Embedded Files
Juliol 2.015
La Gran Pedals és una combinació de dues rutes mítiques, la Pedals de Foc i Pedals d'Occitània. Uns 460 km. i 12.500 m. de desnivell. Com explica a l'enllaç, aquestes rutes les organitza una empresa, que dona suport amb tracks, llibres de ruta, gestió d'allotjaments, avaries, transport d'equipatges, etc.
He realitzat la ruta de manera autònoma, sense contractar els serveis de l'empresa. Hi ha molta informació a internet, i fent-lo per lliure incrementa la sensació d'aventura, a més que surt més econòmic.
La Pedals de Foc, fa una gran volta al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
La Pedals d'Occitània, parteix de Vielha per fer un recorregut pel Pirineu francès.
La perspectiva de la imatge del Google Earth enganya. Sembla que la Pedals d'Occitània (Bucle de l'esquerra) sigui poca cosa, però no és així.
Normalment es comença a Vielha, que era on tenia intenció de deixar el cotxe, i al dia següent sortir cap el túnel.
Altra possibilitat és dormir al refugi de Conangles, situat a la boca sud del túnel. Vaig parar, i em van comentar que a l'explanada que hi ha al costat acostumen a deixar cotxes i que normalment no hi ha cap problema, així que em vaig quedar a dormir al refugi.
A la imatge indico "Atenció" degut que a la tornada per la gran quantitat de pluja es va desbordar el riu i el traç de color indica per on hi havia un pam d'aigua en el moment de marxar. No es que sigui perillós, només cal tenir en compte aquest detall.
Després de l'experiència, considero que creuar el túnel en bici no aporta res, i el millor es deixar el cotxe a Vielha i buscar algun transport. Segons em van dir, hi ha un autobús que deixen portar la bici. Les úniques raons per fer-ho pedalant serien, no perdre temps buscant i esperant, i el preu excessiu si es contracta un taxi per una sola persona.
El nombre d'etapes sempre és un dubte, i depèn del que esperem de la ruta. Si el que el que es busca és assolir un repte esportiu, podríem parlar de 4 etapes, però si el que es vol es gaudir de la ruta: Fer fotos, visitar pobles, anar amb tranquil·litat i seure una estona a contemplar la natura, o alguna església que trobem, ja caldrien de 7 a 10 dies.
Altra pregunta habitual és l'aigua que cal portar. Amb un bidó de 1L. he tingut prou, i han fet dies de molta calor. Pel camí es van trobant fonts. Encara que porti aigua, tinc el costum de parar, buidar l'aigua calenta i omplir el bidó amb aigua fresca.
Sobre l'equipatge, l'he distribuït en:
- Una motxilla amb 5 kg. aproximadament.
- Bidó amb 1L. d'aigua.
- Un segon bidó amb les eines.
- Bossa sota el selló amb dues càmeres i lubricants per la bici.
- Bossa al manillar no gaire gran.
- Bossa petita sobre el quadre per ficar la càmera de fotos, encara que moltes vegades la portava a la cinta del pit de la motxilla.
No cal dir que per anar lleuger, o simplement per poder superar alguns trams, s'ha de portar el mínim necessari.
Etapa 1 Túnel Vielha (Boca sud) - La Torre de Cabdella
Encara que es deixi el cotxe a Vielha, per tenir-lo més a prop a la tornada, dormir al refugi ha estat un encert, l'etapa és llarga, i es pot anar una mica més relaxat.
Els primers 20 km. majoritàriament són baixada, i encara que gairebé tot és ciclable, els camins són molt pedregosos i la baixada es fa lenta.
El primer poble on es pot trobar algun bar és Vilaller. És el lloc ideal per aturar-se un mica.
Sortint del poble comença la primera pujadeta del dia, que es fa sense problemes.
La segona pujada, comença amb un recorregut anomenat "Camí de l'aigua". Són un parell de kilòmetres macos, però amb alguns trams que cal baixar de la bici. Se'm van fer una mica llargs, segurament perquè vaig punxar dues vegades. Acabat aquest camí, la ruta segueix per pista per coronar aquesta segona pujada sense cap dificultat.
En aquests trams vaig trobar alguns ciclistes que feien la Pedals mitjançant l'empresa que organitza aquesta ruta. Em va sorprendre un company que la idea era fer-la en tres dies i la primera nit es quedava a Gotarta, molt aviat, però al fer-la per l'organització, a més de la lògica de les etapes està on tinguin conveni d'allotjament.
Comença a fer molta calor i en arribar a Malpàs és el moment de descansar una mica. Es pot dinar al restaurant, però aquest dia tenien una celebració i estaven molt enfeinats. Sort que portava un entrepà i només vaig demanar la beguda i cafè.
La tercera pujada, dura però sense problemes. Aquests dies està fent molta calor, però vaig trobant fonts pel camí.
Per acabar, el Coll de l'Oli. Primer per asfalt i després una pista bastant empinada, però que es pot fer pedalant, fins que acaba la pista i comença un camí per herba. És una zona on el camí serpenteja entre roques on cal desmuntar i traginar la bici. La baixada fins al primer poble és un tram de mal baixar: Trams que cal anar caminant, amb altres complicats i pedregosos.
Finalment, una baixada molt ràpida per asfalt fins a la carretera. Sis o set kilòmetres més i arribo a La Torre de Cabdella, on vaig a dormir. L'Alberg de la Vall Fosca és un lloc totalment recomanable. Són molt amables i el menjar molt bo i abundant.
Sobre el Coll de l'Oli, vaig passar fent la Transpirinenca, i no recordava aquell tram de camí per les roques, que fa perdre molt de temps, i és que hi ha un altre track que evita aquesta zona: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9648886
Etapa 2 La Torre de Cabdella - Espot
Surto de l'alberg gairebé a les vuit. Una mica de carretera i la gran pujada de dotze kilòmetres al Coll del Triador. Sort que la pendent és assequible, i que començo amb la fresca.
Una vegada dalt, quinze kilòmetres de "falso llano". Pujades i baixades suaus amb molts ramats de vaques i cavalls que pasten en prats de muntanya.
Després baixada cap a Espot, on torno a punxar. Arribo sobre les tres de la tarda. No tinc allotjament reservat i preguntant en un bar per algun lloc econòmic, m'indiquen "Pensión Palmira". Està al centre del poble, es menja bé, tenen un garatge per deixar la bici, tele a l'habitació per mirar les noticies, i el preu és raonable.
Uns kilòmetres abans d'arribar a Espot hi ha L'alberg les Daines. Cal desviar-se una mica del track per passar, i encara que és una mica mes econòmic, potser és mes agradable estar al centre del poble.
Ja que estic aquí, m'agradaria pujar als estanys de Sant Maurici, però el dia es molt calorós i després de dinar em ve més de gust fer una migdiada i a la tarda, una volta pel poble.
Atenció als recanvis que cal portar: A més dels pegats, porto dues càmeres de recanvi, però veient les punxades que vaig tenint, pregunto a varies botigues de Espot i no tenen càmeres.
Cal aprofitar si s'ha de comprar alguna cosa de menjar, ja que en els pobles que hi ha més endavant no hi ha botigues.
Etapa 3 Espot - Montgarri
Matino bastant per pujar als llacs de Sant Maurici. Aquesta pujada no està inclosa en la Pedals de Foc, però val la pena. És un lloc amb gran encant i a primera hora del matí es veu tot molt maco, i molt tranquil que gairebé no hi ha ningú. Després d'estar una bona estona gaudint de la bellesa del lloc i fent fotos, baixo cap a la pensió a esmorzar, tal com havia convingut amb la mestressa.
Veig que al costat de l'estany de Sant Maurici hi ha el Refugi Ernest Mallafré. També hagués estat una bona opció pujar a la tarda per dormir aquí.
Després d'un esmorzar ben guanyat surto cap a Son. El camí es variat, algun tros d'asfalt, pistes i corriols, travessant alguns pobles molt pintorescs.
A Son faig una parada per prendre un cafè i menjar una mica. Hi ha un allotjament que en cas de fer altre combinació de ruta pot ser interessant: Casa Masover.
Segueixo cap a Isil, passant pel Bosc de Gerdar, un gran bosc d'avets, on no està permès anar en bici. Al final del bosc trobem el Refugio del Gerdar.
Segueix asfalt fins a la carretera principal, i el desvio cap a Sorpe, Borén i Isil.
Com els altres dies, aprofito que a Isil hi ha bar-restaurant, per dinar i descansar a la hora més calorosa. Es pot visitar la Casa de l'Ós, però estava tancada.
Segueixo cap a Alós d'Isil per asfalt i després per una pista que puja suaument seguint el curs del riu. Unes pujades més i arribaré a Montgarri, travessant praderes i boscos, amb ramats de vaques i cavalls que pasten lliurement.
El refugi de Montgarri, és acollidor. Després de netejar la bici i la dutxa, surto a fer una volta i visitar la vella església.
S'ha tornat una tarda freda, que fins i tot cal encendre foc. Una mica més tard, els pocs que som compartim taula per gaudir d'un magnific sopar.
Etapa 4 Montgarri - Bagnères de Luchon
Als refugis de muntanya estan acostumats a matinar, així que m'aixeco ben d'hora per aprofitar el dia. Igual que el sopar, l'esmorzar també és bo i abundant.
Veig que la roda està una mica fluixa, i provo a veure si inflant aguanta, però al cap de deu minuts ja torna a estar desinflada. Toca reparar dues punxades.
Superat el contratemps segueixo cap el Pla de Beret. És d'hora i únicament trobo ramats que pasten plàcidament.
El track de la Pedals de Foc em portaria cap a Salardú i avall cap a Vielha, però la meva intenció és enllaçar amb la ruta dels Pedals d'Occitània, que em fa desviar cap a Bagergue, deixant avall Vaqueira i Salardú. Hi ha unes bones panoràmiques de la vall de Vielha.
Uns kilòmetres i arribo a la Borda de la Lana, l'últim lloc on podré prendre un cafè i menjar alguna cosa. Segueix una pujada sense complicacions que entre prats i ramats de vaques em porta per sobre dels 2.000 m. El dia és esplèndid i m'espera una gran baixada, primer per pista fins al Salt del Pish, una cascada que val la pena aturar-se una mica i fer una volta. Desprès una baixada molt ràpida per asfalt fins a Pont D'arròs.
El pastoreig, per sort per la gent de muntanya, ja no és el que era. A la imatge s'observa un pastor dintre del 4x4 conduint un ramat de vaques, amb ajuda del gos.
En realitat portava un track diferent. A la baixada, hi ha un desvio poc o res indicat que porta per pista cap a Vilamòs, i després per carreteres sense trànsit cap Arres de Sus i Bossòst. Com he dit, la baixada és molt ràpida i em vaig passar el desvio. Deixo un waipoint al track per indicar el lloc. (Track Etapa 4)
Ja a Pont D'arròs vaig anar cap a Bosòst pel Camí Ral, que travessa tota la vall. Cal dir que hi ha un moment que es talla el Camí Ral, degut a unes riuades de fa uns anys i tot i que no hi ha cap indicació, cal sortir i fer un kilòmetre per la carretera principal.
A Bosòst cal continuar durant uns quatre kilòmetres per la carretera que porta a Bagnères de Luchon, fins un mirador, on per sort hi ha una pista forestal que puja fins dalt del port El Coll del Portilló. Al contrari del que vaig pensar, la pista va ascendint amb una pendent moderada, i molt mes agradable per la vegetació i que hi ha més ombra.
Baixada per carretera, però cal anar atents, que una mica més avall la deixem per agafar una pista i posteriorment un corriol molt empinat i divertit que em porta gairebé a Sant Mamet.
Bagnères de Luchon, és una petita ciutat amb moltes mansions, hotels i edificis senyorials. Segur que en temps passats havia gaudit d'un gran esplendor. En aquests moments es veu en recessió, amb alguns hotels molt vells i d'altres de tancats. És una ciutat molt fresca, amb jardins, passejos, i edificis bonics que cal dedicar un temps a visitar.
Per passar la nit, hi ha molts llocs. Vaig anar a Gîte Le Lutin, que globalment em va semblar molt recomanable. També vaig veure un hotel molt econòmic, a tenir en compte, just al davant del llac: Hotel du Portillon.
Etapa 5 Bagnères de Luchon - Saint Bertrand de Comminges
La ruta puja dels 650 m. Fins a Borg de Guelh (1.330 m.). Hi ha molts corriols, amb alguns trams de molta pendent que cal fer-los a peu, i l'ascensió es fa lenta, però son boscos i prats macos, igual que alguns pobles que vaig trobant. Un detall que em va cridar l'atenció és que els camins estan cuidats, i molt ben indicats.
A Borg de Guelh, trobo Le Sapin Fleuri, el lloc ideal per esmorzar, ja que més endavant no hi ha res. Pot ser un lloc per passar la nit, doncs el port arriba als 1.850 m. que en cas del mal temps, cal pensar-s'ho.
A partir d'aquí, una mica de carretera i pista amb una pendent sostinguda que es fa bé. La part de dalt emboirada, però per sort no plovia ni feia fred.
Baixant, una mica de pista i un corriol increïble, amb molta inclinació, però tirant la tija avall es baixa bé. Després combinació de pistes, asfalt i corriols.
Ja avall començat a ploure sense gaire intensitat, així que m'he posat l'impermeable i endavant, però cal vigilar molt amb les pedres mullades dels corriols, que rellisquen molt i en alguna ocasió he tingut algun ensurt.
Saint Bertrand de Comminges és un poble medieval amb gran encant, considerat Patrimoni de la Humanitat. Destaca la situació dalt d'un turó i la Catedral de Sainte Marie. Imprescindible preveure un temps per visitar-lo.
Només hi ha dos allotjaments. Els ciclistes que fan la ruta dels Pedal d'Occitània, acostumen a allotjar-se a L'Oppidium (Parlen espanyol, i l'altre és mes car).
L'home que regenta l'hotel Oppidium, està acostumat a rebre ciclistes. Només arribar em va oferir una mànega per netejar la bicicleta, papers de diari per ficar a les sabates mullades, etc. Tant el sopar com l'esmorzar és molt abundant i sempre pregunta si vols menjar més. La qualitat del menú i la presentació ja és una altra cosa.
Etapa 6 Saint Bertrand de Comminges - Juzet d'Izaut
Ha estat plovent des de la tarda del dia anterior. Com que l'etapa d'avui es presentava curta, he esperat a veure si parava, però ja cap el migdia he hagut de sortir plovent.
Primer uns kilòmetres per un carril bici i després una mica de tot. Per sort no ha plogut gaire. L'únic que cal anar molt atent als corriols, tant de pujada, que de seguida es perd tracció i patina la roda, com de baixada, que les pedres i arrels rellisquen molt.
Hi ha un canvi de paisatge. L'alçada està al voltant dels 500 m. i l'activitat que destaca és l'agricultura.
Havia llegit que un final d'etapa era Aspet, però la meva sorpresa ha estat que no he trobat cap allotjament en aquest poble. Una situació compromesa, doncs era una mica tard.
He preguntat en un bar i m'han indicat un hostal a Juzet d'Izaut, a uns 7 km.: Auberge du Cagire.
El lloc està bé, m'han deixat una mànega per netejar la bici, i encara que era una mica tard, he pogut sopar.
Etapa 7 Juzet d'Izaut . Túnel de Vielha (Boca sud)
Última etapa i no plou. Tinc pel davant la primera pujada del dia fins al Col de Menté, per una pista forestal, sense cap complicació.
Dalt trobo la Gîte Auberge La Soulan, el lloc estratègic per esmorzar. Pensant en les peripècies del dia anterior per trobar allotjament, m'adono que aquest lloc hagués estat ideal.
En el temps que trigo a esmorzar, el dia ha quedat tot emboirat i aviat comença a plovisquejar.
Després una gran baixada, on m'assalten un parell de gossos com a lleons, i en el moment de la corba, que havia de frenar..., sort que tot va quedar en un ensurt.
Arribo a Melles, un poble molt bonic, i tranquil.
Una mica més de baixada i ja em trobo a la carretera principal. A partir d'aquí la ruta va combinant el Camí Ral amb algun tram de carretera fins arribar a Vielha. Cal recordar que no han retirat la indicació, però hi ha un tros de Camí Ral, tallat i cal fer un kilòmetre per la carretera.
Hi ha dos rètols, i encara que porta anys tallat, segueix mal indicat.
Gran part del dia ha estat plovisquejant, però poc abans d'arribar a Vielha, comença a ploure fort, i en poca estona quedo xop.
Així de mullat no em va semblar pràctic buscar un transport per passar a l'altre part del túnel. Tenia un track que puja uns kilòmetres per pista, però plovia tant que fins i tot em costava de veure la pantalla del gps, i vaig seguir per la carretera. En arribar al túnel, tal com m'havien dit, vaig trucar al lloc de control, i molt amablement van tancar un carril perquè pogués circular amb seguretat. El Túnel, encara que no ho sembli fa pujada, però almenys no plou.
A la sortida fred i més pluja que semblava el Diluvi Universal. Començava una situació extrema, però sabent que el cotxe estava aprop, vaig aguantar una mica més. Com se sol dir: "Salvat per la campana", en aquest cas, pel cotxe.
Page updated
Google Sites
Report abuse