01. Joan Güell i Ferrer

JOAN GÜELL I FERRER (1800-1872), pioner de la indústria catalana i del proteccionisme

Neix a Torredembarra. Quan té nou anys el seu pare, Pau Güell, emigra a l’illa de Santo Domingo. El joveníssim Joan treballa al magatzem del pare on aprèn de tot: des de mosso fins a comptable. El pare vol que estudiï i l’envia a Barcelona, on es fa pilot de la marina mercant.

El pare s’arruïna dues vegades i torna a Catalunya.

Un cop d’audàcia

Malgrat tot, en Joan també vol fer les amèriques (és a dir, vol fer diners) i va a Cuba. Treballant de valent en uns magatzems, i estalviant, molt s’independitza juntament amb dos treballadors més. La nova empresa comercial pateix el setge de les grans empreses, que no veuen amb bons ulls la competència d’una de nova. Un cop d’audàcia salva l’empresa de Güell i la catapulta a dalt de tot: compra de cop tota la mercaderia que hi ha en el port i la que està per arribar. La competència es queda sense mercat i no té més remei que pactar amb Güell.

Quan té 35 anys torna a Catalunya amb una fortuna notable. Abans d’emprendre nous negocis vol estudiar el mercat i fa un viatge pels països més avançats: Estats Units, Regne Unit, França... Quan torna, compra una fragata amb el seu carregament, però en el trajecte el vaixell s’enfonsa i perd molts diners, en no estar ‒per error del soci‒ assegurada.

Començament de la indústria catalana

Són els anys en que s’inicia la indústria catalana. El problema és la maquinària, que s’ha d’importar i és molt cara, i el personal cal que sigui especialitzat. Güell, amb cinc industrials més, funda un taller de maquinària amb tècnics anglesos: La Barcelonesa, situada a la Rambla del Centre. La Junta de Comerç organitza cursos de formació de tècnics.

Per altra banda, crea també una fàbrica tèxtil. Emprèn amb èxit la difícil fabricació de teixits de pana (roba de pagesos i menestrals) amb tècnics anglesos però, davant l’actitud prepotent d’aquests, no dubta en despatxar-los i és posa ell mateix al davant de la producció. El Vapor Vell de Sants aviat és una potència tèxtil.

La competència anglesa, però, és asfixiant doncs ofereix molts avantatges als governs espanyols, alhora que els convenç de la necessitat del lliure canvi. El govern espanyol, doncs, es converteix en enemic de la incipient indústria catalana. Intel·lectuals o polítics sense experiència industrial donen suport al lliure canvi, mentre que els industrials defensen el proteccionisme. Güell veu la necessitat de defensar la indústria autòctona i es prepara i escriu una defensa de les seves idees que porta el títol de Sobre la industria. El 1849 Güell crea l’Institut Industrial de Catalunya, que compta amb un diari i defensa el proteccionisme, amb la complicitat d’alguns intel·lectuals com Duran i Bas.

Per Güell «protegir la indústria nacional no és protegir a un grup de capitalistes, sinó als obrers que hi treballen».

Problemes socials

Per acabar-ho d’adobar la introducció de maquinaria self-facting, o automàtica, que requereix menys personal, augmenta els problemes socials. Güell i els seus socis tenen problemes a la fàbrica. El 1854 maten el seu soci, Sol i Padrís, a la mateixa fàbrica... Güell ha d’emigrar.

Quan s’apaivaguen els aldarulls, Güell torna a Barcelona. Compra terres a Lleida i les converteix en una explotació moderna. Conscient que a Catalunya manca indústria pesada crea La Maquinista Terrestre i Marítima, a la Barceloneta, on es fabriquen vaixells i ferrocarrils.

El 1868 puja un govern lliberal de preferències lliurecanvistes. Güell representa els interessos catalans a Madrid i crea el diari La Verdad Económica, que defensa el proteccionisme.

Aquest mateix any comença la Revolució cubana. Güell defensa l’annexió amb Espanya ja que, segons ell, Cuba unida a Espanya és més rica que cap república sud-americana.

Mor el 1872.

Bibliografia:

Vicens Vives, Jaume. Llorens, Monserrat. Industrials i polítics del segle XIX. 1958, Teide.

Comments