analitzar el perquè del desconeixement o les dificultats en l’ús de llengües estrangeres en alumnat que n’ha rebut classes al llarg de tota la seva escolaritat obligatòria.

Un diagnòstic d'urgència en aquest respecte apuntaria clarament a un fracàs del sistema: la gran majoria dels estudiants no assoleixen, en acabar l'ensenyament obligatori, un nivell de competència lingüística en anglès equivalent a l'A2: són incapaços de parlar amb fluïdesa i entendre sense problemes l'anglès oral. I els que ho fan és gràcies a complementar l'activitat escolar amb classes particulars o estades estivals a l'estranger. La igualtat d'oportunitats falla també en aquest punt. 
Les raons inclouen 
  • el predomini d'un ensenyament escolar de l'anglès de tipus escrit i passiu (en lloc d'emfasitzar prioritàriament la competència oral i l'ús de l'anglès en situacions comunicatives concretes)
  • la mida inadequada dels grups-classe (massificació)
  • l'excepcionalitat de la figura dels auxiliars de conversa, sense atribucions docents, i que no són mai més d'un per centre, clarament insuficients; 
  • i a la manca de recursos audiovisuals (laboratoris d'idiomes, seguiment de mètodes en línia) per a la pràctica individual intensiva. 
  • La preparació dels professors (el nivell de competència necessari per ensenyar en un idioma és el C, no el B-2, que ni tan sols s'exigeix per ser mestre d'anglès a Primària, que és precisament el moment en què l'anglès oral hauria de tenir el màxim protagonisme). 
Font: Antoni Gomila, Article al Diari Ara, 22 de setembre de 2013

D. Propostes


1. Cada centre educatiu, en el marc de la seva autonomia, elaborarà i aprovarà el seu propi PLC en el qual, atenent al seu context sociolingüístic  i a l´assoliment dels objectius lingüístics,  es decidirà el repartiment de les  llengües d'aprenentatge, tenint en compte que la llengua catalana, com a pròpia del territori, ha de ser la llengua majoritària.


2. El PLC ha de definir les competències comunicatives lingüístiques considerant els objectius establerts en el Marc Europeu de Referència. Com a mínim s'haurien d'assolir els nivells B2 per a català i castellà a finals de l´ESO, el nivell C1 a finals de batxillerat, C2 al final de la universitat i B1 per a la llengua estrangera al final de l'ensenyament obligatori.  El professorat tindrà el nivell B2 d´anglès (amb caràcter transitori fins que es pugui exigir el nivell C2). L´administració establirà les mesures necessàries per a assegurar l´avaluació d´aquests objectius així com els percentatges mínims d'assoliment entre l'alumnat dels respectius nivells.


3. El PLC inclourà projectes flexibles d' acollida lingüística dels alumnes que s'incorporin al sistema educatiu de les Balears procedents d'altres territoris de llengües i cultures diferents. Aquesta diversitat de llengües i cultures s´ha d´aprofitar com una riquesa per avançar vers el plurilingüisme i implantar els valors de la interculturalitat.


4.  Un Institut d´Avaluació i Qualitat, independent del poder polític, realitzarà periòdicament avaluacions externes per tal de valorar l'assoliment dels objectius. A partir de les quals es pendran les decisions de millora necessàries i es revisarà el PLC.


5. Tenint en compte que el català és la llengua històrica de Menorca, l'inici a la lectura i escriptura es farà a partir de la llengua catalana, que és la manera com els infants poden aconseguir més facilitat per a l'aprenentatge d'altres llengües, i com poden incorporar, de manera més o menys espontània, l'escriptura i la lectura en castellà i en altres llengües. Sense que açò sigui obstacle perquè a les primeres edats l’atenció individualitzada de l’ infant permeti l’ús de la llengua familiar dels fillets quan sigui possible.



Ens hi falta saber l'obj final primària.

Bartomeu Cañellas




Fonts emprades 




- Cercle Educatiu de Mallorca. Congrés de Plurilingüisme.  Recomanacions dels experts 

- Resum de les conclusions de la Jornada de Primavera (Francesc Florit Nin)
 
L'objectiu final és que els alumnes  siguin competents en el domini del català, el castellà i l’anglès. El català és la llengua històrica pròpia de Menorca i com a tal  ha de ser la llengua de l'escola, i vehicularà la majoria dels continguts de l'ensenyament. El castellà també serà llengua vehicular. La proporció de les dues llengües al curriculum serà decisió de cada centre d'acord amb els resultats obtinguts. La millora de la competència en anglès s'ha d'aconseguir amb metodologies i programes eficaços dotats de recursos i amb la implicació d'altres factors socials que n'afavoreixin l'aprenentatge. La diversitat de llengües i cultures dels alumnes és una riquesa que s'ha d'aprofitar per implantar els valors de la interculturalitat.



- Antoni Gomila, Anglès com a llengua estrangera (22/09/2013)

- Raül Pons, mestre menorquí resident a Londres. La seva aportació: 

i si Menorca fossim pioners en dur professors natius d'anglaterra a les nostres escoles?? i si ho demanéssim al govern i demostréssim que realment ens importa l'anglès i que ens agradaria que vinguessin de fora? ojalá els nostres fills poguessin tenir professors natius.... Tots coïncidim que si volem millorar el nivell d'anglès dels nostres alumnes l'ùnica opció seria mestres natius. Imagina un fiet que al começar P3 escoltés sempre un anglès perfecte i comencés a fer oïda.... no hi ha altra manera i amb això no voldria ni molt menys menysprear la qualitat i formació dels nostres mestres però per jo és evident. Jo crec que si a un mestre funcionari d'anglès amb plaça li demanessis si estaria d'acord a que en el seu lloc vingués un natiu i a ell donar-li una plaça de primària jo estic quasi segur que acceptaria... segons la meva opinió no és suficient auxiliars de conversa (jo he fet feina amb alguns) lo idela seria mestres natius que duguessin el pes total de l'assignatura i que es trobessin sols davant els alumnes... i tots els altres mestres tenir un mínim de nivell d'anglès per poder-nos comunicar amb ells per tractar temes de seguiment avaluacions.... sempre he pensat i continuïi defensant que tots els mestres hauríem de tenir mínim un nivell B2 d'anglès, no per donar classe sinó com a exemple de la importància i perquè els mestres hem de ser bons i hem de saber molt (finlàndia, per cert m'he llegit el llibre gracias finlandia de javier melgarejo). 

Als mestres d'anglès que ja són funcionaris se'ls hauria de donar una altra plaça... i que tot asò segur que sortirien molts obstacles com ... però hi haurà molts mestres que no tindran plaça!!! sí ja ho sé però cadascú que pensi el que és més important...


Comments