Confraria del santíssim Sagrament, Confraria de la Sang,

vincles d’unió


 

És un plaer per a mi, presentar-me davant vosaltres en el llibre de la Setmana Santa Saguntina d’enguany. Primer de tot, i que vaja per davant, agrair a la Majoralia de l’any el poder fer-me partícip d'aquest magnífic treball, tant preat pels saguntins quan s’escolten els primers tambors i trompetes a la ciutat.

I és un privilegi, presentar-me com a Clavari de la Confraria del Santíssim Sagrament o de Minerva de l’any 2006 de l’església Arxiprestal de Santa Maria. Però un clavari o clavariessa quasi mai no pot estar sol, per la qual cosa, si hi ha clavari, és perquè hi ha majorals.

Tot començà quan pel mes de febrer de l’any 2005, el meu company i sobretot amic, Manuel Monzó i Colomer, em proposà formar part de la junta de dita Confraria, explicant-me tot el que l’envoltava. Aquella junta estava formada per David Vitoria i Romero com a Clavari i Raül Soriano i Agües, Francisco Utrillas i Gómez, Manuel Monzó i Colomer i Javier Ferrer i Pañego, com a majorals. Tots ells ja havien passat per tots els càrrecs i estaven buscant renovar la junta. La veritat és que quant Manolo em proposà formar part de Minerva, de seguida vaig pensar amb els meus amics Ignasi i Joan, i els tres vam acceptar la invitació ràpidament. A més a més, la junta havia proposat altres membres per a la nova directiva de la Confraria de Minerva, així que el 17 de juliol de 2005, es va constituir la nova junta de la Confraria representada per Donís Farinós i Peris com a Clavari, Ignasi Corresa i Marín, Joan Bru i Sales, Vicent Aleixandre i Lluch, Guillermo Pleguezuelos i Gutiérrez i Francisco Novella i Mínguez com a majorals, tots ells veïns de Sagunt. Tots ens coneixíem de vista i aviat, vam fer-se els uns als altres, i a dia d’avui gaudim d’una amistat especial.

Ara ens correspon a nosaltres representar la Confraria del Santíssim Sagrament i representar-la en les misses de Minerva, que es realitzen el tercer Diumenge de cada mes, la processó del Corpus Christi i en la solemníssima Huitava que any darrere any es celebra a la ciutat de Sagunt. No puc oblidar-me tampoc, com a confrare de la Puríssima Sang que sóc, de l’acte celebrat a l’església de Santa Maria el Dijous Sant, en el que acompanyem al Santíssim al seu tabernacle en el Monument.

La Confraria del Santíssim Sagrament és una institució molt arrelada en la nostra ciutat, com la Confraria de la Sang, sobretot en els nostres majors. Em contava la Sra. Amparo Martí i Gil, veïna del poble, que quan ella era xicoteta (anys vint del passat segle) recordava com el seu pare, José Martí i Alfonso, que pertanyia a la Confraria del Santíssim, els dissabtes, encara perdent el jornal, es repartien el poble en illes i anaven casa per casa repartint “la hoja” i demanant la voluntat per al Santíssim Sagrament.

Una vegada feta aquesta introducció m’agradaria aprofundir en el tema de la relació existent entre la Setmana Santa Saguntina i la Confraria de Minerva de Morvedre per a que, sobretot la gent jove, involucrada o no, en la Setmana Santa Saguntina, tinga un major coneixement de la relació entre ambdues. A l’igual que la Festa, Minerva és una tradició del nostre poble que no hem de perdre.

Fent una xicoteta investigació d’arxiu i revisant els llibres editats per les majoralies de la Setmana Santa Saguntina des de l’any 1964 fins l’actualitat, sols trobem dos articles que parlen íntegrament sobre la Confraria de Minerva; el primer en el llibre editat per la Majoralia de l’any 1994, escrit per Mossèn Martínez Rondán, Cos preciós, Sang Puríssima; i el segon editat per la Majoralia del 2005, escrit per Manuel Monzó i Colomer com a Clavari de la Setmana Santa 2004, La Confraria de Minerva en el año de la Eucaristia.

Llevat d’aquests dos articles, hi ha també altres referències a la Confraria de Minerva com les fetes per Josep Martínez i Rondán en els articles “La ermita del calvario”, “Les Confraries a Morvedre”, i les fetes per Manuel Civera i Gómez “El caràcter popular del Divendres Sant saguntí” i “El caràcter dramàtic del Divendres Sant saguntí”.

Fora de les publicacions dels llibres de la Setmana Santa Saguntina hi ha que nomenar, com a referència principal per al coneixement de la història i estudi de la Confraria de Minerva, el llibre “Origen y tradiciones de la Confraria del Santísimo Sacramento ó de Minerva de la Iglesia Parroquial de Sagunto” de Antonio Chabret i Fraga escrit l’any 1896 i editat en facsímil per la Caixa d’Estalvis de Sagunt en 1981.

Tornant als articles primer esmentats, és el de Josep Martínez i Rondán , “Cos preciós, Sang Puríssima”, el que aprofundeix més en el tema i ens parla de la directa relació entre la Setmana Santa i la festivitat de Minerva. La relació entre Cos i Sang ve donada pel Dijous Sant, la celebració del Sant Sopar és la celebració de la institució de l’Eucaristia, on Jesús ens anuncia que dóna el seu cos (misteri de l’Encarnació) per a la nostra Redempció mitjançant el vessament de la seua sang. A més a més, relaciona el misteri de la Resurrecció amb els dos anteriors de manera que ens mostra eixa unió en tots tres misteris.

Rondán ho diu així: “El misteri que perdura cada diumenge se n’ ix de l’església en la processó de Corpus. La Confraria de la Sang i la Confraria del Santíssim Sacrament o de Minerva amb la vuitava tenen una mateixa font.

Els saguntins, com en altres pobles, tenim el goig de la Confraria de la Sang. La processó del Corpus és universal des del segle XIV. Cos preciós, Sang Puríssima. Si els confrares de la Sang celebren tan solemnialment el misteri del dolor de Crist, amb més raó, com a fidels, haurien de celebrar la missa dominical i la processó del Corpus. Si Divendres Sant duem la Redempció en imatges, en el corpus duem el Memorial amb tota la seua realitat sagramental. Si llavors porten la Vera Creu, al corpus portem Aquell que hi fou clavat, el mateix Crucificat-Ressuscitat, latent en l’aparença del pa.

El segon article, “La Confraria de Minerva en el año de la Eucaristia” ens fa una breu exposició de la Confraria del Santíssim Sagrament, aprovada per Pau III, en la butlla del 15 d’abril de 1540, on es destaca com a celebració principal la Huitava del Corpus, i fins fa uns quants anys (abans s’encarregava l’ajuntament) la celebració de la solemne processó del Corpus Christi, on els encarregats de dur el pal·li són els majorals de l’any de la Confraria de la Sang.

És interessant, per els vincles que es poden establir entre la Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la Confraria de Minerva, l’article publicat en un butlletí de la Confraria del Santíssim Sagrament per Baltasar Moros, el qual ens permet endinsar-nos en aquestes relacions existents en l’aspecte iconogràfic dels confrares amb ambdues confraries. L’article versa sobre la iconografia del pal·li que utilitza la Confraria de Minerva, bordat al Convent de Monges Clarisses de Bàgena (Terol) i beneït el diumenge 18 de gener de 1987 per Mossèn Vicent Gil i Tamarit, prior de la confraria. La seua decoració ve donada per una iconografia al·legòrica a temes eucarístics, entre els quals destaca la representació del pelicà, la Custòdia i la dels Sants Patrons.

Primer de tot, en la part central, trobem la custòdia antiga de la Confraria que presideix el pal·li , amb la inscripció en llatí “ego sum panis vivus”,  jo sóc el pa de vida. Als dos costats de la custòdia trobem els Sants de la Pedra, patrons de la ciutat de Sagunt, presentant al Santíssim blat i raïm, símbols del pa i el vi, del cos i la sang de Crist, elements que es poden trobar en molts cinturons bordats de les diverses majoralies, sobretot el de l’espiga de blat. Per la part de darrere hi ha representat un pelicà donant la seua sang als seus fills, que al·legòricament representa a Jesucrist salvant-nos amb la seua sang. Aquesta imatge la podem trobar en el dibuix central que porta el cinturó bordat de la Majoralia de l’any 2004. Als dos costats del pal·li trobem dos cérvols bevent de l’aigua que brolla del peu de la creu i la inscripció “fonts vitae” donant-li el significat que nosaltres hem de beure de la font de vida, la Santa Creu, la nostra Vera Creu. Envoltant tot el pal·li hi ha vint campanes d’argent i cadascuna representa una advocació Morvedrina. Entre d’altres es troba una advocació a la Puríssima Sang.

Per concloure, la relació entre la Setmana Santa, la Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la Confraria del Santíssim Sagrament està més que provada, com així ho demostren els articles estudiats, i no s’entén una sense l’altra. D’aquesta manera, i coneixent  la quantitat de majoralies joves que han fet la festa en els últims anys, i sobretot la quantitat de joves confrares, futurs majorals i clavaris, tant involucrats en la tradició de la Setmana Santa Saguntina, convide, com a clavari de Minerva, a que s’apropen i participen en els actes que cada tercer diumenge de mes celebrem, així com els del dia del Corpus i de la Huitava, perquè és una tradició unida a la Setmana Santa, per tant a la Festa i incomprensible sense ella.

Donis Farinós Peris - 15 Octubre 2006