01. Pep Ventura

Josep Maria Ventura i Casas (1817- 1875). El Pep de la tenora (Pep Ventura)

Neix a Alcalà La Real (Jaen) de pares catalans, ja que el seu pare, de Torroella de Montgrí i sergent del Regiment d’Infanteria de Catalunya hi és destinat. La mare és de Manlleu.

Es traslladen a Figueres on transcorre la infància de Pep. Es deia que el pare l’havia abandonat, però en realitat la mare va morir quan ell tenia sis anys, el pare va ser traslladat novament i passà a viure amb els avis.

Porta una vida molt humil i viu molt al carrer més que a l’escola; és al carrer que s’aficiona a sonar flabiols de canya.


Entra en una cobla

En Pep entra als quinze anys a una sastreria com aprenent i el sastre també era cap de cobla local; hi aprèn a tocar instruments diversos i una mica de notació musical; es casa amb la filla de Joan Llandrich, director d’una cobla. Aquest veu com en Pep toca una flauta que ell mateix s’ha fet amb tant d’entusiasme que li proposa que estudiï música per entrar a la cobla.

Sembla que a divuit o vint anys figura a la cobla de Figueres i cap al 1848 n’és ja director.

Les cobles llavors només tenien flabiol, tamborí, dues tarotes i la cornamusa o sac dels gemecs; només n’hi havia a les comarques gironines: L’Empordà, Cerdanya i a la Catalunya Nord: Rosselló. La sardana era la sardana curta i més aviat anava perdent popularitat.

 

Salva la sardana

Pep Ventura la va salvar. Va compondre més de seixanta sardanes. Mentre que era corrent desnaturalitzar les sardanes introduint-hi fragments d’òpera i sarsuela, Ventura, com un folklorista avançat, recull melodies de cançons populars com El cant dels ocells donant a la nova sardana un sabor popular. LLongueres li atribueix haver recollit unes 2.000 melodies populars. La seva sardana més coneguda és Per tu ploro que, quan ja era molt famós, va ser estrenada a Barcelona el 1872 per una cobla augmentada de vint-i-un músics.

No va inventar la sardana llarga però si va introduir un nou instrument: la tenora! que va encarregar al mestre Turon de Perpinyà. Per això li deien en Pep de la tenora.

 

Vol que es toquin sardanes en el seu enterrament

Malauradament alguns companys no es portaren bé amb ell al final de la seva vida impedint que entrés un fill seu a la Cobla. Tant estimava les sardanes que volia ser enterrat mentre sonaven, però l’església no ho va permetre.

La seva obra, formada per més de 550 peces, s’ha dit que conté dos mil temes musicals; es conserva, escrita per mà de l’autor, a l’arxiu de l’Orfeó Català.

Comments