Presentació.

Digital Evolution of Literature

 

El literari i el digital: relacions perilloses?

 

Davant la qüestió que se'ns planteja en abordar les relacions entre la literatura i el digital convé, si més no, en un primer moment, discernir què entenem per literari i què per digital, per a poder establir, en un segon lloc, quines relacions s'estableixen entre ambdós termes i per què -o per què no-resulten perilloses.

En una primera percepció personal, tot sembla indicar que aquestes relacions resulten perilloses per als diferents agents implicats en el procés de creació (autors, lectors, editors i crítics, entre d'altres) derivades del nou tarannà que van adquirint els processos creatius iniciats en l'entorn cibernètic, a l'abast de tothom avui dia però font d'incomptables mostres d'oci i entreteniment, també, al costat de la literatura. A més dels actors literaris, també la mateixa literatura corre perill de perdre els límits de la seva pròpia existència donada la simplicitat en què cau actualment l'adjectiu "literari" quan l'apliquem a un text determinat. Per què, a què anomenem "literatura" en Internet? 

 

D'una banda, existeix la possibilitat d'anomenar literatura el producte resultant de la feina realitzada per alguns dels nombrosíssims autors que poblen la nostra literatura universal, d'ara i de sempre. Però, per una altra, sorgeixen cada vegada, amb més freqüència, veus anònimes, en webs o blocs personals, amb ganes i il·lusió de donar-se a conèixer en un medi obert, lliure i apte par a desfogar les inquietuds literàries més atrevides. En un cas o altre, com mesurem el grau de literalitat present en els seus textos? No és precisament el perill de fer desaparèixer unes normes estrictes de funcionament el que ocasiona aquesta por a submergir-se en el vast món dels escriptors virtuals? No és perillós eixamplar aquesta llibertat d'expressió a persones de sexe,raça i ideologies diferents, convertint el fet literari en un exercici lliure i a l'abast de tothom? Segons com es miri és perillós, segons com s'afronti, no.

 

Es vulgui o no, hi ha ments inquietes a la xarxa que demostren una gran vàlua, i probablement ningú els doni mai una oportunitat d'anar més enllà en el món elitista de les lletres. El que els honra a tots ells, a aquesta anònims alliberadors d'ànimes, és la valentia de voler ser escriptors en un medi obert però no sempre en el lloc principal d'interès per a tothom. I ara entra en joc el lector de literatura (o el no lector).

 

Quants dels usuaris diaris de la xarxa llegeixen literatura habitualment? Qui llegeix blocs, de la mena que sigui, revistes digitals en línia especialitzades en temes literaris, i no diguem, literatura ja exclusivament digital? És trist dir-ho, però fa l'efecte que són els mateixos autors literaris en la seva condició de lectors els que sovintegen més els webs o els espais dedicats a la literatura, i en un segon terme, els professionals de la literatura, ja siguin docents universitaris, investigadors, teòrics d'aquesta disciplina, estudiants, etc.

 

En aquest sentit, les relacions entre la literatura i el digital poden no ser perilloses si les observem des de la mateixa òptica que ho hem fet fins ara. Internet no canvia les relacions dels homes amb la literatura. Si de cas, accentua la impressió que cada vegada es llegeix menys, i que un medi on pot entrar tothom pot ser que no es converteixi en l'eina més adient per a captar adeptes. El perill continua radicant en la falta d'hàbits que incitin a la lectura, en suport paper o en la pantalla del nostre ordinador.

 

Però com veiem aquesta relació quan a més del factor textual sumem l'aparició d'altres recursos media com són la imatge i el so, i per tant, ja esdevenen mostres un tant diferents d'aquella tradició literària que tenia el suport paper com a principal eix vertebrador del text? I què me'n dieu dels interminables enllaços que s'hi contenen, i la necessària implicació activa del lector que ha d'assumir l'esforç que suposa endinsar-se en aquest tipus de "lectura" (processeu "navegació")? Aquesta literatura, que per fi podem anomenar "ergòdica", terme que va ser encunyat per Espen Aarseth al Cybertext-Perspectives of Ergodic Literature, el 1997, és compresa realment com a tal?

 

Amb el vídeo que us presentem volem acostar-vos una mica més als conceptes que envolten aquestes manifestacions electròniques, i amb aquest espai volem ajudar-vos a perdre la por a entrar en el reialme de la literatura feta a la xarxa. Amb comentaris d'obres realitzades a l'Estat espanyol -i arreu del món, però amb l'interès sempre posat en les expressions en les diferents llengües del nostre territori- intentarem mostrar-vos la complexitat d'aquest treball informàtic i literari que autors internacionals realitzen en l'actualitat. Esperem que sigui del vostre gust i que us acosti, una mica més, al camí emprès per les lletres en aquest segle XXI.

 

Rocio Avila Gamero

 

Comments