4. Diferents tipus de narracions i de comprensió

4. DIFERENTS TIPUS DE NARRACIONS I DE COMPRENSIÓ

Així doncs, Egan considera la narrativa com un dels principals continguts culturals i n’estudia els diferents tipus al llarg de la història. Per exemple, a Grè­cia, Heròdot, en les seves Històries, descrivint els fets extraordinaris inventa una forma d’investigació racional. No és un simple relat com els primitius autors de mites o poetes (Homer canta una guerra i utilitza fets, però les explicacions són de tipus poètic, no tenen precisió, detall...). Segons Heròdot, són els humans els herois principalment responsables dels fets extraordinaris. Tucídides, en certa ma­nera successor d’Heròdot, formula ja una teoria de la història, basada en els fets. Cada un d’aquests períodes grecs pertany a un estrat diferent: Homer, a l’esta­di mític; Heròdot, al romàntic; Tucídides, al filosòfic.

En conseqüència, els tipus de comprensió difereixen en els punts següents:

1. El contingut de la realitat i de la ment, des del predomini de la fantasia (continguts fantàstics, déus, fades...) fins al pensament científic, passant per un món amb predomini del factor humà dels protagonistes dels fets (herois).

2. L’accés a la realitat des de l’accés per parelles oposades de qualitats (els bons i els dolents) fins a l’accés a sistemes de coneixements connectats (teories), passant per un període d’accés mitjançant els límits de la realitat (entre el real i l’irreal) i les qualitats humanes dels protagonistes.

3. La causalitat, des de causalitats irreals (els déus, màgia) fins a una causa­litat científica, passant per una causalitat basada en les qualitats personals dels agents.

4. Les tecnologies en ús, des de la llengua oral i la memòria fins al llen­guatge abstracte del pensament científic i filosòfic, passant per un nivell d’in­troducció del llenguatge escrit a nivell concret.

5. Les narracions que s’han utilitzar, des dels contes fins a les matèries cur­riculars, passant per relats o novel·les.

6. Selecció del currículum i elaboració de les unitats didàctiques, comen­çant sobre una estructura d’idees binària, fins a conceptes de les diferents matè­ries, passant per basar-se en les qualitats humanes dels personatges.