Qui som

Embed gadget

ÈXIT CLAMORÓS !!
La  ILP ha estat aprovada per ampla majoria i a partir del gener de 2012 Catalunya serà territori lliure de tortura animal.
Enhorabona a tots i totes els que l'haveu fet possible.

Miguel Àngel Barrachina i Roger

 

NI UN SOL VOT  PER A QUI NO RESPECTI  LA VOLUNTAT CIUTADANA.

Demanem llibertat de vot a la ILP  per prohibir les curses de braus a Catalunya.

                                            
 
                                                                                                                          Veure aquest video a Youtube                        
       UN DIPUTAT, UN VOT.                                                   http://youtube.com/watch?v=q3D4YlDWoKc             

Campanya Ciutadana NO AMB EL MEU VOT

La  campanya ciutadana  de pressió 
No amb el meu vot neix espontànea-
ment de la ciutadania en resposta al
que creiem  que és  una actitud  força irrespectuosa i  bastant poc democrà-
tica d'alguns  partits políics respecte
a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP)
per la modificació de l'article  sisè  de l'actual  llei de  protecció  dels animals,  que exceptua a les curses de braus de
l'apartat de prohibicions.      
Aquesta campanya  és  independent   i
diferent de la que en el seu dia va orga- nitzar PROU www.prou.cat , la platafor- ma  impulsora de la  Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Mentre que aquella consis
-tia en recollir les signatures  necessàries 
per  que  el Parlament acceptés el tràmit 
de la  ILP, aquesta en canvi,vol  mantenir al ciutadà ben informat del que cada partit faci amb aquesta iniciativa popular i alhora ser un element de pressió cap als partits polítics que des de bon comença- ment  s'han  posicionat en contra de la  prohibició de les curses de braus a  Catalunya, ignorant abso- lutament la voluntat ciutadana i anteposant interessos partidistes i fins i tot personals. Aquests partits,  PSC, Partit Popular i Ciutadans, tot i haver acusat reiteradament als abolicionistes d'amagar  raons  polítiques   darrera  d'aquesta  ILP, ara són ells  els que  pretenen tractar-la  com a  qualsevol  altre qüestió  política  i  volen  imposar la disciplina de partit en  comptes de  permetre als  seus diputats votar lliurement segons el seu propi parer.
 
Cal dir que existeix una tercera campanya de militants socialistes  http://www.psc-diu-prou.es   que  persegueix el mateix objectiu que aquesta, encara  que obviament  va  adreçada  exclusivament  al   partit socialista.
 
A finals d'any ens convocaran  a elegir nou  parlament i això  ens permet  als ciutadans utilitzar  el que sovint sol interessar més als  partits polítics, els nostres vots. Quan diem "No amb el meu vot", els estem alertan de  que poden perdre o deixar de guanyar molts vots, si no son prou intel·ligents  com per  rectifircar i entendre que nosaltres som la única raó per la que ells són a on són. Si  la societat catalana  diu, com ja ha dit , que vol progressar deixant enrera  la  vilesa  d'aquesta  menyspreable tradició, doncs vol dir exactament això. Som nosaltres i  ningú més qui pot decidir  quina mena  de societat i  de pais volem per a nosaltres i per a les següents generacions. Ningú ens pot negar aquest dret i menys encara aquells que diuen representar-nos.
 
 
 
   ESTADI  ACTUAL DE  LA  INICIATIVA  LEGISLATIVA

 
 
Finalitzat  el  treball de  la  comissió  parlamentària  de      Medi Ambient, en  la que es van poder escoltar  les  al·le-gacions dels  compareixents  de  les dues  parts,  s'obre
un periode de presentació d'esmenes i finalment només restarà  que en  virtut de les conclusions  extretes, cada
grup  prengui el seu posicionament  final  i emetin el vot a favor o en contra  amb o sense llibertat de vot per als seus diputats. En el cas dels tres partits  contraris a la iniciativa, PSC, PPCiutadans, inicialment el  planteja-
ment de vot és en bloc, tot i  que com ells  mateixos ad-meten, especialment el PSC,  alguns dels seus  diputats
són partidaris de la prohibició. Si aquests diputats repre-senten  als votants socialistes  partidaris de la  supressió       Jorge Wagensberg en un   moment  de la seva
de les curses de braus i el mateix amb la resta de partits,      intervenció al Parlament  mostra els  diferents    
en una  formació realment democràtica, no haurien de         estris de tortura emprats durant la lidia.
poder votar  segons la seva  consciència, encara  que  la 
prohibició de les curses de braus no sigui  inclosa  en  el  seu  programa electoral?                                                                                  

 Pel que fa a la resta de partits,  a Convergència i Unió  es mostren més aviat  propers al bloc aboli-cionista si bé no han manifestat fins ara una posició clara,  tot i que asseguren que donaran llibertat de vot. Les altres dues formacions amb representació, Esquerra Republicana i Iniciativa-Verds son partidaris de la prohibició i la inclouen  als seus respectius programes electorals. Amb tres partits votant  en contra de forma unitària i sense saber quants vots favorables o desfavorables poden sortir de Convergència, el marge que separa l'èxit del fracàs de la proposició pot ser molt estret. Els vots dels diputats favorables a la reforma dins del PSC principalment podrien ser la clau i el sentit d'aques- ta  campanya és precisament  intentar guanyar aquests vots.

 
 QUI TÉ EL DRET A DECIDIR

 
Una de les raons més importants per les que ha estat possible presentar aquesta iniciativa legislativa popular és sens dubte, l'altíssim percentatge d'aquells que rebutjen les curses de braus a Catalunya. Segons algunes enquestes d'opinió aquesta cifra es mou entre el setanta i el vuitanta per cent de  la població. Però encara que no fos així i el nombre de partidaris fos igual al de detractors, les raons morals seguirien sent les mateixes, perquè existeix un element importantíssim que hauria de ser sem- pre per d'amunt de gustos o  tendències. Aquest element no és cap altre que el dret de l'animal a no  patir un tracte tant cruel sense cap necessitat. Si la llei otorga aquest dret als animals de compa- nyia i fins a cert punt, encara que en la realitat no sigui aixi, als que son criats a les granjes i sacrifi- cats als escorxadors per el consum  humà,  negar-se'l  a una espècie concreta, el  toro, seria i és una inco- herència impossible de defensar amb raonaments lògics i éticament acceptables. Les qüestions étiques, com ara la prohibició d'un espectacle o activitat violenta, que vulneri greument el dret d'un animal amb capacitat de sentir dolor a no ser sotmés a patiments injustificats, no hauria de dependre de les diferents voluntats polítiques dels partits, entenent que la corrent filosòfica i els valors sociocul-turals preminents a la societat  actual,  són raons més que suficients per fer-ho. La política no pot esdevenir un àmbit aliè a la realitat social sinó que ben al contrari n'ha de ser testimoni  d'aquesta i tant go-verns com parlaments han de posar la llei  al servei de la societat, i no obligar-la a acceptar decisions arbitràries que contradiuen  les seves demandes i aspiracions més legítimes.
 
 
L'ARTICLE  DE  LA  DISCÒRDIA

Si no fos una triste realitat, una contradicció tant gran i absurda com la que es dóna a la llei 22/2003 de protecció dels animals, aprovada pel mateix parlament que ara haurà de decidir sobre la seva re-forma, semblaria més pròpia del més disbaratat argument d'una pel·licula dels germans Marx.
 
Primerament, l'article sisè esmenta tot allò que resta prohibit per considerar-se maltractament i ús indegut dels animals, per ser sotmesos a sofriment,burles i tractaments antinaturals i acte seguit, només un rengló més avall, declara que s'exceptua d'aquestes prohibicions la "festa del braus".
 
L'article no dóna cap explicació de per què permet fer aquesta excepció amb els braus, però no cal ser jurista ni expert en legislació per entendre que és una discriminació arbitrària que obeeix a interessos econòmics i de retruc també polítics. En el rerafons de tot plegat, l'argument etern de la tradició. Un no pot deixar de sentir certa perplexitat quan escolta a persones a les que se les presu- posa una formació i un grau suficient d'intel·ligència, justificar allò que ni ells mateixos justifiquen excepte en el cas del toro. L'article sisè prohibeix taxativament les baralles de gossos i galls, les ma- tances públiques d'animals, les atraccions firals amb caballets i el tir amb colom.
 
Però que fa que el brau  sigui menys mereixedor de protecció i respecte que  tots aquests altres ani- mals?  La resposta és ben sencilla. Exactament el mateix que negava la llibertat als esclaus africans segrestats a la seva terra i traslladats a terres americanes, amuntegats en vaixells de càrrega per ser explotats en els camps dels seus amos.  El mateix que fins l'any 1931  negava el dret al vot a les dones a Espanya, que  fins i tot eren considerades  intel·lectual i emocionalment inferiors als homes. És el  poder de l'opressor sobre la seva víctima,la manca absoluta d'escrúpols i l'egoisme obscè de qui pot i vol abusar injustament de l'altre el que fa possible que es cometin els actes més deplorables.
 
El despotisme va arrelar a la condició humana des de bon començament de la nostra història. Segles de dura lluita, sang i moltes llàgrimes van ser necessàris fins arribar al reconeixement d' uns drets universals per als èssers humans. Malauradament,encara avui dia, en la realitat  aquests drets no estan totalment garantits per a tothom. Per tant, la que potser és la darrera gran conquesta moral de la humanitat, el reconeixement sense pal·liatius dels drets dels animals, encara es troba en el seu estat embrionari.
 
El sol fet de que  s'hagi de debatre al parlament sobre si és convenient o no suprimir un espectacle consistent en la matança pública d'un ésser viu, debilitant-lo prèviament a força de provocar-li hemo- rràgies i ferides greus amb tot tipus d' instruments punxants, sense cap altre motiu que procurar l'en- treteniment de certes persones, evidentment insensibles al patiment i preocupantment acostumades a una violència pavorosa, resulta com poc, peculiar per no dir subrealista.
 
L'excepció que la llei catalana fa amb les curses de braus, és una contra-dicció moralment inconcevible i desvirtua completament el sentit  de la seva pròpia raò de ser, que no és cap altre que reflectir en la legalitat  el sentiment  d'empatia  i respecte per la vida d'altres espècies diferents de la nostra ,cada dia més estès  entre la població . Fins i  tot  els  partits que ara s'oposen a  aquesta reforma  tenen  l'obligació  de  promoure aquests valors en l'àmbit educatiu. La pregunta que potser caldria fer a aquests,   és com justifiquem  que se'ls enseny als nostres fills  a les escoles a conèixer, valorar i respectar la  biodiversitat i  fomentar en  ells valors tant importants com l'empatia, el  respecte i  la  responsabilitat moral de la nostra espècie envers les altres, excepte per una que alguns, ells mateixos  per començar, arbitràriament han decidit que no mereix el mateix respecte que les altres?
Subpàgines (2): Manifest Subscriure la petició
Comments