11. Normalització lingüística i cultural

La Llei de Normalització Lingüística

El 1978 la Generalitat provisional va aconseguir del Govern central l’aprovació d’un decret per a la incorporació de la llengua catalana a l’ensenyament no secundari. L’objectiu era que la parla del país sortís de la situació discriminatòria respecte el castellà. Per unanimitat (1 sola abstenció) el Parlament va aprovar l’abril del 1983 la Llei de Normalització Lingüística, text normatiu basat en 3 àmbits:

 

1r el concepte del català com a llengua pròpia i oficial de Catalunya, fet que comporta l’obligació de coneixer’l;

2n la introducció de la llengua catalana en el terreny de l’educació; i

3r  la prioritat del català com a llengua pròpia de l’administració local i autonòmica.

 

Tot i que el govern central va presentar recurs d’inconstitucionalitat, el text amb pocs retocs va ser promulgat, atès que el Tribunal Constitucional li donà globalment validesa. Els resultats apreciats el 1986 indicaven que el 37% del alumnes de primària rebien l’ensenyament en català.

 

Per aplicar la Llei es va triar a l’àmbit educatiu inicial l’opció coneguda com immersió: dur a terme tot l’ensenyament en català, garantint l’aprenentatge del castellà; per a tothom,  deixant una via per aquell alumnat que no volia seguir aquesta via

 

En pocs anys es van notar els resultats: si el 1981 entenien el català el 79,8% dels habitants de Catalunya i el parlaven el 53,1%; el 1986 aquests pujaven respectivament al 90,3% i al 59,8%.

 

La Llei de Política Lingüística

Del gener de 1998 o “nova llei del català”, referma els principis de l’anterior. Com a objectiu exposa la convivència del català i castellà, la ciutadania haurà de ser atesa en tots els àmbits públics en l’idioma que triï. Desenvolupa normatives en els àmbits exposats tot seguit:

 

a)      consolida les actuacions anteriors en ensenyament i administració pública;

b)      disposa de mecanismes per normalitzar els mitjans de comunicació, mitjançant per exemple les quotes d’emissió en català;

c)      intervé en el marc socioeconòmic i professional en camps com la retolació i l’etiquetatge en llengua catalana.

 

La cultura catalana

Cal significar una actitud de suport en els més diversos camps on és present la llengua i la cultura catalanes. Exemples en són: l’edició de llibres i tota mena de publicacions, la producció i doblatge de pel·lícules, teatre i música (construccions del Teatre Nacional de Catalunya i de l’Auditori, reconstrucció del Liceu operístic) i moltes altres actuacions.

 

També s’han valorat les manifestacions culturals catalanes en castellà, Catalunya és el primer centre editor de llibres en aquest idioma.

 

Tot i que és predominant l’edició de diaris en castellà, la llengua catalana combat per tenir més presència.

·        El 23 d’abril  del 1976 s’inicia la publicació del primer diari en català des del 1939, l’Avui. Tot i que la tendència de llegir més la premsa en castellà es manté, en algunes comarques s’han creat periòdics en català: Punt Diari (1979, Girona), Regió 7 (Manresa), El 9 Nou (Vic).

·         També d’abast municipal com El Punt Rubí.

·        Es manté una oferta de qualitat en revistes: El Temps, Serra d’Or, L’Avenç... El 1997 El Periódico de Catalunya publica paral.lelament a l’edició castellana, una de catalana amb força èxit.

 

La Generalitat ha potenciat la difusió de la llengua i la cultura catalanes amb una xarxa pròpia d’emissores: Catalunya Ràdio (amb quasi 700.000 oïdors el 1983), Catalunya Música, Catalunya Informació, Catalunya Cultura. Quant televisió també el 1983 l’administració catalana endega TV3 (líder d’audiència a Catalunya ) i més endavant el Canal 33 que arriben al conjunt del Països Catalans. També convé ressaltar iniciatives d’altres institucions públiques i privades en aquest camp: programes en català de les televisions estatals i privades. Per últim, el sensacional esforç i la competència dels medis impulsats des dels municipis i comarques.

 

 

 

Comments