Página principal

JULIOL 2.020

Finalitzada la ruta, han sortit 14 etapes amb 834 quilòmetres i 20.000 metres de desnivell, sense comptar els trams d’equivocacions, que he corregit al track.

Per preparar el recorregut he consultat aquesta pàgina: https://transeuskalherria.wordpress.com/mendi-bizikletabicicleta-montana/ que segons he llegit, és un projecte col·laboratiu.

Per l’etapa de Pamplona a Lesaka: http://www.euskadienbtt.com/ que igual que la primera pàgina, tenen molts recorreguts.

Agraeixo als creadors de les pàgines web i als que han col·laborat, el treball que han fet de posar a l'abast de tothom aquestes rutes per conèixer Euskal Herria.

Hi ha moltes proposes. La principal, són 29 etapes, i recorre tot Euskal Herria, incloent la part francesa. Per elaborar la meva ruta he pensat en els dies disponibles i també tenint en compte que ara al juliol, la part sud és molt calorosa.

Les etapes les he anat confeccionant en funció de la distància, desnivell i allotjaments disponibles.

En general, el recorregut va per carreteres locals, pistes asfaltades o de terra i sempre hi ha alguns corriols d'aquests que ens agraden tant. Gairebé tot és ciclable. Vaig trobant pujades fortes, que ja puc intuir al dibuix del track, i que es podrien pujar pedalant, però que pel pes de l'equipatge, i per estalviar forces, de vegades les faig caminant.

Les baixades, es fan sense dificultat, tret d'algun lloc que ocasionalment cal posar peu a terra o fer uns passos caminant.

La ruta va passant per parcs naturals, i dia rere dia vaig trobant pobles, boscos, prats, muntanyes, i lloc interessants que m'han fet gaudir del viatge.

Sobre l'equipació que porto, intento que sigui el mínim: Culotte, maillot i l'impermeable. També una samarreta, pantalons curts i unes sandàlies lleugeres. Intento rentar la roba cada dia. Si puc, estenc la roba a l'exterior o a prop de la finestra i després a la nit, tinc comprovat que se seca millor a l'interior. Si vaig a algun hostal, ajuda molt embolicar la roba humida en una tovallola, durant una estona.

Sobre l’aigua, amb un bidó de 950 ml he tingut prou. En alguna etapa he hagut d'anar racionant l'aigua en previsió de no trobar cap font. Al track penjat a Wikiloc he senyalitzat waypoints d'alguna font, als llocs que m'ha semblat que anava just.

Durant el dia vaig menjant alguna cosa lleugera del que porto i que compro als supermercats. Els llocs que recordo que hi ha supermercat: Getaria, Ondarroa, Lekeitio, Bakio, Portugalete, Balsameda, Urduña, Espejo (tanca al migdia), Langraiz, Murgia, Otxandio, Pamplona, Lesaka i Andoain.

EL VIATGE

He sortit de Barcelona, en autocar. Segurament és el més pràctic i econòmic.

Tenim les empreses Alsa i Monbus (abans Vibasa), amb preus semblants i diferents horaris.

Vaig arribar a Donostia sobre les 18:30. Després de desempaquetar i muntar la bicicleta anava a Zarautz amb el Euskotren, conegut popularment com “el topo”.

Tenia reserva al Hostel Blai-Blai i tranquil·lament vaig arribar sobre les vuit. Esta a prop de la platja, i després de deixar les coses, vaig anar a fer una volta. El restaurant del Karlos Arguiñano està molt a prop, i al contrari del que es podria pensar, els preus són assequibles. Anava a sopar uns pinxos a la terrassa, però com que hi havia molta cua vaig fer una volta pel passeig marítim fins trobar un altre lloc.

ALLOTJAMENTS

Sempre intento buscar albergs, però aquest any amb el tema del coronavirus ha estat més complicat. Alguns no han obert i altres només admeten grups.

A més del albergs he anat a hostals i cases rurals. Tampoc ha estat fàcil. Algunes cases rurals les lloguen senceres. Per acabar-ho d’adobar, pels protocols del coronavirus, entre hoste i hoste han de deixar un dia, així que hi ha menys disponibilitat o demanen que estiguis un parell de dies allotjat. A més de buscar llocs econòmics, també intento que no m'hagi de desviar del track.

Amb tantes dificultats, i a diferència d'altres vegades, el mateix dia o l'anterior, he trucat per reservar habitació.

És una mica laboriós, però va molt bé crear-se uns waypoints amb la situació exacta dels allotjaments. Ajuda molt a trobar-los. Al track he marcat on he estat, i he afegit altres que tenia localitzats.

Si puc, acostumo a fer mitja pensió i quan el lloc no ofereix aquest servei, al mateix establiment demano recomanació d'algun restaurant a la vora.

A tot arreu he estat molt bé.

ETAPA 1 Zarautz – Lekeitio

Des de Zarautz a Lekeitio, al llarg de tota l’etapa he anat travessant les diferents valls i passant pels pobles de Getaria, Zumaia, Deba, Mutriku i Ondarroa. Els ports i les platges són molt bonics, així com els pobles, que val la pena entretenir-se una mica, fer fotos i gaudir de les vistes.

El clima atlàntic fa que tot estigui molt verd i que hi hagi vegetació abundant que contrasta amb el blau del mar.

A Lekeitio he estat al Hostel Trinquete.

ETAPA 2 Lekeitio – Bakio

Sortint de Lekeitio he anat remuntant el riu Lea per un corriol amb pujades i baixades suaus, fins a Aulesti. La vegetació de ribera, i el riu al costat, han fet aquest camí molt agradable.

En arribar a Aulesti ha començat a plovisquejar i m’he refugiat a un bar, on he aprofitat per esmorzar.

Després d’una estona i amb el xirimiri típic que no parava, he continuat amb una bona pujada, on s’agraeix que sigui una pista asfaltada. Durant la pujada vaig contemplant el poble en un dia humit, també habitual, que si no, no estaria tot tan verd.

Per camins veïnals vaig passant per petits pobles fins arribar a Elexalde, dalt de la primera pujada, amb la gran l’església de Santa Maria de Gorritiz Gorostizaga.

Uns quilòmetres de carretera local i agafo la pista que em portaria al Bosque Pintado de Oma. Sabia que estava tancat pel problema de la malaltia dels pins. Han fet una tanca amb fustes, que fent la volta no és difícil colar-se, però ja que s'han pres tantes molèsties perquè no passi la gent, segueixo per la pista fins a Zelaieta, on el track fa una volta pel poble, per evitar la carretera principal.

Després d’una zona plana paral·lela a la ria comença la segona pujada, quasi tot per pistes, amb varietat de boscos segons l’alçada: Pins, faigs i cedres. Tot el dia ha estat mig ennuvolat i a estones he anat trobant pluja. A la baixada, entre boires he pogut contemplar unes bones vistes de Bakio i l’ermita de Sant Joan de Gaztelugatxe.

Aquesta ermita és un lloc que no volia passar de llarg. Pel tema del coronavirus, i limitar la concentració de gent, demanen fer una reserva per visitar-la. La providència ha fet que m’allotgi a l’hostal Gaztelu Begui, just al començament del camí, de manera que al dia següent a primera hora, abans que vingui ningú, podré fer aquest recorregut turístic.

ETAPA 3 Bakio – Portugalete

Tal com tenia previst, he matinat per anar a l’ermita. En principi està prohibit baixar en bicicleta. A primera hora potser ningú m’hagués dit res, però he baixat caminant. Entre anada i tornada he trigat una hora i mitja. Ha valgut la pena, ja que és un lloc excepcional.

Acabada l’excursió, començo la ruta en bici cap a Bakio amb parada obligatòria per esmorzar.

Després d’un parell de quilòmetres plans, arrenca una pujada bestial, que l’he hagut de fer caminant. Després es suavitza i va alternant pistes i corriols fins arribar a la carretera. Vaig seguint el track, passant per petits pobles i camps. Quan s'arriba al curs del riu Butrón la vegetació és més exuberant. Sorprèn trobar un gran castell: El Castell de Butrón, un edifici mig abandonat digne d’una pel·lícula de terror.

Segueixo per camins fent pujades i baixades fins arribar a la costa on torno a gaudir de paisatges bonics i un corriol xulo que baixa quasi fins a la platja. És el migdia i fa molta calor, pel que no puc resistir-me de fer una aturada a un xiringuito per menjar una mica i prendre una bona clara amb vistes a la platja.

El camí va vorejant la costa, per pistes i corriols, alguns amb molta vegetació, sortint amb alguna esgarrinxada.

Passo per la zona de vol de Sopelana, i com que no tinc presa em passo una bona estona contemplant el vol dels parapents sobre el penya-segat.

Seguint el track arribo a Guetxo i Portugalete, on faré nit a la Pensió Buenavista.

ETAPA 4 Portugalete – Mercadillo (Sopuerta)

Vaig matinar amb la intenció d’arribar fins a Molinar (Vall de Karrantza), però a primera hora estava diluviant. Mirant el mòbil vaig poder veure que era una tempesta i trigaria unes hores a passar, així que vaig aprofitar per dormir una mica més.

Sobre les deu sortia de Portugalete amb una mica de pluja encara.

El recorregut que he fet fins ara, coincideix en part amb el Camí de Sant Jaume (Camí de Nord). La sortida de Portugalete està molt acondicionada amb un carril bici i moltes indiccions pel peregrins. Passats uns quilòmetres la meva ruta fa la volta per endinsar-se a la muntanya, primer per una via verda i després per pistes de muntanya que van agafant alçada per boscos i prats amb vaques i cavalls, que contrasta amb el fons més avall de Portugalete i rodalies de la ria de Bilbao, molt industrialitzat i amb grans vies de comunicació.

El clima humit fa que relativament a prop de la costa hi hagi boscos molt humits. M’ha cridat l’atenció un bosc de castanyers a poc més de 200 metres d’alçada.

En aquesta zona trobo grans forats a la muntanya que són les restes de mines a cel obert. Més endavant m’explicarien que alguns llacs que he vist pel camí, en realitat eren algunes d’aquestes mines que s’omplen amb aigua de la pluja.

Seguint, m’endinso en una zona amb grans esquerdes que forma part de la “Ruta del ferro”. Trobo alguna cova, o galeria, i les restes de l’assentament miner de “El Sauco”.

Segueix una gran baixada, que a l’ombra dels boscos fins i tot tenia una mica de fred. Acaba en una via verda que en uns quants quilòmetres deixaré per desviar-me per cap a Mercadillo (Sopuerta), on faré nit a la casa rural Enkartada.

En aquests pobles no hi ha gaires allotjaments, i la planificació d’aquesta etapa i la següent no admet moltes possibilitats:

- Quedar-se a Mercadillo i desviar-se 2 km (el que he fet). Inconvenient: Queden dues etapes curtes i cal desviar-se una mica de la ruta.
- Continuar fins a Turtzioz (12 km i 600 m. Desnivell). Inconvenient: La següent etapa queda massa curta.
- Fer una tirada fins a Molinar, que hi ha l’únic hotel de la zona. Per mi, és la millor opció, però queda una etapa una mica llarga i sortint tard per la pluja no ha pogut ser.

ETAPA 5 Mercadillo (Sopuerta) – Molinar

Sortint de Mercadillo cal retrobar la via verda, que una mica més tard s’abandona i segueix per pista, pujant per boscos de pins i eucaliptus fins a Alén, un antic poble miner que quan van tancar les mines fa uns anys, va perdre la majoria de la població i els serveis.

La baixada porta a Turtzioz on hi ha l’hotel rural Valle de Trucios. Tal com explicava, aquest hotel queda en plena ruta, però l’etapa següent quedaria molt curta. Aprofito per fer el cafè de mig matí, ja que no trobaré cap lloc més.

La segona pujada comença per una carretera local i continua per pistes que amb un pendent moderat van travessant boscos per arribar al Parc Natural d’Armañón, arribant als 800 metres amb prats, vaques i cavalls i bones panoràmiques de la zona.

La baixada ja porta al Balneari Casa Pallotti. És l’únic allotjament de la zona, que queda just en el track. És un lloc tranquil, ideal per fer un passeig i relaxar-se després de la ruta.

ETAPA 6 Molinar – Balmaseda

He sortit sobre les 7,15 amb una mica de boira, que al cap d’una estona ha desaparegut, quedant un dia assolellat.

Avui la ruta fa la volta per la vall, combinant pistes i carreteres locals, travessant caserius, boscos i prats amb ramats.

Pel camí han sortit alguns gossos "a saludar-me", però ja estic acostumat i he solventat la situació sense problema.

En tot el camí no hi ha cap poble gran, amb hostal o bar. És la raó que Molinar i Balsameda siguin punt d’origen i final d’etapa.

A Balsameda els albergs estan tancats i l’únic lloc per allotjar-se és l’hotel Convento de San Roque, que havia estat un antic convent i és un lloc amb encant.

El poble és gran, amb tots els serveis que puguem necessitar. Quan m’he dutxat he sortit a fer una volta pel centre.

He passat pel Kolitza de 897 metres d'altitud i un dels cinc “montes bocineros” de Biscaia.

Consultant la Wikipedia he pogut saber que des d'aquests cims, visibles des de tot el territori, es realitzaven senyals sonors amb botzines fetes de banyes i altres materials i lluminoses amb grans fogueres, que es mantenien fins a una vegada que havia clarejat, convocant als apoderats de les Juntes Generals de Biscaia. Aquesta forma de convocatòria es realitzaria des de l'edat mitjana.

ETAPA 7 Balsameda – Osma

He sortit amb el xirimiri per carreteres sense trànsit fins a Artziniega. Aquests dotze quilòmetres es fan molt suaus. Més endavant comença una pujada forta que m’he hagut d’emplear a fons. Fins a Urduña hi ha un puja-baixa amb algunes rampes fortes que a estones feia caminant.

A Urduña hi ha tota mena de botigues, i he fet parada per menjar una mica. Després torna un puja-baixa fins arribar a un altiplà on vaig trobant petits pobles, camps de blat, ramats..., fins i tot m’avorreix una mica.

El track em porta a un primer mirador del Gojuli. En realitat no es veu res, degut que està bastant tapat per la vegetació i a més com no hi ha aigua al riu, no hi ha cascada.

Continua altra pujada fins a una zona més verge on la pista no està gaire marcada i transcorre per gespa, vorejant un gran penya-segat. S’arriba al mirador del salt del Nervión que per crear més sensació d’alçada, han fet una plataforma que vola uns metres sobre el precipici.

Encara que el riu no porta aigua, les vistes del penya-segat son impressionants. Aquesta zona forma part del Parc Natural Monte Santiago.

Després del mirador, uns corriols i carretera baixen fins a Berberana i Osma.

En aquests pobles tampoc hi ha allotjaments a la mateixa ruta i ha calgut desviar-se una mica fins a Osma a l’agroturisme Casa Urrutia, un altre lloc recomanable.

ETAPA 8 Osma – Gesaltza Añana

He sortit per carretera local per recuperar el track. Passat el primer poble comença una pujada forta amb la pista bastant malmesa que a estones he hagut de caminar.

Al camí he vist unes indicacions de les Coves artificials de Pinedo. Estan a dos minuts, així que m’he acostat a veure-les.

Després per pistes i carreteres locals s'arriba a Sant Millán de San Zardonil on aprofitaria per prendre cafè.

El track fa un bucle per visitar el Parc Natural Montes Obarenes-San Zadornil, però un despiste ha fet que em passés el desvio sense entrar al Parc. Deixo un enllaç al track original que hauria d'haver seguit: https://es.wikiloc.com/rutas-mountain-bike/trans-euskal-herria-10-etapa-s-millan-espejo-mtb-basque-country-btt-pais-vasco-vtt-pays-basque-32488149

Sortint d’aquesta zona amb muntanyes més abruptes i boscos de pins i alzines, vaig seguint cap a Espejo, on el terreny és més sec i el paisatge està format per camps de cereal.

A Espejo hi ha un alberg que està tancat pel coronavirus, i he de buscar un altre allotjament, que serà l’Hotel rural Palacio de Añana.

Hi ha una botiga per comprar, però tanquen al migdia així que he agafat aigua i amb la calorada del migdia, per pistes amb pendent suau he anat fent els vuit quilòmetres que falten per Gesaltza Añana (Salines de Añana).

L’Hotel està molt bé, però és molt car. És dels llocs que intento evitar, però avui no tenia més opcions.

Després de fer una migdiada, quan ja no feia tanta calor he sortit a fer una volta pel poble i un recorregut turístic per les salines.

ETAPA 9 Gesaltza Añana – Zigoitia

Avui ha estat una etapa llarga i entretinguda amb moltes porteres d’obrir i tancar.

En principi el camí discorre per pistes agrícoles en bon estat que van travessant camps de cereal.

Després de la primera pujada, sobre el quilòmetre 16 trobo un bar obert on fer el cafè.

Sobre el quilòmetre 26 m’he desviat a Langraiz Oka per comprar quatre coses al supermercat i carregar aigua.

Una mica més endavant el track coincideix amb el riu Zadorra, proporcionant algun espai més verd i fresc.

La segona pujada important es fa per pista amb un pendent moderat, però al ser el migdia i el bosc sec, fa que passi calor, fins arribar a la part de dalt que corre més l’aire. Hi ha un punt geodèsic amb unes bones panoràmiques i unes campes on pasten alguns ramats de vaques. Els que som de ciutat ens encanten aquests espais.

Després de la baixada, el terreny és més humit i queda un pedaleig fàcil fins a Murgia transitant entre boscos i algun tram de carretera local.

Amb les sotragades he vist que s’han afluixat el cargols del portabidó i en arribar a Murgia m’he entretingut una mica en treure les eines i collar-los.

Murgia és un poble gran amb tots els serveis. Tenia reserva a l’alberg Koikili d’Otxandio. Normalment, a la bossa del davant porto el dibuix del track amb els waypoints dels llocs on hi ha allotjaments. Per no perdre temps, a Murgia no vaig canviar el mapa i fent cas d’unes notes equivocades vaig sortir cap a Otxandio. Després de varies pujades veia que alguna cosa no quadrava i el lloc on vaig arribar era un altre waypoint corresponent al Refugi Austeritza, que en realitat és una cabana de pastors.

Era una mica tard i seguir cap a Otxandio suposava anar amb les presses per evitar que es fes de nit, i tal com estava de cansat i tenint aigua i menjar, vaig pensar quedar-me a la cabana. El lloc és molt maco. Està al Parc Natural del Gorbeia.

Encara era de dia, i vaig sopar tranquil·lament al prat del davant. Després de rentar-me una mica com vaig poder i preparar la cabana per a dormir vaig encenent un petit foc.

Va estar bé, i explicat així sembla molt bucòlic, però vaig trobar a faltar una bona dutxa i un matalàs. A més, a mitja nit van aparèixer un ramat de cavalls al voltant de la cabana que em van donar la nit amb el esquellots.

ETAPA 10 Zigoitia – Ozaeta

Després d’una nit de poc dormir, entre els esquellots i una mica de fred a les cames, despertar al mig del bosc és una meravella. Encara quedaven magdalenes i xocolate així que no vaig passar gana.

Ja amb tot preparat, continuo la ruta amb una baixada fins a Ubide, on podré prendre un bon cafè amb llet. Passat el poble ve una pujada fortíssima i després per boscos, sense gaire esforç s’arriba a Otxandio, però atenció, m’adono que m’he deixat el casc al bar d’Ubine, i he de tornar a recollir-lo: Quina mandra!

Otxandio és un poble maco, i l’alberg Koikili és un allotjament a tenir en compte. Em va saber greu no arribar a l’alberg que tenia reservat i que després de varies trucades vaig haver de desistir.

He estat a la plaça de l'església i després de fer unes fotos i carregar aigua segueixo un corriol i unes pistes cap el Santuari d’Urquiola. És cap de setmana i trobo molta gent que ha vingut a passar el dia. Passada una estona gaudint del lloc, segueixo una pista cap a la muntanya, on hi ha unes campes molt verdes amb bones vistes a les muntanyes del voltant.

El dia és molt calorós. Dalt de tot a l’ombra s’hi està bé, i sense preocupar-me massa de la calor que farà més avall m’estiro sota un arbre.

La baixada es fa bé per una pista amb molt de pendent, i en arribar a baix segueixo per una carretera local. La calor és insuportable i torno a fer una pausa a l’ombra d’una església on trobo una matrimoni de senderistes que fan el mateix.

Queden uns 40 quilòmetres amb poc desnivell, al principi per carretera. Hi ha un corriol que baixa al pantà i que costa una mica de seguir. Vaig pensar, com tot sigui així, no arribo ni demà... Sortint d’aquesta zona, el track continua per carretera, pistes i una via verda que on es pot rodar més ràpid.

En arribar al segon pantà, passo pel poble de Landa. Aquí hi ha un espai de bany amb gespa molt ben acondicionat. Penso que s’anomena el Parc Provincial de Landa. Hi ha un bar on veig molts ciclistes que fan una pausa i aprofito per prendre una Cocacola ben fresca.

Un bany hagués estat genial, però encara quedaven 25 quilòmetres i desprès m'hagués costat seguir.

El que queda es fa molt bé, per un camí molt planer, que va fent ziga-zaga vorejant el llac. Amb la vegetació, les vistes al pantà i l’hora de més calor que està passant m’ha semblat molt agradable.

Acabada la zona del pantà, em despisto una mica del track, però arribo sense problemes a Ozaeta. Tinc reserva a Casa Adela.

ETAPA 11 Ozaeta – Zaldibia

Després de mal-dormir la nit anterior a la cabana, avui no he matinat tant. Casa Adela és un dels millors llocs on he estat en tot el viatge. La senyora Concha em va preparar un sopar molt bo i abundant, que amb l’esmorzar d’avui, he sortit amb forces renovades per afrontar l’etapa.

Els primers 20 quilòmetres transcorren per pistes i camins rurals sense gaire desnivell. A Galarreta (km 16) serà l’últim lloc on carregar aigua.

Comença la primera pujada important per pista fins als 1200 metres. La baixada és bastant trialera. Depenent de l’habilitat de cadascun s’haurà de caminar més o menys.

El camí entra al que em va semblar una cova. Aquí trobarem un tram que cal baixar caminant. És un lloc curiós ja que te sortida i travessa la muntanya. A dintre hi ha una petita ermita.

S’arriba al refugi Sant Adrià que està tancat i diria que abandonat. És una zona molt maca de prats, típica d’excursionistes.

La segona pujada es fa molt bé amb un pendent suau, i després d’anar racionant l’aigua, trobo una petita cascada on m’he refrescat i he tornat a omplir el bidó. Cal aprofitar que després tampoc hi ha aigua.

La baixada arriba fins a l’Embasament d’Urdalur on hi ha un espai d’esbarjo, però cap poble.

Fa molta calor i anem per la tercera pujada important, amb algunes rampes fortes. Sort que amb la fageda la calor és suportable.

Queda una gran baixada final fins Ataun, que ja havia vist que no hi ha cap allotjament. Tenia reserva a l’alberg Alarpe, que en realitat és un Centre Ecuestre amb la funció d’alberg. Cal desviar-se unt 5 km i fer encara un desnivell de 200 metres. No m’ha importat, ja que he anat per muntanya i la zona és maca.

A l’alberg m’han rebut molt bé i com a bons coneixedors del territori s’han interessat pel recorregut que estic fent.

Els àpats són senzills, però suficients i el preu bé.

ETAPA 12 Zaldibia – Pamplona

He regressat a Ataun on hi ha un bar obert i la font per carregar aigua.

Primer per carretera local i després per pista asfaltada vaig pujant fins al 1300 metres al Parc d’Aralar. Cada dia vaig passant per llocs molt macos, i avui trobo unes campes immenses amb animals que pasten, i grans vistes.

El refugi de Errenaga que tenia apuntat, està tancat, i la font no la he trobat (ni la he buscat massa).

La baixada és per pista fins arribar a la carretera, que en uns 4 km de pujada suau porta al Santuari de Sant Miguel d'Aralar.

Era al migdia amb molta calor. M'havien dit que al Santuari hi ha un bar, wc, aigua, un alberg... de manera que mentre pujava ja m'imaginava davant una beguda fresca amb unes vistes impressionants. La realitat ha estat que en arribar, he anat a una punta de la muntanya a contemplar el paisatge i al fer tanta calor, ràpidament m'he anat cap al restaurant, i quina decepció que dilluns està tancat. La font d'aigua fresca no hi era, i amb feines he trobat una aixeta. Segur que un altre dia o a diferent hora, hagués estat molt diferent i podria explicar que el lloc és fantàstic.

El Santuari estava obert, però al migdia no hi havia ningú. Tot i així, a dintre s’estava fresc i vaig descansar una estona, mentre planificava les etapes que quedaven.

Per baixar, hi ha una pista asfaltada, que en principi posava prohibit el pas, suposo que per vehicles a motor.

Sort que era baixada perquè feia molta calor. Gairebé a baix de tot vaig trobar uns ciclistes amagats entre els arbres, esperant que pesessin les hores del migdia i no era per menys.

Quan he arribat al poble Uharte Arakil he entrat a un bar per prendre aquella Cocacola fresca que tant desitjava, i tornar a esperar una estona que passes la calor.

Queden un 35 km per Pamplona, que amb ajuda del Google maps he mirat de buscar l’itinerari amb menys transit. A mig camí he vist un tren que passava i he pensat que podia haver anat en tren a Pamplona, però ja estava en marxa i m’ha fet mandra buscar una estació i esperar.

A Iruña (Pamplona) tenia seleccionat l’alberg Casa Ibarrola, que al estar ple he anat al del costat, Alberg de Pamplona. Després de la dutxa he fet una volta pel casc antic fins l'hora de sopar.

L’alberg està bé, amb totes les mesures de seguretat pel coronavirus, però la bicicleta s’ha de deixar a un pati interior accessible per qualsevol que entri a l’alberg, el que em provocava certa intranquil·litat.

ETAPA 13 Pamplona – Lesaka

He sortit sobre les vuit amb bon temps i previsió d’altre dia calorós.

La sortida de Pamplona, ha estat immillorable, evitant carreteres importants i amb alguns corriols inclosos.

Els primers quilòmetres vaig travessant petit pobles sense cap atractiu especial, fins que poc a poc el paisatge va canviant i es va tornar més verd. He passat pel Bosc de Orgi, un petit espai natural molt agradable.

Arribant a la pujada important tornen a aparèixer grans boscos. És un altre parc natural molt maco format per la fageda i l’embassament de Leurtza.

Aprofitant l’ombra, durant el descans del migdia vaig canviar les pastilles de fre del davant que tenia la sensació que estaven molt gastades.

Continua una baixada per pista formigonada, molt empinada fins a Doneztebe, el poble on comença la Via verda. Val la pena aprofitar per carregar aigua o qualsevol altre cosa, ja que després no trobarem cap poble fins a Lesaka. A la via hi ha un bar, però seguint amb la sort que tinc, dimarts a la tarda tanquen.

La via verda a trams està formigonada, asfaltada o camins de terra. Te una mica de pendent que és molt poc i si el vent ve de cara ni sembla baixada. Només hi ha un túnel que caldria llum, i per sortir del pas, amb la llum del mòbil hi hauria prou.

A Lesaka he anat a l’alberg Matxinbeltzenea. És un poble molt maco, i després de la dutxa i rentar la roba, he fet una volta i moltes fotos. Al mateix alberg ja m’han explicat les opcions per anar a sopar i un lloc que obren d’hora per fer el desdejuni.

Lesaka és un altre dels llocs que penso que he encertat fent nit. L’alberg està bé de preu i el poble és molt maco com per passar de llarg.

ETAPA 14 Lesaka – Andoain

Aquesta última etapa no és molt llarga, però s’ha fet dura. Tot el dia és un puja-baixa, amb alguns lloc de molt pendent.

Recorre el parc natural de Aiako Harria, i torno a trobar grans boscos i llocs macos.

Hi ha varies fonts, però l’únic lloc on poder prendre alguna cosa o passar la nit seria l’alberg Arritxulo, que pel coronavirus estava tancat.

Al llarg de la ruta he trobat algunes bordes on resguardar-se de la pluja o inclús passar la nit amb unes condicions mínimes (millor la primera cabana i penúltima).

El viatge es podria allargar una mica més fent altra etapa de Andoain a Orio i Zarautz, però la meva intenció era tornar aquella mateixa nit cap a casa.

El pla de tornada consistia a anar en tren cap a Donostia i a les 23:15 tenia reserva per l’autocar a Barcelona.

A la reserva del bitllet per internet vaig tenir una pega, que al buscar “Vibasa” al Google, el primer resultat que surt: “Vibasa - Reserva billetes oficiales de autobús”. Sembla correcte, però aquesta web és d’una empresa intermediària, que a més de cobrar un suplement de gestió, no està disponible afegir la bicicleta com a equipatge.

La solució està en anar la pàgina de Monbus que és l’empresa que ha absorbit l’antiga Vibasa.

A Donostia, la intenció era anar a la platja que hi ha vestuaris per canviar-me, fer un bany abans de sopar i agafar el bus, però amb el coronavirus tot està tancat i no pot ser, així que a la mateixa estació d’autobusos, al banys dels minusvàlids, entro amb la bicicleta, em rento a la antiga i ja canviat surto a sopar.

La tornada sense problemes, amb la satisfacció d’haver completat una gran ruta.

Page updated

Google Sites

Report abuse