Índex

envia'm un correu

3. La Revolució Francesa

La França de l’Antic Règim

Hom calcula que a França, abans de la Revolució, hi vivien uns 26 milions de persones. D’aquestes, la gran majoria eren pagesos – constituïen el 80% de la població- que treballaven al camp i estaven sotmesos a la noblesa o a alts eclesiàstics, als qual pagaven impostos i prestaven serveis.

La burgesia, tot i ser un grup relativament petit si es compara amb el camperolat, era socialment més activa, ja que els seus membres es dedicaven a les activitats econòmiques que més ingressos generaven: el comerç i l’artesania. A diferència dels pagesos, els burgesos eren lliures respecte de la noblesa o de l’Església, però no tenien  gairebé cap mena d’influència en les qüestions polítiques, que es reservaven als nobles.

Formaven la noblesa unes 400.000 persones; era, per tant, un grup numèricament poc important, però molt influent i privilegiat, ja que juntament amb el dels clergues, que eren uns 130.000, no pagaven impostos i en canvi, rebia. A més, els nobles eren els únics que podien accedir a càrrecs públics i a llocs de comandament de l’exèrcit.

Lluís XVI era el rei de França des del 1774, governava sota els principis de l’absolutisme, i cada vegada tenia més dificultats per afrontar els greus problemes que se li plantejaven, el més important dels quals era la fallida econòmica en què es trobava l’estat. Aquest gastava més que no pas diners rebia per la via dels impostos. Així, el règim absolutista es mostrava incapaç de renovar-se, sigui per la negativa de l’aristocràcia a col·laborar o bé per la incompetència del mateix rei.

 

La revolta dels privilegiats

Es considera que el procés de la Revolució es va endegar quan el rei convocà la reunió dels Estat Generals (5 de maig de 1789) per tal de trobar una solució als problemes econòmics d’un estat arruïnat a causa de les guerres contra Anglaterra i de la política de despeses de la Cort i del rei. Havia estat forçat per la noblesa que confiava en poder aturar les intencions de fer-li pagar impostos.

 

Als Estats Generals, nom que a França rebien les assemblees semblants a les Corts catalanes i que no es reunien des de feia més d’un segle, hi van acudir membres de la noblesa, de l’Església i també representants de les ciutats (l’anomenat Tercer Estat). Aquest últims van considerar, i així ho manifestaren, que representaven el major nombre de súbdits i que, per tant, havien de votar d’acord amb el nombre de representants sense conformar-se amb un sol vot per a tot el grup, com era costum fins al moment.


La revolució burgesa moderada

La negativa de la noblesa a acceptar qualsevol mena de canvi va dur als representants del Tercer Estat a prendre mesures radicals. El 16 de juny aquests es van constituir en Assemblea Nacional, o representació del poble, i van jurar que no es dissoldrien fins a dotar a França d’una Constitució. El 4 d’agost van abolir el feudalisme. Uns dies més tard, el 27 d’agost, van publicar la primera Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà.

 

Totes aquestes accions van provocar l’oposició de nobles i també del rei. Però els diputats populars no estaven sols. L’anunci d’unes maniobres militars va donar lloc a la insurrecció general, primerament a París (presa de La Bastilla el 14 de juliol) i després a moltes regions camperoles. Així, França esdevingué el primer estat europeu dotat d’una constitució liberal (1791).

 

La Revolució radical

Però la continuada oposició als canvis per part de Lluís XVI va acabar provocant la seva destitució i la proclamació de la República (1792). La Revolució Francesa entrava en la seva etapa més radical. Els jacobins van prendre el poder, van proclamar el sufragi universal i altres mesures que tendien a la igualtat econòmica, i van iniciar una duríssima repressió contra el nobles i partidaris de la monarquia. S’endegà una guerra contra les potències absolutistes europees i Lluís XVI, acusat de traïció pel dirigent jacobí Robespierre, va ser guillotinat.


Activitats

DECLARACIÓ DELS DRETS DE L’HOME I DEL CIUTADÀ. PARÍS, 27 D’AGOST DE 1789

Art. 1r Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials només poden basar-se en la utilitat comuna.

Art. 2n (...) Aquest drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió.

Art. 4t La llibertat consisteix a poder fer tot allò que no danyi a un tercer. (...)

Art. 6è La llei és l’expressió de la voluntat general. (...) La llei ha de ser idèntica per a tothom, tant per protegir com per castigar.

Art. 10è Ningú no ha de ser molestat per les seves opinions, fins i tot religioses, sempre que la seva manifestació no alteri l’ordre públic establert per la llei.

Art. 11è La lliure comunicació dels pensaments i de les opinions és un dels drets més valuosos de l’home. Tot ciutadà pot, per tant, parlar, escriure i imprimir lliurement, amb l’obligació de respondre de l’abús d’aquesta llibertat en els casos determinats per la llei.

 

1.       Quines són les idees antiabsolutistes de la Declaració dels Drets Humans del 1789?

2.     Per què diu que la llei ha de ser idèntica per a tothom? No et sembla obvi? Per què ho havia de dir, doncs?

 Activitats

TRANSCENDÈNCIA DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

L’aristocràcia quedà desfeta en els seus privilegis. La Revolució Francesa (...) va fer possible la instauració d’un Estat modern, que responia als interessos econòmics i social de la burgesia. D’ara endavant, l’existència d’una constitució escrita que regulés els drets i els deures dels ciutadans i l’organització política seria una constant en la història del món occidental.

                                                                                         Albert Soboul, La Revolució Francesa


 1.       Digues quines són les idees principals d’aquest text, que resumeix la transcendència de la Revolució.

 





 Activitats

 

1.       Descriu els tres canvis de l’Edat Contemporània que et semblin més importants.

2.     En què consisteix el nucli principal del canvi conegut amb el nom de Revolució Industrial?

3.     Quines són les causes bàsiques de la Revolució Industrial? Posa’n exemples.

4.     Relacioneu les fotografies amb els comentaris corresponents. Col·loqueu el    número corresponent a la base de la fotografia corresponent.


 

5.       Què és el que va estimular la fabricació de ferro en els alts forns?  Quines conseqüències va tenir?

6.  Per què calia fer-los forts els ponts?

7.  Per què tindrà importància a partir d’ara, per un país, disposar de mines de ferro o de carbó?

8.  Com es va resoldre la necessitat creixent de combustible per obtenir el vapor que feia funcionar les indústries?

9.  Quins canvis van provocar l’aparició del ferrocarril i la del vaixell de vapor?

10.  Situa en un planisferi les ciutats amb més comerç marítim. Assenyala-hi els istmes esmentats en el text.

11.  Posa a la columna que correspongui les afirmacions o els principis següents:

a) Tota teoria que vulgui explicar un fenomen físic s’ha de fonamentar enl’observació...; b) La riquesa d’un país es basa en el treball dels seus habitants; c) Tota persona té uns drets fonamentals que ningú li pot prendre; d) La divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial.

 



12. Uneix amb fletxes els fets següents segons correspongui: