Enguany estem fent un cançoner menorquí.  Copiam la lletra i després hi afegim la música.  Ho anem posant a una presentació de diapositives; quan estigui acabada la pujarem i ho podreu veure i escoltar.
Anem classificant les cançons segons la temàtica o l'ús que se'n fa d'elles.
Aquesta és  La jota d'Es Mercadal, molt coneguda i ballada pels grups de folklore menorquí.  Alguns dels seus versos tenen una ironia no gaire "fina": una al·lota que és un fregall???? o una mare..????


La següent és diu Xoroi, basada en la llegenda del mateix nom.  A nosaltres ens agrada molt, tal vegada perquè conta una història d'amor (encara que acaba tràgicament).


ALT PENEDÈS

Un dels costums propis del cicle de Nadal,  associats a la festa de Santa Llúcia són les captes de les “llúcies” o "llucietes", uns captiris semblants als de Sant Nicolau i als de Santa Caterina, protagonitzats per les nenes. La comitiva surt pels carrers, a vegades amb disfresses, a cantar cançons associades a la santa i recullen tot el que els veïns els donen. En alguns pobles el que es col·lecta en metàl·lic es destina a entitats benèfiques o per a fer una berenada. Com en el cas de les “caterinetes” i els “micolaus”, la festa havia estat un costum molt popular a tots els pobles però en l’actualitat només es manté en algunes poblacions de l’Anoia com Igualada, la Pobla de Claramunt, Piera, Hostalets de Pierola, etc i del Penedès, com Olèrdola, Vilobí del Penedès, etc on la festa s’ha conservat gràcies a l’escola.

A Olesa han desaparegut, però a finals del segle passat, les haviem cantat nois i nois junts, tant les Llúcies com els Nocolaus.

Virolet Sant Pere,
virolet Sant Pau,
la caputxa us queia,
la caputxa us cau;
cap aquí, de pressa,
cap allà, si us plau.
Els gats ja miolen
i fan marramau.
Virolet Sant Pere,
virolet Sant Pau,
la caputxa us queia,
la caputxa us cau;
les ratetes pugen
dintre del seu cau.
Per molts anys la festa
puguem fer en pau.