inici

Allò de tenir l’escola en el Castell emblemàtic no sabria dir si imprimia caràcter però sí que influeix d’alguna manera en les primeres sensacions d’un infant el fet d’estar tocant el cel amb el cap, però alhora amb els peus afermats sobre uns sòlids fonaments de pedra; aquella visió panoràmica als vuit vents, amb els conreus ben delineats a sota fins a perdre’s en la llunyania, cenyida per les serres que configuren la Conca. Una sensació d’amplitud, però d’amplitud nostra, no desdibuixada o difusa, sinó emmarcada dins d’uns límits ben concrets. Sense ser-ne conscients, aquesta era la primera ensenyança “no reglamentada” que assumíem quan pujàvem a l’escola. Després ja vindrien els reis godos.”

Retaule: d’un temps, d’uns indrets. Josep-Lluís Burguera