A Manuel Oltra


El mestre Manuel Oltra (1922-2015) ,  és un punt de referència fonamental en la composició musical catalana del s. xx, sobretot pel que fa a l’especialitat de música per a cobla i per a cor.

Nascut a València, la seva família es traslladà a Barcelona quan encara no tenia un any, i és en aquesta ciutat on visqué i dugué a terme la seva activitat professional. Amb catorze anys començà els estudis musicals amb el mestre Josep Font i Sabaté, i tornant del servei militar a Tetuan, va ser nomenat director de la coral del Club Excursionista de Terrassa i de la Institució Folclòrica Montserrat, de Barcelona. En aquest període transcrigué nombrosos ballets populars catalans per a cobla i altres formacions instrumentals. També exercí la docència a l'Institut de Rítmica Joan Llongueres i a partir del 1955 fou director musical de l'Esbart Montseny fins després del 1961.

Entre els anys 1957-1958 convalidà els seus estudis de música al Conservatori Superior de Música de Barcelona de la mà dels mestres Toldrà, Zamacois, Ricart i Matas i Joan Gibert, i el 1959, acabats els estudis, s'incorporà immediatament com a professor del centre fins al 1987. Deu anys més tard passà a ser-ne catedràtic d'harmonia, contrapunt, fuga i formes musicals, i encara en va ser sotsdirector entre els anys 1973 i 1981.

Va escriure una gran varietat de música, que abasta la pràctica totalitat dels gèneres concertístics: harmonització de melodies populars, música de cambra, simfònica, per a cobla i cançons amb lletres de Pere Quart, Federico García Lorca, Rafael Alberti i altres. Tal com encapçalàvem aquest article, va destacar especialment en els camps de la música coral i la música de concert per a cobla, i també fou autor d'una trentena de sardanes. 

Com a reconeixement públic a la seva obra, l'any 1994 va rebre el Premi Nacional de Música en l'apartat de composició, i també obtingué el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional en la categoria de música tradicional, ambdós instituïts per la Generalitat de Catalunya. El 2006 rebé el Premi Nacional Agustí Borgunyó i l'abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.