Artemisia vulgaris L. - altimira

(Família: Asteraceae)

 

1. Noms populars

 

  • català: artemisia, altimira
  • castellà: artemisia, hierba de San Juan
  • anglès: mugwort, felon-herb
  • francès: armoise commune, armoise vulgaire

(1,2)

2. Descripció botànica

 

Planta herbàcia, perenne, vivaç i aromàtica. Tiges llenyoses erectes fins un màxim de 2 metres d’altura, pubescents acanalades i d’un color lila amarronat. Fulles coriàcies alternades d’anvers verd fosc i revers verd pàl·lid amb pilositat tomentosa, les fulles superiors són sèssils, linear-lanceolades i enteres mentre que les fulles inferiors són peciolades bipinnades i d’una mida més gran (fins 15cm). Inflorescència racemosa amb capítols ovoides. Flors petites, sèssils, pentàmeres, situades a un tàlem convex i glabre i amb bràctees tomentoses. Corol·la tubulosa d’un color groc amarronat. Androceu amb 5 estams singenèsics. Gineceu ínfer amb 2 carpels concrescents. El fruit es una cípsela (tipus d’aqueni) marró i fusiforme.

(3,4,5)

3. Distribució mundial i ecologia

 

És nativa de les zones temperades d’Europa i d’Àsia i del nord d’Àfrica, encara que també està naturalitzada en Nord Amèrica on és considera una mala herba invasiva. Es cria en terrenys àrids, en climes secs i amb hiverns relativament freds.

(1)

4. Part de la planta utilitzada i principis actius

 

La droga es troba a les summitats floríferes i és tracta d’un oli essencial (0,02-0,3%). Conté majoritàriament terpens com cineol, càmfora, linalol o tuiona i en menor mesura borneol, alfa-cadinol, espatulenol i lactones sesquiterpèniques.

(6)

5. Usos terapèutics


5.1. Usos medievals:

 

Hildegarda considerava molt útil aquesta planta. Recomanava menjar-la cuita com si fos un llegum, ja que curava els intestins, escalfava l’estómac fred i, de fet, eliminava la putrefacció que poguessin haver provocat els aliments ingerits prèviament. Actualment, aquestes facultats tòniques i aperitives han estat demostrades. També s’utilitzava com a remei contra els cucs intestinals des de Dioscòrides.

(7)

5.2. Usos en el Renaixement:

 

En el renaixement Diego de Torres Villarroel deia que provocava i regulava la menstruació, a part de ser molt útil per calmar els dolors post-part. Per l’èxit d’aquests usos en aquesta època va sorgir un refrany popular: "Si las mujeres supieran la virtud de la Artemisa, siempre la llevarían prendida de la camisa"

(8)

5.3. Usos actuals:

 

L’altimira s’utilitza en un munt de casos diferents, al ser tònic digestiu s’utilitza en casos d’inapetència, dispèpsies, flatulència i diarrea. També afavoreix la secreció de bilis i s’utilitza en disquinesies hepatobiliars. Un dels efectes més coneguts es que ajuda a regular les menstruacions i s’indica en casos de dismenorrea. I a part també s’utilitza en casos d’espasmes gastrointestinals, vòmits persistents, oxiuriasis, convulsions infantils, varius i estats de nerviosisme.

(9,10)

5.4. Usos  futurs:

 

S’han fet diversos estudis d’aquesta planta. I en un futur la podem veure com antioxidant o analgèsic. També han fet un estudi en rates on demostra que l’altimira és efectiva contra la Triquinosi (Trichinella spiralis).

(11)

6. Toxicitat

 

L’altimira no és gaire tòxica però està contraindicada la administració oral, especialment del seu oli essencial durant l’embaràs (acció congestionant uterina), la lactància, en nens petits i en pacients amb epilèpsia. A part d’aquests casos es pot prendre però mai de forma continuada ja que la tuiona pot danyar el sistema nerviós.

(6,12)

7. Bibliografia

 

1. Germplasm Resources Information Network (GRIN)

2. http://www.termcat.cat ->Diccionaris en Línia: Noms de plantes (2009)

3. http://ca.wikipedia.org

4. Bolòs, O. & J. Vigo (1984). Flora dels Països Catalans . ed. Barcino. Barcelona

5. http://www.agroatlas.ru

6. Catálogo de Plantas Medicinales del Consejo General

7. http://campusvirtual.ub.edu ; Recurs: Usos medievals de plantes medicinals

8. Font Quer, P. Plantas medicinales. El Dioscórides renovado. 3a ed. Barcelona: Península; 2001.

9. http://www.Fitoterapia.net

10. http://www.ibiblio.org/pfaf/D_search.html

11. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed

         11.1 Temraz A, El-Tantawy WH. “Characterization of antioxidant activity of extract from Artemisia vulgaris”. Pakistan Journal of Pharmaceutical Science. 2008 Oct;21(4):321-6

         11.2 Pires JM, Mendes FR, Negri G, Duarte-Almeida JM, Carlini EA. “Antinociceptive peripheral effect of Achillea millefolium L. and Artemisia vulgaris L.: both plants known popularly by brand names of analgesic drugs”. Phytotherapy Research. 2009 Feb;23(2):212-9

         11.3 Caner A, Döşkaya M, Değirmenci A, Can H, Baykan S, Uner A, Başdemir G, Zeybek U, Gürüz Y. “Comparison of the effects of Artemisia vulgaris and Artemisia absinthium growing in western Anatolia against trichinellosis (Trichinella spiralis) in rats.” Experimental Parasitology. 2008 May;119(1):173-9.

 12. http://www.linneo.net/plut

 

8. Autor de la fitxa: Andreu Quejigo Casanova