Metodologies (el com)

@motspregons

Metodologies educatives

Conjunt d’estratègies, procediments i accions organitzats i planificats pel professorat, de manera conscient i reflexiva, amb la finalitat de possibilitar l’aprenentatge de l’alumnat i l’assoliment dels objectius plantejats.

“Cal partir sempre del que ja s’està fent i millorar-ho, dins la zona de desenvolupament propera del professor i del centre. Introduir innovacions des de fora, molt artificials, no serveix.” Carles Monereo

Com aprenem? David Bueno: "Sin motivación no podemos continuar aprendiendo"

M’ho van explicar i ho vaig oblidar, ho vaig veure i ho vaig entendre, ho vaig fer i ho vaig aprendre. Confuci (segle V a.C.)

Atenció -> Motivació -> Emocions -> Plaer d'aprendre

Principis i estratègies metodològiques

El currículum d'educació ha recollit els principis d'ensenyament competencial i d'escola inclusiva proposats per diferents organismes i estudis en pedagogia i innovació didàctica. Aquesta programació vol fer-se seus aquests principis i també incorporar un enfocament comunicatiu a l'ensenyament de llengua i literatura.

Principis pedagògics generals

Aquesta programació presenta uns principis que es concretaran en formes o estratègies d’intervenció. Aquests principis han estat elaborats tenint en compte el currículum competencial, l’educació inclusiva i un enfocament comunicatiu.

1. Enfocament competencial. Motivar els alumnes amb la llengua i la literatura i connectar-los al tema a través del mètode.

2. Construir el significat de manera compartida. Crear situacions de comunicació a l'aula. Relacionar activitats de recepció amb activitats d'expressió. Afavorir debats i activitats d'expressió a l'aula.

3. Nous conceptes per a un nou enfocament. Aquest nou paradigma ens porta a defugir de l'ensenyament estrictament memorístic i ens duu a la importància de la comprensió i la interpretació, una "visió més global" i el treball de la creativitat de l'alumne, basant-nos en una tria més vinculada als seus interessos i amb una relació llengua - literatura més flexible.

4. Activació dels coneixements previs i inferències. Cal basar-nos en "l'univers" de l'alumne, el seu pòsit social i cultural; que són el seu punt de partida. Podem trobar símils entre allò que expliquem i el seu imaginari o la seva realitat quotidiana.

5. Treball de l'horitzó d'expectatives i comprensió. Cal formular expectatives (de contingut, intencionalitat i forma) i treballar una millor comprensió dels conceptes a partir de la interrelació d'aquests.

6. Relacionar els continguts, interdisciplinarietat. La llengua forma part de l'entorn social i cultural i es relaciona amb les altres matèries. Cal que els alumnes busquin les relacions d'allò treballat a classe amb la seva realitat. Això es concreta en els projectes TIL o ABP que es desenvolupen en algunes UD.

7. Donar pautes per a l'autonomia i el descobriment per part de l'alumne. Cal donar unes pautes per intentar que l'alumne vagi més enllà del treball estrictament de comprensió i anàlisi i relacioni allò que ha après amb els altres coneixements. Podem fer això afavorint interpretacions, enriquides amb debats o intervencions cooperatives, treballs de correcció i reescriptura.

8. Noves tecnologies i les TIC. EPA. Treballar amb el suport d'un portafolis o d'un EPA (Entorn Personal d'Aprenentatge) virtual per tal que l'alumne cerqui, explori i aprengui. Cal guiar-los en aquest procés i pautar-lo. Treball del diari d'aula digital.

9. Treballar uns objectius afectius: de caire més actitudinal, parteixen de la pràctica docent i l'empatia, i es poden concretar a partir dels coneixements previs de l'alumne. Alguns exemples concrets serien: promocionar espais de lectura personal; fomentar, facilitar i premiar la biblioteca escolar o suggerir també lectures de textos considerats "paraliteraris".

10. Treballar uns objectius cognitius: adquirir i relacionar els coneixements. Idea d'allò global: tot està relacionat. Aquí podem treballar amb altres plataformes no necessàriament acadèmiques com ara el cinema, els videojocs, la televisió, revistes... En aquest cas, les activitats de l'ensenyament divers (visual, auditiu o cinètic) poden ajudar a acomplir aquest objectiu.

Consideracions pedagògiques aplicades a l'ensenyament de la literatura

La renovació pedagògica en literatura situa el text com a espina dorsal del treball literari a través de propostes didàctiques, i revaloritza els continguts procedimentals i actitudinals (objectius afectius i cognitius: gust i hàbits lectors i desenvolupament cognitiu a partir de la literatura). En aquest sentit, els diversos entesos defensen un ensenyament literari a partir dels textos per tal de promoure un aprenentatge significatiu. Tenint en compte el paper actiu com a lectors que han d’assolir els alumnes, és important que aquells textos que s’escullin connectin amb ells. L'objectiu és que, a poc a poc, "l'ensenyament de la literatura" es converteixi en "formació literària", fent així més èmfasi en el procés d'aprenentatge de l'alumne i no en el fet de transmetre un reguitzell de nocions enciclopèdiques.El rol del professor seriad’animador literari.

Estratègies d’aprenentatge

Aquests principis es concreten en diferents activitats, tècniques o recursos planificats amb l’objectiu que els alumnes assoleixin els aprenentatges programats. A l’hora d’aplicar una determinada metodologia, s’han de tenir en compte les particularitats del grup i ser flexible. Les diferents estratègies estan descrites a les UD. Tot i això, en destacarem tres, que són transversals i estan presents a totes les unitats didàctiques:

Aprenentatge cooperatiu: diferents dinàmiques grupals, com ara els treballs en grup, grup d’experts, grup d’investigadors, 1-2-4....
Coavaluació i autovaluació: La coavaluació és un dels mètodes que s’ha demostrat que serveix per aprendre més. Es realitzaran coavaluacions a autoavaluacions a totes les UD.
Portafolis digital (EPA): utilitzar un portafolis digital com a entorn personal d’aprenentatge, per tal de fer conscients els alumnes del seu propi procés d’aprenentatge; afegir materials, apunts, etc.

Propostes metodològiques

Flipped classroom: Classe invertida. Els alumnes treballen una part teòrica a casa i una part pràctica a l’aula. Una modificació d'aquesta pràctica és que els alumnes es formin sobre un tema amb el guiatge del professor i després l'hagin d'explicar ("fer la classe", a la pràctica) davant dels seus companys.

Infografies / Pensament visual: Una infografia és la representació d'un tema mitjançant imatges i elements gràfics, amb alguns elements lingüístics. El pensament visual és el treball teòric a partir de representacions gràfiques. És una metodologia que ajuda a entendre els conceptes als alumnes que aprenen d'una manera més visual (basat en la teoria de les intel·ligències múltiples).

Gamificació: aplicar un component lúdic o de joc a una activitat que es fa.

Casos de pensament: Mostrar un procés lògic o procedimental en diferents passos i eliminar-ne un, per tal que els alumnes hagin d'esbrinar què hi falta, puguin corregir errors o bé per predir quina alteració es produirà en el resultat final del procés.

Page updated

Google Sites

Report abuse