Cap a la formació d’alumnes competents
Quina és la finalitat última de l’educació, també en l’àmbit de les persones adultes? Estaríem d’acord que la de formar persones competents. Darrere aquest objectiu, aparentment tant obvi i segurament compartit per tothom, s’amaguen però moltes interpretacions sobre el que vol dir ‘ser competent’. La Viquipèdia defineix ‘competent’ i el terme subjacent ‘competència’ de la següent manera: 

Competència vol dir ésser capaç d’utilitzar els coneixements i les habilitats que una persona té en contextos i situacions quotidianes, en les quals es fan necessaris coneixements vinculats a diferents sabers i per tant coneixements transversals. Ésser competent implica comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant i discernir sobre la millor acció a fer d’acord a la dimensió social de cada situació. Així doncs, el terme competència inclou tant els sabers (coneixements teòrics) com les habilitats (coneixements pràctics o aplicatius) i les actituds (compromisos personals). El terme competència va més enllà del saber i del saber fer perquè inclou també el saber ésser o estar.
Podríem dir que per raons diverses, aquest objectiu tant obvi no sempre s’ha acomplert de manera satisfactòria. I en aquest punt ens trobem davant d’una altra incògnita: quina metodologia afavoreix que els alumnes esdevinguin ‘competents’.


El que trobareu en aquest bloc pretén precisament donar resposta a aquesta incògnita. Anomenem ARC (Aprenentatge Reflexiu i Col·laboratiu) al model didàctic complert que serveix per fomentar un aprenentatge d’aquest tipus. Per què aquest model? Reprenent la definició d’abans, ésser competent implica comprendre les situacions, reflexionar sobre allò que està passant i discernir sobre la millor acció a fer d’acord a la dimensió social de cada situació. D’aquesta definició s’extreu que l’aprenentatge no pot ser memorístic i mecànic sinó que ha de ser reflexiu, analític i, per tant, actiu. Això ens porta a haver de passar necessàriament d’un model transmissiu d’ensenyament a un altre tipus de model didàctic, com ara el que trobem en l’ARC i que presentem a continuació:
 

Aquest esquema pretén donar una orientació cap a on ‘hem d’anar’ com a formadors i formadores de pers
ones adultes, si volem afavorir un aprenentatge i una formació competencials. Hem representat aquesta orientació en forma de mapa conceptual perquè el professorat tingui una primera plasmació complerta de tots els elements i aspectes relacionats amb l’estil docent que respon a aquest plantejament. No es tracta de treballar cada element de forma exhaustiva sinó de preguntar-se, en primer lloc, com a formador/a el que ja es fa en relació al model didàctic i el que encara queda per fer, i construir d’aquesta manera el propi itinerari formatiu envers al model didàctic que representa l’ARC.