Santuari ecològic de Gallifa

Santuari de Gallifa: un lloc sagrat dedicat a l'Ecologia


Al santuari de Gallifa, re-inaugurat l’any 1987, es venera una Mare de Déu amb una advocació singular dedicada a l’Ecologia. El seu impulsor és Mn. Josep Dalmau, un dels protagonistes destacats de la lluita per les llibertats democràtiques durant el franquisme i defensor d’una nova espiritualitat més integradora i lligada a la Terra com a ésser viu que ens acull. Situat a l’antic castell de Gallifa, el santuari és un lloc sagrat amb una gran energia cosmo-tel·lúrica, principalment pel seu emplaçament privilegiat, enmig de la serralada Prelitoral. I també és un parc d’oci embellit amb escultures i altres elements artístics al llarg d’un recorregut enmig de la natura. La visita consisteix en un passeig meditatiu pels diferents indrets del santuari on, tot contemplant les magnífiques vistes, entrarem en contacte amb l’esperit de lloc. Al mateix temps, experimentarem les característiques energètiques d’aquest indret altament yang, reconvertit en un lloc sagrat que avui irradia uns valors completament ying: els de la Virginitat i Fecunditat, encarnats primer en la deessa Àrtemis, després en la Mare de Déu i actualment en el moviment ecologista.


Condicions de la visita:

Durada: 5 h aproximadament

Lloc de trobada: Des de Manresa la sortida és a l’aparcament de terra que hi ha a prop de l’estació de la Renfe, al costat de la carretera d’Igualada, abans del pont de Sant Francesc. Els desplaçaments són el cotxe particular. Aquí ens podrem posar d’acord per compartir cotxes. 

Per als qui venen de fora de Manresa el lloc de trobada serà al Parking del santuari. Per localitzar el lloc torbareu més informació a: http://www.santuariecologic.com/  Santuari Ecològic del castell de Gallifa: terme municipal: Gallifa; Vallès occidental.

Preu: 10 €/persona (qui es quedi a dinar al santuari 1 € més)

Per concertar les visitesjorpinero@gmail.com / 606 906 976 (Jordi Piñero)



Mossèn Dalmau, impulsor d’una nova espiritualitat lligada a la Mare Terra

Mn. Josep Dalmau, fill de Sant Llorenç Savall, va destacar ben aviat pel seu activisme en el moviment antifranquista, però també per la defensa d’una teologia popular que vol acostar l’espiritualitat cap a una visió integradora i lligada a la natura. Els anys 1980, quan l’església del castell de Gallifa es trobava en procés de restauració, un col·leccionista li va oferir una imatge romànica del segle XI. Uns anys abans Mn. Dalmau havia fet un viatge a Efes, on hi havia el temple principal de la deessa Àrtemis, que li havia causat un gran impacte. Podríem dir que per ell va ser com una revelació. De manera que va decidir rebatejar l’antiga imatge romànica amb l’advocació de la Mare de Déu de l’Ecologia, un concepte que per ell encarna els temes arquetípics de la Deessa. Òbviament, es tracta d’una culte “revolucionari” i sense cap precedent. El renovat santuari de l’Ecologia es va inaugurar el 1987. Des d’aleshores s’ha consolidat i avui dia té un nombre important de visitants.

 

Un indret yang reconvertit en lloc sagrat que irradia uns valors ying

El santuari es troba emplaçat en el recinte de l’antic castell de Gallifa, al cim d’un turó envoltat de cingles i serres, enmig del massís Prelitoral. És un lloc amb una energia altament yang, en connexió amb el seu passat militar i de predomini dels valors masculins... però que, paradoxalment, s’ha reconvertit en un lloc sagrat dedicat a la Mare Terra. Això ens fa evident que hi ha un determinat tipus d’energia masculina (no pas tota, és clar) que és “vella energia” i s’ha de reconvertir, ha de donar pas a la “nova energia”. Deixem enrere un període de predomini masculí per entrar en un període més femení. En realitat, es tracta de caminar cap a una síntesi, cap a la unitat. El santuari de Gallifa aprofita la força i la capacitat d’aquest lloc d’irradiar activament (yang), però després d’un procés en què s’hi han transformat completament els valors. Dit d’una altra manera: aprofitar un lloc yang per irradiar uns valors ying.

 

Àrtemis i l'origen del culte a la Mare de Déu

Mn. Dalmau posa èmfasi en les connexions més que evidents entre l’antic culte d’Àrtemis, com a representant de la Deessa Mare, i el culte cristià de la Verge. La ciutat d’Efes, a l’actual Turquia, era un lloc sagrat molt antic amb tradició de cultes a la Deessa. Els colonitzadors grecs van identificar-la amb Àrtemis: la deessa grega de la caça i de la natura. L’Àrtemis d’Efes, però, com a derivada de cultes previs, tenia una imatge particular i era representada amb una diadema i un gran nombre de pits. Simbolitzava la Virginitat i la Fecunditat, dos conceptes aparentment contradictoris.

La ciutat d’Efes té una gran significació en la història del cristianisme antic: Sant Pau, que sol considerar-se el veritable fundador del cristianisme com a religió organitzada, hi va viure tres anys i, segons una de les tradicions, Maria va marxar amb l’apòstol Joan i va morir en aquesta ciutat. Anys després, el 431 a la basílica d’Efes Maria va ser proclamada “Mare de Déu”. Aquest és el primer “significat fort” que va tenir Maria en el pensament teològic cristià. Segons Mn. Dalmau, els primers cristians i els bisbes que van oficialitzar el culte a la Mare de Déu com a Verge Maria estaven totalment influïts i saturats de la imatge i del mite d’Àrtemis.


Virginitat, Fertilitat, Ecologisme

Les connexions entre el mite d’Àrtemis i el missatge ecologista també són força evidents: La Terra és literalment una mare que ens acull. Som els seus fills, i no pas els seus amos. Si respectem aquesta puresa-virginitat, la Terra és generosa i ens dóna en abundància tot allò que necessitem (Fertilitat). Quan la destruïm i la intoxiquem considerant-la simplement com un bé material a la nostra disposició, acabem destruint-la a Ella i a nosaltres mateixos.


Comments