@motspregons
Negociar els límits.
Els alumnes són coherents a la seva manera.
En funció de l’activitat, cal una determinada organització física de l’aula i dels alumnes.
Aula ordinària: de quina manera han d'estar situats a l'aula: en parelles, individualment, en fileres? Plantejar la possibilitat d’ajuntar les taules per formar ràpidament grups cooperatius de 4 a 8 alumnes.
Biblioteca o sala polivalent: per tal de realitzar exposicions o d'altres activitats amb un enfocament més comunicatiu, es pot fer ús de la biblioteca o la sala polivalent. Aquí també podrem seure en cercle i fer d'altres agrupacions sense destarotar l'aula.
Aula d’informàtica - treball amb portàtils: en el cas d'haver de treballar amb plataformes digitals o fer ús de les TIC, ens desplaçaríem a l'aula d'informàtica o bé anirien a buscar ordinadors portàtils del carretó d'informàtica del centre.
Es realitzaran diferents tipus d’agrupaments, segons la necessitat de l’activitat, tot prioritzant els grups heterogenis. Només es faran grups homogenis excepcionalment. Els diferents agrupaments que es contemplen són els següents:
Individual: treball individual (activitats, autoavaluacions, examen...).
Parelles: treball amb el company de taula. Normalment és la posició per defecte a l’aula.
Grup col·laboratiu: grups de treball d’entre 4 i 6 alumnes.
Grups interactius i altres dinàmiques grupals: grup d’experts, d’investigadors, 1-2-4, en cercles, debats, tribunals i altres dinàmiques de treball en grups.
Els alumnes hauran de seguir les normes bàsiques de disciplina i conducta a l’aula. Aquestes normes es poden donar per escrit a principi de curs i es recordaran quan calgui.
L'enfocament interdisciplinari és molt important en l'ensenyament competencial i integral. En aquesta línia, és important treballar de manera coordinada amb els altres departaments per tal de fer tasques conjuntes que ajudin els alumnes a connectar i relacionar els coneixements de les diferents matèries. Tanmateix, la coordinació entre departaments en un centre sempre depèn de la disponibilitat d'aquests i la seva voluntat de seguir unes línies comunes.
Les assignatures de l'àmbit lingüístic es poden coordinar amb l'altra llengua: els continguts gramaticals es poden treballar paral·lelament amb l’altra llengua. Es pot repartir l’ensenyament d’aquestes nocions entre les dues matèries. El treball de la literatura també es pot relacionar, ja que es treballen les mateixes èpoques.
Llengües estrangeres: El treball gramatical és indispensable per aprendre una llengua estrangera, especialment si no és romànica.
Ciències socials: Geografia, Història i Història de l’art: amb el nou currículum a Socials es treballen les mateixes èpoques històriques que la literatura. Això ens permet treballar en paral·lel i elaborar activitats conjuntes.
La nostra tasca docent s’emmarca dins d’un sistema educatiu inclusiu, tal i com està establert al Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat. Es tracta, doncs, d’oferir diferents camins, recursos i atencions per tal d’aspirar a una equitat real. Aquells alumnes que precisen d’algun tipus d’ajuda temporal o permanent reben la denominació d’alumnes amb necessitats educatives de suport educatiu (NESE). Es consideren alumnes amb NESE els següents casos:
Alumnes amb discapacitats, trastorns de l’espectre autista, de conducta, mentals i malalties degeneratives greus o minoritàries.
Alumnes d’origen estrangeramb incorporació tardana al sistema educatiu, falta de domini del català o dèficits d’escolaritat.
Alumnes amb situacions socioeconòmiques i socioculturals desfavorides.
Alumnes amb altes capacitats.
Alumnes amb risc d’abandonament escolar.
Els centres atenen la diversitat en les matèries instrumentals tot agrupant els alumnes en grups heterogenis, seguint el model d'escola inclusiva. Tot i així, hi ha diverses possibilitats a l'hora de realitzar agrupaments, per tal de facilitar l'aprenentatge dels alumnes:
Grups ordinaris: grups heterogenis de ritme normal.
Grups flexibles o de ritme lent: grups amb un nombre d’alumnes reduït, són alumnes que han mostrat dificultats per superar la matèria en cursos anteriors. Aquest grup manté els mateixos objectius, però s’hi realitza un seguiment més individual de cada alumne, cosa que és possible gràcies al nombre reduït d’alumnes.
Alumnes SIEI: els alumnes de la SIEI fan classe als grups ordinaris. Tenen feina personalitzada i, en algunes sessions, compten amb el suport d’un/ vetllador/a o de personal de la SIEI. Fan algunes classes a la SIEI.
Aules d'acollida: grups especials d'alumnes nouvinguts, amb un treball específic del català i el castellà.
Aquestes mesures s’adrecen a tots els alumnes i es concreten a les programacions de les UD. S'ha de procurar utilitzar la metodologia més adequada per a cada situació d’aula i alumne. Algunes d’aquestes mesures, de caràcter general, són:
Contemplar el procés d’escriptura tot incidint en dos moments fonamentals:
Una bona motivació inicial de la tasca, de manera que l’alumne dirigeixi els seus esforços a la consecució d’uns objectius concrets.
Una revisió del text inicial a partir de les marques elaborades pel professor. Se'n farà una segona versió i la revisió serà revalorada i serà aquesta la nota que prevaldrà. Es fomentarà el mètode visual per reforçar l'ortografia.
Pel que fa a la lectura, es focalitzarà en l’ús i la reflexió sobre totes aquelles estratègies de lectura que poden millorar la capacitat de l’alumnat.
L’apartat gramatical tindrà la seva exposició teòrica però es posarà l’èmfasi principal en les finalitats comunicatives vinculades a les competències bàsiques que l’inspiren dins del currículum.
Pel que fa a les lectures extensives, les activitats de l’aula perseguiran la intenció d’arribar a la interpretació del text i relacionar-lo al màxim possible amb el fet literari general. En aquest sentit es potenciarà l’escriptura reflexiva per part de l’alumnat.
Pel que fa a les activitats digitals, es realitzaran en funció de les possibilitats i les aptituds dels alumnes.
Els alumnes amb NESE que requereixin de mesures addicionals comptaran amb un Pla Individualitzat (PI). Dins d’aquest grup, hi trobem els alumnes que tenen dislèxia, TDA, TDAH, trastorns i malalties lleus, dificultats d’aprenentatge importants, etc. Els“PI” dels alumnes especifiquen les mesures que s’adoptaran en cada cas. A nivell general, distingim les següents adaptacions:
Adaptacions metodològiques: se'ls presenten més exemples de cada concepte o tasca que s’ha de treballar, se'ls dona més temps per realitzar les tasques, s’adapten els enunciats per tal de fer-los més comprensibles, etc. Als alumnes amb trastorns específics del llenguatge, com ara la dislèxia se'ls aplicarà un criteri diferent a l'hora de penalitzar-los les faltes d'ortografia, morfologia o sintaxi, essent més flexibles i dissenyant tècniques específiques per a ells.
Adaptacions curriculars: En aquest cas, també s’adapten els criteris d’avaluació, limitant fins i tot la nota màxima que poden obtenir aquests alumnes amb continguts adaptats. En la majoria dels casos, es tracta d’adaptar les proves als continguts que ha treballat cada alumne en concret.
Es tracta de mesures extraordinàries adaptades a la singularitat dels alumnes amb necessitats educatives especials. Els alumnes de la SIEI, tot i estar dins del grup ordinari, tenen els seus propis continguts i objectius que s’elaboren conjuntament entre l’equip docent i els especialistes de la SIEI. Aquests alumnes requeriran d’una atenció personalitzada molt més intensiva. Sovint, hauran de comptar amb la guia del vetllador/a o l’especialista de la SIEI.
"Els alumnes amb altes capacitats i alt interès per l’aprenentatge. Poden disposar, si escau, de mesures específiques que donin resposta a les seves necessitats amb relació a l’ampliació i enriquiment curricular al llarg de tota l’etapa, així com la flexibilitat en la durada de l’etapa en determinats casos degudament motivats."
La realització d'activitats d'ampliació, de l'activitat de síntesi o del portafolis digital, permetran establir uns objectius addicionals per tal de motivar els alumnes amb altes capacitats i permetre'ls arribar a aprofundir i ampliar més en la matèria. També es disposarà de material complementari diferenciat per tal que puguin explotar les seves capacitats i segueixin estant motivats amb els seus aprenentatges.
De manera excepcional, també es podran dur a terme mesures de caràcter individual, com ara:
Oferir als alumnes un espai de visita personal, en el que puguin solucionar els seus dubtes, parlar del seu procés d’aprenentatge, etc.
Elaborar un "contracte de treball" en el qual es detalli una avaluació diferent de l'alumne a canvi de realitzar certes tasques específiques per tal de millorar algun aspecte fonamental en concret: ortografia, lèxic, lectura, etc.
Per tal d’afavorir el desenvolupament de l’alumnat al marge dels estereotips de gènere, i garantir una educació lliure de biaixos sexistes; cal que les programacions i les UD tinguin en compte la “perspectiva de gènere” en els següents aspectes:
Visualització de les dones en els diferents àmbits. Per exemple, en les lectures prescriptives del curs.
Garantir que hi hagi diversitat i paritat en els materials, els textos escollits i les imatges.
Utilitzar metodologies que siguin inclusives amb nens i nenes. Valorar positivament la riquesa cultural i l’alumnat provinent de cultures minoritàries a l’aula.
Cal que la programació anual i les unitats didàctiques incorporin el treball d'aquest apartat.
Una programació no és un text immutable: s’ha d’ajustar d’acord amb les necessitats dels alumnes i les possibilitats del professor i el centre. En aquest sentit, és un guió útil que el professor/a ha d’emprar per tal de fer funcionar l’orquestra; tenint en compte que sovint li tocarà improvisar i fer de músic de jazz.
Tota tasca pedagògica ha de preveure un seguiment de les unitats i les tasques, a través d’un dossier de seguiment; i diverses revisions per tal de millorar-ne els continguts. Aquestes revisions tenen dos moments:
Revisió sincrònica: a mesura que avança el curs, es modifiquen apartats, activitats o objectius segons les necessitats educatives del grup.
Revisió posterior: un cop realitzat el curs, cal avaluar els punt febles i els punt forts de la programació, per tal de fer les modificacions pertinents per millorar-la.
Els aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de revisar la programació i les unitats didàctiques i reajustar-les de cara al proper curs són els següents:
Lectures obligatòries: valorar si canviar les lectures obligatòries d’un curs a un altre, segons si han agradat més o menys, si han estat ben vinculades amb la resta de la UD i el curs, o si han aportat coneixement significatiu.
Activitats de síntesi: aquestes activitats plantegen reptes molt concrets i, per als alumnes repetidors, poden ser repetitives o poc motivadores. Caldrà preveure una adaptació / modificació de les activitats de síntesi.
Enquesta a l’alumnat: sobre les activitats que han fet, els continguts, les lectures, etc.
Innovacions didàctiques, pedagògiques o de la matèria: ja que estem en un context canviant i la llengua és un element viu, cal estar al dia de les innovacions i les novetats que puguin sorgir.