02. Tomàs Viladomiu

TOMÀS VILADOMIU I BERTRAN (1809-1887)

Les colònies tèxtils

«Les colònies, nuclis de poblament industrial situats en zones rurals, són un dels fenòmens més característics del procés d’industrialització de Catalunya, tant pel model industrial, empresarial i social que van desenvolupar, com perquè han esdevingut un dels trets més singulars del paisatge de les comarques del Ripollès, Osona, el Berguedà i Bages». Rosa Serra Colònies tèxtils de Catalunya

La necessitat de fonts d’energia per a les fàbriques portà a l’explotació de les escasses mines de carbó de què disposava el país per una banda, i també a la recerca d’altres fonts d’energia, com la hidràulica, per una altra. El corrent dels rius i els salts d’aigua ja havien estat utilitzats durant l’Edat Mitjana i ara es pensà en utilitzar aquesta energia per moure les màquines directament o mitjançant turbines generadores d’energia elèctrica.

Així, bona part de la indústria tèxtil es desplaçà dels centres urbans cap a les conques dels rius Ter i Llobregat. A més, els amos de les fàbriques pensaven que en aquestes zones els obrers no estarien contaminats per les ideologies de la lluita obrera com l’anarquisme, cosa que passava a les grans ciutats i així disminuirien les seves reivindicacions. Però malgrat les previsions dels amos, a les colònies també hi hagué conflictes i vagues obreres.

D’aquesta manera nasqueren les colònies industrials. A més de la fàbrica que, com s’ha dit, utilitzava l’energia hidràulica, encara que no exclusivament, es construïren habitatges per als obrers, la casa de l’amo i la del director, i més endavant serveis, com escola, dispensari, església botiga, algun camp d’esport, teatre... Així doncs, la colònia era un poble, però un poble amb amo, el de la fàbrica, però també amo de l’habitatge i de la majoria de les circumstàncies de la vida del treballador i la seva família, com la salut, l’oci, i fins i tot, sovint els matrimonis.

La necessitat de mà d’obra, féu que vinguessin obrers de prop i de lluny. Molts pagesos pobres abandonen les terres per anar a les colònies on trobaven, feina, habitatge i educació per als fills.

Les colònies tèxtils van estar en funcionament fins als anys 70 del segle XX, en què les fàbriques tèxtils es van veure obligades a tancar degut a la forta competència d’altres països que oferien els mateixos productes a preus més baixos. Això va provocar un greu retrocés en les zones on estaven implantades, com és el cas de la comarca del Berguedà.

Els Viladomiu, fundadors de colònies tèxtils

La família Viladomiu va ser un exemple de creadors de colònies. A més de Viladomiu Vell i Viladomiu Nou, aixecades per Tomàs Viladomiu i Bertran, els seus dos néts ampliaren el patrimoni amb l’adquisició de les colònies de Can Marçal i El Guixaró.

Aquesta família, a més, és de les més ben estudiades i documentades. Se’n tenen notícies des de 1512. Se sap que eren pagesos a Vilada (el Berguedà), i que el 1525 es traslladaren a Berga on muntaren una manufactura de lli i llana. El 1748 Francesc Viladomiu i Postiu fa filatura de cotó amb telers manuals i al final del s. XVIII el seu fill es trasllada a Sallent on neix Tomàs. El 1825, el pare de Tomàs s’associa amb altres petits fabricants i instal·len dos telers mecànics (potser els primers del País) i 680 pues de filar, tot plegat amb la força d’una roda hidràulica. El 1860 controla ja 550 telers.

Tomàs Viladomiu és alcalde de Sallent de 1847 a 1850. La vila creix de 2.000 a 4.000 habitants, gràcies als llocs de treball que ha creat. Es construeix el clavegueram i nous carrers. Durant l’epidèmia de còlera el 1854, Tomàs Viladomiu té un comportament admirable. És amic del també fill de Sallent, Antoni Maria Claret, fundador dels claretians, també un home d’empenta.

Tomàs Viladomiu va Llobregat amunt buscant salts d’aigua

Tomàs té visió de futur i pensa que ampliar els telers de Sallent no és podrà fer indefinidament, sobretot perquè el salt d’aigua no dóna per més... El 1868 va Llobregat amunt, amb una tartana, buscant un altre desnivell del riu.... el troba a la plana de Sant Marc (Gironella) i allà construeix la colònia Viladomiu, més endavant dita Viladomiu Vell. Des del 1871 al 1874 van sorgint els diferents edificis de la fàbrica i annexos: assecador, serralleria, casa dels propietaris i, més endavant, la torre, casa del director, cavallerisses, etc. Botigues i serveis del poble: carnisseria, escola de nois, forn de pa, sastreria. Més endavant l’escorxador. Es forma una orquestra, un cor, es canten caramelles, s’anomena el capellà i l’alcalde de barri.

El 1886 mor Tomàs, però els fills continuen amb empenta. El tren de Manresa a Guardiola de Berguedà té baixador a Viladomiu Vell. La feina no falta i en comptes d’ampliar la fàbrica, per aprofitar millor l’energia del riu, el 1876 compren uns terrenys riu avall per construir-hi una nova fàbrica. Serà la colònia Viladomiu Nou. Esclaten problemes amb l’ajuntament, que amb l’estatut de colònia perd influència.

Josep Viladomiu segueix amb la colònia Viladomiu Vell i compra Cal Marçal. Marc Viladomiu hereta Viladomiu Nou i compra el Guixaró. Les colònies segueixen fins a la crisi general dels anys vuitanta del segle XX.

Bibliografia

Rosa Serra: Colònies tèxtils de Catalunya. Caixa de Manresa. Barcelona, 2000 

Comments