Inici‎ > ‎

Història

 Per a trobar els orígens de la banda de música de Ròtova ens hem de remuntar concretament al 7 de març de 1858, any en el que naix en Ròtova la Banda nomenada "Sociedad de Músicos de Rótova y Alfahuir". L'esmentada societat va existir des de que fou fundada en 1858, fins el 5 de gener de 1867 (Arxiu de protocols notarials de Gandia)

D’aquesta manera la banda de música de Ròtova és la societat musical amb data de fundació documentada més antiga de la comarca de La Safor.

Al Dossier d'investigació i antecedents de la música de banda a Ròtova fet Pedro Ciscar i San Lorenzo, podem trobar la informació més detallada d'aquesta època.

- 150 anys de Música de banda. Part I.

Publicat a "La falzia, la veu dels pobles silenciosos" núm. 7. Primavera 2006

- 150 anys de Música de banda. Part II.

Publicat a "La falzia, la veu dels pobles silenciosos" núm. 8. Tardor 2006


Pel que fa als origens de La Rotovense Musical com a tal, tot va començar en 1.949, any en el qual uns joves rotovins, entre els quals figurava qui més tard seria Secretari de la Societat durant molts anys, D. Juan Peiró Canet, van concebre la idea de crear una Banda de música a Ròtova.

Animats per aquesta il·lusió no van dubtar en posar-se en contacte amb D. Álvaro Navarro Fayos, màxim exponent de la població en el camp musical.

D. Álvaro era, en aquell temps,viola titular de l'Orquestra Municipal de València i professor titulat de violí i viola. Havia iniciat els estudis oficials en el Conservatori de València i els va acabar a Madrid, obtenint el Primer Premi Fi de Carrera de violí i viola. Va pertànyer des de1.917, a l'Orquestra Filharmònica de Madrid, passant vuit anys després a l'Orquestra Simfònica de la capital d'Espanya, després de guanyar la corresponent oposició.

En 1.935 torna a terres valencianes com a professor de l'Escola Municipal de música de Gandia, lloc de treball que ocupa durant quatre anys, ingressant després per oposició en l'Orquestra Municipal de València, de la qual va ser component fundador.

D. Álvaro Navarro ("Alvaret" com li vam cridar familiarment els seus paisans). acull la idea de creació de la Banda amb gran interès: “Em pareix una idea excel·lent, anem a vore si entre tots la duguem avant”. I a la realització d'aquesta tasca va dedicar moltes hores del seu temps.

Per altra banda, aquests joves promotors també van parlar amb les autoritats municipals, trobant, tant per part de l'alcalde D. Santiago Faus Soler com per l’Ajuntament en ple, una favorable acollida. Amb el suport de la corporació municipal animen als decidits joves a seguir avant en la seua iniciativa i els prometen ajuda: “Tindreu tota l’ajuda que sigua menester”, que després complirien.


Amb esta iniciativa i interès, es contracta a D. Francisco Morant Artés, d'Alfauir, per a impartir classes de solfeig als educands, substituint-lo quan va haver de traslladar la seua residència a Nova York, D. Emilio Plá Molina fins a 1.950, moment en el qual assumeix la direcció de la Banda D. Rafael Julián Coll.

Al maig de 1.951 s'efectua la inauguració de la Banda i l'estrena del pasdoble de D. Alvaro Navarro, LA ROTOVENSE MUSICAL, que després seria adoptat com himne.

A l'octubre del mateix any és nomenat director D. Francisco Sabater (professor de violoncel), que desenvolupa la seua labor fins a l'any 1.956 que el substitueix el jove trompeta de Cullera D. José Fabra, avui trompeta de l'Orquestra Municipal i professor del Conservatori de Música de València. Dos anys més tard (1.958), assumeix la direcció de la banda D. Juan Pérez Ribes, qui més tard dirigiria de la Banda municipal de Badajoz,  ja que D. José Fabra va haver d’anar-se’n al servei militar.

En el mateix any 1.958, és nomenat director D. Miguel de la Fuente, trombó solista de l'Orquestra Municipal de València i professor del Conservatori de Música, qui desenvolupa una fructífera labor durant els cinc anys en els quals va exercir com a director de la banda.


La banda va millorar en sonoritat i afinació durant esta temporada en el qual va oferir concerts i va participar en alguns Certàmens musicals, sent els màxims guardons el premi aconseguit en la ciutat de Gandía i el primer premi aconseguit en la ciutat d'Alcoi.

En 1.963 assumeix la direcció D. Vicente Palau, clarinet solista de la Banda Municipal de València, fins a 1.965 que, per diverses circumstàncies, la Banda va anar deixant d'assajar i va acabar desapareixent fins a 1.980, any en el qual s'inicia la nova etapa.

Durant la primera etapa de La Rotovense Musical, 1.949 a 1.965, van ostentar el càrrec de President de la Societat: D. José Alborch Pastor, D. Carlos Faus Vidal, D. Angel Faus Viñarta, D. Vicente Fayos Climent, D. Isidoro Miñana Climent i D. José Mesquita Climent.

Però, novament i amb molta il·lusió, en 1980 un grup de músics i amb el recolzament de tot el poble de Ròtova, es crea l’actual societat. Fundada doncs al 1981, des de la qual també es pertany a la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana. Primerament sota la direcció de Miguel Villar González, nomenat posteriorment director honorífic, la banda s’ha anat consolidant com un referent a nivell comarcal i provincial durant els darrers anys.

Guardonats entre altres, amb el primer premi al Certamen d’Elda, o més recentment, els dos segons premis consecutius aconseguits al XXVII i XXVIII Certamen Provincial de Bandes de Música de la Diputació de València l’any 2003 i 2004 respectivament, i amb un tercer premi a la XXXIII edició de l'any 2009.

Des de 1981 han sigut presidents de la societat Francisco Alonso Cerdà, Isidro Peiró Morant, Javier Penalba Pérez, Mario Balbastre Pérez i actualment Carlos Peiró Alonso. Cal destacar com a directors durant aquesta etapa, a Francisco Jordà Biosca, Luís Gomez Zanon, Salvador Martinez Esteve, Alfonso Massanet Serra,  Paco Sanchez Roca, Vicent Cogollos Llinares,  Antonio Gimenez Cerezo, Fermín Blai Pons, i des de la tardor de 2009  l'alcoià Rafael Mullor Grau.

Actualment La Rotovense Musical té una plantilla de 65 músics federats i el recolzament d’uns 260 socis.

La banda ha consolidat durant els darrers anys, la integració socio-cultural entre quatre pobles de la Vall de Vernissa. Lloc-nou de Sant Jerònim, Almiserà, Castellonet de la Conquesta i la mateixa Ròtova, són la font de nous músics i col·laboradors, que fan de La Rotovense Musical un exponent cultural de referència, necessari per a la seva existència i la seva competitivitat actual. Es garanteix d’aquesta manera, el suport d’un major nombre de població cap a la societat.

Pots veure més imatges històriques de la banda a l'apartat de memòria gràfica.