La intel·ligent no es casa

 

 

         Si ho han fet les universitat d'Edimburg, Aberdeen, Bristol i Glasgow i ho ha publicat The Sunday Times, se li ha de donar crèdit. Aquestes són les conclusions de l'estudi fet durant 40 anys: com més avança el nivell intel·lectual de la dona, més baixa la seva possibilitat matrimonial, fins al punt que les més llestes tenen un 40% menys d'opcions. Paral·lelament, per cada augment de 16 punts de coeficient, els homes augmenten un 35% de possibilitats de casar-se. No només això, les dones brillants busquen homes de nivell, i els homes brillants "escullen companyes que s'assemblin a les mares" i perdin la xaveta pel seu èxit i la seva brillantina cerebral. És a dir, la dona accepta la competència intel·lectual en la convivència, i l'home no la suporta. Remata una altra anàlisi a l'Australian Twins Registry: "Les intel·ligents odien perdre el temps, i per això no el perden amb els tontos". Amb la qual cosa, troben menys opcions.

 

         Un simple estudi que em recorda aquella expressió explícita que va encapçalar el capítol d'un llibre meu: "El poder femení arruga el penis". L'ha arrugat durant dècades, fins al punt que la intel·ligència masculina era considerada un atractiu, i la femenina, una impertinència. ¿Inseguretat masculina? Sens dubte. No obstant això, i malgrat l'estudi, crec que cada dia hi ha més homes seduïts per l'èxit femení i la seva libido no només no s'espanta, sinó que s'engrandeix. Avui hi ha homes que estimen dones brillants. Són els més interessants: saben ser homes sense necessitat de competir com a mascles.

 

                                         

                                                                  Pilar Rahola, El Periódico, 6 de febrer de 2005

 

  

 

 

 

 

 

  

 

 

 

 

 

QÜESTIONS:

 

 

1. Escriu un sinònim o defineix què volen dir les paraules o expressions següents extretes del text:

 

a. perdre la xaveta (línia 7)

b. brillantina cerebral (línia 7-8)

c. libido (línia 15)

 

2. Digues quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i delimita’n els constituents morfològics. Després, per a cada mot, tria un dels constituents que el formen i escriu un altre mot, mitjançant el mateix procés de formació, que continga el constituent que hages triat.

a. possibilitat:

b. encapçalar:

c. impertinència

 

3.

a) Digues quin tipus d’oració és la que apareix subratllada en el fragment següent extret del text i substitueix-la per un nom, un pronom, un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional

 

 “[...] crec que cada dia hi ha més homes seduïts per l’èxit femení

 

b) Digues quin tipus d’oració és la que apareix subratllada en el fragment següent extret del text i substitueix el nexe que l’encapçala per un altre que tinga el mateix significat:

 

 Si ho han fet les universitats d’Edimburg, Aberdeen, Bristol i

Glasgow i ho ha publicat The Sunday Times, se li ha de donar crèdit”

 

c) Digues a quina categoria pertany l’expressió subratllada que apareix en el fragment següent extret del text i substitueix-la per una altra que tinga el mateix valor:

 

 És a dir, la dona accepta la competència intel·lectual en la convivència, i l’home no la suporta” 

 

 

 

4. Observa els possessius següents i substitueix-los per construccions o sintagmas  que conserven la funció i el significat que cada possessiu té en el text. Raona, per a cada cas, si el possessiu estableix una referència díctica o fòrica.

 

a. “[...] més baixa la seva possibilitat matrimonial” (línies 3-4)

b. “[...] que [...] perdin la xaveta pel seu èxit [...]” (línia 7)

c. “el capítol d’un llibre meu” (línies 11-12)

 

 Solucionslaintnoescasa.doc