5a. Centres femenins per barris

5. CENTRES D’ENSENYAMENT FEMENINS CLASSIFICATS PER BARRIS (I)



1) Barceloneta, 2) i 3) Barri Gòtic, 4) Raval, 5) Sant Antoni, 6) Esquerra Eixample, 7) Dreta Eixample, 8 i 9) Sagrada Família, 10) Poble Sec, 11) Montjuïc, 12) Zona Franca, 13) Bordeta, 14) Hostafrancs, 15) Sants, 16) Les Corts, 17) Pedralbes, 18) Sant Gervasi, 19) Sarrià, 20) Vallvidrera, 21) Gràcia, 22) Vallcarca, 23) Guinardó, 24) Horta, 25) Vall d’Hebron, 26) Vilapicina, Turó de la Peira, 27) Guineueta, Roquetes, Verdum, Prosperitat, Trinitat Nova, 28) Canyelles, Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, 29) Sagrera, 30) Congrés, 31) Sant Andreu, 32) Bon Pastor, 33) Trinitat Vella, 34) Fort Pius, 35) Poblenou, 36) Besòs, 37) Clot, 38) Verneda.


(Divisió de Barcelona en barris vigent fins l'any 2006)



5.1 LA CIUTAT ANTIGA: EL BARRI GÒTIC, EL RAVAL I LA BARCELONETA

 

BARRI GÒTIC

 

• Beateri (1522-1803). Plaça de les Beates. Beates Dominiques.

Casa de vida en comunitat. Agrupa diverses dones que viuen compartint una gran devoció cristiana, però sense categoria de monges ni Institut religiós. Per mantenir-se es dediquen a l’ensenyament gratuït de nenes, dirigit més a les labors que als estudis de lletres o números. No està documentat amb exactitud des de quan es varen dedicar a aquesta activitat, però si varen fer-ho des del principi serien la primera comunitat en termes absoluts a la ciutat.

 

• Convent de Nostra Senyora del Roser (1803-1884). Plaça de les Beates, 3. Beates Dominiques - Dominiques de l’Ensenyança.

Continuació de la casa anterior, possiblement al mateix emplaçament. Entre 1798 i 1803 es construí una Església, cosa que suposà aconseguir la categoria de Convent. L’ensenyament ja és present amb absoluta seguretat; prova d’això és la seva pervivència en 1835 gràcies a aquesta activitat, ja que amb una simple vida en comunitat això no era possible. En 1884 es traslladà a un nou edifici a Mallorca, 349 - Roger de Flor, 220 dins la Dreta de l’Eixample.

 

• Convent-Escola de Nostra Senyora de l’Ensenyança (1650-1655). Cucurulla, 6 - Arcs, 5. Companyia de Maria.

Convent de clausura i Escola gratuïta de nenes, tant per internes com externes. Inicialment i per manca d’un espai més adient, es varen allotjar en el Palau Jossà (actual Real Círculo Artístico), on ràpidament varen iniciar les seves tasques docents. L’ensenyament constava únicament d’aquelles tasques pròpies de la dona a la llar i posteriorment es varen afegir l’ensenyança de lectura, escriptura i números.

 

• Ídem (1655-1840; 1845-1875). Avinyó - Call - Baixada de Sant Miquel - Pas de l’Ensenyança. Companyia de Maria.

Trasllat de la casa anterior instal·lant-se al Palau de l’Arquebisbe, edifici molt més gran i pràctic per les seves activitats. Degut a la seva tasca docent varen ser sempre respectades en aquelles èpoques més dures: Guerra de Successió, ocupació napoleònica, Trienni Liberal, Crema de Convents i Exclaustració de 1835 i Desamortització de 1837. Només en l’interval de 1840-45 es varen traslladar forçosament a altres recintes, a instàncies de l’Ajuntament. Retornades en 1845, les Monges varen continuar la seva tasca fins que l’enrunament de l’edifici va obligar-les a traslladar-se a un nou edifici a la Dreta de l’Eixample en 1875. Alumnes: 859 (1836), 400-500 externes (1842).

 

• Ídem (1840-1842). Plaça Sant Pere, 1. Companyia de Maria.

Trasllat de la casa anterior allotjant-se a l’antic Monestir de Sant Pere de les Puelles de Monges Benedictines, que des de l’Exclaustració de 1835 i fins llavors havia servit d’allotjament per famílies de militars pobres i retirats. Al poc temps reiniciaren les tasques docents fins 1842, que l’Ajuntament va decidir convertir-lo en Presó i les Religioses varen ser traslladades de nou a l’antic Monestir de Sant Maties de Monges Jerònimes, al barri del Raval.

 

• Col·legi de Nostra Senyora de Loreto (1845-1865?). Plaça Santa Anna (ara Avinguda Portal de l’Àngel, entre Cucurulla-Archs i Comtal-Santa Anna). Pis. Sagrada Família de Bordeus-Loreto.

Col·legi i Internat de pagament per a noies. 1a ensenyança. Després d’una estància d’unes setmanes a un pis prop de Santa Maria del Mar, sense ensenyament, lloguen un pis a una finca del Marquès de Cerdanyola i ja obren el Col·legi a finals de 1845. No s’ha pogut saber exactament quan es varen traslladar, però és molt probable que ho fessin amb motiu dels enderrocs per la connexió del Portal de l’Àngel i el Passeig de Gràcia cap a 1865.

 

• Ídem (1865?-1880). Plaça Cucurulla. Sagrada Família de Bordeus-Loreto.

Trasllat de la casa anterior.

 

• Ídem (1880-1884). Riera de Sant Joan, 6 Pral. Sagrada Família de Bordeus-Loreto.

Trasllat de la casa anterior, al Palau del Marquès de Sentmenat. Establertes de lloguer. És possible que després de 1884 aquesta casa funcionés més temps, o donés cabuda a alguna activitat congregacional de l’Institut. Posteriorment, el Palau va acollir el Col·legi de les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell des de 1897. En tot cas, l’apertura de la Via Laietana en 1909 va acabar amb l’enderroc d’aquesta finca.

 

• Ídem (1884-1895?). Rambla dels Estudis. Sagrada Família de Bordeus-Loreto.

Trasllat de la casa anterior. Aquesta casa podria tractar-se de la mateixa finca que fa cantonada amb Portaferrissa; per tant es tractaria del mateix emplaçament que ve a continuació. Surt anomenada amb aquesta adreça entre 1884 i 1888.

 

• Ídem (1895?-1924). Portaferrissa, 7-9. Sagrada Família de Bordeus-Loreto.

Trasllat de la casa anterior. Col·legi Externat de pagament, no està clar si es tracta d’una finca contigua a l’anterior o un simple canvi d’adreça. En tot cas, el col·legi apareix localitzat a Portaferrissa clarament des de 1895. Es tracta d’una finca dels Marquesos d’Aitona i Desplà i en aquest cas les Religioses no lloguen un pis sinó tot l’edifici. No consta escola ni places gratuïtes, però les alumnes d’aquest Institut formaven molt sovint congregacions que organitzaven activitats d’ajuda i caritat en altres llocs. Incendiat en 1909, fou reobert en setembre de 1911. En 1924 fou traslladat a Mallorca, 274 dins la Dreta de l’Eixample, seguint la tendència imperant a l’època. Alumnes: 100 (1908).

 

• Escola de Beneficència de la Mare de Déu de la Mercè (1854-1884?). Mercè, 30 - Plaça de Sant Just, 11. Carmelites de la Caritat.

Escola gratuïta per a noies obreres. De 5 a 12 anys.

 

• Ídem (1884?-1896?). Mercè, 16. Carmelites de la Caritat.

Trasllat de la casa anterior.

 

• Ídem (1896?-1922?). Ample, 15. Carmelites de la Caritat.

Trasllat de la casa anterior. Des de 1915 la casa subsisteix, però ja no s’indiquen les religioses ni la finalitat.

Alumnes: 100 (1899); 120 (1910). Religioses: 10 (1899).

 

• Col·legi de Sant Rafael - Asil de Serventes (1857-1993). Lledó, 11. Carmelites de la Caritat.

Col·legi Internat de pagament establert al Palau Mercader, edifici de principis del segle XVIII. Amb algunes places gratuïtes (10 en 1899). Alumnes: 150 (1908); 125 (1910). Amés, també fa d’Asil gratuït de Serventes sense casa. Places: 63 (1899); 65 (1912). També hi han classes dominicals per les mateixes serventes. També fa de Seu Provincial, almenys des de la desaparició de la casa de Ample. Religioses: 30 (1927).

 

• Col·legi de les Germanes Andarió (1857-1858). Avinyó, 23. Escolàpies.

Col·legi familiar, traspassat a les Escolàpies. Internat i Externat. Alumnes: 160.

 

• Col·legi (1858-1867). Avinyó, 20. Escolàpies.

Trasllat de la casa anterior. Es tracta d’un altre Col·legi, portat per Josefa Espinàs des de la seva fundació en 1824 i que a la seva mort fou traspassat a les religioses. Segurament devia de ser de dimensions més espaioses i funcionals.

 

• Col·legi (1867-1873). Pi, 5. Escolàpies.

Trasllat de la casa anterior. Situada a la Casa del Baró de Maldà, que després fou ocupada pel Fomento de la Producción Nacional. En 1873 fou traslladat a la Dreta de l’Eixample, a Aragó 304 i Llúria 64.

 

• Col·legi de l’Infant Jesús (1860-1861). Portal de L’Àngel, 10. Dames Negres.

Col·legi Externat de pagament per a noies. Establertes les monges en 1860, obren l’escola a l’any següent en el mateix lloc. Situada a l’alçada de l’actual Plaça de Pi i Sunyer. En 1861 varen traslladar el Col·legi a una casa de Gràcia.

 

• Ídem (1863-1865). Plaça Santa Anna. Dames Negres.

Després d’un breu trasllat a Gràcia (1861-63), tornen al Barri Gòtic. Però en 1865 es traslladen definitivament a Sant Gervasi (Travessera de Gràcia, 55-65), transformant el Col·legi en Internat.

 

• Asil de noies joves (1861-1865). Portal de l’Àngel, 10. Adoratrius.

Casa-Asil de noies joves per reformar. Establertes de manera provisional, s’allotjaren amb les Dames Negres que havien arribat un any abans. Amb motiu de les obres per connectar el Portal de l’Àngel fins el Passeig de Gràcia, la finca és enderrocada i les religioses es veuen obligades a abandonar la finca.

 

• Ídem (1865-1865). Portaferrissa, 13. Adoratrius.

Trasllat de la casa anterior. Establertes provisionalment a la Casa Malgarola, propietat de la Marquesa de Moya i destacada mecenes de l’Institut, mentre preparaven el trasllat a la casa de Travessera de Gràcia, 1 a la Vila de Gràcia.

 

• Ídem (-1865?-). Pont de la Parra. Adoratrius.

Possible trasllat de la casa anterior. En algunes fonts s’esmenta aquesta adreça, mentre l’Institut no la reconeix i només esmenta la de Portaferrissa. No hi han més dades.

 

• Col·legi de les Germanes Llopart (1862-1863). Bou de la Plassa Nova. Caputxines Divina Pastora.

Primera casa a Barcelona, fent-se càrrec d’un col·legi familiar.

 

• Col·legi Divina Pastora (1863-1865). Sant Pere més Alt, 3. Pis. Caputxines Divina Pastora.

Trasllat de la casa anterior. Es tracta d’un pis, que aviat queda estret i imposa un nou trasllat.

 

• Ídem (1865-1877). Torrent de Jonqueres, 1 - Plaça de Jonqueres (ara Bilbao). Caputxines Divina Pastora.

Trasllat de la casa anterior. Finalment es trasllada definitivament a un edifici nou, a Bailén 38-40 a la Dreta de l’Eixample.

 

• Convent de Montsió (1351-1835; 1846-1868; 1875-1888). Plaça de Santa Anna, 17. Dominiques.

Convent de clausura. Exclaustrades en 1835, fou instal·lat el Liceu de Música fins 1846, en què les monges varen tornar. Novament expulsades en 1868, va funcionar com a Caserna fins el seu retorn en 1875. El mal estat de l’edifici les va obligar a traslladar-se.

 

• Ídem (1888-1947). Rambla de Catalunya, 115 - Rosselló. Dominiques.

Trasllat de la casa anterior fins 1947, en què fou traslladat a Esplugues fins l’actualitat.

 

• Escola del Convent de Montsió (-1863?-). Plaça de Santa Anna, 17. Dominiques.

En 1863 apareix documentada puntualment una Escola particular per a noies en aquest Convent, sense que posteriorment torni a aparèixer cap més senyal i sense més detalls.

 

• Convent de Santa Teresa (1588-1835; 1846-1936). Mare de Déu, 2 - Canuda, 12. Carmelites Descalces.

Convent de clasura. Exclaustrades en 1835, varen retornar en 1846. Després de la Guerra Civil el Convent es va traslladar a Sarrià fins l’actualitat.

 

• Escola del Convent de Santa Teresa (-1863?-). Mare de Déu, 2 - Canuda, 12. Carmelites Descalces.

En 1863 apareix documentada puntualment una Escola particular per a noies en aquest Convent, sense que posteriorment torni a aparèixer cap més senyal i sense més detalls.

 

• Escola Parroquial de Santa Anna (1863-1917). Plaça de Santa Anna, 14. Dames Negres.

Escola Parroquial gratuïta per a noies. Segons dades de l’Institut, en 1863 s’obre una escola que amb seguretat es tracta de l’Escola Parroquial que allà ja subsistia abans. També s’esmenta una escola apart a la mateixa plaça, que segurament degué ser una ampliació d’aquella. Fins 1914 es diuen explícitament a les Dames Negres, però l’escola segueix sortint fins 1922. Alumnes: 49 (1908); 30 (1910).

 

• Reial Monestir de (Sant Antón i) Santa Clara (1233-1713). La Ciutadella. Benedictines.

Fundat en 1233, sense ensenyament. En 1713 fou destruït per culpa de la Guerra de Successió i la construcció de la fortificació de la Ciutadella va impedir que fou reconstruït. Anys després es va traslladar a l’emplaçament següent.

 

• Ídem (1716-1835; 1854-1868; 1872-1936).Comtes, 6-8 (abans 1) - Plaça del Rei, 19. Benedictines.

Trasllat de la casa anterior. Expulsades en 1835, va passar a ser seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Varen tornar en 1854, encara que part de l’edifici va continuar funcionant com amb l’Arxiu. En 1868 les religioses foren desallotjades de nou, retornant definitivament en 1872. Des de llavors el Monestir va fer una vida tranquila fins la Guerra Civil, que fou traslladat a Sant Gervasi i després a Ripollet fins la seva desaparició (1952).

 

• Escola gratuïta del Monestir de (Sant Antón i) Santa Clara (1864?-1868; 1872-1877?). Comtes, 6-8 (abans 1) - Plaça del Rei, 19. Benedictines.

Es parla d’ensenyança gratuïta de nenes en 1864 i 1877, a càrrec de les religioses. Després del desallotjament (1868-72), sembla que al tornar varen reemprendre l’activitat i és imprecisable quan deixaren d’exercir.

 

• Col·legi-Obrador de la Sagrada Família (1866-67). Corríbia, 15 (actualment Avinguda de la Catedral - Tapineria). Filles de la Caritat-Franceses.

Casa fundada específicament per a noies de famílies de bona posició vingudes a menys, a qui se’ls feia impossible costejar un Col·legi de pagament i a la vegada anar a Escoles gratuïtes de beneficència. També comptava amb places gratuïtes per a noies de classe modesta, sense les circumstàncies abans dites. Per manca d’espai degut a les demandes, es varen traslladar a Casp, 75 al barri del Fort Pius.

 

• Residència (1869-1875). Montcada, 25. Filipenses.

A causa de la Revolució de 1868, les Filipenses perden totes les seves possessions a Mataró, casa mare i fundacional fins llavors. L’Institut gairebé es dissol, però la fundadora i dues religioses més decideixen establir-se a Barcelona a la Casa Puig Oriol. Es tracta d’un simple refugi donada la seva situació, sense establir ensenyament. No se sap si varen marxar poc després, o varen esperar a millorar la seva situació per fundar una casa més estable. En tot cas, l’establiment fou provisional i sense cap activitat.

 

• Casa d’Ensenyança (1875-1880). Pont de la Parra, 1. Filipenses.

Probable trasllat de la casa anterior, a una finca que acabaven de deixar lliure les Adoratrius. La comunitat ja s’estableix formada com a tal i incorporant la docència. S’obren classes gratuïtes per a noies del barri de Santa Maria del Mar i classes dominicals per a serventes. En 1880 es traslladaren a la nova Casa Mare de Via Augusta, 75 al municipi de Sant Gervasi.

 

• Casa (1875-1876). Sant Pere Mitjà. Pis. Dominiques de l’Anunciata.

Fundació inicial de l’Institut dins el casc urbà de la ciutat, sense ensenyament. Varen instal·lar-se buscant un local més espaiós per dedicar-se a l’ensenyament.

 

• Casa d’Ensenyança (1876-1876). Comtal. Pis. Dominiques de l’Anunciata.

Trasllat de la casa anterior. Lloc més espaiós, on va obrir classes diürnes i nocturnes. Però al poc temps els locals es quedaren petits i es tornen a traslladar.

 

• Casa d’Ensenyança i Pensionat de Senyores (1876-1884?). Sant Pere més Alt. Pis. Dominiques de l’Anunciata.

Trasllat de la casa anterior. Un gran pis, molt més espaiós, que sí oferia condicions més adequades. Continuen les classes diürnes i nocturnes. Des de 1880 incorporen una Residència de senyores grans. Malgrat el costós lloguer, les religioses aguantaren i només varen marxar a causa del soroll d’una fàbrica situada a la mateixa finca.

 

• Casa d’ensenyança de Dominiques (1884?-1887?). Riera de Sant Joan, 19, 1r. Dominiques de l’Anunciata.

Trasllat de la casa anterior. Augmenta el nombre de senyores acollides, però disminueixen les alumnes. Casa esmentada en 1884 i 1887 en aquesta adreça com a Casa d’Ensenyança de Dominiques, que sembla amb tota seguretat que és aquesta.

 

• Col·legi Santa Catalina de Siena i Asil del Salvador dels Pàrvuls (1887?-1909). Mercaders, 21 1r. Dominiques de l’Anunciata.

Trasllat de la casa anterior al pis d’un antic palau. Continua la seva funció com a Col·legi de pagament per a noies. Des de 1896 fins 1901 funcionà un Asil de noies anomenat “del Salvador dels Pàrvuls”. A causa de l’apertura de la Via Laietana va tenir que traslladar-se. Alumnes: 25 (1902).

 

• Ídem (1909-1936). Trafalgar, 50-52. Dominiques de l’Anunciata.

Trasllat de la casa anterior, llogant diversos pisos de la finca. El Col·legi prsperà i en 1917 inclús va llogar un altre pis de la finca. Amb 1a ensenyança, en 1917 el centre ja tenia 2a ensenyança i inclús de Magisteri. Alumnes: 60 (1908 i 1910). Religioses: 16 (1927).

 

• Col·legi (1877-1884?). Palma de Sant Just, 1 1r. Mercedàries.

Primera fundació de l’Institut al casc urbà de la ciutat, amb religioses provinents de la Casa Mare de Sant Gervasi, encarregant-se del Col·legi d’una mestra laica que el va traspassar. Degut a la manca de mitjans i a la necessitat de trobar locals més amplis degut a la gran demanda, la casa va patir constants moviments posteriors.

 

• Ídem (1884?-1887?). Rosich, 3. Mercedàries.

Trasllat de la casa anterior. Ressenyada en 1884 i 1887.

 

• Ídem (1887?-1895?). Banys Vells / Princesa. Mercedàries.

Trasllat de la casa anterior. En aquest període estigué a dues direccions, sense que se sàpiga quan va ser el trasllat.

 

• Ídem (1895?-1902). Montcada, 1. Mercedàries.

Trasllat de la casa anterior. Ressenyada en 1895 i 1896.

 

• Ídem (1902-1905). Riera de Sant Joan, 20-22. Mercedàries.

Trasllat de la casa anterior. Ressenyat entre 1912 i 1922, segurament podia tenir altres usos.

 

• Ídem (1905-1906). Nova de Sant Francesc. Mercedàries.

Trasllat de la casa anterior. Segons algunes fonts, les Mercedàries passaren directament de Rosich a Cucurulla; per tant, el pas per les anteriors direccions fou molt efímer.

 

• Ídem (1906-1911). Cucurulla, 9. Mercedàries.

Trasllat de la casa anterior.

 

• Col·legi Mare de Déu de la Mercè i Sant Pere Nolasc (1911-1919). Plaça Reial, 12. Mercedàries.

Emplaçament gairebé definitiu. En aquesta etapa ja queda clar que es tracta d’un Col·legi de pagament. Apart, una escola dominical per obreres i serventes regida per ex-alumnes com obra post-escolar. Ensenyança i moralització. Cap a 1920 es trasllada a Provença, 283 a la Dreta de l’Eixample.

 

• Col·legi de la Presentació de la Santíssima Verge (1878-1887?). Carders, 15. Dominiques de la Presentació.

Fundació inicial de la casa d’ensenyament més antiga de l’Institut, de la qual hi han només dues referències en 1884 i 1887 i es va traslladar en data indeterminada.

 

• Ídem (1887?-1895?). Cucurulla, 4. Dominiques de la Presentació.

Trasllat de la casa anterior.

 

• Ídem (1895?). Bellafila, 4 - Palma de Sant Just. Dominiques de la Presentació.

Trasllat de la casa anterior. Col·legi de pagament per a noies, ja establertes en un edifici construït per elles que ha estat definitiu. Esmentat per primera vegada en 1895. 1a ensenyança. Alumnes: 200 (1908). Religioses: 15 (1927).

 

• Secció filial n. 2 de l’Institut “Montserrat” (1967-73). Bellafila, 4. Dominiques de la Presentació.

 

• Casa d’Ensenyança (1878-1879). Grunyí, 5. Carmelites Tereses de Sant Josep.

Trasllat de la casa de Peu de la Creu, 3 del Raval. Al poc temps torna a traslladar-se, ara fora del casc urbà, al Passeig de Sant Joan 209-211 en la Dreta de l’Eixample.

 

• Casa d’ensenyança (1880-1880). Freneria, 14. Teresianes.

Trasllat de la casa inicial de les Teresianes a la ciutat. Ja es varen donar algunes classes, però a molt poques alumnes i sense ser formalitzar-se com a Col·legi. Va desaparèixer al tralladar-se tota la comunitat a la casa de Travessera de Gràcia, 260.

 

• Col·legi de Jesús-Maria (1881-1884?). Canuda. Jesús-Maria.

Col·legi Externat de pagament. Aquesta casa d’ensenyament té el seu origen en un Col·legi privat anterior, portat per una senyoreta anomenada Loreta Feliu. Quan aquesta va ingressar dintre de l’Institut, el Col·legi es va incorporar automàticament a la xarxa docent de les religioses. Aviat es va traslladar.

 

• Ídem (1884?-1887?). Sant Pere més Baix, 35. Jesús-Maria.

Trasllat de la casa anterior. Entre 1884 i 1887 apareix ressenyada aquesta casa d’ensenyança.

 

• Ídem (1887?-1890). Riera de Sant Joan. Jesús-Maria.

Trasllat de la casa anterior. Va durar molt poc, ja que mentre es construïa el nou edifici a Casp 50-52, dins la Dreta de l’Eixample.

 

• Col·legi del Sagrat Cor (1881-1894). Mercaders, 36 pral. Filipenses.

Col·legi i Residència de noies. La primera fundació realitzada tenint com a centre neuràlgic a Sant Gervasi.

 

• Col·legi de Jonqueres (1882-1895?). Arc de Jonqueres, 1 - Riera de Sant Joan, 45. Teresianes.

Col·legi Externat de pagament per a noies. 1a ensenyança. Pertanyent a la germana d’un sacerdot amic de l’Institut, que el cedeix gratuïtament. Posteriorment la mateixa finca podria haver sigut de les Germanes de la Sagrada Família de Natzaret, però és només una hipòtesi.

 

• Ídem (1895?-1902). Riera de Sant Joan, 22 1r. Teresianes.

Trasllat de la casa anterior, molt a prop de la vella finca: gairebé enfront. És segur que va estar en aquest lloc, però no hi han més detalls.

 

• Col·legi Teresià de Jesús, Maria i Josep (1902-1921). Bilbao, 199 (ara Via Laietana, entre Comtal i Fontanella). Teresianes.

Trasllat de la casa anterior. Ara ja té nom específic. Alumnes: 100 (1908); 155 (1910). Religiosas: 12 (1927).

 

• Casa de Beneficència (1883-1884). Comtal. Carmelites Missioneres.

Dedicada a la vetlla i atenció de malalts. Per motius de supervivència,va derivar en la casa següent.

 

• Casa d’Ensenyança i Beneficència (1884-1895?). Abaixadors, 2. Carmelites Missioneres.

Fusió de les cases obertes en 1883 en els carrers Ferlandina, en el Raval (dedicada a l’ensenyament) i Comtal (dedicada a l’assistència sanitària), donant com a resultat una casa única d’ensenyament i de vetlla de malalts d’acord amb l’esperit de l’Institut.

 

• Casa de Beneficència (1895?-1896?). Basea, 31. Carmelites Missioneres.

Possible trasllat de la casa anterior, a una antiga casa senyorial del segle XVI dita Can Serrallonga. Apareix referida en 1895 i 1896 com a Casa de Beneficència a càrrec de les Carmelitas Terciarias Descalzas, el nom habitual que rebien llavors aquestes religioses i difícilment podria tractar-se d’un altre Institut de Carmelites. Ni el mateix Institut l’esmenta; per tant, va ser un emplaçament brevíssim. La finca va desaparèixer cap a 1909 amb l’obertura de la Via Laietana i es trobava a l’alçada dels números 11-12; però en tot cas, cap a 1900 ja es va produir el trasllat a l’establiment següent.

 

• Escola de Beneficència de Santa Maria del Mar (1896?-1975). Banys Vells, 9 1r (abans 3). Carmelites Missioneres.

Trasllat de la casa anterior. Esmentada des de 1901. Més tard apareix com a Escola Parroquial gratuïta de noies, adscrita a les escoles parroquials de Santa Maria del Mar. Alumnes: 60 (1908); 65 (1910). Religioses: 10 (1901).

 

• Casa d’Ensenyança (1884?-1885). Gignàs, 41. Filipenses.

Una de les moltes fundacions de les religioses de petites dimensons i escassos mitjans, de la qual no hi ha més constància que la seva existència en un moment concret.

 

• Escoles Parroquials Puríssima Concepció. Plaça de Santa Anna, 14 / Parròquia de Santa Anna. Sagrada Família de Natzaret.

Escoles parroquials de nois i noies, atribuïdes amb més fiabilitat a les Dames Negres. És possible que passés a Elles, mentre les Dames Negres tindrien una casa propera; pero no està comprovat. En tot cas, les Escoles Parroquials varen desaparèixer en 1917.

 

• Col·legi de Sant Josep (1884-1906).Santa Anna, 10. Pis. Sagrada Família de Natzaret.

Oberta com a simple comunitat, en 1886 adquireixen un altre pis de la finca i obren una Residència de senyores; i poc més tard comencen les classes de 1a ensenyança per a noies externes. En 1898 es tanca la Residència, deixant la casa únicament com a Col·legi.

 

• Ídem (1908-1914). Arc de Jonqueres, 8 1r (ara Via Laietana, 52-54). Sagrada Família de Natzaret.

Després d’una breu estància a Girona, 64 a la Dreta de l’Eixample la casa torna al Barri Gòtic. Col·legi de pagament per a noies. Un Col·legi ja és esmentat en 1902 sense les religioses i aquestes només apareixen mencionades explícitament des de 1908. Va sobreviure a l’apertura de la Via Laietana. Alumnes: 15 (1908); 18 (1910).

 

• Ídem (1914-1986). Josep Anselm Clavé, 27 - Nou de Sant Francesc, 16. Sagrada Família de Natzaret.

Trasllat de la casa anterior. Ensenyança elemental. Després fou reconvertit en Parvulari. Religioses: 14 (1927).

 

• Col·legi pel Servei Domèstic (1888-1890). Comtal, 35 2n. RR. del Servei Domèstic.

Primer emplaçament a la ciutat, de lloguer. Ja està documentat l’ensenyament per serventes. Varen ser desallotjades i tota la finca va ser llogada als Germans de La Salle on establiren el Col·legi Comtal.

 

• Ídem (1890-96). Comtal, 9 2n. RR. del Servei Domèstic.

Trasllat de la casa anterior, igualment de lloguer. Però més petit, donada la seva precarietat i la precipitació amb la que varen tenir que marxar de l’emplaçament anterior. Posteriorment s’emplaçaren a Mallorca, 393-397 a la Dreta de l’Eixample.

 

• Asil-Cuna del Nen Jesús (1889-1903). Riera de Sant Joan, 22 Pral. Franciscanes dels Sagrats Cors.

Casa fundada per una Junta de Senyores de la Tercera Orde Franciscana en 1887, ara passa a dependre de les religioses i s’atenen tant nens i nenes com nadons. En canvi, desapareixen les notícies referents al Taller de noies obreres. També hi han classes nocturnes i dominicals per a noies i obreres. Atesos: 200 (1895); 314 (1901). Alumnes: 126 (1901). Religioses: 15 (1901).

 

• Ídem (1903-1908). Montcada, 25. Franciscanes dels Sagrats Cors.

Trasllat de la casa anterior, causat per la manca d’espai. El trasllat és més ampli però provisional, mentre es prepara la casa següent.

 

• Ídem - Guarderia-Cuna i Escoles del Nen Jesús (1908). Montcada, 18. Franciscanes dels Sagrats Cors.

Trasllat de la casa anterior a una gran casa, àmplia i acondicionada. No hi han notícies respecte als successos de la Setmana Tràgica. Continuen les mateixes activitats, amb l’afegit d’algunes noies internes. Acollits: 330 (1910); 290 nens i 40 nadons (1921). Religioses: 9 (1914); 10 (1927).

 

• Escoles Catòliques del Sagrat Cor i Maria Immaculada (1892-1893). Portal Nou, 31. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Escola gratuïta de noies. Escoles dominicals fundades pel un sacerdot de la Parròquia de Sant Pere de les Puelles i que des del principi foren regides per Filles de la Caritat provinents de l’obrador d’Arc de Sant Agustí, 8 en el Raval. Des dels 3 anys. En principi les escoles es situen a la mateixa parròquia, mentre aquesta casa només feia de residència. Però degut a la demanda rebuda varen tenir que traslladar-se a un altre lloc, que a més de residència servía d’Escola. Aquesta casa fa només de residència, ja que les religioses també anaven a altres barris a fer altres activitats educatives.

 

• Ídem (1893-1895). Sant Pere més Baix, 26. Pis. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Trasllat de la casa anterior. Poc després es traslladaren al número 7 del mateix carrer i el pis va ser ocupat per les Filipenses.

 

• Ídem (1895-1911). Sant Pere més Baix, 55 1r. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Trasllat de la casa anterior. Ara també hi ha ensenyament en aquesta casa. Ensenyança de pàrvuls mixta; elemental i 1a ensenyança per a noies. Alumnes (1899): 135 pàrvuls mixtes (3-7 anys), 90 noies diürnes (7-15) i 160 joves nocturnes (des de 11). 385 en total. Amés, 200 dominicals (des de 7). En 1908, 300 en total. Religioses: 9 (1899). al Fort Pius (Girona, 35), o Poblenou (Badajoz, 34-38).

 

• Ídem (1911-1918). Sant Pere més Baix, 7. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Trasllat de la casa anterior. Alumnes: 270 (1908); 260 (1910). En 1914 havien 110 pàrvules, 100 d’elemental, 60 joves i 125 dominicals. Religioses: 8 (1914). En 1918 es varen traslladar fora del barri, a un edifici de Provença, 193 situat en l’Esquerra de l’Eixample.

 

• Col·legi de Nostra Senyora de Lourdes (1892-1907). Fontanella, 34 1r (abans 18). Filipenses.

1a ensenyança de noies. Amb 3 alules, va ser en el seu moment el Col·legi més gran de les religioses apart del de Sant Gervasi.

 

• Residència del Sagrat Cor de Jesús (1893-1936). Sant Pere més Baix, 26. Filipenses.

Residència de noies i senyores grans. Varen ocupar una casa de les Filles de la Caritat. Referida com a escola des de 1895 fins a 1919 aproximadament com a Col·legi, en realitat només feia de Residència. Des de 1919 apareix referida com a Casa d’Exercicis i Pupilatge.

 

• Ídem (1939-1952). Roger de Llúria, 102. Dreta Eixample.

Trasllat de la casa anterior, com a resultat de la Guerra. Va continuar amb les mateixes finalitats.

 

• Col·legi Sagrada Família (1894-1897). Escudillers, 19 Pral. Sagrada Família d’Urgell.

Trasllat de la casa fundada un any abans en Salvà, 32 al barri del Poble Sec. Col·legi de pagament per a noies. 1a ensenyança. Degut a la precipitació del trasllat, els locals eren bastant petits i inapropiats. Establertes de lloguer. Alumnes: 3 (1894).

 

• Ídem (1897-1909). Riera de Sant Joan, 6 Pral. Sagrada Família d’Urgell.

Trasllat de la casa anterior, al Palau del Marquès de Sentmenat. Establertes de lloguer. Anteriorment el Palau també havia acollit el Col·legi de les Religioses de Loreto (1880-84). Alumnes: 5 (1897).

 

• Ídem (1909-1932; 1939). Avinyó, 20. Sagrada Família d’Urgell.

Trasllat de la casa anterior a una propietat de la família del banquer Manuel Girona. Inicialment establertes de lloguer, en 1921 es va comprar tota la casa. Des de 1919 s’incorporà una Residència de noies i en 1924 la Seu Provincial de l’Institut. Alumnes: 140 (1909). Religioses: 19 (1927).

 

• Ídem - Colegio Barcelonés (1932-1936). Portaferrissa, 22. Sagrada Família d’Urgell.

Trasllat de la casa anterior. A causa de la secularització forçosa amb la República, les religioses es veuen obligades a establir el seu Col·legi en un nou emplaçament, canviant-li el nom i acatant totes les formalitats pertinents (laicització aparent, abscència d’hàbit, etc). Desapareix amb la Guerra.

 

• Casa (1894-1895). Duran i Bas (abans Gobernador). Oblates.

Emplaçament inicial de les religioses a la ciutat, molt petit. És molt probable que ja comencessin les seves activitats, però no està comprovat.

 

• Asil (1895-1895). Basea, 31. Oblates.

Trasllat de la casa anterior. Finca amb jardí de lloguer, on sí es va poder obrir-se un Asil per a noies. Degut a la precarietat i la poca tranquilitat del lloc, varen decidir marxar i la finca va passar a les Carmelites Missioneres, que varen obrir una casa de Beneficència. En tot cas, la finca va desaparèixer amb l’apertura de la Via Laietana, corresponent-se aproximadament amb l’alçada dels números 11-12 d’aquest carrer i es varen traslladar al Carrer Bellesguard de Sant Gervasi.

 

• Tallers i Residència (1894?-1899?). Montcada, 10. Trinitàries.

Escola tècnica gratuïta per a noies internes i externes. Alumnes: 60 (1898?). Va fondre’s amb la casa de Casp, a la Dreta de l’Eixample.

 

• Escoles del Centro Católico de Nuestra Señora de Montserrat de San Pedro Apóstol (1895-1901?).Trafalgar, 40 1r. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Secció escolar del Centre, posada a càrrec de les Religioses. Escola de nois. De 5 a 12 anys. diürna. Elemental. Alumnes: 100 (1901). Religioses: 2 (1901). Després de 1901 no torna a aparèixer.

 

• Col·legi Puríssim Cor de Maria (1895-1897). Montcada, 18. Pis. MM. Cor de Maria.

Col·legi de pagament per a noies. 1a ensenyança. De 3 a 15 anys. Degut a la petitesa del pis, condicions higièniques i soroll es va decidir traslladar els locals. Alumnes: 20 (1895).

 

• Ídem (1897-1970). Sant Pere més Alt, 27 1r. MM. Cor de Maria.

Trasllat de la casa anterior a la finca de la Marquesa de Moragas, llogant un dels seus pisos. Posteriorment ocuparan un altre pis com a residència de les religioses. Alumnes: 100 de pagament, amb 10 gratuïtes (1900). Quota del 10%: una gratuïta per cada deu.

 

• Col·legi Filles del Sagrat Cor de Maria (1897-1915). Hèrcules, 3. MM. Cor de Maria.

Col·legi de pagament. De 3 a 15 anys. Igualment, 10% de gratuïtat. Documentada amb seguretat fins 1914 encara surt esmentada en 1920 i 1922, però sembla que ja es va traslladar abans a Diputació, 280 a la Dreta de l’Eixample.

 

• Col·legi de la Puríssima Concepció - Escoles del Montepío de Santa Madrona para obreras (1900-1977). Montcada, 19. Franciscanes Missioneres.

Escola dominical per a noies establerta en el Palau Meca, construït en el segle XVIII. Amb 1a ensenyança, les religioses se’n encarregaven de la secció escolar d’aquest centre obrer. Actualment s’hi troba el Museu Picasso. Alumnes: 40 (1908); 47 (1910). Religioses: 8 (1927).

 

• Col·legi Sagrada Família (1902?-1920?). Claveguera, 26. Sagrada Família d’Urgell.

No és segur que pertanyés a les Religioses, malgrat el nom de l’escola. 1a ensenyança.

 

• Escola d’Obrers (1905-1907?). Passeig de Pujades, 4. Dames Catequistes.

Escola d’obrers adults. Alumnes: 400-450. Probablement es va traslladar a les instal·lacions del Centre Catòlic Obrer del Poblenou, al Passatge Venero, 4.

 

• Escola (1902?-1907). Basea, 15 (ara Sots-tinent Navarro - Plaça Emili Vilanova). Filles de la Caritat-Franceses.

Escola de nens. Només sostinguda per Yetano. Destruïda per l’obertura de la Via Laietana, possiblement es va traslladar a l’adreça següent.

 

• Escola de la Immaculada (1907-1914?). Correu Vell, 6 pral. Filles de la Caritat.

Escola gratuïta de noies. Diürna. Fundada en 1907, la participació de les Religioses apareix només en 1914 però és possible que es tracti de la casa anterior. Alumnes: 50 (1910); 70 (1914). Religioses: 3 (1914). Des de 1914 tampoc hi han més referències a l’escola.

 

• Col·legi (1924-1936). Arcs, 5. Teresianes.

Casa documentada tan sols pel propi Institut, sense més referències. Segurament obert per suplir la demanda del Col·legi de Bilbao, 199, tancat en 1921.

 

• Pupilaje para obreras (1931-1932?). Avinyó, 7 bis-15. Serventes del Sagrat Cor.

Casa d’acolliment per a joves obreres, també oberta amb raó de la proclamació de la República i acollir a les religioses de les altres comunitats de l’Institut si n’hagués calgut. Al poc temps, per manca d’espai fou clausurada. En tot cas, no va haver cap tipus d’ensenyament.

 

• Centre de l’arc del Triomf per Obrers (1940-1945). Passeig Lluís Companys, 18 (abans Salón de Víctor Pradera). Dames Catequistes.

Establert a instal·lacions del Grup Escolar Pere Vila (1940-42), albergant classes per obrers i obreres del Parque?. Posteriorment passa a Arc del Triomf? i es va vincular amb el centre de Roger de Flor, 291 a Gràcia: les dones varen passar allà, mentre els homes continuaven aquí. Posteriorment, per manca d’espai els homes també varen ser traslladats a Gràcia i aquest centre fou clausurat. Obrers: 300; Obreres: 400 (1942).

 

• Institut Social per a la Dona (1951-1959). Capellans, 2. Xaverianes.

Ensenyament d’arts i oficis per joves obreres.

 

• Ídem - Escola Tècnica-Professional Xavier (1959). Francesc Cambó, 12 2n (abans Avinguda de la Catedral). Xaverianes.

Trasllat de la casa anterior, que cap a 1999 va canviar el seu nom per l’actual. Ensenyament de Formació Professional.

 

• Secció Filial n. 2 de l’Institut Femení “Infanta Isabel de Aragón” (1971?-74). Francesc Cambó, 12. Xaverianes.

Breu docència de 2a ensenyança.

 

• Escola annexa a l’Escola Parroquial de Sant Sever (1969-1984). Sant Sever, 12. Auxiliars Parroquials.

Escola de Pàrvuls i escolans. Conveni amb l’Escola de l’Església del mateix nom, on les religioses col·laboraven.

 

• Llar Infantil. Casa de Família (1977). Trafalgar, 32 pral. Jesús-Maria.

Casa d’acollida de noies orfes o amb diversos problemes familiars. No passen de ser unes 10 ingressades. Ensenyament elemental i professional, però l’objectiu principal és l’acolliment.

 

- Anàlisi

El Barri Gòtic és la primera zona de la ciutat en ser atesa per les comunitats femenines de vida religiosa, pel fet obvi de ser el primer nucli urbà nascut de la ciutat actual; apart, els nuclis urbans posteriorment absorbits tenien molt poca importància. Per tant, durant segles ha tingut un pes demogràfic evident.

 

L’establiment de comunitats femenines al primitiu casc urbà es va donar des del segle X. Totes tenien el seu equivalent masculí en els diferents ordes monàstics i mendicants, que en la seva vessant femenina (i fos quina fos la finalitat específica de l’orde masculina) sempre es convertien en cases de vida contemplativa i clausura total. Les primeres en arribar varen ser l’Orde monàstic de les Benedictines (945-1936), amb gran anticipació respecte a la resta.

Posteriorment va arribar fonamentalment la branca femenina dels principals Ordes Mendicants de l’època, tots ja presents a la ciutat en la seva categoria masculina: Clarisses (1233-1513), Mercedàries (1261-1835), Agustines (1372-1877), Dominiques (1549-1888) i Carmelites Descalces (1588-1936). Totes es varen dedicar a l’ensenyament, de manera molt puntual i breu; excepte les Clarisses, que només ho varen fer al Raval i de manera més continuada. I les Mercedàries, que varen desaparèixer molt abans per culpa de l’Exclaustració, al tenir una vida molt lligada als Mercedaris.

Apart dels Ordes mendicants, també varen arribar altre tipus de comunitats: l’Orde militar de les Comendadores de Santiago (1269-1808), que foren les úniques que varen arribar sense l’Orde masculina a la ciutat; l’Orde Hospitaler de les Santjoanistes (1699-1880), que varen substituir als homes al arribar; i les Canongesses Regulars de Letran (1362-1593), únic cas de canongia femenina a la ciutat. Excepte les Santjoanistes, cap d’elles es va dedicar mai a l’ensenyament.

La majoria d’aquestes comunitats es varen traslladar a altres barris durant els segles XIX i XX buscant millor ubicació i per tant continuen presents a la ciutat.

 

Fins al segle XVI, les comunitats femenines havien escollit per majoria el Barri Gòtic per establir-s’hi. Des del segle XVII aquest flux desapareix degut a la manca d’espai al perímetre emmurallat de la ciutat, sent el Raval on s’ubicaren les noves arribades, o on es fundaven els nous convents d’ordes ja presents. D’aquesta manera, als segles XVII i XVIII gairebé no varen néixer convents nous al Barri Gòtic.

 

L’ensenyament a la ciutat sorgeix amb la fórmula dels Beateris; concretament, amb l’Escola de les Beates Dominiques (1522-1884). Aquesta fou la primera casa d’ensenyament al Barri Gòtic a càrrec d’una comunitat de vida religiosa i, per extensió, de tota la ciutat. Fou l’única existent durant més d’un segle, fins que va arribar a la ciutat la Companyia de Maria, fundant una Escola gratuïta de noies (1650-1875). Amés de ser el primer Orde en dedicar-se a l’educació a la ciutat, ho va fer com a activitat exclusiva i compatible amb la clausura. La seva escola era de grans dimensions en l’època, permetent així un major camp d’acció, amb el conseqüent benefici per a la ciutat. Durant gairebé dos segles aquestes foren les úniques cases d’ensenyament presents a la ciutat, que varen ser molt duradores, sobrevivint a tot tipus d’esdeveniments polítics i socials: Guerres Napoleòniques, Trienni Liberal, la crema de convents i Exclaustració, successos que per a la resta d’ordes varen ser funestos.

 

Fins al primer terç del segle XIX, gairebé totes les comunitats femenines del Barri Gòtic eren ordes únicament contemplatives i on l’activitat educativa no tenia raó de ser. El Beateri Dominicà i la Companyia de Maria eren l’excepció. La Desamortització no va afectar a les comunitats femenines; però sí l’Exclaustració del mateix any, feta amb un criteri pragmàtic i que volia mantenir aquells convents amb alguna utilitat per la ciutat. Així, les dues escoles varen ser les úniques cases del barri que no varen ser eliminades, gràcies a la seva tasca jutjada com a útil per l’autoritat municipal i l’oferta educativa es va mantenir. Només en un breu període la Companyia de Maria va abandonar la zona (1842-45), traslladant-se al Raval de manera forçosa; però poc després varen retornar.

 

Des de 1845 començà una nova etapa a la ciutat i al Barri Gòtic, caracteritzada per una actitud molt més permissiva amb la presència de comunitats femenines a la ciutat. Per una banda, els antics ordes femenins varen començar a retornar a la ciutat i la majoria va aconseguir recuperar els seus antics convents. Entre 1845 i 1846 la gran majoria d’ordes exclaustrats es referen i inicialment es va reprendre l’estatus quo precedent. Per altra banda, també comencen a arribar des de 1845 comunitats noves; però no es tractava d’ordes contemplatives, sinó de congregacions amb finalitats més actives com l’ensenyança. Des de llavors comença a canviar la situació: de les dues comunitats dedicades a l’ensenyament en 1844 a 10 en 1865. En gran part és la seva finalitat única, si no primordial o combinada amb activitats. En menys de 20 anys arriben tres vegades més comunitats dedicades a l’ensenyança que en els dos segles anteriors:

- Les Religioses de Loreto, amb un Col·legi Externat (1845), que temporalment també fou Internat. Molt més tard es va traslladar a la Dreta de l’Eixample.

- Les Carmelites de la Caritat, amb una Escola gratuïta (1854).

- Les Escolàpies, amb un Col·legi en un pis (1856), després traslladat a la Dreta de l’Eixample.

- Les Carmelites de la Caritat, amb un Col·legi (1857-1993).

- Les Dames Negres, amb un Col·legi (1860-61 i 1863-65) en dues etapes, traslladat momentàniament a Gràcia i després definitivament a la Dreta de l’Eixample.

- Les Adoratrius, amb un Correccional de noies joves (1861), després traslladat a Gràcia i finalment a l’Esquerra de l’Eixample.

- Les Caputxines de la Divina Pastora, amb un Col·legi (1862), després traslladat a la Dreta de l’Eixample.

- Les Dames Negres, amb una Escola Parroquial (1863-1917).

La majoria centraven la seva oferta (i supervivència) en l’ensenyança de pagament. La seva arribada va ser pràcticament sempre molt precària, ubicant-se en pisos i sovint havien de canviar d’emplaçament. Amés, la seva consolidació definitiva no es va donar al barri, sinó posteriorment al Eixample.

En 1863 apareixen documentades diverses escoles gratuïtes per a noies, ubicades en convents dels antics ordes femenins per tota la ciutat. En el cas del Barri Gòtic, varen néixer dues als convents de les Dominiques i les Carmelites Descalces, dedicats fins llavors únicament a la vida de clausura. Tot indica que varen tenir un impuls prou escàs, ja que no tornen a ser esmentades mai més. També se’n parla d’una altra escola gratuïta oberta al Convent de les Benedictines cap a 1864, però en aquest cas la seva activitat va tenir continuïtat i s’esmentà esporàdicament fins 1877.

 

Entre 1865 i 1875 es produeix un estancament, segurament produït per la inestabilitat política i social del moment. Pràcticament no arriben comunitats noves, ni fan fundacions les ja existents. En aquesta època només arriben dues comunitats, però sense cap impacte:

- Les Filles de la Caritat, amb un Col·legi-Obrador (1866-67) traslladat al Fort Pius poc després.

- Les Filipenses (1869), però sense cap activitat docent fins 1875.

En canvi, s’inicia un procés per part de les comunitats arribades fins el moment, que abandonen la zona per traslladar-se a la Dreta de l’Eixample: Dames Negres (1867), Escolàpies (1873), Companyia de Maria (1875) i Divina Pastora (1877). Per la seva diferent tasca, les Adoratrius varen seguir un camí diferent: primer varen marxar a Gràcia (1865) i després a l’Esquerra de l’Eixample (1875). És a dir, de les comunitats arribades des de 1845 al Barri Gòtic, tan sols es varen mantenir les Religioses de Loreto (que es varen traslladar molt més tard, en 1924) i les Carmelites de la Caritat (que mai es varen traslladar fins desaparèixer). Després d’uns primers anys en què Gràcia semblava el destí preferit, és indubtable l’atracció que oferia el nou Eixample, més espaiós, salubre i barat. També mostra el ràpid grau d’acceptació que totes aquestes comunitats ensenyants havien arribat a aconseguir en poc temps, arreplegant els recursos suficients per poder construir edificis nous i propis (excepte les Dames Negres, que es varen mudar massa prematurament i només s’allotjaren en un pis). Aquest procés es troba a cavall de l’època inestable del Sexenni Democràtic i els primers anys de la Restauració; però es situa clarament dintre de la primera etapa, ja que va ser aquesta situació la que va decidir a les comunitats a buscar un emplaçament més tranquil i malgrat que en la meitat de casos es va culminar ja fora d’aquest període.

En uns casos deixen el barri del tot i en altres funden escoles gratuïtes que romanen a la zona, mentre els col·legis marxen. Se segueix satisfent la demanda de les capes mitges i altes pròpies del barri a la vegada que es comença a atendre a les més modestes. Però es comença a confirmar una segregació tant en locals com en zones geogràfiques diferents.

 

Des de 1875 fins 1885 es torna a viure una etapa de plena expansió, concentrada en els Col·legis de pagament. Amb l’estabilització de la vida política del país arriba una nova onada d’ Instituts que compensen la “fuga” de cases a l’Eixample:

- Les Filipenses, amb una Escola (1875-80), després traslladada a Sant Gervasi.

- Les Dominiques de l’Anunciata, amb un Col·legi (1876-1936).

- Les Mercedàries, amb un Col·legi (1877-1919), després traslladat a la Dreta de l’Eixample.

- Les Dominiques de la Presentació, amb un Col·legi (1878).

- Les Carmelites Tereses, amb una Escola gratuïta (1878-79), molt breu, al poc temps traslladada a la Dreta de l’Eixample i definitivament Gràcia.

- Les Religioses de Jesús-Maria, amb un Col·legi (1881-90), després traslladat a la Dreta de l’Eixample.

- Les Filipenses, amb un Col·legi (1881-94).

- Les Teresianes, amb un Col·legi (1882-1921), després d’una breu presència en 1880.

- Les Carmelites Missioneres, amb una Escola gratuïta (1883-1975).

- Les Filipenses, amb una Escola (1884?-85), desapareguda al poc temps.

- Les Religioses de la Sagrada Família de Natzaret, amb un Col·legi (1884-1986).

- Les Religioses del Servei Domèstic, amb una Escola gratuïta per serventes (1888-96), després traslladada a la Dreta de l’Eixample.

- Les Franciscanes Sagrats Cors, amb una Guarderia-Escola (1889).

- Les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuïta (1892-1918), traslladada posteriorment a l’Esquerra de l’Eixample.

- Les Filipenses, amb un Col·legi (1892-1907).

- Les Religioses de la Sagrada Família d’Urgell, amb un Col·legi (1894) vingut del Poble Sec.

- Les Trinitàries, amb una Escola-Taller (1894?-1899?).

- Les Oblates, amb un Correccional de noies joves (1894-95), poc després traslladat a Sant Gervasi.

- Les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuïta (1895-1901?).

- Les Missioneres del Cor de Maria, amb un Col·legi (1895-1970) i un altre Col·legi (1897-1915) traslladat a la Dreta de l’Eixample.

- Les Franciscanes Missioneres, amb un Col·legi (1900-77).

Similarment a la primera onada (1845-65), aquestes comunitats funden les seves cases en precàries condicions que pateixen continus trasllats. La majoria va optar per ubicar-se dintre del barri. En aquesta etapa, el trasllat a altres barris de la ciutat va ser menor, però més repartit: les Filipenses (1880) i les Oblates (1895) varen anar a parar a Sant Gervasi (1880); i Jesús-Maria (1890), a la Dreta de l’Eixample. També ho va fer l’antic Beateri de les Beates Dominiques (1884), a la Dreta. Això indicaria que l’ensenyança de les capes més altes d’aquells barris estava momentàniament prou coberta. Per altra banda, aquestes comunitats ja no són nouvingudes a la ciutat, ja que la casa oberta al barri no és la primera que s’obre a la ciutat, demostrant que aquesta zona ha deixat de ser l’objectiu principal de les comunitats. I algunes de les cases varen tenir curta vida, fet que abans no passava.

En aquesta època el Barri Gòtic va viure una expansió enorme i de les de 8 cases existents en 1875 es va passar a 19 en 1900. Però qualitativament ja havia perdut el lloc de privilegi per fundar les millors cases d’ensenyança, en favor d’altres barris: la Dreta de l’Eixample acollia els externats i Sarrià i Sant Gervasi els Internats. El trasllat cap a aquests barris no va ser aclaparador, ja que moltes de les cases varen preferir quedar-se al barri; però el Barri Gòtic continuava sent lloc de pas per bastir-hi col·legis, mentre creixien les cases dedicades a l’ensenyament gratuït pels sectors més modestos de la zona. Com una obra accessòria i assistencial apareixen escoles gratuïtes dependents dels Instituts o d’alguna parròquia o patronat i en ocasions a mode d’obra post-escolar per a l’alumnat de pagament: caritat amb els pobres. Aquestes fundacions són absolutament heterogènies en els seus plantejaments i venen d’altres zones de la ciutat. El Barri Gòtic ja és un destí secundari, amb poca demanda per cobrir.

 

Des de 1900 fins 1915 les implantacions al barri varen ser molt escasses, caracteritzades per ser escoles gratuïtes i fetes per comunitats ja presents a la ciutat:

- Les Dames Catequistes, amb una Escola d’obrers (1905-07)

- Les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuïta (1907-14?).

Per tant, en 15 anys tan sols varen haver dues cases noves i que a més varen desaparèixer als pocs anys, senyal d’un total estancament.

Després d’arribar-se a un punt àlgid amb 20 cases obertes en 1905, des de la Setmana Tràgica el barri pràcticament no rep fundacions. Es dona una estabilització entorn a 17 cases i no hi ha gairebé cap fundació nova. Les que es produeixen són bàsicament Escoles gratuïtes, tant parroquials com de patronat, un tipus d’ensenyament que es vertebra i estructura principalment en aquesta època. Així, pot dir-se que ara està present tot tipus d’ensenyança. Tots els sectors socials estan atesos i a la vegada segregats. La Setmana Tràgica no va modificar el panorama per res: malgrat l’incendi d’algunes escoles no va desaparèixer ni una sola casa.

 

Des de 1915 s’entra en una etapa de decadència, amb un continu decreixement de cases. Ja no hi havien cases noves, ni arribaven comunitats noves: des de 1895 això no es produïa. Únicament es funda un Col·legi, a càrrec de les Teresianes (1924-36) i que en realitat venia a substituir el col·legi desaparegut el 1921. En canvi, les desaparicions eren constants: l’Escola Parroquial de les Dames Negres (1917) i l’Escola gratuïta de les Carmelites de la Caritat (1922?). Apart, continuaven les mudances a l’Eixample: es varen traslladar les Missioneres del Cor de Maria (1915), les Mercedàries (1919) i les Religioses de Loreto (1924) a la Dreta. I les Filles de la Caritat (1918) a l’Esquerra.

Desapareixen especialment els Col·legis, que en realitat no desapareixen sinó que es traslladen. Mentrestant, les cases d’orientació més benèfica i caritativa mantenen la seva presència. Com es pot veure, la composició social del Barri Gòtic ja ha canviat sensiblement. D’aquesta manera, de les 17 cases existents en 1915 es passà a 11 cases de 1935.

 

La Guerra Civil suposa la desaparició dels col·legis de les Dominiques de l’Anunciata i les Teresianes, passant-se de 11 a 9 cases en 1939 i accentuant encara més l’aire creixentment decadent del barri. Des de llavors la situació s’estabilitza i inclús arriben algunes comunitats:

- Les Dames Catequistes, amb una escola per obrers (1940-45)

- Les Xaverianes, amb una Escola professional (1951).

- Les Auxiliars Parroquials, amb una Escola Parroquial (1969-84).

Són cases dedicades al món obrer, de petites dimensions i amb molt pocs recursos, que deixaven patent que el barri havia perdut totalment la seva antiga categoria social.

Als anys 70 va començar un lent procés de desaparicions i el barri es va enfonsar fins quedar només 4 cases obertes en 1993: varen desaparèixer les Missioneres del Cor de Maria (1970), Carmelites Missioneres (1975), Franciscanes Missioneres (1977), Auxiliars Parroquials (1984), Sagrada Família de Natzaret (1986) i Carmelites de la Caritat (1993). Aquesta decadència va portar al Barri gòtic a tenir gairebé tan poques cases com el Raval, fruit d’una dinàmica decadent ja comuna.

Actualment tan sols queden 4 cases: Dominiques de la Presentació, Sagrada Família d’Urgell, Franciscanes dels Sagrats Cors i Xaverianes. Molt poques cases per un barri tan poblat i dens, que havia arribat a tenir quatre vegades més cases obertes.

 

 

RAVAL

 

• Convent-Escola de la Immaculada Concepció (1705-1979). Hospital, 23. Beates Agustines - Agustines Missioneres.

Casa fundada inicialment com a Beateri, agrupant dones devotes. Inicialment fundat en 1678 per la fundadora en solitari després d’enviduar, progressivament se li varen anar afegint altres membres fins que en 1697 ja hagué una comunitat prou nombrosa. En 1705 obriren l’escola per a noies pobres, dedicant-se a l’ensenyança de labors. La seva dedicació afavorí que en 1835 no foren exclaustrades i també es varen salvar de la crema de convents. Més tard es transforma en Convent amb capella. En 1959 s’integrà dintre de l’Institut de les Agustines Missioneres fins que el 1979 l’Escola fou tancada i l’edifici fou clausurat per ruïnós. Finalment, es bastí un nou edifici (1994) dedicat a residència de noies universitàries.

Alumnes: 40 (1908); 30 (1910). Religioses: 16 (1927).

 

• Convent de Nostra Senyora de la Misericòrdia (1696-1920). Elisabets, 8-10 (abans 4). Clarisses.

Hospici fundat en 1593, dedicat a l’acollida i ensenyança de noies orfes per una banda i asil d’ancianes per una altra. Des de 1696 acull a les Clarisses, prenent al seu càrrec totes les actividats del Hospici. A difèrencia d’altres cases de l’Orde, no foren expulsades en 1835 gràcies a aquestes activitats, jutjades com a profitoses. Les ensenyances es limiten a llegir, escriure, labors i aritmètica.

Arribaren a haver fins a 700 asilades, entre noies i ancianes. Més tard es moderen les xifres: 320 albergades (1864); 300 (1884); 300-350 (1901). Se’n fan càrrec unes 25-30 germanes. En 1920 abandonen la casa i són substituïdes per les Filles de la Caritat.

 

• Casa Provincial de Caritat (1829-1880). Montalegre, 5. Carmelites de la Caritat.

Organisme creat en 1802 pel Ajuntament, fou gestionat per una Junta que cridà a les Carmelites per portar el funcionament intern de la Casa. Estigueren més de 50 anys, fins que una decisió de la Junta Gestora va imposar un relleu: portaren les Filles de la Caritat en 1879 i provocà la marxa de les Carmelites l’any següent.

 

• Convent de Jesús-Maria (1623-1638). Hospital. Mínimes.

Convent de clausura, sense referències a cap tipus d’ensenyament.

 

• Ídem (1638-1653). Tallers. Mínimes.

Trasllat de la casa anterior.

 

• Ídem (1653-1835; 1846-1908). Carme, 44. Mínimes.

Trasllat de la casa anterior. Exclaustrades en 1835, varen continuar fent vida en comú al mateix edifici del Convent, però sense clausura. En 1846 varen empendre de nou la seva vida formalment com a Orde religiosa fins el seu trasllat a Horta (1908), vigent fins l’actualitat.

 

• Escola del Convent de Jesús-Maria (1835-1846; -1863?-). Carme, 44. Mínimes.

Escola oberta de mode transitori, ja que les monges es dedicaren a donar classes per a noies mentre durava la seva Exclaustració des de 1835. Seguien vivint al seu convent, però amb l’Església tancada i sense vida de clausura. No s’indica quan deixaren l’activitat docent; però segurament fou en 1846, quan varen poder rependre la seva vida monàstica amb normalitat. Després apareix documentada puntualment en 1863 una Escola particular per a noies, sense que posteriorment torni a aparèixer cap més senyal i sense més detalls.

 

• Convent-Escola de Nostra Senyora de l’Ensenyança (1842-1845). Sant Antoni Abat, 8 (Abans 2) - Plaça del Padró. Companyia de Maria.

Trasllat del Convent dedicat a l’ensenyança, fundat al Barri Gòtic en 1650 i que breument (1840-42) es va traslladar a l’antic Monestir de Sant Pere de les Puelles de Monges Benedictines. En 1842 es varen allotjar a l’antic Monestir de Sant Maties de Monges Jerònimes, que des de l’Exclaustració de 1835 havia quedat buit. Immediatament començaren les classes i varen romandre tres anys, fins que varen poder retornar al seu antic Convent.

 

• Casa-Hospital d’Infants Orfes (1846-1875). Plaça dels Àngels, 3. Filles de la Caritat.

Orfenat mixt fundat en 1370 per un particular. Des de 1846 les Filles de la Caritat es fan càrrec d’ell, fins que en 1875 les Carmelites de la Caritat les suceeixen fins l’actualitat. Amb la separació no se sap si fou regit per les espanyoles o les franceses.

 

• Asil d’Expòsits (1853-1884).Ramalleres, 7-17. Filles de la Caritat-Espanyoles.

La secció d’orfes de l’Hospital de la Santa Creu havia quedat del tot insuficient i és per això que en 1853 es varen traslladar a unes altres dependències. Aquestes formaven part de la Casa de Misericòrdia i es varen segregar per instal·lar l’Asil d’Orfes. L’edifici tenia tres seccions: lactància de nadons, acolliment d’orfes i Dispensari de nens externs que rebien atencions tant sanitàries com docents. Al Hospital de la Santa Creu només quedava la Maternitat. Aquell mateix any varen arribar les Filles de la Caritat per fer-se càrrec del seu funcionament. Ja en 1863 es va començar a pensar en un trasllat degut a la reiterada manca d’espai, però de moment es varen tenir que conformar amb el lloguer de finques adjacents. L’organisme estava gestionat per una Junta de Senyores, mentre les Filles de la Caritat se’n feien càrrec de tot el funcionament intern. Progressivament, la secció d’Orfes fou traslladada a la Travessera de les Corts: els nens (1884) i les nenes (1885). Més tard anaren els nadons lactants (1892). Aquell mateix any rebé la Maternitat des de l’Hospital de la Santa Creu, però també va anar a Les Corts en 1920. A Ramalleres només quedaren les oficines i el Dispensari per nens, que funcionren fins el seu tancament definitiu en 1948.

Acollits: 3000-3500 en total (1884); 829+4848 nadons i 5677 orfes (1914).

 

• Col·legi Immaculada Concepció (1860-1892). Carme, 11 1r. Concepcionistes.

Casa d’ensenyament que funciona mentre es construeix el nou edifici pel seu trasllat a València, 252 en la Dreta de l’Eixample; però per diverses circumstàncies continuen funcionant al barri fins 1892.

 

• Sales d’Asil per pàrvuls del Sagrat Cor (1861-1873). Lluna. Filles de la Caritat-Espanyoles.

L’associació dita Junta de Señoras planejà crear diversos parvularis gratuïts per fills d’obrers, fins un total de tres. Aquest fou el primer. Locals dedicats a l’acollida diürna mentre els seus pares treballaven: en ells rebien atencions, alimentació i ensenyança gratuïta, sempre a càrrec de les Filles de la Caritat. Els locals són mixtes. Edat: 2-7 anys. 34 pàrvuls acollits. Per manca d’espai es construí un edifici propi i més gran a Aldana, 1 a l’esquerra de l’Eixample.

 

• Monestir de Santa Maria de Jerusalem (1494-1835; 1845-1868). Jerusalem, 6. Clarisses.

Monestir de clausura. Exclaustrades en 1835, fou utilitzat com a Caserna i després com a Caserna fins que les monges varen tornar en 1846. En 1868 l’edifici va ser enderrocat per l’Ajuntament pel seu estat ruïnós. Des de llavors, les religioses han passat per diversos emplaçaments fins l’actualitat i varen tornar a tenir ensenyament de manera puntual a Sant Gervasi (1901).

 

• Escola del Monestir de Santa Maria de Jerusalem (-1863?-). Jerusalem, 7. Clarisses.

En 1863 apareix documentada puntualment una Escola particular per a noies en aquest Convent, sense que posteriorment torni a aparèixer cap més senyal i sense més detalls. Apareix ubicada a Jerusalem, 7; però deu tractar-se d’una errata.

 

• Reial Monestir de Santa Isabel - Elisabets (1564-1878). Elisabets, 1 - Xuclà. Clarisses.

Convent de clausura. En 1554 es fundà inicialment com alberg de dones, que en 1564 es convertí legalment en Convent de clausura. Exclaustrades en 1835, l’edifici va allotjar una casa d’ensenyament: el “Colegio Barcelonés”, però sense cap vincle amb les Clarisses. Les monges varen tornar en 1849, reprenent la seva vida en comunitat. El progressiu enrunament de l’edifici va imposar un canvi de residència i en 1878 es varen traslladar a Sarrià. Posteriorment ho varen fer a Lavern-Subirats (1990), on continua existint actualment.

 

• Escola del Reial Monestir de Santa Isabel - Elisabets (-1863?-). Elisabets, 1 - Xuclà. Clarisses.

En 1863 apareix documentada puntualment una Escola particular per a noies en aquest Convent, sense que posteriorment torni a aparèixer cap més senyal i sense més detalls.

 

• Convent Mare de Déu dels Àngels i Peu de la Creu (1549-1835; 1846-1926?). Plaça dels Ángels, 1. Dominiques.

Convent de clausura. Exclaustrades en 1835, varen retornar en 1846 fins que cap a 1926 es varen traslladar a un nou Convent a Pedralbes i finalment a Sant Cugat del Vallès (1977), on subsisteix actualment.

 

• Escola del Convent de Mare de Déu dels Àngels i Peu de la Creu (-1863?-). Plaça dels Àngels, 1. Dominiques.

En 1863 apareix documentada puntualment una Escola particular per a noies en aquest Convent, sense que posteriorment torni a aparèixer cap més senyal i sense més detalls.

 

• Convent de San Maties (1475-1835; 1846-1913). Sant Antoni Abat, 8 (Abans 2) - Plaça del Padró. Jerònimes.

Convent de clausura, que va mantenir també tasques sanitàries fins temps indefinit. Varen ser exclaustrades en 1835 i varen tornar en 1846. Durant aquest interval, el Convent va allotjar la Companyia de Maria i el seu Convent de l’Ensenyança (1842-45). Les religioses es varen traslladar a Sarrià en 1913 i a l’antic edifici es va establir l’Escola Parroquial del Carme, que des de 1928 varen funcionar a càrrec de les Filles de la Caritat. Les Jerònimes ja no varen tenir participació alguna.

 

• Escola del Convent de Sant Maties (-1863?-). Sant Antoni Abat, 8 (Abans 2) - Plaça del Padró. Jerònimes.

En 1863 apareix documentada puntualment una Escola particular per a noies en aquest Convent, sense que posteriorment torni a aparèixer cap més senyal i sense més detalls.

 

• Escoles de la Immaculada Concepció (1874-1875). Nou de la Rambla (abans Conde del Asalto). Filles de la Caritat-Espanyoles.

Escola gratuïta de noies. Diürna per filles d’obrers. Sostinguda per la Congregación de Hijas de María del Sagrado Corazón i administrat per les Filles de la Caritat. Per manca d’espai es trasllada a l’any següent.

 

• Ídem (1875-1879). Santa Margarida / Carme. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Trasllat de la casa anterior. Segons unes fonts, al carrer de Santa Margarida; segons altres, al carrer del Carme. En quallsevol cas, dins el mateix barri. A l’escola diürna s’incorporen les classes nocturnes per obreres. Novament, per manca de lloc es traslladen.

 

• Escoles-Asil de la Immaculada Concepció i Obrador del Sagrat Cor de Jesús (1879-1936). Arc de Sant Agustí, 8. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Trasllat de la casa anterior. Fou instal·lada en part de l’antic convent de Sant Agustí cedides pel Cura. En aquest nou lloc la casa torna a ampliar el seu servei i ja contempla tres seccions:

- Escoles de la Immaculada per a noies obreres. Classes diürnes, nocturnes i dominicals. Des dels 7 anys. Alumnes: 136+150+? (1901); 156+58+? (1914).

- Asil de la Immaculada Concepció per a noies orfes, admeses de 2-10 anys.

- Obrador del Sagrat Cor, per a noies de l’Asil amb 12 anys per aprendre un ofici.

Alumnes (Asil i Obrador): 40 (1899); 100 (1908); 150 (1910). Religioses (en total): 3 (1901); 4 (1914); 9 (1927).

Foren incendiades en 1936 i com a conseqüència varen quedar totalment destruïdes. Per això, al tornar les religioses varen buscar un nou local.

 

• Escola Immaculada Concepció (1940-1957). Hospital, 110 Principal. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Continuació de la casa anterior. Degut a la manca de mitjans es triga més d’un any en reobrir l’Escola i a més només en un pis llogat. Classes per a nois i noies diürnes i nocturnes per a noies joves. La Congregación de Hijas de María del Sagrado Corazón continua vinculada a l’obra, fins que des de 1943 la Caixa de Pensions se’n fa càrrec del seu sosteniment i compra el pis.

 

• Ídem (1957-93). Avinguda de les Drassanes, 3-5 (abans Avenida García Morato, s/n - Portal de Santa Madrona). Filles de la Caritat-Espanyoles.

Continuació de la casa anterior. 1a ensenyança i Comerç diürn i classes nocturnes de labors i confecció per obreres. La 2a ensenyança va arribar més tard, però desapareix amb la reforma educativa de 1969. La col·laboració de La Caixa de Pensions es manté sota diverses iniciatives educatives. Va desaparèixer en 1993. Religioses: 5 (1977).

 

• Casa-Hospital d’Infants Orfes (després Vedruna-Àngels) (1875). Plaça dels Àngels, 3. Carmelites de la Caritat.

Hospici mixt d’orfes pobres de la Diòcesi de Barcelona, fundat en 1370. Assumit quan és deixat per les Filles de la Caritat. S’imparteix ensenyança elemental i després ofici o labors.

Interns: 6+18 (1884); 11+22 (1899); 11+20 (1914), 7+19 gratuïtes. Religioses: 6 (1884); 7 (1899); 8 (1914 i 27).

 

• Col·legi Nostra Senyora del Roser (1875-1972). Elisabets, 19. Dominiques de l’Anunciata.

Col·legi de pagament per a noies i Seu Provincial. En aquest cas no s’esmenten activitats sanitàries. Religioses: 22 (1927).

 

• Ídem (1972-1987). Àngels, 18. Dominiques de l’Anunciata.

Trasllat de la casa anterior.

 

• Casa d’Ensenyança (1877-1878). Emplaçament desconegut. Carmelites Tereses de Sant Josep.

Escola per a noies pobres, oberta quan l’Institut encara no havia sigut aprovat oficialment. Primer emplaçament de l’Institut en la ciutat. Establerta en la Parròquia de Nostra Senyora del Carme, ha estat impossible localitzar-la exactament.

 

• Casa d’Ensenyança (1878-1878). Peu de la Creu, 3. Carmelites Tereses de Sant Josep.

Trasllat de la casa anterior. Al poc temps es trasllada a Grunyí, 5 en el Barri Gòtic.

 

• Casa Provincial de Caritat (1879-1957). Montalegre, 5. Raval. Filles de la Caritat-Franceses.

Hospici fundat en 1802 per a nens orfes o pobres, disminuïts físics i pobres de totes les edats. Des de 1879 les Filles de la Caritat se’n fan càrrec del seu funcionament.

La part dedicada als nens té cinc seccions: pàrvuls, elemental, dibuix, música i gimnàstica. Les classes són tant pels interns, com per externs gratuïts. En 1957 es trasllada a la Vall d’Hebron. Alumnes: 665 interns i 369 externs (1899); 490 i 308 (1902). Religioses: 67 (1899); 70 (1914); 79 (1927).

 

• Casa d’Ensenyança (1879-1879). Nou de la Rambla, 40 2n (abans Conde del Asalto). Carmelites Missioneres.

Casa d’ensenyança oberta en el Raval, que no va durar més que uns pocs mesos. Fou obert per dues novícies, per donar ajuda econòmica al Noviciat de Vallcarca. Però una ho va deixar i l’altra el va voler continuar independentment com a seglar. Va fracassar i tancà de seguida.

 

• Casa d’Ensenyança (1883-1884). Ferlandina. Carmelites Missioneres.

Dedicada a l’ensenyament. Per motius de supervivència, es fusionà amb la casa del carrer Comtal, oberta el mateix any i dedicada a l’assistència sanitària, formant una comunitat única al carrer Abaixadors, 2 en el Barri Gòtic.

 

• Col·legi de Nostra Senyora dels Dolors (1883-1893). Xuclà, 15 2n. Filipenses.

 

• Ídem (1893-1905). Carme, 31. Filipenses.

Trasllat de la casa anterior.

 

• Ídem (1905-1908). Pintor Fortuny. Filipenses.

Trasllat de la casa anterior, molt breu i desapareixent sense deixar rastre. Definitivament, les religioses decideixen abandonar el barri i traslladar-se a la nova fundació de Consell de Cent, 321 en la Dreta de l’Eixample. O com a màxim, seria destruïda durant la Setmana Tràgica

 

• Casa de Lactància i Cuna - Sales d’Asil (1896-1913). Hospital, 67 (abans 127). Josefines de la Caritat.

La Casa de Lactància i Cuna era una associació fundada en 1888 per atendre nadons i nens. En 1896 sol·licità a les Josefines els seus serveis per atendre la fundació, que se’n encarregaren de de llavors. Guarderia gratuïta mixta per fills d’obrers, fins a 5 anys. són esmentades fins 1914, quan varen ser substituides per les Carmelites de Sant Josep. Atesos: 416 (1900); 300 (1914). Religioses: 7 (1900).

 

• Casa d’Ensenyança (1902?-1920?). Nou de la Rambla, 52 (abans Conde del Asalto). Filipenses.

Casa d’ensenyament per a noies que no s’ha pogut comprobar que pertanyés al Institut. 1a ensenyança. Alumnes: 60 (1908).

 

• Escoles de Nostra Senyora de Montserrat (1902?-1922?). Junta de Comerç, 16-20 (abans Mendizábal). Franciscanes Missioneres.

Escoles gratuïtes per a noies, dependents de la Real asociacion de las Escuelas Dominicales. Existents anteriorment, eren mixtes fins que se’n fan càrrec les Religioses; segurament, des de llavors només per a noies. L’escola s’esmenta des de 1902, però les religioses no apareixen fins 1912. Alumnes: 40 nois i 18 noies (1908 i 1910); 160 alumnes (1914). Des de 1922 no hi han notícies.

 

• Casa de Lactància i Cuna (1913-1929?). Hospital, 67 (abans 127). Carmelites de Sant Josep.

Inicialment atesa per les Josefines de la Caritat (1896-1913), després les substituïren per raons desconegudes. Guarderia gratuïta mixta per fills d’obrers, fins a 5 anys. S’imparteix l’ensenyament similar. Des de 1913 ja és segur que les Religioses s’ocupaven de la casa. Assistits: 80 (1909). Religioses: 7 (1927).

 

• Ídem (1929?-1936). Hospital, 54 bis. Carmelites de Sant Josep.

Trasllat de la casa anterior. Ara també s’esmenta la vetlla de malalts.

 

• Centre del Paral·lel per Obrers (1914?-1936?). Paral·lel-Raval. Dames Catequistes.

Escoles gratuïtes per obrers adults, segurament establertes annexes a una fàbrica de localització desconeguda. Esmentades en 1914-15, és molt probable que continuessin fins la Guerra Civil.

 

• Ídem (1939-1967). Sant Pau, 109. Dames Catequistes.

Establert a instal·lacions del Grup Escolar Collaso i Gil, destinat a atendre als obrers del barri que ja havien sigut atesos abans de la Guerra (segurament pel centre de Mendizábal, 19 al mateix barri). Obrers: 100 (1939); 170 (1940). Des de 1942 va incorporar l’ensenyament per dones. Va funcionar fins 1967, que les seves dependències foren integrades dins del centre de Gràcia.

 

• Casa d’ensenyança (-1917?-). Junta de Comerç, 19 (abans Mendizábal). Dames Catequistes.

Només mencionat en 1917 com a Escola subvencionada pel Ajuntament, és molt probable que continués funcionant fins 1936, ja que segons l’Institut el centre obert en 1939 al mateix barri va dirigir-se als obrers atesos abans de la Guerra.

 

• Casa de Misericòrdia (després Escola Laboure) (1920). Elisabets, 8-10. Raval. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Quan marxen les Clarisses, les Filles de la Caritat agafen el relleu i igualment agafen tant la seva secció d’Asil com la d’instrucció de les noies internes.

 

• Col·legi de noies (-1920?-). Sant Pau, 75 1r. Carmelites de la Caritat.

Col·legi de noies. No demostrat totalment que sigui de les Carmelites. 1a ensenyança. Alumnes: 40 (1908); 47 (1910).

 

• Escoles Parroquials del Carme (1932). Sant Antoni Abat, 10 - Bisbe Laguarda, 1-3. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Després de ser totalment destruïda arran de la Setmana Tràgica, es va construir una nova Església i centre parroquial (1910-14). Des de 1932, les Escoles Parroquials han estat confiades a les Filles de la Caritat.

 

• Guardería Municipal n. 2 (1945-1981). Floristes de la Rambla, 1 (abans 3) (abans Cervelló, s/n). Carmelites de Sant Josep.

 

• Col·legi (1962-64). La Paloma, 12. Dames Catequistes.

Possible extensió del Centre del Paral·lel, però no va reeixir.

 

- Anàlisi

El Raval va ser, durant segles, un gran descampat buit proper al casc urbà de la ciutat, però que aviat va tenir un paper destacat en la ubicació de diverses comunitats, buscant un lloc més ampli i a la vegada més enretirat del casc urbà. També fou clau pel creixement de la ciutat enfora de les muralles, fins al punt què en 1775 va quedar totalment annexionat a la ciutat, al ser englobat dintre del recinte emmurallat.

 

La primera comunitat femenina ubicada al Raval varen ser les Cistercenques (1237-1913), seguides per les Jerònimes (1475-1913), Caputxines (1599-1880), Mínimes (1623-1908) i Carmelites Calçades (1649-1884). També varen arribar altres ordes que ja havien fundat abans al Barri Gòtic: les Clarisses (1426-1920), les Dominiques (1549-1926?) i les Agustines (1567-1863). Totes eren Ordes monàstics.

En una etapa posterior varen arribar altres comunitats de caràcter lleugerament diferent: les Beates Agustines (1678-1979); les Darderes (1731), associació de laiques convertida després en Congregació religiosa; i la Casa de l’Esperança (1769-1936), també una mena de Beateri.

La majoria d’aquestes comunitats es varen traslladar a altres barris durant els segles XIX i XX buscant millor ubicació i per tant continuen presents a la ciutat.

 

Fins el segle XVI, al Raval només arriben aquells ordes que buscaven un entorn aïllat, apartat del casc urbà. Aquell mateix segle es pot veure que comencen a fundar-se convents d’ordes ja presents amb anterioritat al Barri Gòtic i des del segle XVII el predomini del Raval respecte al Barri Gòtic ja era gairebé total. El Raval atreia primer per la seva proximitat al casc urbà i a la vegada perquè permetia l’aïllament del món, requisit propi i imprescindible per algunes regles de vida monàstica femenina. Posteriorment, la disponibilitat de amplis espais lliures (a la vegada que s’esgotaven al Barri Gòtic) va fer decantar definitivament la balança en favor del Raval durant els segles XVII i XVIII.

 

Durant segles el Raval va tenir un caràcter suburbial, propi d’una zona d’extramurs durant segles, sempre supeditada al casc urbà. Això no va canviar durant molt de temps, amb grans edificis com l’Hospital de la Santa Creu (1401), la Casa de Misericòrdia (1593), o la Casa de la Caritat (1802), amb un remarcat paper caritatiu i assistencial.

Aquest caràcter va originar la primera casa d’ensenyament a la zona: varen ser les Clarisses, que es varen fer càrrec de l’Escola pels orfes de la Casa de Misericòrdia (1696). Molt poc després aparegué l’Escola gratuïta de les Beates Agustines (1705-1979), Beateri fundat poc abans.

 

Fins principis del segle XIX, gairebé totes les comunitats femenines al Raval eren Ordes únicament contemplatives i on altres activitats no tenien raó de ser. Llavors varen arribar les Carmelites de la Caritat (1829-80), que es varen fer càrrec de la Casa de Caritat, amb les seves corresponents tasques docents. Però la situació començava a canviar: era la primera comunitat de la ciutat sense clausura i amb un modus vivendi obligatòriament actiu. Fins llavors, les Clarisses de la Casa de Misericòrdia i el Beateri agustinià havien sigut les úniques cases d’ensenyament al Raval.

 

La Desamortització no va afectar a les comunitats femenines; però sí l’Exclaustració del mateix any, feta amb un criteri pragmàtic i que volia mantenir aquells convents amb alguna utilitat per la ciutat. Així, les dues escoles varen ser les úniques cases del barri que no varen ser eliminades, gràcies a la seva tasca jutjada com a útil per l’autoritat municipal i l’oferta educativa es va mantenir. De manera breu també s’afegiren dues escoles més: de les Mínimes (1835-46), religioses que mentre durava l’Exclaustració es varen dedicar a l’ensenyament per sobreviure. I la Companyia de Maria (1842-45), que varen tenir que traslladar transitòriament el seu Convent de l’Ensenyança del Barri Gòtic a instàncies de l’Ajuntament.

 

Des de 1845 va començar una nova etapa a la ciutat, caracteritzada per una actitud molt més permissiva amb la presència de comunitats femenines a la ciutat. Per una banda, els antics ordes femenins varen començar a retornar i la majoria varen aconseguir recuperar els seus antics convents, també al Raval: entre 1845 i 1846 la gran majoria d’ordes exclaustrats es referen i inicialment es va recuperar l’estatus quo precedent. Tanmateix, això va suposar la desaparició de la breu Escola de les Mínimes (1846).

Per altra banda, varen començar a arribar comunitats noves a la ciutat i que no eren ordes contemplatives, sinó Congregacions amb finalitats més actives com l’ensenyança. Però aquest fet va tenir molt poca repercussió al Raval, ja que la majoria s’instal·laren al Barri Gòtic, a prop d’una demanda econòmicament més capaç de pagar els seus serveis. És per això que des de llavors es varen donar molt poques fundacions al Raval i sempre de caràcter marginal i subsidiari respecte al Barri Gòtic. Així, l’única comunitat nova arribada al barri varen ser les Filles de la Caritat, que per la seva dedicació exclusiva als pobres varen fer-se càrrec de dos organismes de tipus caritatiu del barri: la Casa d’Infants Orfes (1846-75) i la Casa de Maternitat i Expòsits (1853-84), entitats més o menys vinculades al poder municipal i que tractaven d’oferir un servei públic, confirmant la tendència de confiar a religiosos l’administració d’aquests grans equipaments públics d’assistència.

 

A principi dels anys 60 hi ha una lleugera revifalla del barri, amb la fundació d’algunes cases:

Varen arribar les Concepcionistes, amb un Col·legi (1860-92). Fou una fundació excepcional: durant molts anys (1835-75), fou el primer i únic Col·legi del barri. I l’única casa que no era de les Filles de la Caritat.

Les Filles de la Caritat es varen fer càrrec d’una Guarderia amb el suport d’una Associació catòlica (1861-73), després traslladada a Sant Antoni, a tocar del barri.

A més, cap a 1863 va aparèixer una breu xarxa d’escoles gratuïtes a la ciutat, generalment obertes en convents de les Ordes de clausura. En el cas del Raval, això es va traduir en l’apertura de sis escoles als convents de les Clarisses de Jerusalem, Clarisses de Elisabets, Dominiques, Agustines-Penedides, Jerònimes i Mínimes. Va ser un fet absolutament puntual a la ciutat i totes desaparegueren al cap de poc temps, potser al cap d’uns mesos. És probable que les Agustines continuessin amb la tasca, però aquell mateix any es varen traslladar a Gràcia i, per tant, ho farien fora del barri.

En aquesta breu etapa les fundacions ja no són cases de grans dimensions, lligades més o menys al poder públic: són cases més petites, que en majoria mantenen el seu caràcter gratuït i dedicades a l’ensenyança de les classes desvalgudes, excepte les Concepcionistes. Però no va tenir continuïtat i durant una dècada (1864-74) el Raval va estar inèdit, sense que hagués cap més moviment.

 

A partir de 1874, amb l’estabilització de la vida social i política de l’Estat i la ciutat, es produeix una etapa en què arriben nombroses comunitats al barri, malgrat que el predomini de les Filles de la Caritat continua sent indiscutible. I no només això, sinó que a més les finalitats de les cases obertes deixen de ser exclusivament caritatives, aconseguint-se una lleugera diversificació. Sembla que el Raval començava a ser un emplaçament més propici:

- Les Filles de la Caritat, amb una Escola gratuïta (1874-1993).

- Les Carmelites de la Caritat amb un Orfenat (1875), que en realitat no és cap casa nova, sinó que varen substituir a les Filles de la Caritat.

- Les Dominiques de l’Anunciata, amb un Col·legi de pagament (1875-1987).

- Les Carmelites Tereses, amb una Escola Gratuïta (1877-78), traslladada al poc temps al Barri Gòtic.

- Les Filles de la Caritat, a la Casa de Caritat (1879-1957), traslladada molt després a la Vall d’Hebron.

- Les Carmelites Missioneres, amb dues escoles gratuïtes (1879-79 i 1883-84), totalment anecdòtiques, ja que varen desaparèixer al poc temps.

- Les Filipenses, amb un Col·legi (1883-1908). Després es va traslladar a la Dreta de l’Eixample.

Aquest impuls va tenir escasses conseqüències, ja que part de les cases obertes varen desaparèixer al cap de poc temps.

 

Després d’aquest flux, el paper dominant de les Filles de la Caritat al Raval es va mantenir malgrat traslladar la Guarderia a Sant Antoni (1873), deixar l’Orfenat a les Carmelites de la Caritat (1875) i traslladar-se la Casa de Maternitat a les Corts (1884). Al fer-se càrrec d’una Escola i de la Casa de la Caritat va deixar el seu domini pràcticament igual a la zona.

Acabat aquest procés, en 1885 ens trobem un equilibri gairebé sorprenent: després de la fundació dels col·legis de les Dominiques de l’Anunciata i de les Filipenses, juntament amb el de les Concepcionistes feien que haguessin fins a tres col·legis al Raval, fet gairebé insòlit. Juntament amb quatre cases de plantejament caritatiu (dues escoles gratuïtes i les cases de Caritat i Misericòrdia), que completaven el panorama.

També destacar que part de les comunitats arribades al barri en aquest període varen marxar al cap de pocs anys, preferint expandir-se en altres llocs, principalment al Barri Gòtic. En total, 7 cases funcionant al any 1885.

 

Des de llavors la fundació de nous establiments va ser molt espaiada i totes de caràcter caritatiu, a locals generalment petits. Però a càrrec de comunitats noves al barri:

- Les Josefines de la Caritat, amb una Guarderia (1896-1913), sent després substituïdes per una altra comunitat.

- Les Franciscanes Missioneres, amb una Escola gratuïta (1902?-1922?).

- Les Carmelites de Sant Josep, amb una Guarderia (1913-36). No és cap casa nova, sinó que varen substituir a les Josefines de la Caritat que se’n feien càrrec fins aleshores.

- Les Dames Catequistes, amb una Escola per obrers (1914?-1967).

- Les Filles de la Caritat es feren càrrec de la Casa de Misericòrdia (1920), substituint a les Clarisses.

- Les Filles de la Caritat obriren una Escola Parroquial (1932).

A la vegada, varen desaparèixer el col·legis de les Concepcionistes (1892) i Filipenses (1908), tots dos traslladats a la Dreta de l’Eixample.

Durant tota aquesta etapa es trenca l’equilibri existent anteriorment: tot aquest procés de fundacions i desaparicions acaben per definir clarament la personalitat pròpia del barri: escoles gratuïtes a càrrec d’associacions caritatives i cases de beneficència, pròpies d’una població de classe baixa. A més la fundació de col·legis era habitual al Barri Gòtic, augmentant les diferències i consagrant-se la segregació social. Les Filles de la Caritat seguien sent amb diferència la comunitat més present en el barri, mentre la resta tenien una presència molt més modesta; i en alguns casos tenien una casa d’ensenyament de pagament en altres zones de la ciutat, mostrant-se l’habitual comportament dual segons l’origen social de l’alumnat.

 

La Guerra Civil va suposar la desaparició de tres cases: la Guarderia de les Carmelites de Sant Josep i les Escoles de les Dames Catequistes i de les Filles de la Caritat. Però aquestes dues darreres es varen reobrir en emplaçaments diferents dins del mateix barri, la primera en 1939 i la segona en 1940. Apart d’això després de la Guerra només varen haver dues incorporacions:

- Les Carmelites de Sant Josep, que varen retornar al barri fent-se càrrec d’una Guarderia municipal (1945-81).

- Les Dames Catequistes amb un Col·legi (1962-64), molt breu i que segurament seria sucursal de l’Escola d’obrers que ja tenien al barri.

El barri aconsegueix mantenir-se amb 9 cases obertes fins 1957; però des de llavors hi ha una lent descens, motivat no només per ser un fet generalitzat a tota la ciutat, sinó també per l’imparable degradació soferta pel barri en el seu conjunt. Això va fer que el procés de desaparicions es mantingués pràcticament fins l’actualitat. Varen desaparèixer la Casa de Caritat (1957), Dames Catequistes (1967), Agustines (1979), Carmelites de Sant Josep (1981), Dominiques de l’Anunciata (1987) i l’Escola de les Filles de la Caritat (1993).

En total, de les 9 cases existents tan sols quedaven 3 en 1994: dues de les Filles de la Caritat i una de les Carmelites de la Caritat, justament les primeres comunitats arribades al barri (després dels ordes monàstics) i a la vegada les més fidels per sobre de les circumstàncies.

 

Durant tota la seva història, les comunitats religioses femenines han tingut un escàs arrelament al Raval, malgrat ser la zona més populosa de la ciutat després del Barri Gòtic durant molt de temps. Mai va perdre el seu caràcter marginal en cap moment, primer respecte al Barri Gòtic i després respecte al nou Eixample de la ciutat. Moltes de les comunitats arribades a la ciutat no hi varen ser mai, o varen ser d’una manera gairebé testimonial. El caràcter del barri, bàsicament modest i també obrer, podria explicar cert anticlericalisme cap a les religioses; però el nombre de cases presents al barri, sempre constant i força nombrós, ho descartaria. Els fets de la Setmana Tràgica ho confirmaria, ja que no va suposar cap desaparició immediata.

Malgrat aquest caràcter subsidiari, fins el 1857 el Raval encara tenia més cases obertes que el Barri Gòtic: 5 cases en funcionament, per 4 del Barri Gòtic. Però des de llavors el Barri Gòtic va iniciar un imparable ascens (amb un màxim de 20 cases en 1905), mentre el Raval tan sols aconseguia un lleuger augment. El seu nombre de cases fou molt regular: entre 7 i 8 cases presents, mitjana pràcticament inamovible entre 1860 i 1955 i el procés de fundacions i desaparicions ha estat constant i simultani, amb etapes de major o menor activitat.

L’evolució social del barri es trasllueix en aquest procés: primer, un efímer equilibri qualitatiu entre cases de pagament i les gratuïtes o de beneficència aconseguit al darrer quart del segle XIX i que reflexa certa diversitat social a determinades zones del barri. Aquest equilibri es va anar trencant a principis del segle XX, al mateix temps que el Barri Gòtic també perdia pes específic. El procés iniciat als anys 50 del segle XX també són reflex de la greu decadència soferta per aquest barri.

 

 

BARCELONETA

 

• Sales d’Asil per Pàrvuls de Sant Joan Baptista (1872-1887). Andrea Dòria (abans Alegría). Filles de la Caritat-Espanyoles.

Segona Guarderia fundada per la Junta de Señoras, després d’Aldana (1861). Inaugurada a la Barceloneta, es trasllada a un edifici més gran en 1887 a la mateixa barriada.

 

• Ídem (1887). Balboa, 19-27 (abans 47) - Mediterrània. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Trasllat del local anterior. Mixt, 3-7 anys. Després els nois passen a escoles de La Salle i les noies continuen amb classe de Labors. Acollits: 500 (1899, 1908 i 1910). Religioses: 12 (1899 i 1927)

 

• Casa d’ensenyament (1939-40). Sant Miquel, 3. Pis. Filles de la Caritat-Espanyoles.

Trasllat provisional de la casa anterior, molt malmesa, fins la seva mínima adequació de nou com a Escola.

 

• Secció Filial n. 6 de l’Institut “Maragall” (1966-74). Balboa, 19-27. Filles de la Caritat.

 

• Escoles de Sant Vicenç de Paül (1890-1936?). Sevilla, 45-49. Filles de la Caritat-Franceses.

Escola per a noies pobres del barri. Places gratuïtes i de pagament. Des de 5 anys. Patrocinat per una Junta de Senyores. Fundat segons algunes fonts en 1898, encara que la primera notícia és de 1895. Referides en 1922 per darrer cop. Alumnes: 120 en total, 58 gratuïtes (1901); 170 (1908); 170 (1910); 250 en total, 60 gratuïtes (1912). Religioses: 5 (1901); 3 (1912).

 

• Escoles del Centre de Nostra Senyora de Montserrat (1890-1928). Baluard, 92 (abans 96) - Sevilla, 45-49. Filles de la Caritat-Franceses.

Contígua a l’anterior i fins a cert punt interdependents. Escola per a nois pobres del barri, fills d’obrers. Patrocinada per les Conferencias de San Vicente de Paúl. De pagament per tots, excepte per fills de socis de les Conferencias. Oficialment fundada en 1912 segons algunes fonts, però des de 1901 ja hi han notícies. Ensenyament de pàrvuls i elemental. També hi han classes nocturnes. Alumnes: 170 pàrvuls, 137 elementals, 49 nocturns (1901); 170, 130 i 60 (1914). En total: 244 (1902); 290 (1908); 285 (1910). Religioses: 5 (1901 i 1914); 8 (1927). En 1928 les escoles es traslladen, però sense sortir de la Barceloneta.

 

• Ídem (1928-1974). Sant Carles, 33 - Santa Lluïsa de Marillac, 9 (abans Tormenta). Filles de la Caritat-Franceses.

Trasllat del centre anterior. No hi han variacions aparents.

 

• Escola de Sant Vicenç de Paül (1897-1905). Santa Eulàlia, 8/24 1r. (Actualment Meer). Filles de la Caritat.

Escola de noies. Des de 6 anys. Amb instrucció anomenada com a “variada”. Organitzades per una Junta de Senyores i posades sota la direcció de les Religioses. Alumnes: 120, 45 gratuïtes (1899). Religioses: 2 (1899). Després de 1901 no torna a aparèixer.

 

• Guarderia Infantil (-1963?-). Sant Miquel, 83-85. Sant Àngel Custodi.

Només hi ha una referència i per això degué ser molt breu.

 

• Hogar Maria Niña (1970-1971). Rector Bruguera, 4. Esclaves Sagrat Cor.

Intent fracassat d’establir una escola de Primària al barri. Pel seu nom, possiblement es tracti d’una sucursal de l’escola de Mallorca, 234 de la Dreta de l’Eixample.

 

- Anàlisi

El barri de la Barceloneta fou creat des de 1753 per donar cabuda als barcelonins desallotjats de part del barri de la Ribera, enderrocat totalment després de la Guerra de Successió en 1718, per construir la fortalesa militar de la Ciutadella. La pèrdua de població que patí la ciutat arran del conflicte bèl·lic no va fer imprescindible ni urgent la seva construcció, però el posterior creixement demogràfic va rescatar el pla fins fer-lo realitat tal com avui el coneixem.

 

La comunitat protagonista al barri varen ser les Filles de la Caritat, que durant molt de temps han sigut les úniques religioses presents al barri i amb moltes fundacions. Totes es varen obrir amb el suport d’Associacions caritatives, que varen ajudar a les religioses a expandir-se.

La primera casa fou una Guarderia (1872) i que ha estat la única que ha perviscut fins l’actualitat.

Seguidament es varen fundar dues Escoles simultànies: una Escola per a noies (1890-1936) i una Escola per a nois (1890-1974). Després de la Guerra Civil es varen fondre en una única casa.

Una quarta casa fou una Escola de noies (1897-1905), que va tenir curta vida.

Amb aquestes tres fundacions es va formar el teixit educatiu de la Barceloneta, amb ensenyança gratuïta per ambdós sexes (això sí, en locals separats) i financiat per sectors socials alts, de fora del barri, però amb vinculacions de tipus econòmic.

 

Després de la Guerra Civil les tres cases aconsegueixen reobrir-se amb força dificultats. En teoria va desaparèixer una, quan realment les dues escoles del carrer Sevilla es varen unificar en una sola. Molt més tard varen haver dues fundacions, molt poc importants i breus:

Una Guarderia del Sant Àngel Custodi existent puntualment cap a 1963 i una Escola de les Esclaves del Sagrat Cor (1970-71). Totes dues no varen tenir cap tipus de trascendència.

 

Durant dècades les dues Escoles de les Filles de la Caritat varen ser fonamentals en el barri, fins la desaparició d’una d’elles en 1974. L’altra es manté sense problemes com l’únic centre educatiu del barri mariner a càrrec d’una comunitat femenina.