Apunts‎ > ‎M5. Anàlisi‎ > ‎

M5.T3. Anàlisi connotatiu


Definició

Parlem del significat connotatiu d'una imatge quan ens centrem en els aspectes que poden evocar records, significats, sentiments i valors. Tots aquests aspectes no són interpretats de la mateixa manera per diferents individus, donat que depenen d'aspectes com la condició social, l'edat, el context personal, ... , per això parlem d'un anàlisis subjectiu.
No podem fer anàlisis connotatiu d'imatges científiques.
En el cas que estiguem analitzant una fotografia publicitària d'un producte, d'aquest anàlisis subjectiu podem deduir aspectes com:
  • Impacte: Agrada o no i perquè. Quins aspectes poden resultar més impactants.
  • La idea: L'acudit, l'essència de l'anunci, el centre sobre el que giren els altres elements.
  • El tractament formal
  • Funcions de la imatge (valors comunicatius):conativa, fàtica, referencial, emotiva, poètica.
  • Significat derivat dels elements morfosintàctics: plans, angulació, color, llum.
  • Estratègia comunicativa: Pretén convèncer, seduir, que l'espectador s'identifiqui, que projecti ...
  • Recursos i estereotips que gestiona: eslògantexts, estereotips i models d'admiració, paisatges i elements valorats positivament, tons colors, angle de visió
  • Valors que transmet: èxit, bellesa, ...

Grau d'impacte

Es refereix a la major o menor intensitat emocional amb la que un missatge gràfic pot ser rebut per l'espectador. El  grau d'impacte que evidentment també és visual, pot deure's al contingut denotat o connotat emès per la imatge, però també al grau de qualitat i originalitat de la representació.


La idea

Quin és el missatge principal del missatge, quina idea intenta transmetre. Aquesta idea s'hauria de poder encabir en una frase i hauria d'incloure la idea principal.
sovint però, una mateixa imatge pot evocar diverses idees, en la imatge anterior es poden deduïr algunes idees:
Els animals tenen sentiments
Els animals s'han de cuidar
Els animals mereixen la llibertat
...

El tractament de la idea

De quina manera aconseguim transmetre la idea o idees del nostre missatge. quins recursos utilitzem. Seguint amb l'exemple anterior podem dir:
Pintar la cara d'un mico, de la mateixa manera que es pinta la cara d'un pallasso, personalitza a l'animal i el dota d'uns sentiments amb els que un ésser humà es pot identificar.
Que el mico estigui pintat amb cara trista transmet sensació d'infelicitat, que pot estar associada amb que no ha estat degudament atès: poc cuidat.
Situar al mico darrera d'unes reixes, transmet la idea de presó, que és el lloc per excel·lència que entenem com a manca de llibertat.

Funcions de la imatge

Funció referencial o identificativa

Quan una imatge explica de manera objectiva un fet o esdeveniment, deixant de banda cap interpretació.


Funció apel·lativa o exhortativa

Pretén convèncer de manera lògica a l'usuari. intenta cridar l'atenció del receptor per provocar una resposta 'positiva' (comprar, actuar, pensar, ...).


Funció emotiva o predisposició personal

Quan la imatge desperta sentiments en el receptor, ja siguin passions alguna resposta emotiva.


Funció conativa o simbòlica

Quan la imatge per si mateixa aporta un significat que va més enllà del que representa. Sovint aquest significat és fruit d'una interpretació individual (subjectiva)


funció poètica

Quan la imatge cerca la bellesa amb un sentit estètic, artístic. Busca la sorpresa de l'espectador cridant la seva atenció.


Funció fàtica

El seu objectiu és cridar l'atenció, molt freqüent en l'ús de contrast mides, figura i color. Per exemple cartells que siguin en blanc i negre però que tinguin algun element en color. Pretén acostar-se al receptor.


Funció metalingüística o referencial

Són aquelles imatges que es refereixen a elles mateixes o bé al codi que utilitzen. Quan les imatges es refereixen al codi, cal conèixer el codi per poder entendre el seu significat. Té com a objectiu definir el sentit dels signes que podrien no ser entesos pel receptor.

  


 

Funció descriptiva

És una informació objectiva i detallada sobre allò que està representat, un exemple serien els productes de telemarketing que informen sobre gran quantitat de característiques del producte que es ven.


Angulació

En l'anàlisi denotatiu de la imatge, es dedica un tema a parlar de l'angulació des de la seva vessant més descriptiva i tècnica. A continuació s'explica com es pot interpretar cadascuna d'aquestes angulacions. Abans però cal fer una diferenciació general:
  • Pla objectiu: la interpretació és objectiva, la imatge informa sobre la realitat, recull la imatge o escena captada a través dels ulls d'un espectador invisible.
  • Pla subjectiu: És la presa que mostra directament el punt de vista d'un personatge, és a dir, que es veu l'acció i els aconteixements com si l'espectador fos el personatge mateix dins de la pel·lícula.
A continuació, es defineixen els diferents atributs connotatius que poden aportar els diferents angles de gravació d'una imatge:
  • Pla normal: També anomenat neutre o frontal: l'eix òptic de la càmera està paral·lel al terra, aproximadament a la mateixa alçada de la visió del subjecte. Té una funció descriptiva, és l'angulació més habitual.
  • Pla picat: La càmera apunta cap avall, es situa per sobre de l'objecte o subjecte mostrat, de manera que aquest es veu des de dalt. Aquesta angulació dóna la sensació de superioritat de l'espectador respecte a la imatge (cenital en el seu punt màxim).
  • Pla contrapicat: Oposat al picat: La càmera apunta cap a dalt. s'escull aquesta angulació per donar la sensació d'inferioritat de l'espectador respecte a la imatge (nadir en el seu punt màxim).
  • Pla aberrant: També anomenat holandès. La línia de l'horitzó es desnivella per inclinació lateral de la càmera. Serveix per expressar acció, moviment, inestabilitat o inquietud.

Els símbols

Hi ha imatges, o elements en les imatges que a banda del seu significat explícit aporten un significat que s'ha establert com una convenció social, cultural, religiós, polític o ideològic. Alguns exemples d'això poden ser el colom de la pau, l'esvàstica, l'estrella de David.
N'hi ha de diferents tipus segons Erich From:
Convencionals: Són els més comuns, acceptats i compartits per alguna societat amb valor sociocultural i acostumen a estar relacionats amb un moment de la història.
Accidentals: Són més personals i van lligats a cada subjecte. De vegades són subconscients, poden ser imatges que evoquin records.



Universals: No van lligats a cap cultura ni societat, sinó que fan referència directe a la naturalesa humana.


Els valors estètics

No es poden entendre mai de manera absoluta. Aquests valors són subjectius, encara que sovint hi ha acords que depenen d'un moment concret històric. Tot i així, allò que agrada o molesta no és exactament igual per a tothom i depen de l'experiència vital i context de cada individu.
Bellesa: Allò que és agradable a la  vista i estèticament correcte. Malgrat hi ha concursos on es pretén definir el cànon màxim de bellesa humana, Aquest cànon varia en funció de l'època i del subjecte.
  • Elegància: Es refereix a la manera com es tracten els continguts d'una imatge. Quan és respectuosa i sensible parlem d'un tractament elegant. Quan no es té en compte aquests paràmetres parlem de vulgaritat, valor que domina especialment en determinats programes televisius.
  • Joventut: Es relaciona amb vitalitat i salut, però no sempre és el valor més adequat per transmetre en publicitat, per exemple quan volem parlar d'experiència.
  • Originalitat: Crida l'atenció per la seva diferència.

Valors expressius

Les imatges o els elements continguts en elles, poden expressar, a banda de valors estètics, altres valors com:
  • Bondat
  • Solidaritat
  • Serietat
  • Bona Educació
  • Luxe
  • Modernitat
  • Superficialitat
  • ...
Cal pensar en aquests valors, per diferenciar-los dels del següent apartat com adjectius: Un element d'una imatge pot ser bon, solidari, seriós, ben educat, luxós, modern, superficial, ...

Valors de significat

En aquest cas, el què es descriu no és una qualitat d'un element de la imatge sinó un concepte concret, que pot ser el centre d'interès, per exemple:
  • Democràcia
  • Amistat
  • Justícia
  • Èxit
  • Igualtat
  • Cultura
  • Unitat
  • Consumisme
  • ...
Cal pensar en aquests valors com a conceptes genèrics.
De vegades un concepte pot expressar i aportar significat alhora.

Els buits

Les imatges posseeixen buits que poden formar part de l'estratègia comunicativa de l'autor. Aquests buits són de diferents tipus, saber-los detectar permet donar més sentit i eficacia al procés d'interpretació de la imatge. Sovint, són aquest buits els que tenen la major càrrega poètica del discurs visual. A continuació es desglossen les intencions o els sentits dels buits que genera la següent imatge d'un anunci de Chanel:






Hermenèutic

El buit hermenèutic proposa que cal interpretar allò que no se'ns mostra. La interpretació del conte de la Caputxeta per part de l'espectador en tota la complexitat que suposa l'al·legoria de Chanel, i el fet que el relat aparegui incomplet (a l'espot només hi ha una imatge i un logotip, i àudio sense text, i encara hi ha menys elements a la imatge de la revista), obliguen a omplir el buit audiovisual i textual amb continguts i formes que el completin: L'espectador haurà de definir qui és el llop, quina relació té amb la Caputxeta, si existeix l'àvia o no, què deu pensar el llop del perfum que olora, que fa una noia tan innocent amb un vestit tan provocatiu...

Sentit propi

L'espectador haurà de lligar el significat inicial de la imatge amb la seva pròpia realitat. Això ho farà de dues maneres:
  • Omplir aquest buit que hi ha entre el món de ficció (imatge) i la seva realitat amb idees que connectin els dos móns.
  • Interpretar les imatges de manera absolutament al·legòrica (fer una segona lectura de tot plegat) cercant símbols de feminitat, seducció, bellesa, perversitat, innocència...

Sentit interprocessual

Els receptors hauran de crear una coherència entre els diferents processos de percepció i de pensament que s'aglutinen a la pàgina de Chanel. Per exemple, els sentits ompliran el buit sensorial al qual fa referència l'anunci: l'olor. També coneixeran la suavitat d'una pell que mai no han tocat, es veuran en un espai de dues dimensions reals en què mai no podran entrar...

Sentit comunicatiu

La campanya serà vista per persones pertanyents a diferents classes socials, grups culturals, països o regions... i en última instància, de "parles" molt diferenciades. Així doncs, és obligat un apropament a la imatge des del lloc de trobada comunicacional, omplir amb rectificacions i asseveracions els codis interpretatius. Per la classe més privilegiada es parlarà de vulgarització, mentre que per les classes més populars serà sofisticació.

Sentit lingüístic

Aquí l'espectador es trobarà en el «camp de l'absència». El procés normal de pensament omplirà amb paraules el buit que aquestes deixen a la campanya publicitària. Quina dona més atractiva, la que fa servir Chanel. Com podria combinar la meva innocència juvenil amb aquest toc atrevit i seductor que m'agrada?

Sentit fragmental

Malgrat que la imatge és una paralització temps-espai, nosaltres tendim a completar-la.
Comments