4.1. La comprensió SOMÀTICA

Es manifesta abans del desenvolupament del llenguatge: és una comprensió sense paraules, mitjançant les actituds del cos, gestos, és a dir, corporal o somà­tica. Altres autors en diuen cultura mimètica, ja que s’aprèn per mimesi (imita­ció). És la primera de les comprensions, però subsisteix en els estadis posteriors, verbals, ja que les paraules mai no arriben a expressar tota la realitat. Sabem que comprenem més enllà de la possibilitat d’expressió, i això es relaciona amb la com­prensió somàtica i amb la reflexivitat de la ironia.

El seu paral·lel filogenètic és l’home primitiu (prehistòric). Els costums, jocs, tècniques de caça, lluita, treball es transmeten per comprensió somàtica i consti­tueixen un vertader modelatge col·lectiu. Les pintures prehistòriques són un reflex d’aquesta comprensió. Aquest llenguatge corporal és, però, una aptitud humana, no animal. El lloro i altres animals imiten la paraula humana (reproducció exacta), les cries animals segueixen pautes de conducta dels pares (no en detall, però). En canvi, la mimesi és una representació —per exemple, tapar-se la cara per indicar pesar—, feta davant d’un públic amb la intenció de comunicar quelcom. Per a aques­ta representació corporal, és necessari l’esquema corporal estàtic i dinàmic.

(seguir llegint)

Comments