Món clàssic: Grècia
 

Mitologia al món grec

El culte al món grec: el sacrifici i els misteris

El temple o tèmenos

Els ordres arquitectònics

Estructura del temple grec

L' acròpoli. El Partenó.

Temple de Zeus a Olimpia

Temple d'Apol.lo a Didima

 

Fotografia: Jose Joaquin Alfaro

 http://alfapat.ojodigital.net/

 

 

Al voltant del primer mil·lenni abans de Crist, tribus guerres van entrar a la península grega conquerint-la. Era un territori dispers amb diferents governs que tenia en comú una mateixa llengua. Durant els primers segles de dominació, l’art d’aquestes tribus era bastant rígid i primitiu. Els desplaçaments de la població era freqüent i els artesans solien viatjar d’un lloc a un altre, buscant feina. El primer estil pròpiament grec és l’estil dòric que manté part d’aquesta austeritat dels pobles primitius, tal vegada una certa simplicitat, però malgrat tot, una sensació de lleugeresa. No hi ha quelcom als edificis que sobri.

 

Els egipcis van fonamentar el seu art en el coneixement i el seguiment d’un patró. Els grecs van començar a mirar amb el seus propis ulls i una vegada va començar aquest procés ja no es va detenir. Primer a l’escultura i més endavant a la pintura, l’artista va derrocar l’antiga norma de la rigidesa i va descobrir l’ escorç. Ja no es pretenia mostra-ho tot, sinó mantenir l’angle de visió de l’ artista.

 

A l’ Atenes de Pericles, al segle V aC,  es van restaurar tots el edificis de l’acròpoli amb la col·laboració de l’arquitecte Ictino i l’escultor Fidias. L’evolució de les formes va continuar, aconseguint un equilibri entre norma i llibertat que fa de les seves, obres mestres. Poc a poc els artistes van conquerint el moviment i l’espai. S’ha superat la rigidesa egípcia. Els artistes de l’època clàssica es distancien del decorativisme i busquen el elements essencials, per aconseguir la simplicitat i severitat de formes.

 

El pas del dòric al jònic suposa una nova manera de mirar, uns edificis més lleugers, que transmeten una major sensació de gràcia i harmonia.

Els artistes comencen a tenir una consideració social i les seves obres són model de perfecció. A partir del segle IV aC, comencen a plasmar la persona individual, no només un model de perfecció.

 

A l’època d’ Alexandre es pot dir que comença el període hel·lenístic i Grècia es veu influïda per els països conquerits. L’estil es torna més sumptuós i carregat, apareix l’estil corinti, els temples estan molt més ornamentats i agafen en certa manera la grandiositat  oriental. L’ urbanisme exerceix un paper preponderant. Les noves ciutats es desenvolupen seguint un model ortogonal, amb l’àgora al mig de la polis.

 

Distingim per tant, tres períodes en l’evolució de l’art grec:

 

- Període arcaic: del 700 al 480 aC.

- Període clàssic: del 480 al 323 aC.

- Període hel·lenístic: del 323 al 30 aC.