Aquest tipus de restes incorporen una dificultat respecte l'anterior. Si ens fixem a la resolució, veiem que per fer 66 - 38 restant primer 30 i després 8 l'alumne fa primer 66 - 30 = 36, però després en lloc de fer 36 - 8, primer resta 6 i després 2. És el que anomenem "el pas de desena". Això ens porta al comentari important: l'ús de models estructurats com la LNB faciliten la feina ja que per una banda ajuden a pensar, ja que permeten registrar resultats parcials i descarreguen la carga a la memòria, i per altra banda ajuden a comunicar.
Aquest segon punt ens obra la porta a la discussió d'estratègies i a valorar l'eficàcia de cadascuna, ja que els alumnes poden comparar els seus processos en tant que han estat registrats.
Finalment, i de cara als mestres, ens informa sobre el nivell de cada alumne ja que al costat d'una resolució, com la de la darrera imatge, ens en podem trobar una altra que per anar del 66 al 36 ho farà en tres salts de 10 enlloc d'un de 30. És el moment de parlar d'eficàcia i de fer treball entre iguals per millorar-la.