Sàhara Occidental, el mar de l'eternitat

Als territoris alliberats de la República Àrab Saharaui Democàtica (RASD), el sol s'alça sobre les immenses planes quasi ermes i els mars de dunes mentre el vent fred aixeca onades de sorra. És una terra hostil, però plena d'una bellesa que pren l'alè i que no ha caigut en el remolí frenètic dels temps moderns. Una terra encara verge que es troba en un present difícil, però que tindrà un gran futur per endevant si els temps foscos s'acaben.
 
Torno de passar una setmana al Sàhara en un taller de periodisme amb la gent de la facultat. He vist paisatges preciosos i cels que s'estenen fins a l'horitzó, he conegut un poble de gran hospitalitat i amb un increïble do per somriure malgrat que no tinguin una vida fàcil, he après coses que no hauria après mai a la facultat i he pogut experimentar una breu experiència de periodista viatger (si bé molt facilitada i organitzada).
 
Aquestes són les impressions que he tret d'aquest viatge:
 
Cròniques del viatge:
Treball posterior:
Periodisme en ruta:
 
Dunes del Sàhara, prop de la frontera d'Algèria amb la RASD.
Abel Garcia Morell, 06/02/2008
 
 

“Creo que para ejercer el periodismo, ante todo, hay que ser un buen hombre o una buena mujer: buenos seres humanos. Las malas personas no pueden ser buenos periodistas. Si se es una buena persona se puede intentar comprender a los demás, sus intenciones, su fe, sus intereses, sus dificultades, sus tragedias. Y convertirse inmediatamente, desde el primer momento, en parte de su destino.”
(Ryszard Kapuscinski, Los cínicos no sirven para este oficio)

Comments