09. Laila Karrouch (1977)

Laila Karrouch, immigrant

Nascuda al Marroc, la trajectòria vital de Laila Karrouch és un exemple del procés d’adaptació i integració a la cultura catalana que, sense renunciar als seus orígens, han fet moltes persones que s’han instal·lat a Catalunya provinents de diferents països. El seu primer llibre, escrit en català, va guanyar el Premi Columna Jove l’any 2004.

Laila Karrouch va néixer prop de la ciutat marroquina de Nador el 1977, quan el seu pare i la seva mare ja tenien dos fills, Hayat, la nena gran, i Nourdine, el fill segon. Eren una família amazic (berber) que vivia amb els avis paterns, que parlava tamazight i que complia amb les tradicions de l’Islam: els adults anaven a la mesquita els divendres i feien el ramadà cada any.

Els seus primers anys de vida Laila els va passar al Marroc, sovint sense el seu pare, Ahmed, que se n’havia anat a Catalunya a treballar. Cada estiu el pare tornava a Nador durant les vacances i explicava a la seva dona, Fadma, tots els esforços i les il·lusions que anava construint a Vic, on volia portar la família convençut que tindrien un futur millor. Malgrat tot, aquests van ser uns anys feliços per a Laila, que creixia al costat dels seus dos germans grans i de les dues petites, Rashida i Karima. Laila jugava al carrer amb les seves cosines i les seves amigues i s’anava fent gran sota la mirada tendra de la seva mare, del seu avi i de la seva àvia, que sabia fer el cuscús més bo del món.


El 1985, quan tenia vuit anys, Laila va començar una nova vida. El matrimoni Karrouch, amb les seves quatre filles i el seu fill, es va instal·lar a Vic de manera definitiva. La ciutat dels sants, com era coneguda per una novel·la que hi estava ambientada (Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor, publicada el 1931) acollia aleshores pocs immigrants del Marroc, que no obstant això havien de fer un gran esforç d’adaptació. Quan Laila va arribar a Vic, hi havia tantes coses per descobrir i tot era tant nou per a ella que el seu primer dia a la ciutat va ser com un somni, escriu.

Els primers temps van ser complicats, perquè Laila no sabia català ni castellà i perquè s’enyorava del seu poble, dels seus avis i de les seves amigues. Però a poc a poc va anar encaixant en aquell trencaclosques que se li havia posat al davant dels ulls. Va anar a l’escola, primer al col·legi Jaume Balmes i després al col·legi Sant Miquel dels Sants, va aprendre català i castellà, va fer noves amistats, va començar a jugar a bàsquet amb entusiasme i després va practicar amb èxit l’atletisme, esport en el qual tant ella com les seves germanes petites van destacar de seguit.

En aquests anys, Laila va aprendre també que la vida dels adults no era gens senzilla, ja que va descobrir les dificultats econòmiques que patien el seu pare i la seva mare. Però de tots dos va aprendre també que amb esforç i constància es podien superar els problemes, com li va demostrar la seva mare quan es va posar a treballar i va aconseguir augmentar així els ingressos de la família.

El 1992, l’any de la Barcelona olímpica, Laila va acabar el vuitè curs d’EGB i va començar a estudiar a l’IES Jaume Callís de Vic. Aleshores tenia 15 anys, era dos anys més gran que els seus companys i companyes de curs, i li agradaven especialment dues coses: estudiar i fer atletisme. Però s’acostava un altre moment dur de la seva vida, ja que les pressions d’uns amics del seu pare, que eren també de Nador, la van obligar a renunciar a la pràctica de l’atletisme perquè ensenyava les cames quan corria. Començava així la seva vida de persona adulta.

El 1995, quan tenia 18 anys, Laila va deixar els estudis a COU, va començar a buscar feina i va patir en la seva pròpia pell la discriminació pel seu origen. Però no per això es va desanimar, sinó que va continuar endavant, segura com estava que no tothom havia de tenir actituds racistes. Els seus esforços es van veure recompensats del tot, tant en la vida personal com en la professional.

En un viatge d’estiu al Marroc, el 1996 es va enamorar del seu cosí Omar, el germà del qual s’havia casat amb la seva germana Hayat el 1993. Laila i Omar es van casar l’any 2000 i ara viuen tots dos a Vic. Tenen una filla, Ikram, que va néixer el 2002.

A nivell professional, Laila ha aconseguit una bona posició: va estudiar per ser auxiliar d’infermeria i ara treballa a l’Hospital General de Vic. El 2004 va guanyar el premi Columna Jove 2004 amb la seva novel·la De Nador a Vic, on relata la seva vida. Amb el llibre, Laila Karrouch vol fer una mica més visible la barrera que existeix entre diferents cultures a Catalunya perquè està convençuda que coneixe’ns una mica més els uns als altres pot facilitar-nos la convivència, en uns temps en què la població de Catalunya, com la de tot Europa Occidental, ja ha canviat molt.
Comments