BELLPUIG I POBLES

Bellpuig 

Bellpuig is a town in the comarca of l'Urgell in Catalonia. It has 4755 inhabitants (2007). Nowadays Bellpuig is the third most important village in the area of Urgell. Bellpuig nestles cosily in between three little hills which appear in the flag. The town is served by Bellpuig railway station.                                                                

                                   

Barony of Bellpuig                                                                       Feudal jurisdiction which comprised the village of Bellpuig d'Urgell, granted in 1139 by count Ramon Berenguer IV of Barcelona to Berenguer-Arnau of Anglesola, seigneur of Verdú. In 1386, when the last baron of Bellpuig, belonging to the Anglesola family, passed away, the barony passed on to its sister Beatriu, viscount's Hug Folc of Cardona wife. In 1400, Hug of Cardona Anglesola, second son of the first count of Cardona, inherited the barony. His grandson, Ramon of Cardona and of Requesens, who had been viceroy of Naples, became duke of Somma; its successors also became, by marriage, counts of Palamós and dukes of Sessa, with the surname of Fernández de Córdoba Cardona Anglesola. In 1768 it passed on to the Osorio of Moscoso's, counts of Altamira, later to the Ruiz of Arana's, and in 1917 to the Bustos'.                                                                                                

Bellpuig                                                                                                                                                                         Extension: 35 km2                             Population: 4 454 h [2006]                                                                 Municipality in L'Urgell, on the plain watered by the Urgell canal. The municipal area is drained by the river Corb. Agriculture forms the basis for the economy; irrigated land takes up 2,664 ha, with crops of cereals, fodder and potatoes. On the dry land the predominant crops are cereals, fodder, olive trees and vineyards. Ownership of the land is widely distributed, with a predominance of land worked directly by its owners (68% of the surface area farmed) and of sharecropping. Traditional stockbreeding, basically sheep farming, which makes use of natural pastures, remains stationary, while stalled dairy cattle is increasing. There are poultry farms. The industrial activity is related to agriculture (flour, oil, spirits) and to building (tiles). The population, spurred by the increase in irrigated land, increased by 44% between 1900 and 1965; local emigration to Barcelona has been compensated by immigration from the south of the Peninsula. Growth in the last few years has been slow. The village (pop. 3,436 [1981], bellputxencs; 308 m alt) is set around the church, and a new neighbourhood has emerged around the station and along the road from Barcelona to Lleida. After the 11th century it was the centre of the barony of Bellpuig; there are the ruins of the castle built by Berenguer I Gombau d'Anglesola, and remains of the walls. In 1507 Ramon Folc de Cardona, Viceroy of Naples, founded the Franciscan convent of Sant Bartomeu here. During the Guerra dels Segadors (War of the Reapers), copper coin was minted (sisens) under the name of Louis XIII of France, with the date 1642. The parish church of Sant Nicolau contains the tomb of Ramon Folc de Cardona, by Giovanni Merliano de Nola, the most important Renaissance mausoleum in the Països Catalans (Catalan cultural area), relocated from the Franciscan convent in 1842 and restored after the damage caused in 1936. The municipal area includes the former jurisdiction of Seana.                             

Sortida de Sol darrera l'Església de Bellpuig











Història

Al 1139 es formà la Baronia de Bellpuig, que pertanyia a la família Anglesola, i incloïa els termes de Seana, Bellpuig, Sant Martí de Riucorb, Vilanova de Bellpuig, Golmés i Castellnou de Seana. Es conserven ruïnes del castell que féu construir Berenguer I Gombau d'Anglesola, i restes de la muralla. El 1507 Ramon Folch de Cardona-Anglesola, virrei de Sicília i de Nàpols, hi fundà el convent franciscà de Sant Bartomeu. Durant la Guerra dels Segadors s'hi encunyà moneda de coure (sisens) a nom de Lluís XIII de França, amb la data 1642. Dins de l'església parroquial de Sant Nicolau segle XVI hi ha el mausoleu de Ramon Folc de Cardona. Es tracta d'una obra renaixentista elaborada en marbre blanc de Carrara per l'escultor italià Giovanni Merliano da Nola, i que constitueix un dels cims artístics d'aquest període artístic a tot Catalunya.


Mausoleu de Ramon Folc a Bellpuig


Ramon Folc III de Cardona-Anglesola i Requesens

(Bellpuig, 1467 — Nàpols, 1522) fou un militar i marí català. Comte d'Albento i duc de Somma, baró de Bellpuig, Virrei de Sicília (1507-09) i de Nàpols (1509-1522) i capità general de la Santa Lliga (1511-13). Era fill d'Antoni de Cardona-Anglesola i Centelles i de Castellana de Requesens. Casat en 1506 amb Elisabet de Requesens i Enríquez, fou comte consort de Palamós, de Trivento i d'Avellino i baró de Calonge. Va destacar com a almirall de la marina espanyola que va conquerir Mers-el-Kebir (Jornada de Mazalquivir) el 1505 durant les campanyes del nord d'Àfrica.

Va participar a la guerra de la Lliga de Cambrai (a Itàlia) a l'exèrcit de Ferran el Catòlic. Fou virrei de Sicília (1507-1509) i Nàpols (1509-1522) a on aconseguí del rei que abandonés el projecte d'introduir a Nàpols la inquisició. Com a cap dels exèrcits de la Santa Lliga, al capdavant de les tropes pontifícies assetjà Bolonya, revoltada contra el papa. Gastó de Foix, duc de Nemours —germà de Germana de Foix i cap de l'exèrcit francès—, el derrotà a Ravenna (1512), en una de les batalles més sagnants d'Itàlia. Després de les las victòries de Novara i La Motta (1513), va restituir els Mèdici a Florència, va expulsar als francesos del nord d'Itàlia i va assetjar Venècia, apartada de l'aliança després de pactar amb França. A la mort del papa Juli II (1513) prosseguí com a cap de l'exèrcit del nord d'Itàlia fins a l'arribada de la poderosa expedició de Francesc I de França el 1515, en què tornà a Nàpols.

Mort a Nàpols, fou enterrat al seu Bellpuig natal, en un fastuós mausoleu encarregat per la seva vídua, Elisabet de Requesens i Enríquez, a l'escultor italià Giovanni Merliano da Nola. Aquesta obra renaixentista, realitzada en marbre blanc de Carrara, és una de les més importants del seu gènere a la península.

Ramon de Cardona (1467 - 1522) was a Catalan general and politician, who served as the Spanish viceroy of Naples during the Italian Wars and commanded the Spanish forces in Italy during the War of the League of Cambrai. In 1512 he was defeated by Gaston de Foix at Ravenna, but returned to Lombardy with a new army the following year and fought successfully at the Battle of La Motta. He failed, however, to stop the Venetian army from joining with the French at the Battle of Marignano.                                                                                      

Demografia






Enllaços externs


Pati d'armes de l'antic castell de Bellpuig. Actualment, escola municipal de música Mn. Jesús Capdevila






Situació i presentació

(Enciclopèdia Catalana)
S’estén pel pla de Ponent, a la plana regada pel canal d’Urgell. Limita amb els municipis de Barbens (N), Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana i Vilanova de Bellpuig (W), pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell, Belianes (S) i Anglesola, Preixana i Vilagrassa (E), amb els quals forma una unitat estructural. El territori és lleugerament ondulat i inclinat vers ponent seguint el suau pendent de tot el pla vers el Segre. El sòl és terciari, de roques sedimentàries argiloses i margoses, al descobert als costers dels turons i als talls de marges. Diverses rieres solquen el terme, les quals, a la zona regada, drenen les aigües procedents del canal d’Urgell.


L'Urgell de secà









La més important és la riera del Corb o de Sant Julià, dita el Reguer, que passa pel S de la vila i que ja abans d’endegar el canal duia aigua gairebé constant; prop del terme de Castellnou rep per l’esquerra la riera de Comellars i més enllà desguassa al Riu Corb prop de Golmés. El llit sec del Riu Corb toca el terme per la banda de migdia de la vila i, al N, la riera de la Coma (que neix a Montperler) passa vora Seana per morir a la zona endorreica d’Utxafava, abans del clot del Conill.

Els vessants de les rieres de la Coma i del Corb són separats per la faixa de turons dita emfàticament la serra del Coscollar i al S de la vila una partida és anomenada Serra Mitjana malgrat que la corba de nivell màxima coincideix amb el traçat del canal. El canal d’Urgell travessa el terme per la banda de migdia i assenyala la frontera entre el secà i el regadiu.

El terme comprèn la vila de Bellpuig, cap de municipi, i el raval de Seana. Una xarxa radial d’antics camins convertits en carreteres comunica Bellpuig amb els pobles veïns. Travessa el terme de llevant a ponent l’autovia A-2, de Barcelona a Lleida i a Madrid. Paral·lelament a aquesta discorre la via del ferrocarril Barcelona-Lleida, que té estació en aquest municipi.


L'Urgell de reg








La població i l’economia

La població (bellputxencs) es duplicà entre els segles XVI i XVIII (91 focs el 1553 -unes 410 persones-, 470 h el 1718 i 1 090 el 1787). Des de la construcció del canal d’Urgell la comarca fou capaç de donar feina a molts jornalers procedents de la Segarra, el Solsonès i el Segre Mitjà, que a la fi s’hi quedaren (així, els 1 684 h del 1860 havien passat a 2 374 el 1900). La primera meitat del segle XX conegué un corrent emigratori vers Barcelona fins acabada la guerra civil de 1936-39, però els censos anaren augmentant (2 709 h el 1920 i 3 100 el 1936). Després s’estabilitzà fins els anys seixanta. Aleshores, amb la represa econòmica i la mecanització del camp, molts joves partiren de nou cap a la gran ciutat, però el fenomen (no tan espectacular com en els pobles petits) es veié compensat per immigració de dins i de fora de Catalunya, que ja era un fet des dels primers decennis del segle fins als anys setanta (3 137 h el 1950, 3 558 el 1970). Amb aquestes compensacions, el creixement dels darrers anys del segle XX fou continuat (3 684 h el 1981, 3 916 el 1991 i 4 110 el 2001). L’any 2005 s’arribà a 4 376 h.


Riu Corb a Bellpuig









L’economia ha estat de sempre basada en la terra; primer fou una agricultura de subsistència limitada per l’absència d’un mercat important i l’escassa circulació monetària. Al llarg de la primera meitat del segle XX augmentà el nivell de vida amb la diversificació econòmica dirigida sobretot vers la transformació de productes del camp. Des de mitjan segle, amb alts i baixos, s’afermà el sector industrial i posteriorment sorgí amb més força el sector de serveis, especialment el comerç.

L’agricultura de Bellpuig, de caràcter extensiu, en conjunt té un alt rendiment per la qualitat de la terra i la mecanització del camp. Per a millorar el rendiment dels regadius es van construir per tot el terme, formant part de la xarxa de sèquies, bassals de dipòsit (pantans) que acumulen l’aigua a la nit per no haver de regar fora de les hores de sol. Els conreus més importants són els cereals (ordi, blat de moro, blat), els farratges (alfals), la fruita dolça (pomeres), la fruita seca (ametllers) i les oliveres. Entre els cereals de reg destaca el panís i entre els de secà, l’ordi. Hom destaca la Cooperativa del Camp (1943). La ramaderia és un altre puntal del sector primari. El règim principal és l’estabulació de ramats en granges per compte d’altri, generalment grans cooperatives, sobretot en el cas de l’avicultura. També cal esmentar la cria de bestiar porcí.

La indústria sorgida al segle XX es basà inicialment en la transformació dels productes agrícoles; molins d’oli, de pinso, farineres, destil·leries d’alcohol, fàbriques de confits i dolços, de sulfurs, de galetes i de pasta de sopa. Els turons argilosos afavoriren la instal·lació de quatre teuleries. Des de la dècada de 1960 hi hagué una tendència remarcable a la concentració, a l’ampliació d’empreses i a l’aparició de factories de gran producció. Entre aquestes destacaven les plantes industrials de prefabricats per a la construcció, de bigues i de tubs de formigó. Arran de la primera crisi del petroli, l’any 1973, algunes d’aquestes indústries desaparegueren. La revifalla de la segona meitat de la dècada de 1980 es va notar certament en una població com aquesta, sobretot perquè gaudeix de bones vies de comunicació i per la situació en un eix de forta industrialització, com és l’autovia A-2. Modernament, dins el teixit industrial del terme destaquen les fàbriques de dolços Viuda Pifarrer i Indústries Sol, les teuleries i les bòbiles, la pedrera extractora d’arena i grava, la foneria dsalumini, la indústria de derivats del porc, les serralleries, la farinera, una empresa de plàstics i una de llavors.









Antiga N-II a Bellpuig

Hom celebra mercat setmanal a la vila tots els dimarts. Però un dels màxims exponents del sector comercial fou la creació a l’any 1969 de la Llotja Avícola i Ramadera. La Llotja abastava inicialment les comarques de Ponent, i actualment abasta totes les comarques de Catalunya i part de l’Aragó. La Llotja estableix els preus orientadors i oficials amb què es puguin regir les operacions pròpies dels diferents sectors. Les sessions de llotja es realitzen sense mostra efectiva del gènere i amb la concurrència en taules rodones dels representants dels diferents apartats que intervenen en la producció, la manipulació i la comercialització en les activitats avícola i ramadera. La iniciativa de la seva creació va partir de diferents comerciants del ram, que van promoure davant l’ajuntament de la vila la creació de la Junta de Foment de Mercats i van constituir la comissió de Fires i Mercats a fi de donar protecció institucional a les activitats de llotja. El primer dia de reunió va ser el 14 de juliol de 1969 a l’Hostal Bellpuig. El mes de maig del 1971 es formà oficialment la nova taula de cotització del subsector dels ous. El mes de desembre del mateix any la llotja quedà inscrita en el Registre Especial de Mercats d’Origen del Ministeri d’Agricultura. L’any 1981 la Comissió Gestora de la Llotja acordà crear una nova taula de cotització: la del sector del conill. L’any 1985 quedaren aprovats uns nous estatuts condicionats a la regulació establerta en els mercats d’origen pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Finalment, el 1988 l’ajuntament de Bellpuig, que des d’un principi havia adoptat la llotja com a organisme municipal, va crear el Patronat Municipal de Tutela i Promoció de la llotja. Avui les sessions continuen fent-se al mateix lloc, els dimarts de cada setmana.

Les sessions es fan setmanalment a l’Hostal Bellpuig i els membres de cada sector, representants de tots els processos de l’activitat, es reuneixen en taules de sector, amb un moderador aliè als processos esmentats i sota un reglament propi de la llotja. Els components de les taules de sector formen un comitè consultiu de cada sector, que valora la situació de mercat i estableix uns preus per acord majoritari, després de la corresponent votació. Si no hi ha aquest acord, és el president de taula qui fixa els preus amb absoluta imparcialitat. Els preus obtinguts regeixen per tota l’àrea d’influència durant la setmana i són orientatius per a la resta de l’estat.

Quant a serveis sanitaris, el terme disposa d’un centre d’assistència primària (CAP). Pel que fa a l’ensenyament, l’oferta bàsica es completa amb la possibilitat de cursar estudis de batxillerat i cicles formatius. Cal esmentar també l’Escola Municipal de Música de Bellpuig. La presència del circuit permanent de motocròs de Montperler, a la partida de Coscollar i la possibilitat de practicar esports aeris (ala delta i parapent) són factors que atrauen un bon nombre de visitants.




 

 




Arquitectura tradicional de tàpia

Arquitectura tradicional. Cabana de volta










Estructura urbana

La vila de Bellpuig (4 214 h el 2005) s’alça a 308 m d’altitud, al sector central del terme, a l’extrem de ponent de la serra del Coscollar, que fa aquí una bifurcació i ha definit tradicionalment l’aspecte aturonat del paisatge urbà. En el turó més alt, on ara s’alça el castell, es formà des del segle XI el nucli primitiu, a redós d’una fortificació que formava part del conjunt defensiu fronterer que defensava aquestes terres de les escomeses dels àrabs, fortalesa que esdevingué el castell central de la baronia de Bellpuig. Aquest es construí ja al segle XII i al seu voltant un grup de cases formaren una vila closa que aprofitaven els murs exteriors com a defensa i protecció; hom entrava al recinte per diversos portals.

Al segle XIII la població havia augmentat sensiblement i l’espai primitiu era insuficient. L’ampliació del recinte tancat sembla que fou obra del segle XIV i arribava fins al N de les cases de la plaça de Sant Roc, que encara mantenen la curvatura defensiva característica, i es feren noves cases fora del recinte formant una nova avançada. Al llarg del segle XVI, quan la vila conegué una de les seves etapes més pròsperes, el creixement esdevingué espectacular; es construí l’església parroquial en un tossal immediat a la muralla, la casa dels consellers, l’hospital de Sant Josep i la capella de Sant Roc (a la plaça d’aquest nom), i el monestir franciscà (per iniciativa dels Cardona), on s’instal·là el mausoleu. També per iniciativa dels ducs s’eixamplà de nou el recinte i es feren avançar les muralles fins al carrer de Ramon i Cajal, dit encara popularment de Foramur. Donaven accés a la vila quatre portals: el de Lleida, el de la Font (al camí de Belianes i del monestir de Sant Bartomeu), el de Verdú i el de Sant Antoni (camí de Tàrrega), els quals foren enderrocats al segle XIX excepte el de Lleida, que ho fou al segle XX; a cadascun hi havia una capelleta.

Ja als segles XVIII i XIX el poble adoptà la configuració actual: les muralles foren enderrocades a poc a poc i s’obriren nous carrers: el de les Boniques, el de les Fermoses, el de Sant Josep, el de les Eres i el de la Bassa i el Raval de Preixana. El segle XX ha vist sorgir el barri de l’Estació del ferrocarril, a 1 km de la població. El llarg camí que menava a l’estació és la gran avinguda de Catalunya, eix d’un important eixample. Paral·lelament a la línia fèrria discorre l’autovia A-2. Altres sectors que han crescut els darrers anys del segle XX són l’anomenat Poble Sec, a llevant, i el de l’antiga carretera de Barbens, avui avinguda d’Urgell, amb l’institut de batxillerat com a edifici emblemàtic a ponent. La plaça de Ramon Folc, dita popularment el Parc, al NW de la vila, va ser urbanitzada durant la dècada de 1970, aprofitant els arbres plantats els anys trenta, i el 1972 s’hi erigí un monument a la sardana perquè aquell any la vila fou proclamada pubilla de la sardana.

El centre de la vila és la plaça de Sant Roc, parcialment porticada. Seguint pel carrer del Castell s’arriba a la plaça del Castell, ben urbanitzada, al peu del que resta de l’antiga fortalesa. El castell de Bellpuig, esmentat ja el 1079, fou condicionat al segle XII com a residència permanent dels barons de Bellpuig; fou renovat a la fi de la guerra contra Joan II (1472) i s’hi feren obres de fortificació a la guerra de Successió (1708). Resta avui el cos baix de fàbrica de grans carreus escairats, coronats per finestrals grans i petits, de ritme altern irregular, amb reixa i flor de lis de forja. Sobre les grans i pesades voltes de pedra d’aquest cos baix als anys cinquanta hi construïren les escoles públiques.

Vora l’antic portal de Sant Antoni hi havia el pou de gel i, a la banda esquerra de l’anomenat carrer del Pou, en el seu tram porticat, hi ha l´antiga Casa dels Consellers (iniciada el 1581) amb una porta renaixentista (la llinda té una inscripció al·lusiva). Prop d’aquest indret i fent costat amb l’actual casa de la vila hi ha la gran escalinata de la fi del segle XVIII que duu a l’església parroquial, feta per salvar el desnivell del tossal de Montessor, dividida en trams per murs de pedra a la dreta i a l’esquerra alternativament.

L’església parroquial de Sant Nicolau (segona meitat del segle XVI) té una nau única, capelles laterals comunicades, volta de creueria composta i campanar de torre poligonal de sis cares; els arcs torals i formers són de mig punt i els contraforts resten dissimulats per les capelles laterals. La portada, renaixentista, té els elements disposats a la manera del famós mausoleu de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, i fou realitzada per Giovanni-Merliano da Nola a Itàlia. El mausoleu fou traslladat al seu interior el 1841, quan la desamortització havia fet abandonar el convent de Sant Bartomeu. La seva estructura general (10,90 5,50 m) és la d’un arc de triomf clàssic, en la qual se simbolitza la victòria humana sobre la mort a partir de la fama assolida (en aquest cas) per les facetes de la personalitat del Cardona (home de mar, capità vencedor i cristià). La base representa la presa de la base islàmica de Mers-el-Kébir i a ambdós costats hi ha inscripcions en llatí d’amor i fidelitat de l’esposa (té interès la perspectiva aèria dels vaixells en ordre de batalla a la badia). El primer nivell és centrat pel sarcòfag amb l’estàtua jacent del duc i és ornat amb elements simbòlics de la fase humana i temporal de l’heroi; els atlants i les cariàtides representen la pobresa i la riquesa, el dolor i la reflexió, la vida i la mort, mentre que els fusts de les pilastres adossades són plens de trofeus. El segon nivell representa la glòria assolida pel guerrer; al timpà, sota l’arcosoli, hi ha una representació de la Pietat, i, als carcanyols, els símbols del bon govern i de la religiositat. L’escut d’armes presideix la clau de l’arc. El fris superior representa la darrera batalla important del duc, la lliurada contra Venècia, que havia traït la Lliga Santa. L’àtic, amb la Madonna i els àngels, dóna a tot el conjunt el sentit de la glòria cristiana. La qualitat dels elements figuratius i ornamentals que són superposats als elements de definició arquitectònica fan que aquest conjunt sigui una de les millors obres renaixentistes existents a Catalunya.

El 1969, en fer obres per a la calefacció de la parròquia, es descobrí una sitja subterrània amb plats de ceràmica antics, algunes casulles i peces litúrgiques de roba, petits crucifixs i un diari del 1915. La troballa no fou valorada fins el 1972, quan hom reobrí la sitja, i actualment hi ha a la casa de la vila una mostra de ceràmica esperant l’organització d’un museu local. Aquests plats, catalans i aragonesos, dels segles XVI-XIX, responen al costum de no fer servir o llençar els plats utilitzats a les cases per a la unció dels malalts (es consideraven quelcom de sagrat que calia no profanar).


El convent de
Sant Bartomeu, de franciscans, és un dels monuments arquitectònics més importants de Bellpuig i s’alça als afores de la vila, en direcció a migdia.


Claustre de tres pisos del convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, fundat el 1507 per Ramon III de Cardona

 


La cultura i el folklore

La vida cultural i social de la vila és dinamitzada per diverses entitats i associacions de caire cultural i esportiu. Entre els actes esportius duts a terme cal destacar el Campionat de Catalunya de 80 cc, el Campionat d’Espanya de 250 cc, el Campionat del Món de 125 cc, el Campionat d’Autonomies, i el Mundial de World Cup-Trial de Campions. Tots tenen lloc al circuit de motocròs de Montperler.

El Gran Premi Catalunya, puntuable pel Campionat del Món de Motocròs es celebra al circuït de Bellpuig, el circuït de motocròs de Catalunya situat a la Partida Montperler. Té una longitud total de 1.546 m i una amplada mínima de 8m. Bellpuig reunirà els millors especialistes del món en aquesta modalitat esportiva, en un esdeveniment on l’espectacle i l’emoció estan garantides, salts, fang i sorra posen a prova les habilitats dels millors pilots del món.

Pel que fa als equipaments culturals, hom disposa de l’Arxiu Municipal de Bellpuig, que conté documents dels segles XIV-XX.


Festivitat de Sant Isidre

15 de maig


Festa Major
del 7 a l'11 de setembre. La festa major de Bellpuig s’escau el segon cap de setmana de setembre; és la festa del Sant Crist de Bormio perquè l’antiga imatge procedia d’aquesta localitat llombarda.


Festa Major de Seana

24 i 25 de setembre


Festa de Santa Àgata
5 de febrer


Festivitat de Sant Antoni de la Sitja
17 de febrer
Al llarg dels últims anys aquesta festa local ha servit per fer un homenatge a diferents persones i entitats de la vila. Aquest any, l'honor recaurà a l'Agrupació Sardanista de Bellpuig i els actes centrals de la diada seran la celebració d'una Missa Major, la distinció a l'entitat i la inauguració de l'exposició que se'ls dedicarà.


Revetlla de Sant Joan.

Torneig Internacional de Futbol Infantil
23 de juny


Carnestoltes
A Bellpuig se celebra el Carnestoltes durant tot el dia, amb activitats divertides com el "Botiguestoltes" o les ja tradicionals desfilades de disfresses.


Pastorets

Per Nadal es fan els tradicionals Pastorets. Des del 1988, pel novembre, se celebra la Setmana Agrària, cicle de conferències sobre agricultura.

Des del 1983 s'hi fa el Premi Valeri Serra, pel dissabte anterior al Dissabte Sant, que convoca els estudiosos de la cultura popular, en homenatge al folklorista Valeri Serra i Boldú (1875-1938).


Processó dels Dolors
Divendres anterior al Divendres Sant. 


Bellpuig celebra un bon nombre de festes i d’activitats al llarg de l’any, entre les quals destaca la festa de la Mare de Déu dels Dolors, l’antevigília del Diumenge de Rams, que es desenvolupa amb un protocol estricte, relíquia d’antigues celebracions religioses avui perdudes. Els eixos centrals de la Festa dels Dolors són: la missa Concelebrada, la Funció en honor a la verge (rosari i cant dels goigs) i la Magna Processó Penitencial.

Organitza: Congregació dels Dolors de Bellpuig Itinerari de la Processó: carrer La Creu, carrer Sant Josep, carrer Homenatge a la Vellesa, plaça Sant Roc, plaça Ramon Bertran, carrer Ramon i Cajal, carrer La Font, carrer Major, carrer Homenatge a la Vellesa, carrer Sant Josep, carrer Verge dels Dolors i església parroquial. La Festa de la Mare de Déu dels Dolors se celebra el divendres abans de divendres Sant. Presideixen els actes el prior i la priora, anant sempre acompanyats per dos discrets i dues discretes. D'un gran atractiu visual, la festa commou els vilatans i els visitants per la devoció amb què es venera la Verge, sobretot durant la Magna Processó Penitencial, precedida de la sortida dels armats i la concentració de tots els Passos.


Armats de la Congregació dels Dolors

La devoció a la mare de Déu dels Dolors va començar a principis del segle XVIII amb una imatge que l'any 1704 va ser regalada a la cofraria del Sant Crist. A partir d'aquí es va anar agafant devoció a la Verge i cap a l'any 1722-1724 ja hi ha constància escrita de comptes i resolucions que ens fan saber que ja s'havia constituït la Congregació del Dolors formada, ja en aquell temps, per homes i dones.

El dia de la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors és el divendres de dolor, ho sigui divendres avans de Setmana Santa, però el divendres anterior ja comencen els actes litúrgics amb el septenari, que és una missa, cada dia, al vespre, predicada normalment per alguna personalitat del món eclesiàstic del nostre bisbat. El dia de la festa es celebra missa, funció a la tarda i l'acte culmina en una magna processó penitencial, en la què hi participen unes 3000 persones de les 4000 i escaig que habiten el poble.

Una de les participacions més espectaculars de la processó és la dels armats. És creu que des del principi ja hi actuaven a la festa, inicialment n'hi havia que anaven a peu i a cavall. Obrien la processó quatre a cavall i dos més la tancaven. Desde fa uns anys al desaparèixer les cavalleries aquests van deixar de sortir, però els de a peu encara continuen a hores d'ara. Antigament portaven els pantalons, mantell vermell amb una faldilla curta groga, cuirassa, casc i escut, portaven tambè la llança que els ajuda a portar el ritme cada dos passos.

Ser armat és voluntari, el manteniment del material, és a càrreg de la congregació. Desde l'any 1990 s'ha anat renovant la roba i el metall que practicament no s'havia fet desde els anys quaranta, l'any 1992 es va renovar tot el metall. La formació està formada dels següents elements: un nen (nena) vestit d'angelet, que obre la processó marcant el pas al ritme del tambor igual que els armats, 6 timbalers, bandera, armats petits, 20 armats , 1 capità que dona les ordres per fer diferents formacions.

Quinze dies abans de la festa al castell de Bellpuig se sent la remor dels timbals com a preludi de la festa de la M. de D. dels Dolors.


Frases populars

A Bellpuig, caga i fuig. (originàriament:) "A Bellpuig, carga i fuig". Per tractar-se d'una vila amb una llarga tradició comercial, i estar ubicada en una de les vies de comunicació i transport més importants de la península.


A Bellpuig, espasetes.


Altres indrets del terme: Seana

El municipi comprèn l'antic terme i actual barri de Seana i les restes d’època romana trobades prop de la masia de Can Simó, just al lloc on es trobava l’antic poble de Seana.

Població: 158 h [2006]

Antic terme i barri del municipi de Bellpuig (Urgell), situat al N de la vila, entre les terres d’Anglesola, Barbens i Castellnou de Seana, drenat per la riera de la Coma. Històricament, el lloc surt esmentat ja en el document de formació de la baronia de Bellpuig (1139). El 1180 Guillem d’Anglesola donà un alou en aquest terme als templers per a poder-hi fer llenya i portar-hi els ramats a pasturar. El 1378 hi havia 4 focs, de la baronia de Bellpuig, que mantingué la jurisdicció malgrat que es feren donacions a Poblet, als templers de Barbens i als premonstratesos de Sant Nicolau de Fondarella. La seva antiga església era dedicada a Sant Miquel (el 1399 era del deganat de Tàrrega) i a mitjan segle XV era ja destruïda. No queda tampoc cap rastre del castell de Seana, que al XIV és esmentat amb el seu batlle. Just al lloc on es trobava l’antic poble de Seana, que desaparegué al segle XVI, prop de la masia de Can Simó, s'han trobat restes romanes.

Modernament es formà el barri de Seana a l’extrem del terme, amb una nova parròquia, que constitueix de fet un barri de Barbens. El patró d’aquest raval de Bellpuig és Sant Miquel, i la festa major se celebra el cap de setmana més proper a la diada del sant (29 de setembre).

La història

L’evolució històrica del terme s’inicià amb la cessió per part dels comtes de Barcelona (ja abans del 1079) d’un ample territori a ponent de Tàrrega, però la baronia de Bellpuig no es configura fins el 1139, quan el seu descendent Berenguer Arnau veié confirmada l’anterior donació i concretada la seva jurisdicció com a titular d’una baronia que havia de comprendre els llocs de Bellpuig, Sant Martí de Riucorb, Vilanova de Bellpuig, Seana, Castellnou de Seana, Golmés i les quadres de Montperler i els Eixaders; encara al segle XV s’hi agregaren Utxafava, Linyola, la Cendrosa i els castells o partides de Bellestar i Almassor (dels termes actuals de Penelles i d’Ivars d’Urgell). Els Anglesola foren importants senyors en la contrada (el mateix Berenguer Arnau era ja senyor de Verdú) i llurs dominis s’incrementaren per la seva valuosa participació en la conquesta definitiva de la Catalunya Nova. Les pretensions dels senyors de Bellpuig sobre pobles del comtat d’Urgell feren aixecar amenaces d’excomunió des de Roma, però posteriorment intervingueren (Guillem I d’Anglesola) en la creació de la comanda templera de Barbens (1161) i el 1224 Guillem (II) i Sibil·la de Cardona fundaren el priorat de Sant Nicolau al terme de Fondarella.

El 1386, en morir Ramon d’Anglesola, senyor de Bellpuig i vescomte de Vilamut, sense descendència, heretà la baronia la seva germana Beatriu, vídua d’Hug (I) vescomte de Cardona i mare d’Hug (II) de Cardona-Anglesola, primer comte de Cardona i baró de Bellpuig. Des d’aleshores, amb un dels seus fills, Hug (III), una branca dels Cardona, cognominats Cardona-Anglesola, fou titular de la baronia. Un dels membres més destacats d’aquest llinatge fou Ramon Folc (III) de Cardona-Anglesola i Requesens, nascut el 1467 a Bellpuig, que des de petit governà els seus dominis i al servei com a militar de Ferran II féu victorioses campanyes al N d’Àfrica i a Itàlia; fou virrei de Sicília (1507) i de Nàpols (1509) i com a capità general de la Santa Lliga (1511) esdevingué un àrbitre de la política italiana. Mort a Nàpols el 1522 (ja duc de Somma des del 1502 i comte de Palamós per matrimoni), la seva vídua Elisabet de Requesens encomanà una sepultura digna a Giovanni Merliano da Nola, dins el més pur estil renaixentista, en marbre de Carrara, que després fou portada (per peces i per mar i terra) a Bellpuig, on el cos del Cardona fou inhumat el 1531 (inicialment al convent franciscà).

El fill de l’anterior, Ferran de Cardona-Anglesola i de Requesens, fou almirall de Nàpols i es casà amb Beatriz Fernández de Córdoba-Figueroa, néta del Gran Capità. Llur vida transcorregué entre Barcelona (on exerciren un important mecenatge cultural) i Itàlia, amb breus estades a Bellpuig. Llur fill Antoni fou, a més dels títols rebuts, el primer duc de Sessa, títol que sempre empraren des d’aleshores els senyors de Bellpuig. Llurs descendents es cognominaren (per aliança) Cardona-Fernández de Córdoba i tingueren importants funcions polítiques (Francesc fou lloctinent general de Catalunya en 1669-73) i continuaren emparentant amb l’alta noblesa castellana. Des del segle XVI els seus sojorns a la vila escassejaren i des del XVII visqueren pràcticament a la cort de Castella. El títol passà als Ossorio de Moscoso, ducs d’Altamira (1768) i la senyoria es mantingué fins a la fi de l’antic règim.


Església parroquial de Sant Nicolau

Cal destacar la monumental escalinata de pedra que es troba al davant de l'església. El temple va ser construït vers l'any 1571. És d'estil gòtic tardà amb transició al renaixement. L'interior és molt interessant, hostatja el famós mausoleu de marbre de Ramon Folc de Cardona i Anglesola. Cal esmentar que hi ha la capella dels Dolors, amb uns fabulosos frescos del pintor targarí Jaume Minguell.




Castell de Bellpuig




Es troba situat en un lloc molt tranquil a la part alta de la població. Hi ha un espai verd, una font, i un monolit dedicat a la dinastia Folc de Cardona i Anglesola. D'aquest antic castell es conserva la façana principal i una sala de l'interior que té una interessant volta de canó.


Mausoleu de Ramon Folc de Cardona.

En un lateral de l'església de Sant Nicolau, es troba aquest meravellós sepulcre. És una obra d'estil plenament renaixentista feta en marbre de Carrara per l'escultor italià Giovanni Merliano da Nola vers el 1525; va ser transportat desmuntat per peces, per mar i terra des d'Itàlia fins al convent de Sant Bartomeu, on el cos del virrei de Nàpols va ser inhumat el 15 de març de 1531. L'any 1841 va ser traslladat a l'església parroquial, on es troba actualment. La qualitat dels elements escultòrics figuratius i ornamentals i la seua composició fan que el conjunt sigui una de les millors obres renaixentistes existents a Catalunya. Va ser declarat monument històric i artístic l'any 1925.


Convent de Sant Bartomeu


Si s'agafa la carretera local que va a Belianes, a pocs metres i a mà esquerra hi trobem el convent franciscà de Sant Bartomeu, una de les joies arquitectòniques de la vila. Construït al segle XVI per ordre de Ramon Folc de Cardona i Anglesola. Destaca el claustre, d'estil gòtic florit, amb elements renaixentistes i uns capitells plens de filigranes. El convent va ser declarat bé d'interès cultural en la categoria de monument l'any 1984. En unes obres de millora de l'església d'aquest convent, es va desenterrar una sitja que contenia 800 plats de ceràmica catalana aragonesa dels segles XVI i XVII. Aquesta interessant col·lecció de ceràmica es pot admirar en una de les sales. Des que la Generalitat s'ha fet càrrec de la gestió del convent, es pot visitar acompanyats per un guia especialitzat. Horaris: de dimarts a dissabte, de 10 a 13,30 h i de 15 a 17,30 h. A l'estiu l'horari s'allarga una hora més a la tarda. Diumenges, de 10 a 13,30 h. Dilluns tancat. Acull una exposició permanent d'una important col·lecció de ceràmica dels segles XVI i XVII.


Esports aeris
Escola de Vol Volager. Tfn: 973320230. Afores, s/n

A la comarca de l'Urgell hi ha la possibilitat de practicar esports aeris. L'ala delta i el parapent en són un exemple. Els esports aeris són així un més dels atractius que ofereix la comarca a aquells que estimen l'aventura. Parapent o també anomenada ala de pendent és un dels fenòmens aeronàutics recents més fascinants. El parapent presenta davant l'aire una gran superfície de tela que origina una resistència, i la forma de vela que té i la seua curvatura originen una sustentació que li permet planar. És el nou esport del cel. Fàcil d'aprendre i apte per a tothom a partir dels 16 anys. Biplaces per descobrir el món del vol, acompanyat d'un pilot expert, hi ha la possibilitat de fer un vol biplaça. És ideal per a acompanyants. Ala delta, també anomenat vol lliure és la modalitat esportiva més semblant al vol dels ocells. L'aprenentatge bàsic dura quatre o cinc caps de setmana i es pot fer en qualsevol escola reconeguda, mai de forma autodidacta.



Motocròs. Circuit de Montperler.


Circuit permanent. Campionat de Catalunya de 80 cc, C. d'Espanya de 250 cc, Campionat del Món de 125 cc, Campionat d'Autonomies, Mundial de World Cup-Trial de Campions. 


Ajuntament de Bellpuig




Es troba en un dels espais més antics de la vila. L'arquitectura de l'edifici és funcional catalana, del segle XIX. Destaquen les grans balconades amb alts arcs de dos pisos i les golfes amb les típiques obertures redones.


Fundació Perelló

C/ Canigó, s/n

Edifici on es poden admirar les escultures, les pintures i la ceràmica de l'artista.







Bellpuig i pobles de la zona educativa de l'IES Lo Pla d'Urgell

Urgell   

(comarca)

 

 Capital

Tàrrega

 Province

Lleida

 Largest city:

Tàrrega

 Population:

31,026 (2001) inhabitants.

 Area:

586.2 km²

 Population Density:

52.9 people/km²

"Comarques.doc" dedica el capítol a la comarca de l'Urgell, un terra fèrtil, gràcies a la construcció del canal d'Urgell, amb pobles que recorden el seu passat medieval. 

 L'Urgell, amb una superfície de més de 679 quilòmetres quadrats, limita amb les comarques de la Noguera, la Segarra, la Conca de Barberà, les Garrigues i el Pla d'Urgell. Se situa al cor de les terres de Ponent, amb un paisatge dominat per la vall del Corb, entre la serra de Montclar i la serra del Tallat.

La construcció del canal d'Urgell va fer fèrtils les terres de la comarca, amb gran presència d'arbres fruiters. Altres cultius són la vinya, que ha permès l'elaboració de vins amb Denominació d'Origen Costers del Segre, i l'olivera, que dóna oli amb Denominació d'Origen Les Garrigues.

El recorregut per la comarca comença a Montclar, amb el castell reformat com a casa senyorial. A Agramunt destaquen la plaça porticada del Mercadal, l'Espai Guinovart, amb obres de l'artista Josep Guinovart, el Museu Etnològic i el pont de ferro sobre el riu Sió. El torró d'Agramunt té Denominació de Qualitat.

Més endavant trobem la vila closa de la Fuliola; Tornabous, amb el poblat ibèric del Molí d'Espígol; Anglesola, amb el Museu del Carro, i el poble de Vilagrassa.

A la vall del riu d'Ondara, al mig de la comarca, hi ha la capital, la ciutat de Tàrrega, que va rebre aquest títol a finals del segle XIX. Aquesta antiga vila medieval encara conserva alguns trams de muralla i el castell. També cal destacar-ne les seves cases senyorials, com la Casa Maymó, de Domènech i Montaner, el Museu Comarcal de l'Urgell i esdeveniments com la Fira del Teatre al Carrer.

Altres poblacions de la comarca són Verdú, amb el castell, la plaça porticada i la seva tradició terrissaire; Bellpuig, l'antiga capital de la baronia d'Anglesola; Preixana, Maldà i Guimerà, una vila medieval emmurallada presidida per les restes del castell.

La ruta finalitza a Ciutadilla i a Vallbona de les Monges, amb el monestir cistercenc del segle XII.

"Comarques.doc" mostra, en aquest capítol, les poblacions del Pla d'Urgell, una comarca que va canviar la seva economia i que va experimentar un important creixement gràcies a la construcció del canal d'Urgell.

La comarca del Pla d'Urgell, creada l'any 1987, es coneixia com "el clot del diable". Les terres àrides i el paisatge feréstec que dominaven la comarca, però, van canviar amb la construcció del canal d'Urgell, entre els anys 1861 i 1865.

Tradicionalment agrícola, els extensos camps d'arbres fruiters i de cereals, com també l'explotació ramadera, formen l'estampa típica de la comarca, sense oblidar la importància de la indústria agroalimentària.

La visita a la comarca comença a Barbens, que va ser un important centre de l'orde dels templers. Una mostra n'és el castell, ara seu de l'ajuntament. D'Ivars d'Urgell cal destacar l'església i el grup de masies de la Cendrosa, com ara can Sanç o Montalé. També cal parlar de la tradició de les bitlles o de l'estany d'Ivars.

Linyola va ser vila reial fins al segle XV, amb edificis com el palau dels barons de Linyola. La població del Poal rep el nom de la gran quantitat de pous que hi havia. De Bellvís cal destacar cases com cal Bufalà o cal Borràs, el santuari de la Mare de Déu de les Sogues, de gran devoció popular, o el Zoo Reserva Natural el Corral dels Valls, un refugi de fauna salvatge. A la vila s'hi fa cada any un mercat medieval. Més endavant hi trobem poblacions com Bell-lloc d'Urgell o Sidamon.

Al centre de la comarca hi ha la capital, Mollerussa, seu de l'administració del canal d'Urgell i del Sindicat de Regants, a la Casa Canal de Mollerussa. Són punts d'interès la plaça Major, les esglésies de Sant Isidor i de Sant Jaume, Can Niubò, seu del Consell Comarcal, la Societat Recreativa l'Amistat i el Museu dels Vestits de Paper.

Altres poblacions de la comarca són el Palau d'Anglesola, amb la cooperativa agrícola, obra de Cèsar Martinell; Torregrossa, amb el castell i la capella de Sant Roc; Margalef, i Miralcamp, amb la xemeneia d'oli, el molí amb maquinària antiga i una alzina centenària.

L'itinerari finalitza a Golmés, que té una església aixecada sobre una antiga fortificació àrab; Vilanova de Bellpuig, una antiga vila emmurallada; Castellnou de Seana i Vila-sana, amb un plataner declarat d'interès local.

Vilanova de Bellpuig

VIDEO: vilanova de bellpuig

Extension: 14 km2
Population: 1 136 h [2001]                                                                                                                                                                                                             Municipality in El Pla d'Urgell, bordering with L'Urgell and Les Garrigues. Irrigated land covers 1,134 ha out of the 1,375 of the municipal area and dry ground, 181. The main crops are cereals (456 ha of maize, 386 of wheat and 181 of barley) and fruit trees (168 ha of apple, pear and peach trees); vegetables occupy 80 ha (70 out of which are devoted to onions) and there are still 47 ha of fodder. Livestock (12,000 porcine heads and 570 bovine heads) and poultry (70,000 heads) complete the agriculture. The industry is limited to a millet drier and a feed mill. The village (1,197 inh [1991], vilanovins; 290 m alt) is about 2 km on the left side of the road from Barcelona to Lleida. The parish church is devoted to Saint Peter. The population of this area of El Pla d'Urgell (Mascançà) began about 1079 by members of the Anglesola family, but the definitive donation letter does not seem previous to the Alfons I reign (1163-96). It was part of the Barony of Bellpuig.                                                            


Vídeo:
Aquest capítol de "Viure Catalunya" se centra en la localitat de Vilanova de Bellpuig, a la comarca del Pla d'Urgell. Un dels esports més practicats al municipi són les bitlles catalanes. Vilanova de Bellpuig és un poble extens i agrícola, dedicat, sobretot, a la fruita dolça: pomes, peres, préssecs...

El presentador del programa, Enric Nogueras, acompanya un dels responsables de l'empresa Cal Valls a recollir pomes golden. Aquesta empresa es dedica a l'elaboració de sucs i conserves vegetals de cultiu ecològic.

També visita l'empresa L. Martí e Hijos, dedicada a la producció de cebes i a la seva comercialització i exportació. L'Enric aprèn a forjar ferro al taller de Can Fontanet. A més de l'enclusa, l'artesà ha fet unes màquines especials per a algunes feines concretes.

Finalment, juga una partida de bitlles catalanes a les pistes del poble. L'objectiu del joc és tombar cinc de les sis bitlles plantades tirant-hi tres bitllots, per aconseguir la màxima puntuació.

Preixana


Extension: 22 km2
Population: 434 h [2001]                                                                                                                                                                                                 Municipality of L'Urgell, on the south-east of Bellpuig, watered in the northern area by the canal of Urgell. The crops occupy about 2,000 ha, of which 1,760 are on dry land and 240 on irrigated land. The main dry-land crops are cereals (barley) and almonds, while the main irrigated crops are cereals (wheat), maize, fodder, fruit trees and green vegetables. The construction of the reservoir of Rialb will turn all the terrain into irrigated lands. Livestock raising has 34 farms dedicated to pig, beef and poultry raising. Stonemasonry has been a traditional craft in the area. The village (pop. 480 [1981]; 309 m alt) lies on the irrigated area, on the boundary with the dry-land fields. The parish church is dedicated to Saint Mary. The place, already mentioned in 1028, was resettled since around the middle of the 12th century. At the end of the 13th century the place passed, along with the castle of Valerna, to the lordship of the monastery of Vallbona de les Monges, that kept it until the end of the Ancien Régime. It had been walled, and there are still some traces of an old castle. Near the village we can find the chapel of Mare de Déu de Montalbà.                                                        


Ivars d'Urgell



Extension: 24 km2
Population: 1 779 h [2001]

Municipality in El Pla d'Urgell, on the plain watered by the Urgell canal, which comprised the eastern sector of the lake of Ivars, which has since been drained.

The municipality has 2,500 ha of irrigated land. Cereals (corn and wheat) and onions predominate. The livestock consists mainly of pigs and poultry. There is an important agricultural co-operative as well as a dressmaking workshop, a slaughterhouse for rabbits, an alfalfa dehydrator, a brickyard, two firms producing prefabricated concrete and a preserved meat factory. The commercial sector employs 20% of the working population. The population, which from the beginning of the 20th century showed an upward trend, has changed since 1960 and is slowly decreasing. The village (pop. 1447 [1981]; 265 m alt) is on the plain. The parish church is dedicated to Saint Andrew. No trace remains of the old castle of Ivars. The municipality includes the village of Vallverd, the hamlets of La Cendrosa and Montalè, the abandoned village of Montsuar and the sanctuary of La Mare de Déu de l'Horta.                                                                                           

L’ ESTANY D’IVARS I VILA-SANA, D’UN SOMNI A UNA REALITAT
(Turisme-Ara Lleida)
Estany d'Ivars-Vila-Sana

L'Estany d'Ivars i Vila-sana (el Pla d’Urgell-les Terres de Lleida) va ser una de les zones humides més importants de la Catalunya interior fins a la seva dessecació l'any 1951. Aquest estany, ben viu encara a la memòria popular, ha reeixit amb el projecte de recuperació i condicionament ecològic que s'hi ha executat.
D’ençà que el 2005 es va iniciar la inundació, l’estany ja mostra un paisatge plenament transformat amb una important diversitat biològica. Les seves dimensions són molt importants: 126 ha de làmina d’aigua que constitueixen un perímetre de gairebé 6 km, amb una amplada màxima de 800 m, una longitud de 2.200 m i una profunditat mitjana d'1,9 m.

Actualment, l’aigua prové del canal d’Urgell i es correspon a la mateixa dotació que fins fa poc temps s’emprava per conrear aquestes terres. Originàriament, era un estany endorreic que gairebé s’assecava a l’estiu i que amb l’arribada de les aigües del canal es va convertir en una gran zona humida.

Estany d'Ivars-Vila-Sana

Des del punt de vista ornitològic l’estany d’Ivars i Vila-sana s’ha convertit en una de les zones humides més importants de Catalunya pel que fa a l’observació de les aus. Hi destaca la diversitat d’espècies que es poden observar: més de 210 al llarg de l’any, entre sedentàries, estivals, hivernants o de pas. D’altra banda, a l’hivern s’hi donen concentracions de centenars d’ànecs, fotges, gavines, fredelugues, etc. que han comportat que l’estany esdevingui la principal zona humida de l’interior de Catalunya.

L’estany disposa de dos punts d’informació situats a les zones d’arribada d’on parteixen els itineraris naturals equipats amb miradors, aguaits i plafons d’interpretació ambiental. En conjunt es tracta d’un espai natural de gran interès ecològic i preparat per fer-hi agradables passejades a peu i amb bicicleta.


Castellnou de Seana

Extension: 16 km2
Population: 713 h [2001]                                                                                                                                                                     The River Corb flows through the southern part. The whole area (1,633 ha), is dedicated to irrigated agriculture, the economic mainstay: cereals are the main crops, especially wheat (980 ha), followed by oats (120 ha) and barley (50 ha), as well as fodder (403 ha, especially alfalfa), onions (40 ha) and green vegetables (40 ha). Almonds, olives and vines have almost completely disappeared. There is livestock farming: pigs (35,000 head), poultry (57,000 head) and cattle (4,000 heifers). There is a flourmill and two clothing factories. The population, despite internal emigration (principally to Barcelona), has remained stable thanks to immigration. The village (pop. 811 [1981]; 269 m alt) is located on a small rise. There is halt on the Barcelona - Zaragoza railway. The parish church of Sant John the Baptist is a 17th-century piece. It formed part of the Barony of Bellpuig. Around 1935 the terme (municipality) of Utxafava was segregated from it.            


Barbens

Extension: 8 km2
Population: 766 h [2001]                                                                                                                                                                                                                                                 Municipality in El Pla d'Urgell, at the plane watered by the Urgell canal. One sector of the area, called Aguilella, is separated from the rest of the territory by the municipality of Tornabous; the main sector of the area (4.40 sq km) is traversed by the Urgell canal and it includes, apart from Barbens, the village of the Bullidor. Between both sectors there is the hamlet of the Cases de Barbens, which is part of the Anglesola municipal area. The agriculture is wholly based on irrigation and the fruit trees plantations occupy the crops quarter part (pear or apple). The cultivation lands, very distributed, are mainly exploited by the landowners. The cattle raising is especially based on the porcine and ovine cattle; tehre is also farm animals breeding. The population, which in 1900 was of 812 inh, augmented until 1930 (1004 inh); from then on, it started to decline, and remained reduced to 771 inh in 1975. the village (pop. 733 inh [1996]; 283 m alt), near the Seana nucleus, belonging to the municipality of Bellpuig d'Urgell, appears already mentioned in the church of Guissona consecration document in 1099. The jurisdiction belonged to the Templars prior district of Gardeny, but on the community acquiring the castle of Barbens in 1166, the Barbens prior district was created as independent district. The first prior was, in 1168, Ramon de Barrufell, old lord of the castle. The Templars extinguished, it went on as Hospitallers comanda (prior district), on which the places of Belianes, Panelles and Aguilella depended. It also had the lordship of the parochial church of Santa Maria de Barbens
.                                                                                                                                                    

Municipi situat a la plana regada pel canal d'Urgell. El seu terme municipal és totalment pla i presenta una lleugera inclinació, inferior a l'1% d'Est a Oest. El riu d'Ondara creua el municipi, per bé que és un riu sec la major part de l'any. El terme municipal de Barbens apareix dividit en dues unitats. Un sector, anomenat Aguilella, és separat de la resta del terme pel municipi de Tornabous. El canal d'Urgell creua aquest sector per l'extrem nord, amb la qual cosa, una petita part del municipi resta en el secà. El sector principal del terme és travessat per la sèquia segona del canal d'Urgell i inclou, a més de Barbens, el poble de Bullidor.

Barbens apareix esmentat ja el 1099 en l'acta de consagració de l'església de Guissona (amb el nom de Barbene). La jurisdicció pertanya a la família Barrufell, que en cedirà el domini a la comanda templera de Gardeny el 1166. El 1168 fou creada la comanda de Barbens com a comanda independent. El primer comanador fou, el 1168, Ramon de Barrufell, antic senyor del castell. El 1237, extinguits els templers, continuà com a comanda hospitalera, de la qual depenien els llocs de Belianes, Penelles i Aguilella fins al segle XIX.

Des de l'any 1865, les aigües del canal d'Urgell reguen el municipi. Actualment, el conreu més estés és la fruita dolça, concretament pomes (en especial les varietats Golden Delicius, i en menor mesura noves varietats de poma roja com Gales, Top Red o Red Chief) i la pera (destacant la blanquilla i la Conference). Els conreus intensius de regadiu (blat, cereals i farratges) i els conreus d'horta (ceba) tenen una importància menor. En el sector ramader destaquen les granges destinades al bestiar porcí.
Festes locals

· Festa Major ( 15 d'agost )

· Sant Roc ( 8 de novembre )

· Festa de la Poma ( 1a quinzena d'octubre ). Festa lúdica i promocional del principal conreu del poble. Es realitzen estands per tot el poble amb pomes.

Belianes



Extension: 16 km2
Population: 576 h [2001]

Municipality in L'Urgell, on the border with Les Garrigues, on a plain drained by the River Corb. Agriculture is the chief economic activity. Farmland occupies 1,430 ha: cereals (920), almond trees (250, olive trees (120) and vineyards (100). Some 694 ha benefit from winter irrigation, using the water from the Urgell canal. The farmland, which is very broken up, is worked by its owners in 46% of cases and by sharecroppers in 50%. Stockbreeding includes cattle, pigs (214 head) and sheep (300). Poultry farming has been growing recently. It also has three brickyards. It is made up of two former jurisdictions, Belianes and Els Eixaders, which were merged into one in 1842. The population, which in 1900 was of 1,330 inhabitants, had dropped to 836 in 1965 and 781 in 1970. The village (pop. 635 [1981], belianencs; 373 m alt), mentioned as early as 1041, formed part of the barony of Anglesola and later of the comanda (religious administrative district) of Barbens of the Order of the Knights Hospitaller. The Gothic parish church of Sant Jaume was built in the 15th century over the earlier Romanesque church. It is worth mentioning the Gothic-style town hall (16th c.) and the Renaissance building of Cal Roc. Within the town limits, at Castellsalvà, Iberian and Roman remains have been found. The municipality includes the former municipal area of Torredemóra, the hamlet and former municipal area of Eixaders and the unpopulated area of Castellsalvà.                                                                                                                    

Llocs d'interès

· Ajuntament o casa de la vila: Edifici d'estil gòtic renaixentista del s. XVI. S'hi pot visitar l'ecomuseu, el museu de la roba, la biblioteca i la fonoteca.

· L'Església de Sant Jaume Apòstol: Edifici gòtic amb un campanar del segle XVIII, construïda sobre una església romànica la portalada de la qual encara es conserva.

· Cal Roc: Casa renaixentista.

· Molí d'oli Maurici Massot: Molí d'oli del s. XVII, restaurat el 1998.

· Plaça de l'11 de setembre: Dissenyada per Daniel Gelabert.

Fires, festes i mercats

· 23 d'abril: Sant Jordi

· 15 de maig: Festa de Sant Isidre

· Últim diumenge de maig: Marxa ecològica i per la pau

· 25 de juliol (Sant Jaume): Festa major

· Primer diumenge de desembre: Festa de l'oli de Belianes i Fira de l'oli de la Vall del Corb.


Els Omells de Na Gaia


Extension: 14 km2
Population: 148 h [2001]                                                                                                                                                                                                                                             Municipality of L'Urgell, bounded by Les Garrigues and Conca de Barberà. The Oligocene sediments (which are predominant, leaving apart the now dry large Quaternary valleys) accumulated in the southern sector due to Catalan Pre-littoral Mountain Range's Alpine fold. Els Omellons de Na Gaia lies at the foothill of the Tallat mountain range (697 m alt at mount Tomaset and 708 m at the Gran small comb.) Aleppo pine groves are abundant in the area, as are dry-farming crops, such as cereals, vineyards, olive trees and almond trees. Pig, poultry and rabbit farming is important too. There once was a flour mill and also an oil press in the village. It reached its highest number of inhabitants in 1910 (738 inhab), though this figure has kept decreasing over the past few years. Communications are canalized towards Conca de Barberà. The village (pop 178 [1981]; 560 m alt) lies near the Aiguaires ravine, at the foot of the Solans hill (634 m alt.) It once belonged to the monastery of Vallbona de les Monges.                                                                                                                                                            

Els Omells de na Gaia és un municipi de 159 habitants situat a la comarca de l'Urgell. Situat a la serra del Tallat, en un tossal de 560 m d'altitud. Pertanyia a la baronia del monestir de Vallbona de les Monges. Es va formar inicialment al voltant del castell, actualment només en queden algunes restes de murs. Els carrers van baixant, seguint els desnivells, en forma concèntrica.

El paisatge és una barreja de boscos de pins i alzines i de terres cultivades. Els conreus són bàsicament de secà: l'olivera, l'ametller, la vinya i els cereals. Les explotacions ramaderes complementen l'activitat pagesa.

 

 

 

 

 

Comments

ACCÉS A PARES I PROFESSORAT. GESTIÓ DE FALTES, CALENDARI I COMUNICACIÓ AMB ELS TUTORS

VISITES

GALERIA 3. FOTOS ASS.ESPORTIVA ESCOLAR I DEPT. EF (nova pestanya)