EL MASSÍS DEL CANIGÓ

El Canigó és un massís muntanyenc del Pirineu català situat entre les comarques del Rosselló, el Conflent i el Vallespir. El seu punt culminant és la pica del Canigó, de 2.784 m. Altres cims del massís són el Tretzevents (o Tres Vents, 2.731 m), el pic de Rojà (2.724 m) o el pic de Barbet (2.662 m). És la primera muntanya superior a 2.000 metres venint des de la Mediterrània i la que s'alça amb més desnivell de tots els Pirineus (2.500 m sobre les planes del Rosselló i el Conflent).

La diversitat natural és una de les característiques d'aquest massís. Dels regadius de la plana als boscos alpins, dels entorns de ribera als roquissars dels cims hi ha una successió d'ambients forestals i paisatges de mitjana i alta muntanya en els quals s'hi desenvolupen ecosistemes rics en flora i fauna. Per això està inclòs dins el Parc Natural Regional del Pirineu Català i està catalogat com a Grand Site (Gran Paratge) per part de l'estat Francès.

El Canigó ha inspirat nombroses llegendes, cançons populars i recreacions literàries, entre les quals destaca el poema èpic Canigó (1886), escrit per Jacint Verdaguer. Al voltant d'aquesta muntanya hi ha tot un univers simbòlic, vinculat a la identitat del poble català, fet que es concreta amb la tradició festiva de la Flama del Canigó, que té lloc cada any la vigília de Sant Joan, al solstici d'estiu. També es fa evident en l'afluència d'excursionistes dels dos costats del Pirineu, que tenen aquest massís com un dels seus destins preferits.

El patrimoni arquitectònic de la muntanya també és rellevant. En destaquen els monestirs romànics de Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà, així com el priorat de Santa Maria de Serrabona. Als peus del massís cal destacar els pobles emmurallats de Vilafranca i Prats de Molló, d'origen medieval, la vila termal de Vernet i la població de Prada, capital del Conflent, on cada any se celebra la Universitat Catalana d'Estiu i el festival de música Pau Casals.