Hem estat participant activament a la cavalcada del Pregó amb una carrossa. Des de aquesta pàgina volem donar les gràcies a Daniel, Carlos, Fernando i Raül per preparar-la en un temps record. I també a tota la gent que va participar representant a les associacions del Carmen, Sant Antoni de Venta Nova i Sta. Bàrbara.
La representació que aquesta associació de festes populars de Castelló va dissenyar era la d’una casa del s. XVIII, de llauradors, amb un grup que esperant la festa embolicava “rollets”. Darrere totes les capelles dels carrers de la ciutat que representen les diferents associacions.
I a l’ofrena de la Verge de Lledó també varem participar i en aquesta ocasió moltes de les associacions que formen aquestes festes:
En nom de tots varem entregar una cistella a la nostra patrona.
Libre de la Festa 2011
Pili Escuder Mollón
Presidenta de les Festes de Carrer
i Barris de Castelló
L’associació de Festes de carrer i barris comporta la unió i agermanament de tots el col•lectius que celebrem les festes tradicional i populars de la nostra ciutat. I estes festes tenen dos vesa’ns que al llarg del temps han coincidit: el temps d’oci i la devoció popular religiosa.
Perquè a la fi qualsevol poble i en qualsevol moment històric necessita gaudir d’un temps d’oci, que elegit d’una forma voluntària i lliure aporta un sobre valor a la nostra vida i desenvolupa la sociabilitat dels pobles.
Perquè les festes, com avui les entenem són l’herència del oci romà i de les seves fires que servien per gaudir d’un dia de descans i per fer “negoci”.
Per això les festes de Carrer o Popular són tant antigues con la creació i el creixement de la nostra ciutat; ja al segle XIII en l’arribada de nous pobladors cristians van aparèixer festes que albergaven actes religiosos i que van donar peu a la construcció de les primeres esglésies de reconquista o ermites com les de Sant Joan o Sant Nicolau.
Va ser en l’edat mitjana, on la convivència tolerant, pacifica i ordena dels musulmans, jueus i cristians va donar peu a creure amb llibertat en els sants que avui en dia continuem venerant i per a desenvolupar les primeres “Fires de Castelló”; cal recordar la primera que ens va concedir Jaume I a l’any 1269 a celebrar en octubre.
És a principi del s.XIV quan Jaume II dona el terrens de fora del murs perquè la ciutat pogué créixer i també és a meitat del mateix segle quan apareixen a la ciutat el primeres manifestacions de pesta negra; apareixeran aleshores les manifestacions religioses a Sant Roc, Verge de Lledó o Sta. Bàrbara.
En el s.XVII és un moment de canvis i transformacions importants que quedaran reflejades en les festes i en la creació de diferents germandats, grups de veïns i confraries: S. Cristòfol, S. Miquel, Senyora del Consol, S. Francès, S. Bàrbara o Divina Pastora.
Conseqüència d’ açò el rei Carles III, al s.XVIII va dictar mesures al respecte per conèixer quins eren els carrers o veïns que celebraven festes, hem de tindre en compte que, encara que lentament, el moviment de la il•lustració i per tant la consolidació cultural dels castelloners començava a donar-se.
Per aquelles dades celebraven festes al carrer S. Cristòfol, S. Nicolau, la Puríssima, S. Agustí, Verge del Pilar, Mª Dèu del Lledó, la Balma, Sta. Bàrbara, S. Antoni, S. Blai, S. Francesc, S. Vicent i fins sis S. Roc. Aquestes van anar a més, durant els segles següents, fruït del treball conjunt dels veïns però es varem vore truncades per la Guerra Civil, encara que en la dècada dels 60 moltes de d’elles es tornaren a fer i les que faltaren per recuperar-se, a s’havien perdut a finals dels 70, és van recuperar definitivament als anys 90.
I ara? ara vivint en una ciutat que creix contínuament però que si no vol perdré les seves rails, la cultura transmesa per la tradició oral i vol contar amb distinció, amb personalitat pròpia té que apostar per unes festes que constitueixen la oposició a la quotidianitat: renoven el sentit del veïnat, proporcionen una ambident especial que fa de les ciutats un lloc on volem viure i fer historia.
