24 novembre 2009 - les cistàcies: reines de les brolles

 Les Cistaceae són una petita família que pertany a l'ordre Malvales i que té als Països Catalans 4 dels seus 8 gèneres i 37 de les seves 200 espècies. Té una gran importància als països que voregen la Mediterrània perquè és aquí on tenen el principal centre de variació i inclús s'utilitza la seva proporció respecte altres espècies per classificar la "mediterraneïtat" d'una zona. - Plantes sobretot arbustives.
- Fulles simples i oposades, amb o sense estípules.
- Flors amb simetria radial, soltàries o en inflorescència cimosa.
- Sèpals en 2 verticils.
- Ovari súper.
- Fruits en càpsules dehiscents.
- La regió Mediterrània és el seu hàbitat principal.
 
Gèneres principals : Cistus, Fumana, Halimium i Helianthemum.
Les espècies de Cistus i Halimium formen part del grup de les Estepes, arbusts relativament alts i estesos principalment per la terra baixa que són molt inflamables i fàcilment calcinats pels incendis. Tot i això, la germinació de les llavors que, mig enterrades, no han sofert danys pel foc, és ràpida i, en poc temps, els estepars tornen a recuperar l'espai perdut.

Es troben  molt adaptades al clima Mediterrani: les arrels creixen i es ramifiquen molt a l'època de pluges (primavera) per absorbir tota l'aigua que poden. En alguns casos estenen les arrels per la superfície. A l'estació seca (estiu) algunes perden les fulles o les mantenen arrugades per evitar la transpiració. Les seves flors produeixen poc nèctar i romanen obertes unes poques hores. Si els pètals es marceixen sense haver estat fecundada, el calze en tancar-se fa que les anteres comprimeixin l'estigma i aupol·linitzin la flor. Escampen centenars de llavors abans de morir per la sequera estival.


Els Heliantems són petites mates de fulles oposades generalment amb estípules. Tenen les flors amb cinc sèpals: tres grossos de forma ovada i dos de més petits, linears. Als Països Catalans podem trobar-ne 17 espècies.


El gènere Fumana tant sols compta amb 4 espècies als Països Catalans. Totes les plantes del gènere tenen tiges primes, fulles petites, oposades i esparses, i les flors grogues. Els fruits són càpsules que s'obren per 3 vàlvules.



GALERIA DE CISTÀCIES

Estepa blanca (Cistus albidus): fulles blanquinoses (d'aquí ve el nom), tomentoses i de les més amples del gènere. És de les poques que té els pètals morats, tot i que s'han trobat exemplars albins. La seva pilositat la protegeix del Sol i la fa resistent a la sequera. Té nombrosos estams, 5 pètals i els sèpals en 2 verticils (2+3). Indiferent al substrat, habita llocs oberts amb molta llum i té intolerància a l'ombra. El foc les passa ràpid però no rebroten. Te una planta paràsita: el frare d'estepa. LOCALITZACIO
FLORACIÓ: ABRIL-JUNY
Fotografia: Viquipèdia
Estepa borrera (Cistus salviifolius): fulles rugoses més aviat amples que es feien servir per treure el borrissol de la roba. Té 5 pètals i els 5 sèpals en 2 verticils (2+3). Li calen substrats silícis i per això és abundant al Montseny.

LOCALITZACIO
FLORACIÓ: ABRIL-JUNY
Fotografia: www.xtec.es/col-anunciata-cerdanyola

Estepa negra (Cistus monspeliensis): té les fulles enganxoses, d'un verd fosc, allargassades, primes i amb pels. Les seves flors són notablement més petites que les de l'estepa borrera. La corol·la la formen 5 pètals. Habita terrenys àcids.
LOCALITZACIO
FLORACIÓ: ABRIL-JUNY
Fotografia: commons.wikimedia.org

Esteperola (Cistus clusii): a diferència de les anteriors, s'estèn pel Sud, a partir del Garraf i en terrenys calcaris. Té les fulles molt primes i amb els marges revoluts, com el romaní, per això en alguns indrets rep el nom de "romaní mascle".
LOCALITZACIO
FLORACIÓ: MARÇ-JUNY
Fotografia: www.xtec.es/col-anunciata-cerdanyola
Estepa de muntanya (Cistus laurifolius): alta, les seves fulles són amples i semblant a les del llorer. Sempre en substrats silicis: Nord Oest del Montseny i també a Prades.
LOCALITZACIO
FLORACIÓ: MAIG-JULIOL
Fotografia: www.telefonica.net/web2/pereespinet

Estepa ladanífera (Cistus ladanifer): raríssima als Països Catalans, està molt estesa al Sud de la Península. Els exemplars trobats al Corredor i Collserola deuen haver germinat de llavors provinents de persones que han fet de portadors. Les seves fulles són lluents i enganxoses i té els pètals tacats de vermell. S'hi extreu el làdanum, una mena de resina medicinal.  LOCALITZACIO FLORACIÓ: ABRIL-JUNY
Fotografia: www.xtec.es/col-anunciata-cerdanyola
Estepa crespa (Cistus crispus): raríssima, es troba a l'Empordà i Terrassa. És molt semblant a l'estepa borrera però més baixa. Les seves flors són d'un color violaci.
LOCALITZACIO
FLORACIÓ: ABRIL-JUNY
Fotografia: commons.wikimedia.org
Estepa populifòlia (Cistus populifolius): rara, es troba sobre substrats àcids de la terra baixa. Especialment alta, les seves fulles són amples i d'un verd clar. Les flors grosses i blanques.
LOCALITZACIO
FLORACIÓ: ABRIL-JUNY
Fotografia: biodiver.bio.ub.es
Estepa d'arenal (Halimium halimifolium): Estepa rara que no pertany al gènere Cistus que podem trobar des de Doñana cap al Nord. Habita llocs sorrencs de les parts més càlides del litoral. Les flors són grogues i a vegades tacades de porpra al mig.

LOCALITZACIO
FLORACIÓ: ABRIL-JUNY
Fotografia: www.narcismunso.com
Heliantem itàlic (Helianthemum oleandicum): És com una diminuta estepa de flors grogues. Habita substrats calcaris, arribant a ser abundant a l'entorn  de la ciutat de Barcelona.

LOCALITZACIO
FLORACIÓ: MARÇ-JULIOL
Fotografia: www.floracatalana.es
Perdiguera (Helianthemum apenninum): És semblant a l'itàlic però fa les flors blanques.

LOCALITZACIO
FLORACIÓ: MARÇ-JULIOL
Fotografia: ichn.iec.cat
Romer blanc (Helianthemum syriacum): És el mes alt dels heliantems i molt abundant a Lleida.

FLORACIÓ: ABRIL-AGOST
  LOCALITZACIO
Fotografia: www.telefonica.net/web2/pereespinet
Estepa gotejada (Helianthemum guttatum): planta herbàcia anual amb els pètals grocs tacats de vermell que habita terrenys silicis.

LOCALITZACIO
FLORACIÓ: MARÇ-JULIOL
Fotografia: biodiver.bio.ub.es

Heliantem nummular, heliantem tomentós (Helianthemum nummularium): groc i de muntanya.


LOCALITZACIO
FLORACIÓ: ABRIL-OCTUBRE
Fotografia: www.josepmguasch.com

Estepa groga (Fumana ericoides): és una planta llenyosa i ajaguda. Fa les flors grogues i la podem trobar a les garrigues i timonedes.

LOCALITZACIO
FLORACIÓ: MARÇ-JULIOL
Fotografia:ichn.iec.cat/bages
Fumana procumbens: planta ajaguda que en treure les seves flors grogues pot alçar-se una mica.

FLORACIÓ: ABRIL-AGOST
   LOCALITZACIO
Fotografia:www.herbariodigital.com
Fumana prima (Fumana laevipes): planta petitíssima de flors grogues.

LOCALITZACIO
FLORACIÓ: MARÇ-AGOST
Fotografia: floracatalana.es
Herba de setge, fals timó (Fumana thymifolia): planta de tiges glanduloses.

LOCALITZACIO
FLORACIÓ: MARÇ-OCTUBRE
Fotografia: www.josepmguasch.com