EXAMEN DE L'ALUMNA : Elena Gómez

El comentari de text de “Nota sobre la llibertat” comença amb l’anàlisi de la coherència o semàntica textual.

En primer lloc, el resum de les idees que donen coherència al text és:

Les lleis sempre han sigut establides per no permetre determinades accions, mai per donar permissivitat. Les declaracions, proporcionen a l’individu els drets en gran quantitat. Però tots aquestos drets estan controlats per gent de classe social elevada. A més cada llei establida pel govern coacciona la llibertat, sobretot de les persones de classe baixa. Per aquesta raó la gent tem les lleis. La llibertat es producte de la fantasia.

El tema de què parla el text és la llibertat. Per una altra banda la idea de tenir tants drets i llibertats però retallades per les lleis és la problemàtica que porta a Fuster a escriure aquest text. Pel que fa a la intenció comunicativa és fer entendre i no oblidar que es viu es una societat anomenada de llibertat però que està tan retallada per les lleis que sols es pot veure aquesta llibertat en la literatura.

El títol es clarament temàtic perquè avança informació del text, anomenant el tema “la llibertat” amb la seua enunciació.

Quant a la selecció i organització del contingut es pot dir que es tracta d’una estructura circular perquè comença amb la tesi i va donant arguments fins arribar a una conclusió que és la mateixa que la tesi.

El text es pot dividir en tres parts clarament definides; en primer lloc comença amb la introducció emprant en la primera línia un recurs literari de la antítesi o de la contraposició quan diu “No feu cas de les lleis. Bé feu-ne cas, per evitar mals majors” que introdueix directament la tesi “les lleis, sota qualsevol règim, sempre han estat dictades per prohibir”.

En la segona part del text es troba la part argumentativa amb arguments de causa i conseqüència com a la línia 8 “... tants drets, que, si fos de veres, això seria la glòria celestial”. Arguments d’autoritat com a línia 18 fent referència al filòsof Kant “Kantianament, les llibertats no poden ser llibertats si no són respectuoses... llibertats”.

I en la tercera part del text es fa una conclusió amb referència al Codi Civil Espanyol tornant a dir el mateix que a la tesi, que les lleis retallen les llibertats i que la llibertat sols es pot veure a la literatura.

Quant a la progressió temàtica es pot dir que es tracta d’una successió de temes derivats tots referits a la llibertat però que s’incorporen temes i remes de forma contínua.

Al text hi ha una isotopia constant de la llibertat.

Per l’anàlisi de l’adequació o pragmàtica textual es desenvolupa en primer lloc l’àmbit d`ús.

El text de Joan Fuster “Nota sobre la llibertat” pertany a l’àmbit d’ús d’oci segons la classificació d’Aracil i dins d’ell a la literatura. El text és clarament un assaig literari perquè divaga en una prosa d’idees amb una forta base argumentativa. I té com a finalitat l’estètica perquè pretén fer gaudir el lector , com garanteix el tarannà de Fuster, i a la vegada influir en la conducta i la visió del text del receptor.

Les funcions del llenguatge que prenen vigor a aquest text són la informativa com es pot veure a la línia 5 quan fa la definició de declaracions “Les declaracions són una cosa: son declaracions de principis”. També hi ha funció apel·lativa a la línia 1 “feu-ne cas”.

Pel que fa a la tipologia textual és clarament argumentativa, però també es pot veure la instructiva amb imperatius com a la línia 1 “No feu cas” o més endavant “feu-ne”.

Es pot parlar del canal amb què es produeix la comunicació dient que és escrit perquè es tracta d’una publicació al llibre Sagitari el 1985 el que li proporciona un tarannà preparat. A més, es tracta d’una comunicació diferida perquè emissor i receptor no comparteixen el temps a la vegada que tampoc comparteixen l’espai. El text és preparat malgrat els esforços de Fuster per aparentar espontaneïtat, emprant recursos de l’oralitat com mots comodí a la línia 6 “cosa”, dient frases que pareix que està pensat, a la línia 9 “-com en la vigent Constitució Espanyola- “, repeteix mots al començament de dues frases seguides com a la línia 25 i 26 “I per això”, a més empra col·loquialismes entre exclamacions com a la línia 28 “¡Apa, a “cumplir la ley”!” y deixa un final obert, amb una frase aparentment inacabada.

Quant als participants, Fuster emissor real i conegut, s’adreça a un receptor model culte que ha de tindre, per entendre Fuster, uns coneixements enciclopèdics com conèixer Kant “Kantianament” que seria un neologisme, ha de conèixer també “Paul Eluard”, conèixer que és el “Codi Civil” i la “Constitució Espanyola”, a més ha de tindre coneixements marc com saber el significat “¡Apa...”.

Fuster mostra el seu tarannà en les expressions cultes així com el seu domini de la llengua i com és la cultura de la nostra terra.

La formalitat del text no és massa elevada ja que malgrat ser un text formal realitza un apropament al lector posant-lo en la mateixa societat com a la línia 16 “vivim”.

Quant a les pressuposicions hi mostra substantius pronominalitzats i verbs factius. “Les declaracions”.

Hi ha una intertextualitat del Codi Civil espanyol on es nomena una part d’aquest.