Saluda

Saluda de la Presidenta de l’associació de Festes de carrer i Barris de Castelló


Pilar Escuder Mollón

Des d’aquesta pàgina volem donar a conèixer la nostra ciutat; cada carrer, cada barri i racó,  les seus costums més arraigades i com no les seus festes més antigues: la dels carrers.

Els Festes de carrer són la representació costumista més típica del nostre volgut Castelló; representen una manera de pensar; la d’aquells que creuen en el que fan, que lluiten amb força el que somien amb noblesa. Una manera de treballar; fidel reflex de l’economia tradicional i bàsica de les nostres terres, aquella on es vivia del camp i de l’horta. I una manera de viure; conforme als ritmes propis de cada estació: a l’estiu “ens veurem en la marchal”, a la tardor tornarem a casa i amb il•lusió prepararem moltes de les nostres festes; anirem al forn, farem rotllets, primes i els homes prepararan els gallardets, tots junts soparem i seguit en l’església venerarem la nostra imatge, així arribarem a l'hivern on poc en el carrer compartirem però encara així ens veurem; les reunions de veïns, els solejats diumenges o les vesprades després de treball i de seguida primavera; moment en què els carrers reprenen vida i així comporten molt més que estacions, mesos o dies, comparteixen una filosofia de vida.

No és estrany per tant que reconeguem que encara que la cultura és compartida, totes les varietats d’esta tenen forces divisòries igual que integradores. Inevitablement les persones sabem que pertanyem a un determinat grup que recrea u
na tradició cultural. Així quan observem a cada ciutadà dels nostres carrers i l’ús que fa de la nostra cultura popular entenem clarament la diversitat que existeix entre uns i uns altres però també reconeixem moltes sim ilituds. I entre elles la celebració, la festa (en majúscules) perquè aquesta té una sèrie de característiques que la defineixen; un espai, un temps, una actitud i un estat d’ànim personal i col•lectiu.

Totes les associacions de Festes de carrer tenen un objectiu de celebració, de convocar la gent a través d’un motiu, de buscar una excusa per a la trobada on hi ha la llibertat de conèixer-se i reconèixer-se.

Moltes d’estes festes apareixen en la ciutat en el S. XVIII, segle aquest i l’anterior en el que la vila va patir constants epidèmies el que va fer aflorar sentiments religiosos entorn a Verges i Sants. Fruit d’això van començar a denominar-se carrers i barris, a aparèixer retaules ceràmics que van ser objecte de devoció que van cristianitzar  al poble i com no; les festes, producte en molts casos, de la necessitat per canalitzar els sentiments i compartir les esperances.  

D’esta manera, i per posar algun exemple es començà a celebrar: Sant Roc del Pany de Sto. Domingo, Sant Roc del Pla, Sant Fèlix, Sant Roc de Cassola Canyaret o la Puríssima. Festes que per unes causes o altres s’han anat perdent posteriorment  i reprenent novament la seva activitat, unes en els anys quaranta, altres en aquest segle, i altres en els noranta. En el cas de St. Roc de Cassola Canyaret o St. Roc de Vora Sèquia es van recuperar en 1940 i 1941 respectivament, encara que posteriorment tindrien moments de més i menys esplendor. En el cas de St. Roc del Raval o Sta. Bàrbara es va perdre la realització d’estes festes del Raval de St. Fèlix a finals dels anys seixanta principis dels setanta, però es van recuperar en 1991 i 2000.

Si estudiem les variacions que les festes han tingut, veiem en totes elles una constància, un reflex del passat que perdura en el present. Encara així i sent conscients que les tradicions del passat són respectables i admirables en quant al reflex del treball dels nostres avantpassats també hem de reconèixer que estes no són tradicions sagrades, tancades i inamovibles perquè sinó les nostres festes serien només passat i el que volem és que siguen present. Per això hem de reinventar juntament amb els actors i col•lectius d’aquest moment històric: eixe és l’objectiu de la nostra associació. No volem que ens conten el que va ser perquè sabem que també nosaltres podem escriure el present: treballant en la dinamització dels nostres carrers, ajudant-nos, reconeixent que encara que diferents en moltes coses hi ha més que ens uneixen i sabent que no podem deixar de costat l’herència rebuda.

Vull donar les gràcies a les persones que fan possible que aquestes festes es mantinguen vives; les comissions, els clavaris i sobretot les persones que participen i fan d’elles les seus festes.

No podem oblidar aquesta comissió; Fina, Noelia, Robert, Miquel i Raül, vosaltres feu realitat el somni d’un món més cohesionat: sempre treballant per tots, arropant a cada festa i sentint que fent açò treballem per Castelló: gràcies.