SPIEGEL-TANGRAM 2.0

Quan s’utilitza un mirall s’obté una única imatge simètrica. Amb dos cal decidir com hem de posar les peces i com posem els miralls per obtenir la imatge desitjada.

Si amb el mirall en 180º (1/2 de 360º) obtenim una imatge duplicada i simètrica, amb els miralls formant un angle de 90º (1/4 de 360º) n’obtindrem 4, etc. Si l’utilitzeu a l’aula és molt interessant que els nens descobreixin per si mateixos quina és la relació que hi ha entre l’angle que formen els miralls i la quantitat d’imatges que es poden obtenir.

També és interessant que en comptes de mirar quines peces necessiten, primer analitzin la figura que cal fer i que pensin en quin és el mínim de peces necessari per fer-la.

Molt recomanable també és que els alumnes facin els seus reptes per a que els resolguin els companys.

Si s’utilitza a casa, és un solitari que engresca. Hi ha imatges que són prou complicades com per ser un bon repte, tot i què quan tingueu una mica de pràctica us serà més fàcil (d’això es tracta!). Si el voleu complicar una mica més proveu de fer-lo en un únic intent, és a dir, a partir de la quantitat de peces que heu d’utilitzar i del dibuix que heu de fer proveu a deduir (sense fer assajos) com s’han de posar les peces i en quin angle ha d’estar el mirall.

A partir dels 5 anys podeu utilitzar la versió bàsica amb un mirall.