CXC - Entrevista amb Carles Escolà


Carles Escolà: “L’Administració ha de girar entorn a la participació”

L’ALCALDABLE DEL COMPROMÍS PER CERDANYOLA, CARLES ESCOLÀ, DEFENSA LA REDUCCIÓ DE LA DESPESA POLÍTICA COM A MESURA PER REDUIR EL DEUTE I PROPOSA ACABAR AMB ELS DESMESURATS PLANS URBANÍSTICS. ESCOLÀ CONSIDERA UN FRACÀS EL MODEL D’ECOPARCS I DENUNCIA QUE ICV VA SILENCIAR LES VEUS QUE ADVERTIEN DELS RISCOS DE L’ABOCADOR ELENA

Estan disposats a pactar amb algun partit en cas d’obtenir regidors? Quins?
Estem convençuts que traurem regidors, per tant, ens trobarem amb aquesta tessitura. Estarem disposats a donar recolzament a polítiques d’esquerres i que contribueixin a crear una Administració amb una estructura més participativa, que tingui en compte sobretot el contacte amb la ciutadania.

I de les 12 candidatures hi ha alguna que compleixi amb aquests requisits?
Fins ara no hi ha cap partit que durant la seva acció de govern hagi tirat mesures de participació reals. Aquest és un dels motius per a què el Compromís presenti la seva candidatura.

De quina manera funcionarà i actuarà a nivell intern la seva formació?
El Compromís funciona per assemblees obertes mensuals, com a màxim òrgan de decisió, i alhora setmanalment tenim una comissió coordinadora, que és l’òrgan que s’encarrega de prendre les decisions del dia a dia, en base a allò acordat a l’assemblea. No es prendran decisions a nivell de grup municipal com fan la resta de partits.

Amb quins inconvenients i quines avantatges es pot trobar una formació amb una estructura assembleària?
Fins ara estem molt satisfets del funcionament. Algunes vegades no funcionem de manera tan àgil com els partits que mantenen estructures molt verticals, però el fet de ser un gran grup que treballem en equip dia a dia ens permet arribar a tot. També nosaltres treballem molt per correu electrònic i diferents eines que hem desenvolupat. Això facilita que no tothom hagi d’estar presencialment. Si algú no pot venir, pot fer les seves aportacions per Internet. Per exemple, el qüestionari del Cerdanyola al dia [que es penjarà a la web www.municipals2011.cerdanyola. net], no ens ha coincidit amb cap reunió i ho hem pogut omplir. Tothom ha de tenir possibilitat de poder participar i amb això arribar a un consens.

Quins mecanismes manteniu per aconseguir aquesta participació ciutadana?
Les nostres assemblees són obertes i s’anuncien a la web. Tothom pot participar. La comissió de coordinació també és oberta, però acostuma a estar formada per gent implicada en el dia a dia. Des del primer moment, la nostra prioritat ha estat mantenir el contacte constant amb la ciutadania. Ja fa un any, des de la nostra fundació, que hem muntat paradetes als barris per recollir les inquietuds ciutadanes. A més, a través del correu i les xarxes socials, hem rebut també moltes propostes.

Quina és la postura del Compromís sobre la problemàtica dels abocadors?
Pel que fa a Can Planas apostem per la neteja total. Sabem que el cost és elevat, argument que sempre s’utilitza, però pensem que aquesta despesa l’han d’assumir els diferents organismes supramunicipals que han participat i també les empreses que han abocat els residus. Sempre hem proposat el processament in situ dels residus, amb l’instal·lació d’una planta de tractament, un mètode que s’ha aplicat en altres llocs i està funcionant. Sobre el clot d’Almar, ens oposem frontalment a la creació d’un abocador perquè Cerdanyola ja ha pagat la seva quota de solidaritat. D’altra banda, estem en contra del model d’Ecoparcs, perquè s’ha demostrat que no s’allunya gaire dels models tradicionals. Al final es prima el negoci privat d’empreses i no s’aposta per polítiques de reducció de residus, com la implantació d’una taxa de residus que bonifi quin a les persones que redueixin i reciclin, la recollida porta a porta o campanyes informatives. Existeix la Campanya Catalana Residu 0 que podria servir de referent. L’abocador Elena ha demostrat el fracàs del model d’Ecoparcs perquè les bales que havien de ser inerts, doncs han generat pudors i lixiviats que han comportat problemes. Hi van haver plataformes que des d’un principi ho van denunciar, però, des del govern Iniciativa no va escoltar i va intentar silenciar aquests avisos, i es va tirar endavant perquè era una manera d’eixugar deute municipal.

“Apostem per la neteja total de Can Planas amb el tractament in situ dels residus”

El Compromís s’ha oposat públicament al projecte del Centre Direccional. Quin projecte tenen per a aquesta zona?
No es tracta de fer una remodelació urbanística de la zona, doncs els projectes estan basats en l’especulació. Cerdanyola no necessita duplicar el seu nucli urbà. Volem que s’acabin les grans operacions urbanístiques i plantejarnos l’urbanisme en termes d’utilitat, de compactar la ciutat i de no aspirar sempre a grans creixements. Hi ha un projecte al voltant de la Via Verda que s’hauria de tirar endavant, tot i que ara cal un replantejament seriòs perquè ja s’han construït infraestructures.

Respecte l’estructura de l’Administració, com hauria d’evolucionar?
Cal reformar l’Administració, però no es tracta només d’un canvi de cartipàs, com plantegen la majoria de partits. L’estructura ha de girar entorn de la participació i no a l’inrevès. S’ha de tenir en compte als treballadors municipals i aprofitar al màxim aquesta plantilla, que ara no està ben aprofi tada. En segon terme, ha d’haver una clara separació entre el nivell polític i tècnic, per a què no hi hagi interferències.

“S’ha d’acabar amb les previsions inflades d’ingressos en base a plans urbanístics i amb ens que són una rèmora”

Quines solucions proposa el Compromís per la complicada situació de les finances municipals?
La més important és que s’acabi de fer previsions inflades en base a ingressos i desenvolupaments urbanístics que no estan assegurats, com amb el Centre Direccional. D’altra banda, també s’ha d’acabar amb els organismes que són una rèmora i només suposen una despesa per a l’Ajuntament, com el cas del Consorci del Centre Direccional. Després hi ha mesures més petites, com la reducció de la despesa política: eliminar càrrecs de confi ança, la reducció dràstica de les remuneracions i la disminució de la despesa en propaganda. No cal fi car la tissorada i menys en les polítiques socials.

Quant a les polítiques d’ocupació, quines mesures ajudarien a reduir l’atur?
En primer lloc s’ha de dinamitzar el comerç local, sota la màxima que la ciutadania no hagi de sortir de la ciutat per comprar. En el cas dels mercats i exos comercials, proposem que es facin espais lúdics on la gent pugui apropar-se amb els petits i així fer-ho més atractiu. Pel que fa als serveis, s’han de crear estructures que ajudin als empresaris a compartir espais i recursos. Alhora, creiem que s’ha de crear nova activitat econòmica de caire més social i sostenible, com cooperatives, sobretot en l’àmbit del lleure i la cultura. També defensem la creació de cooperatives de crèdit, que ajuden a que l’estalvi de la ciutadania es dediqui a activitats solidàries i no especulatives. Finalment, també tenim projectes d’agricultura ecològica per impulsar horts i així crear una xarxa d’economia solidària.

Com actuaran respecte el retard en la construcció de l’Hospital Ernest Lluch? Quines mesures proposa per millorar la sanitat a nivell local?
L’Ajuntament ha de jugar un paper de lideratge polític d’aquesta reivindicació i plantar cara a la Generalitat, que no està complint els seus compromisos. Per altra banda, no pot ser que aquest procés l’hagin vinculat al gran desenvolupament urbanístic de la carretera de Barcelona. S’ha condicionat la construcció d’un hospital a la construcció de 520 pisos i un hotel. Pel que fa a la sanitat pública ha d’haver un augment de recursos. Catalunya està en despesa sanitària molt per sota de la mitjana europea. No s’estan complint les ratios de pacients per metge, tenim els CAPs de La Farigola i Fontetes sense cap pediatra... L’Ajuntament pot crear nous equipaments, com el consell d’usuaris als CAPs i un consell de centre on hi participin usuaris, professionals i la pròpia Administració. La ciutadania també s’ha de mobilitzar per aconseguir aquests objectius. En general, s’ha de crear una sanitat més pensada en la salut, la prevenció, i no tant en la malaltia, en la preinscripció de medicaments. - Aitor Sáez 





L’IES Banús pregunta
ALUMNES DE 3r I 4rt D’ESO ES DIRIGEIXEN A CARLES ESCOLÀ

Què assegureu que fareu de bo per a la gent de Cerdanyola?
Potenciar les polítiques socials: contra l’atur, de joventut, defensa de la sanitat i l’educació pública...

D’on treureu els recursos per a tirar endavant les coses imprescindibles de Cerdanyola?
Plantegem reduccions continuades començant per l’estructura política i aquells ens que no serveixen per res. La gent jove no només volem Casal de joves, molts fem cursos d’idiomes, artístics, esportius...

Què hi penseu fer?
Es tracta de dotar de recursos aquestes polítiques. Fins ara Joventut ha estat la ventafocs de l’Ajuntament. Hi ha hagut recursos, però no s’han destinat en polítiques actives de joventut.

Com ajudareu a la gent gran i als més necessitats?
Amb la construcció d’un centre d’atenció integral, és a dir, residència, centre de dia i altres serveis. Respecte els altres grups, ha d’haver-hi plans de xoc contra l’atur i també plantegem la gratuïtat del transport públic de les persones en atur i sobretot que l’Ajuntament encapçali la lluita contra els desnonaments. Cada vegada trobem més a faltar zones verdes i que cuidin Collserola.

Quin programa ecologista teniu pensat?
La base seria acabar amb els grans desenvolupaments urbanístics, com el Centre Direccional o Túnel d’Horta.

La ciutat fa fàstic de com està de bruta, quina solució teniu?
El model de gestió privada no funciona, doncs són empreses que es fan amb la concessió i després no compleixen el que s’ha acordat. Aquests serveis s’han d’anar recuperant i gestionar- los des de l’Ajuntament, que segur seran més eficients. 
Comments