L'Índia‎ > ‎

Els vedes

ELS VEDES

File:Rigveda MS2097.jpg

Veda (en sànscrit vol dir "coneixement", "que ha estat vist"). 

Els Vedes són un conjunt d'antics texts indis formant part de la sruti ("revelació") que són a l'origen de l'hinduisme. Escrits en sànscrit, la tradició els considera el "coneixement revelat" i existents des de sempre i per sempre, així doncs no es poden atribuir a la invenció d'un autor concret.

La part més antiga, el Rig-Veda, sembla datar de 1800 a 1500 aC (però la transmissió oral seria més antiga) i les parts més recents datarien del 500 aC. Segons la tradició hindú, els ensenyaments d' Els Vedes es transmetien exclusivament de forma oral. Cap al segle III aC., van començar a ser fixats amb l'escriptura, tot i les les malediccions que se suposava que recaurien sobre aquell que posés per escrit (o llegís) els Vedes. 

Els Vedes són el corpus de coneixences més antic del que es té constància i constitueixen la base de la literatura índia. Tracten d'astrologia-astronomia, de rites i de com la divinitat es connecta amb la vida espiritual de la humanitat. Hi trobem reculls d'himnes, col·leccions d'oracions, fórmules de consagració i expiació dirigits als déus.

Articulats en quatre textos, o millor en quatre recopilacions de textos:

  • El Rig-veda (el 'Veda dels himnes'), el text més antic de la literatura de l'Índia, de mitjan el II mil·lenni a. C.), text épico-religiós amb 1028 himnes (anomenats rik) dedicats a múltiples déus.
  • El Sama-veda (o 'Veda cantable'), que consisteix un 96% en himnes del Rig-veda, ordenats de manera diferent.
  • El Iáyur-veda (o 'Veda del sacrifici'), que consisteix en un terç himnes del Rig-veda.
  • El Átharva-veda (o 'el Veda de [el savi] Átharvan'), himnes per contrarestar maleficis en un sacrifici de foc.


ELS UPANIXADS

Els Upanixad (literalment: "asseure's amb respecte prop del mestre per a escoltar l'ensenyament") són una sèrie d'antics textos indis, escrits principalment entre els segles VII i V aC, que constitueixen els ensenyaments bàsics del vedanta (darrer dels estudis dels Veda), una síntesi doctrinal basada en la recerca de la natura profunda de l'existència, de caràcter místic i esotèric.

Existeixen uns 150 upanixads, d'extensió força variable, la majoria dels quals estan escrits en prosa amb alguns trets poètics.

Es basen probablement en les experiències de persones que, cansades de la religió oficial, es van retirar als boscos per viure com ascetes o ermitans, van pensar pel seu compte i després van difondre les seves idees. Els autors d'aquests llibres es reunien per escoltar la paraula d'algun mestre espiritual i conversar sobre la divinitat.

El tema principal de les Upanishad és la naturalesa del Brahman (l'ànima universal) i la doctrina fonamental expressada és la identitat del ATMA amb el Brahman. Les Upanishad expressen les formulacions d'aquesta veritat doctrinal. En les Upanishad es parla d'altres temes com la naturalesa i propòsit de l'existència, diverses formes de meditació i culte, escatologia, salvació i s'exposa de manera força detallada la teoria de la transmigració de les ànimes.