Any de les llengües

Carme Miquel

            La Unesco ha declarat enguany Any Internacional de les llengües amb la finalitat de sensibilitzar la societat internacional per tal que intensifique les activitats a favor dels idiomes que estan en perill de desaparició. Perquè la situació és alarmant ja que d´ entre les vora 7.000 llengües que actualment es parlen, més de 3.000 poden desaparéixer en poc de temps. I cada vegada que una llengua desapareix, el món s´empobreix perquè suposa alhora, la desaparició d´ una cultura i d´ un poble. Una llengua no és només un codi per comunicar-se sinó que, a més, té una vinculació íntima amb el pensament dels parlants i, alhora, és expressió de la visió que una col·lectivitat humana, té del món. La pluriculturalitat i el plurilingüisme, són exponent de la diversitat de la mateixa manera que la biodiversitat és l´ exponent de la riquesa de la vida del Planeta. Perdre una llengua, així com perdre una espècie vegetal o una espècie animal de la Terra, és una mostra d´ empobriment.
            Segons estudis de la Unesco, moltes llengües de diferents pobles indígenes es troben en perill greu, però també n´ hi ha d´ europees, com el gaèl·lic escocés, que poden arribar a desaparéixer totalment. I el valencià, què? Doncs, a pesar dels entrebancs, el valencià, juntament amb les altres variants de la llengua catalana, és viu. Però això no vol dir que no calga prendre mesures per promocionar-lo. Perquè, si bé és cert que cada dia hi ha al nostre país més persones que l´ entenen i són capaces de parlar-lo i que el saben llegir i escriure, també és cert que l´ ús social del valencià disminueix, la qual cosa vol dir que a nivell quotidià la utilitza més poca gent i en menys ocasions.
             El cas és que, usar el valencià és, d´ una banda, autoestimar-se i de l´ altra, contribuir a la riquesa de la diversitat del món. Una obligació, vaja.

                                                                                      Levante-emv, 26 de febrer de 2008

 

examen ;Héctor Rivero 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nom i Cognoms.........................................................................................................................

EXAMEN JUNY 2n BATXILLERAT

Tria dues de les quatre qüestions que tens a continuació i respon-les.

 

1.      Digues quin procés de formació de mots ha originat els mots següents i delimita’n els constituents morfològics. Després, per a cada mot, tria un dels constituents que el formen i escriu un altre mot, mitjançant el mateix procés de formació, que continga el constituent que hages triat.

 

a.      sensibilitzar (línia 2)

                                                           b.     pluriculturalitat (línia 8)

c.     empobriment (ínia 11)

 

2.      Escriu un sinònim o defineix què volen dir les paraules o expressions següents extretes del text:

 

 

a.     codi  (línia 6)

b.     vinculació (línia 7)

c.     diversitat  (línia9)

 

3.      De la línia 4 a la línia 8 busca 3  exemples de connectors, digues de quin tipus són  i substitueix-los  per un altre  connector sinònim en el fragment del text on apareix.

 

4.      Explica què és un dícitic i què és una anàfora. Busca un exemple de cada al segon  paràgraf.

 

 

 

 

 

  1.  

a.      sensibilitzar (línia 2)

o       Formació per derivació: arrel sensib, infix il, sufix itzar. 

o       Aquest  sufix li dóna la categoria morfològica de verb, partint d’un adjectiu “sensible” s’obté un verb, “sensibilitzar”  

o       Exemples:  rentabilitzar, potabilitzar  

 

b.      pluriculturalitat (línia 8)

o       Formació per derivació: prefix  pluri, arrel cultur, infix al, sufix itat.

o       Des d’una base de substantiu  “cultura”se n’obté un altre “pluriculturalitat” amb un significat, matisat pel prefix, que denota quantitat, “molts”. El resultat final seria “moltes cultures”

o       Exemples: pluripersonalitat, plurireligiositat

 

c.       empobriment (ínia 11)

o       Formació per parasíntesi: un prefix  en que per regla ortogràfica s’escriu em, una arrel pobr, i un sufix iment. No hi ha formes intermèdies  empobr*  pobriment*

o       La paraula primitiva és un adjectiu, pobre, que passa  a ser un verb parasintètic empobrir  i, mitjançant un sufix –ment es converteix en adverbi.

o       Exemples: endolciment , emmudiment, enfotiment

 

2.        

a.       codi  (línia 6)

reglament, regles, sistema

b.       vinculació (línia 7)

lligam, unió, relació

c.       diversitat  (línia9)

varietat, disparitat, diferència, pluralitat

 

3.        

o        “I”: connector  lèxic, una conjunció copulativa fa la funció d’unió d’idees de la mateixa categoria.

      Substitució:  a més, així mateix       “perquè”: connector lògic de causa.

      Substitució: ja que, a força de, considerant que

 

o       “ a més” matisador  per continuar sobre  el mateix punt.

      Substitució: així mateix,  també, d’altra banda

o       “i, alhora” un connector d’addició amb un matisador temporal.

      Substitució: a més  a la vegada, al mateix temps.

 

4.       Díctic és  la paraula que relaciona el text amb el context comunicatiu. Un exemple “nostre”(l.16) que relaciona l’enunciat amb els participants de l’enunciació.

 

Anàfora és el mecanisme mitjançant el qual s’estableixen relacions endofòriques o cotextuals  i l’element de referència s’hi troba abans. Un exemple són els pronoms febles “promocionar-lo” (l.16) o “l’entenen”(l.17), l’antecedent o referent semàntic dels qual és “el valencià”, que apareix anteriorment a la línia 14