Què pretenem?

Avui, que es parla de "cultura" en tots els àmbits, recordem Joan Fuster quan deia que una cultura constitueix un "sistema de referències" i trobem necessari pensar en quina cultura, amb la complexitat que això representa. Sabem que la principal enemiga de la cultura és la indiferència. La participació, sovint reclamada, és un indicatiu de per on podem millorar. D'altra banda, ara que es parla també molt de professionalitat, només amb l'exigència acabarem aconseguint la qualitat que necessitem.Últimament es nota un cert desencís en l'assistència als actes culturals. La preocupació s'ha anunciat des de molts de llocs.La poca participació entra en la normalitat.

És la llei del pèndol? Hauríem d'aconseguir una millora substancial del nostre clima participatiu. Hem de donar la veu d'alerta, perquè la passeu a qui corresponga.Céléstin Freinet diu a la seua obra Les invariants pedagògiques: "tot individu vol tenir éxit. El fracàs és inhibidor, destructor de l'empenta i l'entusiame". Els i les que ens dediquem a l'ensenyament i a l'educació estem obligats a treballar perquè aquesta invariant siga una realitat. Els/les nostres alumnes s'ho mereixen. I nosaltres també, perquè de la seua felicitat depèn la nostra. El seu èxit és el nostre èxit i el seu fracàs hauria de ser el nostre fracàs.La nostra societat viu un procés decisiu de transformació.Que estem en crisi, ja se sap, però no és utopia pensar que d'aquesta crisi permanent ha de sortir el canvi. La importància que té preparar els jóvens i els infants obliga a una actualització constant.

La societat fa més requeriments i la necessitat de respondre als nous canvis socials, culturals, laborals, de valors... fa que el paper de l'educació siga cada vegada més important.Totes i tots els qui estem a l'MRPTE ens vam embarcar en una nau més forta que els llaüts, aquells que anaven riu avall i riu amunt amb la pesant càrrega, i que quan calia estaven fortament lligats als camins de sirga, per tal de no quedar en un fals varador. Som mestres i també alumnes, la doble cara d'una mateixa moneda. De la mateixa manera que Piaget defensava la construcció constructivista de l'aprenentatge, nosaltres hem de vèncer les dificultats en intentar canviar els objectius per tal que s'ajusten progressivament a les noves tècniques i nous coneixements que intentem transmetre al nostre alumnat.Moltes vegades, és aquell aspecte poc rellevant el que queda en el record. La relació humana forma part de la vida quotidiana de qualsevol grup, i la seua dinàmica implica el seu funcionament. El nostre moviment està, en aquest sentit, per la renovació pedagògica i aposta per millorar la qualitat de l'ensenyament