EXAMEN DE L'ALUMNE: Héctor Borrás

L’anàlisi de la coherència o semàntica textual del text “Nota Sobre la llibertat” de Joan Fuster publicat al llibre sagitari l’any 1985 començaria amb el seu resum:

Les lleis s’han elaborat per coartar les llibertats. I es que una cosa són les declaracions i una altra les lleis, les primeres estableixen conceptes que aplicats de veres serien un bon sistema, però eixe no és el cas. El problema és que les lleis són regulades per les persones importants que ho fan segons el seu interés. Cadascuna de les lleis priven d’una llibertat i en conseqüència les lleis sempre han espantat a la gent.

El tema que li dona coherència al text és: la llibertat, per parlar-hi durant tot el text sobre açò on la problemàtica que ha fet que escriga sota aquest tema és la certa trampa o engany que les actuals lleis coaccionen la llibertat de l’individu i de la societat. La intenció comunicativa que Fuster vol transmetre és que el receptor se n’assabente sobre el problema de les lleis i com trenquen la llibertat perquè s’encarreguen de prohibir més que de regular la vida social d’una manera bona i amb llibertat.

El títol d’aquest text és totalment temàtic perquè al llegir-lo el receptor sap de què va a tractar el text i no és necessari que llisca el text per comprendre-ho.

L’estructura que caracteritza el text és inductiva perquè la tesi es presenta a la primera línia “No feu cas de les lleis” i per tot el text l’autor va posant arguments per reforçar-la, no directament, però si d’una manera implícita i més reflexiva on el receptor relaciona cadascun dels arguments amb la tesi inicial.

El text es pot dividir en diverses parts. La primera d’aquestes, on fuster realitza una exposició argumentativa directa i clara “No feu cas de les lleis” (línia 1) i moments després fa una concessió al contrari “Bé: feu-ne cas” (línia 1) i reprenent la seua argumentació posteriorment.

Fuster continua plantejant el problema de les lleis fent una comparació dels detrets front a les lleis “Les “declaracions” són una cosa” (línia 5) en comparació a les lleis abans esmentades. A continuació realitza una exemplificació de perquè les lleis no són bones perquè aquestes poden ser regulades pels poderosos al seu gust “adverteixen que aquestes “llibertats” seran “regulades” (línia 11 i 12) Fa ús d’un recurs d’autoritat esmentant la paraula “Kantianament” (línia 17) fent referència al filòsof Kant. Planteja una comparació a la línia 19 “però entre això i les lleis” Referint-se a l’exposició anterior de Kant. Concloent el text amb l’explicació o argument de conseqüència la frase “ la ignorancia... ... cumplimiento” conseqüència de “les lleis sempre han fet por” (línia 25).

La progressió temàtica del text és del tipus de tema constant on l’hipertema és la llibertat on van eixint diversos subtemes amb els seus remes.

Al text s’hi pot trobar isotopia referent al tema de la llibertat on s’expressa diverses vegades el concepte eixe.

L’anàlisi de la pragmàtica textual o adequació podria començar amb l’explicació de l’àmbit d’ús, gènere i finalitat del text. “Nota sobre la llibertat” pertanyeria a l’àmbit d’ús literari, ací amb un estil Fusterià, al gènere de l’assaig literari per Fuster tractar un tema mitjançant un discurs d’una prosa d’idees de forta base argumentativa. La finalitat que pretén mostrar l’autor és, per una banda, la d’embellir el text per tractar-se de l’àmbit literari a l’hora que orientar l’opinió perquè el receptor pense i reflexione sobre temes actuals de l’època quan es va escriure.

Les funcions del llenguatge aparents al text són del tipus: la primera de totes referencial, a més, la més general per parlar en tercera persona com a “cada llei que emana del poder, retalla una llibertat” (línia 21). També hi és present la funció apel∙lativa o d’iniciació quan s’adreça al receptor a les primeres línies del text “ no feu cas de les lleis” (línia 1), “I si en trobeu alguna...” (línia 4)

Les tipologies textuals que apareixen al text, són generalment l’ argumentativa on Fuster elabora una estratègia discursiva amb l’aparició d’altres tipus de textos com l’expositiu o l’instructiu “no feu cas de les lleis” (línia 1)

El canal és, evidentment, escrit per tractar-se d’una publicació a un llibre, el llibre sagitari, publicat a l’any 1985 per una editorial això denota que el text és diferit i no es troba en situació a més que preparat, perquè l’autor ha tingut l’oportunitat de retocar el text encara que Fuster ha intentat transmetre la espontaneïtat i l’oralitat als seus textos tallant oracions “ Cada llei que - cada dia – “ (línia 21), oracions inacabades “ poden “llegir-la” en un poema de Paul Éluard...” (línia 29). La unidireccionalitat és clara donat que l’autor no canvia el seu paper al tractar-se d’un monòleg.

L’autor real és Fuster i l’autor model té uns coneixements enciclopèdics i marc; enciclopèdics “Kantianament” (línia 18) “Paul Éluard” (línia 29) i marc “El codi Civil Espanyol” (línia 26), “Classes subalternes” (línia 24). Així doncs el receptor real o model haurà de compartir tots aquestos coneixements. Fuster demostra un gran coneixement de la cultura del seu país, del que l’envolta.

La formalitat que s’aprecia al text no és molt elevada, encara que receptor i emissor no es coneixen, donat que Fuster fa ús d’expressions cultes: “la ignorancia ... cumplimiento” (línia 28), “En la mesura...” (línia 16) i col∙loquials “Apa, a “cumplir la ley” (línia 28) combinades d’una forma molt encertada.

La variació diafàsica és de l’àmbit literari perquè Fuster pretén embellir, aleshores no utilitza un estàndard sinó una barreja d’estil culte i estil col∙loquial abans nomenat.

Quant a les pressuposicions es troben al observar definitzacions com “la glòria celestial” (línia 9) utilitza recursos com la ironia “Apa, a “cumplir la ley” (línia 25), o el seu clar i constant escepticisme “ en un poema de Paul Ékuard...” (línia 29).

Com intertextualitat es pot analitzar la introducció del codi civil al text a les línies 27 i 28.