GUIA DIDÀCTICA
 

El paper del professor durant el desenvolupament d’una Webquest ha de ser sobretot el de:

  • Conductor
  • Dinamitzador
  • Facilitador
  • Orientador
  • Reorientador
  • Guia
  • Creador d’entorns d’aprenentatges òptims
  • Etc.

Per organitzar els grups de la manera més adient i per garantir que els debats no s’apartin del tema principal també sha de:

  • Garantir la participació de tot l’alumnat.
  • Adaptar les activitats del procés, si cal, tenint en compte la composició de cada grup de treball.
  • Posar pau en cas de conflicte.
  • Fer reflexionar sobre l’actitud, els procediments i els resultats aconseguits.
  • Garantir que el producte surti de l’aula i repercuteixi en la comunitat escolar, familiar.
  • Que arribi als destinataris, responsables polítics o socials segons el tema.
  • Que sigui conegut per altres educadors i centres...

Les característiques de treball de síntesi d’aquest projecte, fan aconsellable la seva planificació per l’últim trimestre del curs, quan els alumnes han d’haver assolit suficientment els objectius més generals del curs i practicat suficientment les tècniques cartogràfiques i d’interpretació de talls geològics. Encara que, la durada total del procés seria adaptable a les característiques de l’alumnat, podríem assignar entre deu i quinze sessions d’aula d’informàtica d’una hora cadascuna . A més, el procés d’elaboració dels materials, d’exposició i d’avaluació de la feina feta, podria comportar (suposant un grup de setze alumnes) un periode de temps semblant.

La sortida comporta una jornada lectiva sencera. En ella se suposa una autonomia màxima dels alumnes per comprovar tot allò que hagin investigat prèviament amb la Webquest. Si els objectius del projecte han estat assolits, el paper del professor seria de simple supervisió, coordinació i assessorament.

Posteriorment a la sortida fora bo dedicar un mínim d’una sessió a la síntesi final de tot el procés i a facilitar als alumnes la informació necessària per continuar investigant sobre el tema o buscar noves aplicacions.

Quant a la pròpia feina dels alumnes en les sessions d’aula d’informàtica, el professor podrà adaptar-la a les necessitats concretes per garantir un treball col·laboratiu eficaç, canviant l’organització dels equips, els rols dels diferents alumnes etc., si és necessari.

    • Els coneixements mínims sobre el tema que els alumnes haurien de tenir serien els que s’haurien adquirit durant el curs. Pel que fa a l’experiència i les destreses relatives a les TIC, els mínims serien les capacitats de:
    • Navegar per Internet.
    • Fer servir els cercadors més habituals.
    • Saber capturar i editar pantalles, textos, dibuixos etc.
    • Saber crear, editar i modificar imatges amb els programes accessoris del sistema operatiu.
    • Saber preparar una presentació amb el programari disponible[1]

 El maquinari i el programari, seran els disponibles a les aules d’informàtica del centre i en el cas de l'exposició oral a les aules dotades de suport per fer presentacions: canó de projecció, pantalla, ordinador, etc.

El tipus de treball final  s’ha detallat en l’apartat de TASCA  i consisteix en el lliurament de:

·        Un mural

·        Una memòria escrita

I en la realització d’una presentació per a la classe en format power point o semblant.

En l’apartat d’avaluació es detallen els criteris de qualificació de cada feina mitjançant rúbriques.

També entra en la qualificació final l’autoavaluació dels alumnes.

Els percentatges de la nota final que representen els diversos apartats són:

  • Mural, 25 %
  • Memòria, 35 %
  • Exposició, 20 %
  • Procés d’aprenentatge a l’aula, 15 %
  • Autoavaluació, 5 %

L’avaluació del mural i la memòria seran idèntiques per als dos membres de cada grup mentre que en l'exposició, el procés d’aprenentatge i a l'autoavaluació la nota serà individual si s’escau.

Els materials de suport poden trobar-se actualment en Internet encara que és recomanable fer-se amb materials impresos com:

  • Álvarez, A. Briansó, J.L, Obrador. A. Itinerario Geológico Figueró. ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona. 1983
  • Gallemí i Paulet, Jaume. Geologia pas a pas. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.1981.

És molt interessant la consulta de les pàgines:

·        Llegir la muntanya. Sortida d’observació Geològica a les Cingles de Bertí: http://www.control-q.net/figaro/

·        La Taula dels Temps Geològics:    http://mediambient.gencat.net/Images/43_39212.pdf

·        Domingo i Rigol, Francesc. Castillo i Valero, Carles. Alegret i Hernández, Francesc. Camp d’Aprenentatge Can Santoi. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Camp d’Aprenentatge Can Santoi.Edició: gener 2005: http://www.xtec.es/cda-cansantoi

http://www.xtec.es/serveis/cda/a8903085/Roques%20sedimentaries_eso.PDF

http://www.xtec.es/~nlinan/geomorfo/

Totes elles incloses en els enllaços de l'apartat PROCÉS de la Webquest.

Creada el 22 de gener de 2008

Darrera actualització: 15 de juny de 2009.

Feta seguint el curs: Didàctica i creació de Webquest de Carme Barba i Sebastià Capella. ICE la Universitat Autònoma de Barcelona. Curs 2007-2008.

 Us agrairé molt qualsevol aportació o correcció:

FDEMURGA@telefonica.net