26 octubre 2009 - les papaveràcies: roselles dels camps

Les Papaveràcies formen una família d'aproximadament 40 gèneres (10 als PPCC) i 600 espècies (34 als PPCC).

FAMÍLIA PAPAVERCEAE
- Plantes herbàcies anuals o formadores de tubercles.
- Fulles esparses molt dividides, retallades i normalment piloses.
- Contenen petites quantitats d'alcaloides.
- Les flors tenen 4 pètals i 2 sèpals. Hi ha diferència entre pètals i sèpals.
- Ovari súper format per 2 carpels soldats (a vegades n'hi ha més).
- No acostumen a tenir estil sinó un disc.
- Els fruits són unes càpsules rodones (si no tenen estil) o bé unes càpsules allargades (si tenen estil).
- En general els aquenis són fruits secs indehiscents d'un sol carpel.
SUBFAMÍLIA PAPAVEROIDEAE
- Productores de làtex.
- Flors grans i de colors força vius amb simetria bilateral.
- Flors solitàries o en inflorescències poc ramificades.
- Nombre variable d'estams.

SUBFAMÍLIA FUMARIOIDEAE

- Sèpals acolorits,  2 o 4 estams.
- Flors zigomorfes, amb un únic pla de simetria.
 
PAPAVERÀCIES


El gènere Papaver és el més important de la subfamília. Els noms vulgars que s'acostumen a donar a les seves espècies són els de roselles i cascalls. La majoria són tòxiques i, aprofitant que tenen el mateix cicle estacional que alguns cereals, habiten els conreus i s'asseguren la protecció de l'home fins la fructificació (i per això són considerades males herbes). Altres gèneres de la subfamília són: Glaucium, Chelidonium, Meconopsis i Roemeria.

Celidònia, herba de les berrugues (Chelidonium majus): planta ruderal de llocs ombrívols i humits. Alta, pot arribar a medir 3 o 4 pams (80 cm). El seu làtex de color groc crema una mica la pell.

FLORACIÓ: MAIG-AGOST   DISTRIBUCIÓ
Fotografia:Viquipèdia
Rosella, paramà, cascall bord (Papaver Rhoeas): habitual dels conreus, té fins a 40 noms diferents. Les seves càpsules s'obren soles i s'escampen molt amb el vent. Flors efímeres.

FLORACIÓ: MARÇ-AGOST
DISTRIBUCIÓ
Fotografia: www.floracatalana.net
Cascall (Papaver somniferum): Ruderal, de marges i camins, és una planta més alta que la resta. Tant les llavors de cascall com les de rosella són comestibles i d'un gran valor culinari.

FLORACIÓ: MARÇ-AGOST  DISTRIBUCIÓ
Fotografia: www.floracatalana.net
Rosella híspida (Papaver hybridum): planta ruderal de color morat.

FLORACIÓ: MARÇ-JULIOL
DISTRIBUCIÓ
Fotografia:www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes
Paramà alpí (Papaver alpinum): planta alpina de tartera. La subespècie rhaeticum es troba al Catàleg de Flora Amenaçada.

FLORACIÓ: JULIOL-AGOST
DISTRIBUCIÓ
Fotografia:www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes
Meconopsis, rosella groga (Meconopsis cambrica): planta de tartera del Pirineu Occidental, fa unes càpsules molt boniques.

FLORACIÓ: JUNY-AGOST
DISTRIBUCIÓ
Rosella morada (Roemeria hybrida): és l'única de color lila als PPCC. Anual, petita i pròpia dels sembrats.

FLORACIÓ: ABRIL-JUNY
DISTRIBUCIÓ
Fotografia: www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola/plantes
Cascall banyut (Glaucium corniculatum): dels camps de secà de l'interior, sobretot a les comarques del Bages i l'Osona. És una planta molt baixa i poc freqüent que té el fruit amb forma de banya.

FLORACIÓ: MARÇ-JULIOL  DISTRIBUCIÓ
Fotografia:www.floracatalana.net
Cascall marí (Glaucium flavum): nitrohalòfila, habita preferentment platges amb còdols, grava, llocs sotmesos a l'impacte humà i també aigües residuals.

A Martorell han proliferat molt degut al pas de trens que venen carregats de sal des de Sallent.

FLORACIÓ: ABRL-SETEMBRE
DISTRIBUCIÓ
Fotografia: www.florasilvestre.es.

FUMARIÀCIES

Gèneres: Corydalis, Fumaria, Sarcocapnos, Hypecoum i Platycapnos

Fumària (Fumaria officinalis):
Planta de conreus d'horta ni molt humits ni molt secs. Les fulles són primes i allargassades, les flors són morades.

El fruit, a diferència de les papaveràcies, no és una càpsula i no s'obre sol. Fa una llavor per fruit.

FLORACIÓ: FEBRER-SETEMBRE
DISTRIBUCIÓ
Estisoretes (Corydalis solida): És una planta tuberosa de muntanya que té els dipòsits de pol·len als esperons de les seves flors. La floració és molt primerenca, tot i que es pot produir més tard si la trobem a grans alçades.

El gènere Corydalis és el que té més espècies, unes 3.000 (3 als Països Catalans).

FLORACIÓ: ABRIL-MAIG  DISTRIBUCIÓ
http://floracerdanya.blogspot.com
 Ballarida (Hypecoum procumbens): "Mala herba" que avui està esdevenint escassa degut a l'ús intensiu d'herbicides. Fa un fruit de 2-4 cm, allargassat i encorbat.

FLORACIÓ: MARÇ-JULIOL
http://flponent.atspace.org
Herba freixurera o Esclopets de la Verge (Sarcocapnos enneaphylla): Planta que creix a les fissures de les parets de roca calcària, petita i amb fulles carnoses. Fa poms o mates de la mida d'un puny.

FLORACIÓ: MARÇ-SETEMBRE
DISTRIBUCIÓ
http://herbarivirtual.uib.es
Fumària enfiladissa (Fumaria capreolata): Viu als marges, llocs ombrívols i vores de bosc. Les seves flors són grans, de color blanc amb una punta morada.

FLORACIÓ: GENER-JUNY
DISTRIBUCIÓ
Fotografia: floracatalana.es
Fumària de fulla menuda (Fumaria parviflora): Fa unes flors molt petites i fruits mono-llavor. Absent al Pirineu.

FLORACIÓ: FEBRER-JULIOL
DISTRIBUCIÓ

Fotografia: www.xtec.cat/col-anunciata-cerdanyola
Platicapne (Platycapnos spicata): Les seves flors són espectaculars. És una planta molt petita que viu principalment als camps d'oliveres i ametllers.

FLORACIÓ: MARÇ-JUNY
DISTRIBUCIÓ

Fotografia: flponent.atspace.org