El cinema d'acció i les arts marcials

Aquest és potser el gènere més conegut del cinema xinès en general. Són pel·lícules que inclouen grans seqüències d'enfrontament cos a cos, establint certes "normes" argumentals: un heroi que es comporta com un cavaller que ajuda als dèbils a derrotar a poderosos enemics només amb l'ajuda dels seus punys i puntades. Seria més o menys l'equivalent als justiciers del western americà.

Una important pel·lícula que cal citar en aquest gènere és La veritable història de Wong Fey-Hong ( 1949), protagonitzada per Kwan Tak Hing. Wong Fey-Hong, el protagonista d'aquesta obra, és un personatge basat en la cultura popular i creences tradicionals.

Dins del gènere d'arts marcials trobem el wuxia, estil el qual encara es segueix produint i que està basat en literatura, llegendes i cultura popular, molt proper a la tradició xinesa. Més endavant parlarem més profundament de les obres importants i personatges cèlebres d'aquest gènere que tant d'èxit va aclaparar.

Les pel·lícules d'arts marcials era possible veure-les també en sales d'exhibició de Filipines i Tailàndia, sobretot de kung-fú. Només va tenir competència al Japó, on les pel·lícules de samurais enfosquien la producció de pel·lícules d'arts marcials per part de Hong Kong.

 El wuxia

Hi va haver altres directors apart de l'anteriorment mencionat Li Han Hsian que van aconseguir gran fama, amb pel·lícules l'objectiu de les quals era entrenenir el públic i generar grans ingressos. Exemples clars són els cineastes Chang Cheh, King Hu, Chu Yuan o Lia Chia Lang. El primer d'aquests, Chang Cheh, ha passat a la història com una de les grans figures en el gènere cinematogràfic xinès més conegut arreu del món; cinema d'arts marcials. Podem dividir les seves pel·lícules el dos subgèneres: el wuxia ( lluitadors amb espases, basat en literatura i tradició popular) i el kung fu shaolin ( un kung fu més purista).

Les seves obres wuxia segueixen una sèrie de pautes fàcilment resumibles: l'argument se centra en un heroi, molt preparat físicament, que representa valors com la lleialtat o l'amistat ( és a dir, els ideals de l'heroïsme). Aquest pateix, li fan mal, acaba ferit, etc, però mai deixa de lluitar contra el mal. La dona es situa en un segon pla. Tot això, acompanyat d'impressionants coreografies.

Un exemple clar seria la pel·lícula traduïda com The one armed swordsman ( 1967); un jove és acceptat com a deixeble d'un gran mestre després de la mort del seu pare, que perd la vida per salvar el seu mestre. Un cop allà, desperta l'enveja dels altres deixebles i la filla del gran mestre, que li acaba tallant el braç en un acte de gelosia. A partir d'aquí, el jove protagonista comença una nova vida on la superació en l'entrenament amb un sol braç és el tret principal. Els valors de les arts marcials queden retratats en la pel·lícula: lleialtat al mestre, control del patiment, esperit de superació i la lliuta del bé contra el mal.
Un altre cas és el del director King Hu, que també es va unir a aquest "renaixement" del wuxia.

Entre les seves obres, cal destacar Come drink with me (1966), ja que va revolucionar el wuxia amb el seu ritme alternant elements d’acrobàcia, música i coreografia, vinculats amb l'òpera de Beijing. Va estar molts anys lligat a la Shaw Brothers, fins que va marxar a Taiwan, on tot i estar amb una productora molt més modesta va aconseguir grans èxits.

També cal destacar Chu Yuan, un productor que mai va abandonar la Shaw Brothers. Chu Yuan va continuar amb el gènere wuxia, seguint amb la figura de l'heroi, junt amb les impactants coreografies.
Comments