4.3. La comprensió ROMÀNTICA

4.3.1. La fascinació per la realitat i els seus límits

Davant d’una realitat dominada pels déus, fades, gegants i nans en el perío­de anterior, a aquest li comença a correspondre una realitat autònoma (que ho serà del tot en el període següent), amb personatges reals, per bé que poden te­nir qualitats excepcionals: els herois. Encara és molt difícil no aportar quelcom personal, més o menys fantàstic, a l’observació.

Aquesta realitat es comença a captar pels seus límits, pels extrems. Interes­sen els rècords que assenyalen els límits de les qualitats i les capacitats humanes, de les dels animals, de les màquines, etc. Més que el clima propi, interessen els climes extremament freds i els molt càlids. Més que el relleu del paisatge proper, els extrems de les muntanyes més altes i les fosses més profundes... Aquest apropament a la realitat començant pel descobriment dels seus límits té la seva lògica: «Només quan ens haurem assegurat de les fronteres, podem tenir prou confiança per dedicar-nos a explorar amb més deteniment els detalls».

Un exemple narratiu seria les Històries d’Heròdot. És un llibre que explica les grans gestes dels grecs i altres pobles en lluita amb els seus enemics. Són fets reals, però no ordinaris o habituals, sinó extraordinaris: les grans gestes. Fet i fet, aquestes grans gestes, el record d’allò extraordinari, han estat essencials en la li­teratura romàntica des d’Heròdot fins avui. Les Històries d’Heròdot s’han ano­menat irònicament «el llibre Guinness dels rècords de l’antiguitat».

Egan recomana treballar amb l’actual llibre Guinness dels rècords, que s’es­força per aplicar mètodes racionals d’investigació per descobrir qui és el més alt, qui corre més de pressa, quina és la muntanya més alta, quin és el riu més caba­lós... Pretén fer desaparèixer els mites i les afirmacions exagerades i establir els lí­mits de la realitat i els extrems de l’experiència. També els alumnes d’aquesta edat tenen la necessitat de captar de manera exhaustiva (també es tracta d’un límit) al­gun aspecte de la realitat, i el llibre comprèn les formes no narratives de classifi­cació i explicació semblants a les operacions concretes o el començament del pensament abstracte o descontextualitzat. Això explica l’afecció a les col·leccions.

4.3.2. Accés: qualitats humanes transcendents

El personatge romàntic arquetípic és l’heroi que viu, com nosaltres, dins els límits del món quotidià. Però, a diferència de nosaltres, aconsegueix transcen­dir-lo. Els nens i nenes de deu anys s’enfronten amb una realitat cada vegada més autònoma, desconeguda, temible, i troben la seguretat en el descobriment de les seves pròpies qualitats (que, tanmateix, són semblants a les de l’heroi).

Aquestes qualitats s’utilitzen per fer accessible, interessant i significatiu el saber. Les diferents matèries seran més significatives si les descobrim mitjançant les qualitats humanes dels seus impulsors i cultivadors, i no com a cossos lògi­cament organitzats. Egan recomana dedicar un temps a petites biografies dels científics, els descobridors, els inventors, els artistes, els pensadors.

4.3.3. Causalitat

En l’estrat mític, els límits de la realitat no tenen gran importància per al nen (no fa falta saber d’on vénen les fades). En l’estadi romàntic, és important ajustar-se a les limitacions de la realitat i donar explicacions (causes realistes): en­cara que hi pugui haver personatges amb poders fantàstics (com per exemple, Superman), és important donar-hi una explicació encara que sigui poc probable (per exemple, que va néixer en el planeta Krypton...). La realitat, les grans ges­tes s’expliquen per les qualitats dels herois, dels personatges de les històries.

4.3.4. Tecnologia

S’inicia la utilització del llenguatge escrit, les narracions o les novel·les, però encara no es domina plenament, i es capten els personatges, els esdeveniments i els detalls concrets, però no les explicacions de conjunt, les teories. En l’esque­ma de Piaget, el nivell no és encara formal, sinó concret.

4.3.5. Elaboració d’unitats didàctiques

L’autor recomana, per elaborar les unitats didàctiques, una pauta semblant a la de l’estadi anterior, però aquí no utilitza els parells oposats, sinó que busca la tensió dramàtica en les qualitats humanes i els continguts amb els quals els alum­nes poden formar associacions romàntiques. Per exemple, si el tema és la revolució industrial, no n’hi ha prou d’explicar la màquina de vapor com un invent, ni els factors economicosocials que varen donar lloc a aquest descobriment (que encara no els interessen i generalment no serien compresos) i el seu desenvolupament, sinó que els alumnes han de sentir i entendre l’esperit subjacent a aquests esdeve­niments: l’esperit de progrés,la confiança i l’energia creativa. I aquest esperit es trans­met millor mitjançant narracions, petites biografies dels personatges de l’època.

Els coneixements tecnològics i les experiències necessàries s’inclouen dins de l’esquema general narratiu.

(seguir llegint)

Comments