Gaudí i la natura

Gaudí va ser un gran observador de la vida i la naturalesa on predominaven les 

línies corbes i ondulades. Tenia curiositat per tot el que havia al seu voltant.




Les paràboles, les espirals, les el·lipses o les catenàries que es troben en les formes de les branques i de les fulles dels arbres, en les closques i les extremitats dels animals, són observades per l'arquitecte i representades en els seus arcs, en les seves columnes i en les seves façanes. Gaudí construïa la natura.




La naturalesa era un llibre obert que el va inspirar a fer una obra sorprenent, plena de fantasia i molt original. Les seves estades al Mas de la Calderera de Riudoms el van influir i el resultat va ser una obra relacionada amb la natura; en ella hi trobarem referències a animals, roques,  arbres, elements marins, curvatures dels ossos humans ... és a dir els regnes mineral, animal i vegetal.




La naturalesa proporciona a Gaudí el model a partir del qual dissenya les estructures les originals formes que caracteritzen la seva obra.  


Ell pensava que la naturalesa era sabia, les seves formes tenien una funció i les va 

portar al terreny de la construcció.



Gaudí  va resumir el seu pensament en una sola frase: «Originalitat és tornar a 

l'origen». De manera que és original aquell que, amb els seus mitjans, torna a la 

simplicitat de les primeres solucions. L'origen és la Natura que ofereix meravelloses 

estructures i bellíssimes formes decoratives des dels temps més antics i molts dels 

seus  treballs tenen una evident semblança amb organismes vius.   


                           
 
               Radiolaria                                                Espiell de la Casa Calvet


   
  Diatomea marina                                                            Finestres del claustre de la Sagrada Família


Des del punt de vista geomètric les superfícies corbades en l’espai compostes de 

línies rectes defineixen l'anomenada geometria reglada, que es centra  en quatre 

superfícies diferents: l'helicoide, l'hiperboloide, el conoide i el paraboloide hiperbòlic. 

Gaudí va veure aquestes superfícies a la naturalesa  i les va traslladar a 

l'arquitectura. 


 L’ helicoide és la forma que pren el tronc de l'eucaliptus. Gaudí estudià el 

creixement helicoïdal natural en els vegetals, que consisteix en què les fulles es 

situen en les tiges mitjançant un moviment de rotació.


    

                                                Columnes helicoïdals al Parc Güell

El moviment espiral regeix el creixement de moltes formes vegetals (flors i fruits) i 

animals (closques de mol·luscs). 

L'espìral és una corba que parteix d'un punt anomenat centre, i va progressivament 

allunyant-se a mesura que gira al voltant del punt.


És la millor manera de créixer sense ocupar gaire espai. És molt freqüent en els 

animals quan apareix la contradicció que es necessita una cosa voluminosa o llarga, i 

que alhora no afecti la mobilitat (banyes, cues, llengües, trompes, closques...) i en les 

plantes quan ha de créixer alguna cosa que després s’ha de desplegar. La distribució 

de las pipes en qualsevol gira-sol, les escames d’una pinya, una margarida... ens 

ofereixen un munt d’espirals entrellaçades.                                                                             


              

Una altra forma geomètrica semblant és l'hèlice, un tipus de corba suau en l'espqai 

tridimensional. Exemples d'hèlices són les molles i les baranes de les escales de 

cargol. En la natura   trobem nombrosos fenòmens meteorològics que formen 

hèlices; com ara els remolins,  els tornados, trombes marines, huracans...


Casa Batlló


L’any 1953, els científics Crick i Watson, van descobrir el patró de la cadena d’ADN 

amb forma de doble hèlice. 

També hi han llavors, com la de l’acàcia, que cauen formant una hèlice i que els 

permet desplaçar-se. D’aquesta manera poden explorar un major espai trobant llocs 

favorables per créixer. Les plantes utilitzen també l’hèlice per agafar-se entre sí 

(enfiladisses, lianes...) 

  
         

L’hiperboloide és la forma del fèmur i Gaudí ho va usar en les columnes de la 

Sagrada Família , en la façana de la Casa Batlló...



El conoide és la forma freqüent en les fulles dels arbres, com la fulla de magnòlia. La 

millor representació de conoides és a les escoles de la Sagrada Família.

                                



El paraboloide hiperbòlic és la forma que adopten els tendons entre els dits de la 

mà, i Gaudí ho va aplicar en les voltes de la cripta de l'església de la Colònia Güell. 

És molt similar a la sella de muntar anglesa.


              
                                 


Una de les corves planes més innovadores de Gaudí és l'arc catenariLes selves 

boscoses són plenes de catenàries, és a dir, és la corba que dibuixen les lianes en 

penjar de dos punts. 



Gaudí va utilitzar en molts dels seus arcs les catenàries invertides. La natura també 

utilitza les catenàries invertides per suportar forces de manera més eficient. Un 

exemple el trobem en les closques de les tortugues terrestres.

En trobem a les golfes de la Casa Batlló, a les golfes de la Casa Milà i al col·legi de 

Santa Teresa.

            



“El gran llibre, sempre obert i que cal esforçar-se a llegir, és el de la Naturalesa. 

 Els altres llibres han estat extrets d'aquesta i a més contenen les equivocacions

i les interpretacions dels homes”.

                                                                                                                          

Comments