EXAMEN ALUMNE: Héctor Rivero

El text proposat per al comentari de text pertany a l’autor Joan Fuster, concretament al llibre “Sagitari”. Primerament, el comentari comença per la coherència i posteriorment continua amb l’adequació per a presentar una anàlisi del text adequat i correcte.

L’estudi de la coherència comença amb un resum que fa referència a les idees fonamentals i al sentit global del text.

És convenient saber les finalitats que han tingut les lleis des de sempre sobre les persones per a no tindre una idea equívoca. Encara que parega que les persones tenen gran quantitat de drets, no és així pel fet de la disposició de determinades lleis que regulen eixos drets. Per això es parla d’una llibertat limitada, on la mesura de la llibertat depén de les pròpies lleis que cal fer-los cas per evitar mals majors.

El tema que dòna coherència al text és la llibertat, on es parla de la idea que tenen les persones sobre les funcions de les lleis, que seria la problemàtica del text. La intenció comunicativa no és una altra que fer recapacitar els lectors de no tindre una idea diferent de cara a les lleis en comparació amb la realitat, ja que no proporcionen una llibertat absoluta, sinó una llibertat limitada per les pròpies lleis.

El títol del text és temàtic perquè fa referència al temps del text, la llibertat. És un títol de mitjana extensió referit a un tema en singular.

Des del punt de vista de l’estructura del text, l’enunciat comença amb la tesi del text on Fuster fa una contraposició de la pròpia tesi i seguidament l’afirma “no feu cas de les lleis. Bé: feu-ne cas, per evitar mals majors”. A continuació, s’explica els arguments que contradiuen la pròpia tesi “han estat dictades per prohibir”(l. 3),“si en trobeu alguna...només ho sembla”(l. 5). Més endavant, s’explica que les declaracions no tenen importància ja que les lleis s’hi oposen (l. 8). A la línia 15 s’afirma allò anteriorment dit “prohibicions” i a la línia següent fa una reiteració de la intenció que aquest emissor vol transmetre “convé no oblidar-ho”. Finalment, apareix un argument d’autoritat “la ignorància de la ley...”(l. 27) que fa referència al Codi Civil i acaba amb la reiteració de la tesi “a cumplir la ley”(l. 28).
Per tant, el text té una estructura circular on es fa una repetició de la tesi tant al principi del text com al final. Per tant, el text estará dividit en tres parts: una introducció formada per la tesi, uns arguments que expliquen aquesta tesi, i tercer, una conclusió on es reitera la tesi.

Quant a la progressió temàtica, apareix un hipertema general al text, el qual és la llibertat, i uns remes que fan referència a aquest tema, per tant al text és present una progressió de tema constant.

Després de parlar de la coherència, l’anàlisi del text continua amb l’estudi de la relació del text amb el context, l’adequació.

“Nota sobre la llibertat” pertany al gènere de l’assaig per estar escrit en una prosa d’idees amb una forta base argumentativa, no narrativa, abordant d’una manera lliure el problema de les lleis i la llibertat relativa, amb una creació voluntària literària, i amb la intenció d’aprofundir en els coneixements de l’home. Aquest text pertany, segons Aracil, a l’àmbit literari on es destaca l’estil directe i àgil que caracteritza Fuster. La finalitat és estètica, a més de reflexionant, ja que sembla tenir a un lector al seu davant.

Aquesta finalitat és proporcionada per les funcions del llenguatge següents: una funció fàtica, que fa que el text tinga una estructura adequada “Bé”(l. 1), “D’acord”(l. 19); una funció apel·lativa, perquè fa referència al receptor “us”(l. 7), “fixeu-vos”(l. 4); i una funció poètica, perquè fa ús d’elements retòrics.

La tipologia textual predominant és l’argumentativa, ja que Fuster vol fer reflexionar els lectors amb la seua tesi i seguint una estratègia comunicativa. També utilitza la tipologia instructiva “feu-ne cas”(l. 1), ja que es fa ús d’un imperatiu.

Pel que fa al canal, és l’escrit ja que és un text publicat a un llibre, i això li proporciona un tarannà de discurs preparat; de temps diferit, ja que no compartixen emissor i receptor el temps de la comunicació; espai no compartit i és, evidentment, unidireccional per tractar-se d’un monòleg. Encara que és un text preparat, Fuster utilitza recursos per a confirmar la seua espontaneïtat amb frases tallades “si hi vivim”(l. 16), o deixant frases inacabades “...en un poema de Paul Éluard...”(l. 29). A més fa ús de les cometes “prohibir”(l. 3), “declaracions”(l. 5) i apareixen signes d’admiració “¡Apa, a cumplir la ley!”(l. 28).

Dins del punt de vista dels participants, hi apareix Fuster com emissor real i un emissor model que fa ús d’expressions col·loquials “glòria celestial”(l .8), “clases subalternes”(l. 24). Els receptors han de tindre uns coneixements enciclòpedics “Codi Civil espanyol”(l. 26), “Constitució espanyola”(l. 10) per a poder entendre i comprendre Fuster. Es fa ús de polifonia quan es fa referència al Codi Civil espanyol “la ignorancia...”(l. 27).

El grau de formalitat es mitjà, ja que l’emissor i el receptor no es coneixen, però Fuster utilitza paraules per a apropar-se al receptor, ja que parla del mateix país, però s’allunya d’ell al utilitzar la segona persona “fixeu-vos”(l. 4).

La variació lingüística fa referència a l’occidental, propi de Fuster en verbs en present de subjuntiu “vulga”(l. 24).

Al text es fa ús de pressuposicions al parlar de sintagmes nominals “llegir-la”(l. 29), “les lleis”(l. 9) i Fuster fa ús de verbs contrafactius “evitar”(l. 1).