M6.T4 Transicions


Introducció

En la creació d'una seqüència pla a pla, és molt important tenir en compte com s'uniràn aquests plans. 
La unió de plans és la que permet que la seqüència sigui armoniosa, tingui ritme i sigui fluida.
Una mala política de transicions pot fer que l'espectador es distregui del que es vol transmetre i per tant, no es deixi absorvir per la pel·lícula,
Existeixen diferents tipus de transicions, cadascuna d'elles, inicialment, amb un pròposit particular:

Tall directe (Rough cut)

És la transició més habitual en l'actualitat. És la transició més ràpida, està pensada perquè sigui imperceptible, la idea és que quan un pla acaba, apareix el següent immediatament.
Aquesta transició permet mostrar una acció, en molt menys temps del que dura en realitat, prenent només parts d'aquesta acció i juntant-les donant-hi un sentit en l'espai i en el temps.
És important que els plans que s'ajunten amb transició de tall, tinguin diferències importants, sinò l'efecte que pot produïr a la vista pot ser confòs.
En la següent escena de la pel·lícula psicosis d'Alfred Hichckock, la càmera es va situar en setanta posicions diferents (es va trigar set dies en filmar-la). Es pot observar com totes les transicions són per tall tret de la darrera que és un encadenat de racord, que s'explica més endavant.

Tall - Psicosis (1960)


Cutting on motion (cutting on action)

Amb l'objectiu que el tall entre els diferents plans sigui el més invisible possible, els muntadors acostumen a fer servir la tècnica "cuting on action". Aquesta tècnica es basa en la idea de que un dels moments en el que els talls passen més desapercebuts és en mig d'una acció, ni abans de que comenci, ni després de que acabi. És com si el moviment ens portés d'un pla a un altre d'una forma fuilda i natural.

Explicacions sobre el cutting on motion



Encadenat o fosa encadenada (Dissolve)

Una imatge es transforma gradualment en una altra. 
  • S'acostuma a utilitzar per indicar que entre les situacions que representen les dues imatges no ha passat massa temps.
  • També es pot utilitzar per unir dues idees que estan relacionades o enfrontades. A continuació es pot veure un exemple: La protagonista s'estira a dormir una mica mentre viatja en un tren. L'estona que està dormint es mostra amb plans del tren units mitjançant foses encadenades. En aquesta seqüència també hi juga un paper molt important el so de fons. 

Alguns exemples de Cross Dissolve

Fosa a color

La fosa a color negre és el recurs més antic utilitzat com a transició, quan tanquem els ulls estem fent una fosa a negra, les imatges es van fent més fosques cada cop fins que acaben desapareixent, però el nostre cervell continua funcionant. Quan tornem a obrir els ulls, gradualment tornen a aparèixer noves imatges, que normalment són diferents de les que hi havia abans de tancar els ulls.
Sovint, la fosa a negra es pot utilitzar per indicar:
  • El pas d'un periode llarg de temps
  • Un salt en el temps o en l'espai. 
  • El final d'una escena o d'una seqüència
  • El final d'una pel·lícula, abans dels crèdits. 
  • Un tò pessimista.
Podem obsevar-ne un clar exemple a la pel·lícula Derecho de familia de Danuek Burman al 2006. Curiosament es pot observar que després de la fosa a negra, el següent pla comença amb un focus-in (que s'explica de seguida en aquests apunts):

Fosa a negra - Derecho de familia (Daniel Burman 2006)



La fosa a color blanc, es pot utilitzar de la mateixa manera que la negra, però en aquest cas pot evocar:
  • Alliberament
  • Esperança
  • Nou començament
  • El despertar.
  • El descobriment de la veritat
  • De vegades també es pot utilitzar per la mort llegida des de una prespectiva no exclusivament trista, com es pot veure en l'escena final de titanic


Match-cut (encadenat)

Es tracta d'unir dos plans, utilitzant la semblança o el contrast de les imatges contingudes en els dos plans (per la forma, el color, el moviment, ...).
Aquesta unió, es pot fer per 'tall directe' o bé per 'fosa encadenada''.
Acostuma a indicar un salt en l'espai i/o en el temps, per tant s'acostuma a utilitzar per canviar d'escena.

En el següent video es pot veure aquest efecte, tot i que al tractar-se d'un video clip s'utilitze més com efecte visual més com a indicador de canvi d'escena:

Match-cut - We are one tonight (Switchfoot)


A continuació en el minut 1:10:50 es pot observar com s'utilitza aquest recurs per canviar d'escena a la pelicula "Secret Agent" d'Alfred Hitchcock.

Match-cut - Secret Agent ‎(Alfred Hichcock)‎


l'Audio Match-cut és un cas particular d'aquesta transició, en aquest cas, el que es fa és aprofitar el so per unir dos plans. Es pot observar aquest efecte a partir del minut 20 del següent video de la pel·lícula "The 39 steps" d'Alfred Hitchcock.

Audio Match-cut 39 steps ‎(Alfred Hichcock)‎


Idea Match-cut: La transició es fa per semblança o contrast de nou, però en aquest cas la base és la idea. Té una lectura més profunda però prmet relacionar o contraposar conceptes.
Per exemple podem comparar com viuen rics i pobres si els mostrem realitzant exactament la mateixa acció: menjant, vestint-se, ... . A partir d'aquesta idea podriem fer valoracions més filosófiques sobre els diferents 'modus vivendi' i les seves implicacions.

Audio brigde - split edit -

Consisteix en allargar l'audio d'un pla (només l'audio) al pla següent, de manera que aquest audio sigui el qui enllaci els dos plans. També es pot fer l'efecte contrari, que és que l'audio del segon pla, s'inici abans de que finalitzi el primer.
En el següent video es pot veure un exemple comentat d'aquesta transició:

Split Edit Example - Ferris Bueller's Day Off


Wipe (Cortineta)

Originalment la cortineta consistia en desplaçar horitzontalment un pla, donant pas al següent pla, com si es tracatés d'una cortineta. Aquest era un recurs que ha quedat en desús en el món del cinema, però que s'utilitza més en televisió. Aquest efecte en televisió ha evolucionat amb l'entrada de la TV digital i ha donat pas a nous efectes que persegueixen la mateixa finalitat.
Les cortinetes acostumen a separar escenes que per una qüestió temporal o espaial, són molt distants.
A continuacó es pot apreciar aquesta transició en el minut 39:45 del video de la pel·lícula "the star packer" (1934).

Wipe - The star Packer ‎(1034)‎


Focus-in, Focus-out (desenfocament)

S'ha fet servir en moltes pel·lícules per diferenciar la realitat d'un somni o d'un record. Consisteix en anar desenfocant el final del pla sortint fins que quedi totalment borrós, i a continuació, enllaçar amb el pla entrant que inicialment està també borrós, però que es va enfocant poc a poc.
Aquest efecte es pot fer durant la gravació del clip o també es pot fer durant el muntatge, en el següent video es pot veure com fer-ho amb l'adobe premiere:

Escombrat (whip pan)

És util per canviar de pla en moments de molta acció, aquesta transició acostuma a parlar d'un salt en el temps no massa gran.
S'en pot veure un exemple en el minut 28:50 de la pel·lícula "The star Parker" en el video embedid anteriorment.

La la land (Daniel Chazelle 2016)



Més informació: 
Comments