Cataplexia

Es tracta de la disminució o pèrdua (tant total com parcial) del to muscular. Habitualment  es provocada per emocions intenses com la sorpresa, l’enuig o la por. Apareix un cop els atacs de son estan ben establerts, que pot ser un o dos anys després de diagnosticar la malaltia. El pacient es troba totalment conscient quan pateix una cataplexia, però el seu cos no reacciona.

Durant l’episodi de cataplexia pot donar-se a terme una ptosis[1] diplopia[2], visió borrosa o la breu contracció en diferents llocs de la cara.

Es presenta normalment tres o quatre anys més tard que els atacs de son, i només uns 5% o 8% dels pacients experimenta la cataplexia com primer símptoma narcolèptic. Normalment aquests atacs sorgeixen entre les deu del matí i les nou de la nit. Depenent del moment en que es tenen i de l’emoció que les provoca, duren uns segons; no obstant, de forma excepcional, poden durar fins a trenta minuts i van seguits de períodes de son.  Des de la primera aparició, els atacs de les cataplexies solen repetir-se en certa freqüència, des de diversos al dia fins a menys d’un al mes.

 

 

 

La causa emocional que provoca aquestes crisis no és la mateixa en tots els narcolèptics. En algunes persones és deguda a l’alegria inesperada després d’un acudit o una història divertida; i en altres, es deu per exemple a l’emoció de competir quan practiques un esport o a la por que et provoca una situació desconeguda. Algunes situacions que provoquen vergonya poden resultar incòmodes i generar ansietat en aquestes persones, i tot això també fa desencadenar en un atac de cataplexia.

Quan la crisi és parcial sol afectar als músculs cervicals i facials, i a més provoca una respiració irregular. Més freqüentment, sobretot en pacients amb tractament, els atacs solen manifestar-se en tremolor de genolls, mioclònies [3]facials o caigudes del cap; que poden ser difícils de percebre. Quan aquestes persones s’emocionen per alguna circumstància, és molt habitual que la seva cara es “descompongui” com si els seus músculs facials perdessin força, i això els impedeix parlar durant uns segons. Però aquest fenomen no és molt aparatós i normalment passa desapercebut.

Si la cataplexia afecta als músculs del tronc i dels braços, pot impedir la realització de determinats moviments amb precisió.

Quan la crisi és total, la persona pot arribar a caure al terra, amb el risc de fractures i cops. Quan això passa es perden els reflexos tendinosos profunds. A vegades, aquestes caigudes es confonen per error amb atacs epilèptics.

Rarament, sobretot després de començar de forma sobtada la medicació anticataplèxica, els atacs poden durar vàries hores o presentar-se davant de mínims estímuls emocionals; això s’anomena estat de mal cataplèxic.



[1] També anomenada “parpella caiguda”, és una afecció causada per la debilitat del múscul responsable d’aixecar la parpella, per dany als nervis que controlen aquests músculs.

 

[2] És el terme que s’aplica a la visió doble.

[3] Contraccions breus i brusques d’un múscul o grup de músculs. 

Comments